Bon Nadal 2022

BON NADAL 2022

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2023. Vos demanem molta precaució en estos dies de celebracions. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Curiositats del Cementeri de Benimaclet

 CURIOSITATS DEL CEMENTERI DE BENIMACLET

El cementeri parroquial de Benimaclet guarda molts secrets i moltes curiositats entre les seues parets. Com molts sabeu Benimaclet se va vore a finals del segle XIX sense cementeri municipal. Les autoritats de la ciutat de Valéncia, que acabàvem de fer-se càrrec de l'administració local del nostre poble, decidiren tancar el cementeri que estava en el carrer de l'Assunció, prop del temple parroquial. Aduïren motius de salubritat pública; en la prensa nacional aparegué la notícia del tancament de les seues portes, degut a que els gossos botaven els murs i desenterraven els cadàvers (no sabem si seria cert).

Uns anys més tart el Pare Català va decidir la construcció d'un cementeri parroquial, donat que ya no teníem ajuntament que el construira i l'Ajuntament de la ciutat ya tenia el seu Cementeri General. Este cementeri estava a més de 6 km de Benimaclet, i era un greu trastorn per als veïns soterrar allí als seus familiars.

Sabem, per la data dels soterraments que les primeres làpides del cementeri vell se transportaren al nou, be des del de Benimaclet o des del de Valéncia. Una d'elles té la persona més antiga del cementeri, que complia la majoria d'edat l'any de la Revolució Francesa.

Es tracta de Gerónimo Ciurana i Montañana i en la seua làpida podem llegir:

“Aquí yace Gerónimo Ciurana y Montañana, natural de Almácera, casado con Rosa Bayarri y Nicolau, vecinos de Benimaclet. Que falleció el 15 de julio de 1852 a la edad de 88 años. Rogad a Dios por su alma.”

Gerónimo no va tindre una vida fàcil, Rosa Bayarri era la seua tercera dòna, aixina que podeu fer-se una idea. Gerónimo havia naixcut en Benimaclet, el 10 d'octubre de 1767 i va ser batejat en la Parròquia eixe mateix dia per Mossen Diego Calvo, el famós de retor de Benimaclet que va mantindre la llengua valenciana en els escrits administratius parroquials fins a la seua mort en 1799. En la làpida s'indica natural d'Almàssera, pero és una confussió deguda, possiblement, a que sa mare era d'eixa població. 

Sos pares eren Gerònim Ciurana Pascual, de Benimaclet i Teresa Montanaña Marí d'Almàssera. Es va casar en tres ocasions:

• En giner de 1789, en només 22 anys, en Juana Bautista Gimeno i Senent, d'Alboraya, que moriria als mesos del matrimoni.

• En 1799 torna a fer-ho, esta volta en Josefa Val i Nicolau de Meliana, en qui va tindre alguns fills, dels que només va viure Juan Bautista Ciurana i Val. Josefa va morir en 1805 a conseqüència dels problemes del part de Juan Bautista (deu dies després del naiximent).

• Per últim, en 1807 en Rosa Bayarri i Nicolau de Foyos, en qui tindria una filla: Antonia Ciurana i Bayarri.

Gerónimo va viure el temps de la Revolució Francesa, l'invasió napoleònica, la Guerra del Francés i les guerres carlistes. Va viure en temps de cinc reis d'Espanya: Carles III, Carles IV, Josep I, Ferran VII i Isabel II. Finalment va morir als 85 anys el 15 de juliol de 1852 a conseqüència d'una gangrena, segurament produïda per una ferida mal curada, quan encara treballava els seus camps.

En el camp d'un nèt de Gerònim, José Francisco Ciurana Ferrandis, se va construir este cementeri a finals del segle XIX. Per a la construcció del cementeri varen contribuir molts feligresos carrejant pedres i materials des de la pedrera de Burjassot. Sabem que entre ells se trobava este Ciurana i atres benimacleters com: Chispa, Andreuet de Benlliure, Talpo, Cafis, Lluïs de Plaça, etc. 

També és antepassat directe dels germans " els rullos", Jose María i Manuel Ciurana, tant volguts en el nostre poble pel seu caràcter afable i la seua bona disposició. Els Ciurana són una família que du més de deu generacions vivint en Benimaclet.

Des de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" desigem que se mantinga esta làpida que ya té més de 170 anys i recorda a la persona més antiga del nostre Cementeri Parroquial.

Tots Sants 2022

 DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

¡Salvem a Vinatea! Senyor de Benimaclet

¡SALVEM A VINATEA!, SENYOR DE BENIMACLET

L'estàtua de l'héroe valencià, Francesc de Vinatea està en perill. Des de l'Ajuntament de Valéncia se vol llevar de la Plaça de l'Ajuntament a on està, en l'excusa una reforma de la mateixa.

Francesc de Vinatea va nàixer en la ciutat de Morella en 1273 i va morir en la Ciutat de Valéncia en 1333. Vinatea fon un jurista, cavaller del Regne de Valéncia i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i Regne de Valéncia, a banda de Senyor de Benimaclet. 

Va ser en 1324 quan se va convertir en Senyor de Benimaclet, i com a Senyor havia de vindre a Benimaclet per lo manco una volta a l'any a jurar fer cumplir els Furs de Valéncia davant dels Sants Evangelis davant dels habitants del lloc de Benimaclet. A Vinatea el va sustituir la seua dòna Na Jauma Castellana i successors  fins a 1367 quan la família se va desfer del Senyoriu. Aixina puix varen ser més de 40 anys de la relació en la família Vinatea.

Des de Poble de Benimaclet nos sumem a la campanya de Convencio Valencianista per a solicitar que l'Estàtua de Francesc de Vinatea se quede en el lloc en el que el poble valencià li va dedicar la seua estàtua fa més de 30 anys (que en atres temps va ocupar el general Franco).

Per als qui no el coneguen contar que se va opondre sar la política feudalisadora de Alfons IV d'Aragó, que pretenia dotar fortament al infant Ferrando d'Aragó, fill de la seua segona dona (Leonor, germana de Alfons XI de Castella) en perjuí de l'hereu (el futur Pere el Cerimoniós). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

Fill d'un militar a les órdens de Jaume I, Francesc de Vinatea va estudiar lleis en Valéncia. Se va casar en primeres núpcies en Na Carbona, filla del senyor de la Todolella. Vivint en Morella, a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor. Va anar a la Ciutat de Valéncia des de Morella per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per Jaume II. Poc de temps més tart va tornar a Morella i va transferir el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta. Vinatea va tornar a Valéncia a on se va casar en segones núpcies, en Jaumeta Castella.

En maig de 1333 fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós. Fon "Jurat en Cap" de Valéncia l'any 1333, l'any en que Alfons el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de Valéncia per a que assumiren la seua defensa.

Francesc de Vinatea va ser triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.

Conten els cronistes el següent relat dels fets:

“Alfons II de Valéncia , estava casat en Leonor de Castella que demana per als seus fills una serie de donacions, per a que el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfons. El Rei dona les viles d'Alacant, Elig, les Valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castelló i els representants d'estes viles acodixen a Valéncia pera demanar justícia.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell"

.

Aixina ho conta en la seua Crònica, Pere el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, se referixen a la mateixa persona. Narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:

"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me".

Davant del Rei i la Reina Elionor, en 1333, en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu:

"me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del Regne de Valéncia, si ho feya Valéncia no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".

Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, l'idea central del senyor Jaume.

Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o nos mate a tots, i vos promet senyor que si nos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".

El Rei va mirar la Reina i li va dir:

-"¿açò volíeu sentir?".

Ella irada, plorant, li va dir:

-"senyor, açò no consentiria el Rei Alfons de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a tots".

Alfons li va contestar:

-"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".

El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, on, perque ho va voler el senyor Jaume. Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de Jaume I.

Atres frases célebres

També és famós per una frase que hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al propi rei Alfons), i que se considera una precisa formulació del pactisme constitucional de la Corona d'Aragó quant a la seua llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació d'una monarquia autoritària:

“cada un de nosatres som tant com vós, pero tots junts molt més que vós”.

La figura de Vinatea hui

Ya des del sigle XIX se ha començat a reivindicar la figura de Vinatea:

Joan Llonín en la seua obra de teatre Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea.

Un quadro de pintura d'història de Emilio Sala, que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1878.

En 1958 Ramón Stolz va incorporar una escena semblant en els murals de la Sala dels Furs de l'Ajuntament de Valéncia.

En 1974, es va estrenar, en el Teatre del Liceu de Barcelona, una òpera sobre el mateix assunt de Matilde Salvador, en llibret de Xavier Casp.

Estudis i llibres de historiadors valencianistes com Josep Vicent Gómez Bayarri.

Les Corts de Valéncia tenen uns premis en el seu nom, la Alta Distinció parlamentària.

La RACV oferix atres premis també en el nom de Vinatea.

Te una una estàtua d'ell en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat.

Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.

Sergi Campillo, un benimacleter portador de la Senyera

 UN BENIMACLETER TORNA A SER PORTADOR DE LA SENYERA 44 ANYS MÉS TART

Fins ara només un benimacleter tenia l'honor d'haver segur portador de la Real Senyera en la processó cívica del 9 d'octubre. Pero enguany est honor ha tornat a recaure en un veí del nostre poble, el regidor i vice-alcalde de Valéncia Sergio Campillo.

Va ser en 1978 quan José Cristóbal Cuenca Albert, regidor i tenint-alcalde de la Ciutat de Valéncia va ser designat per En Miquel Ramón Izquierdo per a ser portador de la Real Senyera durant una convulsa processó cívica en la que els desijos d'autonomia ompliren de reivindicacions l'acte. Atres temps en els que encara vigilava Franco des de la seua estàtua la Plaça de l'Ajuntament el pas dels valencians. Curiosament el lloc del dictador hui l'ocupa un héroe nacional del valencians, Francesc de Vinatea, el qual se va jugar la seua vida per a defendre l'integritat del Regne de Valéncia davant del rei Alfons II que volia dividir el nostre territori (i que hui estan pensant en llevar-lo per a vergonya de tots els valencians). Tornant al portador, recordar que Cristóbal va nàixer en Benimaclet en 1936, en plena Guerra Civil. Alumne de Carles Salvador se va Llicenciar en Dret per l'Universitat Lliterària de Valéncia. Les seues inquietuts el portaren a treballar en el bufet d'advocats de Miquel Ramón Izquierdo. En les eleccions municipals del 13 de novembre de1973 va ser triat Regidor de l'Excm. Ajuntament de Valéncia, càrrec que ocupà fins a abril de 1979. Mamprenedor incansable, va ser director i professor de diverses autoescoles en diferents poblacions valencianes, sent vàries les generacions de benimacleters que se formaren en les seues escoles de conducció, arribant a ser President de l'Associació Valenciana d'Autoescoles (AVAE). Atra de les seues professions va ser la de Gestor, desenrollant el càrrec de vocal en la Junta Directiva de l'Ilustre Colege Oficial de Gestors Administratius de Valéncia. Des de menut ha estat interessat en les tradicions del seu poble, tant les civils, des del Centre Instructiu Musical, a on ocupà la seua Presidència durant quatre anys, com les religioses, formant part d'una Clavaria i com a Síndic de la centenària Confraria durant huit anys.

El portador d'enguany, Sergi Campillo, va nàixer aquell mateix any de 1978 en Benimaclet, l'any en que Espanya passava a tindre una Constitució democràtica i deixava arrere els temps foscs de la dictadura. Soci de vàries entitats de defensa de drets humans, ecologistes i de consum responsable. Parla 4 idiomes: valencià, castellà, anglés i francés. Doctor cum laude en Biologia en menció europea per l'Universitat de Valéncia, he treballat com a investigador en una tesis sobre ecologia evolutiva en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva en una estància de 5 mesos en l'Universitat de Hull (Regne Unit). En política, ha eixercit la responsabilitat d'organisació en Iniciativa del Poble Valencià (partit integrat dins de Compromís) i en Compromís ademés de ser actualment portaveu d'Iniciativa en el colectiu de Valéncia. Va ser assessor en el grup municipal de Compromís en l'Ajuntament de Valéncia durant el mandat 2011-2015. Des de 2015 fins a 2019 ha segut 4º tinent d'alcalde i regidor de govern interior.

¡Feliç 9 d'Octubre!

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La Mocadorà, el dia dels enamorats valencians

 LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

Dia del Crist 2022

 EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany tornarem a la normalitat, i la seua processó tornarà a recòrrer els carrers de Benimaclet. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que enguany no se celebrarà, pero que començava a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Calderes 2022

 LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 17 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

¡¡¡Poble de Benimaclet fa 6 anys!!!

  POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 6 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem quatre anys junt als nostres seguidors.

Hui, quatre any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, més de 5000 seguidors en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos quatre anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat quatre llibres:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

        "Benimaclet, poble de poetes" a on se fa referència a tots els poetes de Benimaclet i 

        "Benimaclet, el meu poble", un recull de totes les entrades del Blog en forma d''Història de Benimaclet.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Fa dos anys nos vàrem constituir com una Associació Cultural en el Registre de la Generalitat Valenciana. Ara tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos sis anys! 

Festes de la Mare de Deu 2022 (Benimaclet)

 LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos quedarà aixina:

Divendres 9 de setembre de 2022

- A les 18:00 món infantil en la Plaça de Benimaclet

- A les 20:00 Pregó Cultural de Festes Patronals en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet

Dissabte 10 de Setembre de 2022

- A les 18:00 Cavalcata pel recorregut habitual pels carrers de Benimaclet.

- A continuació entrà de les Alfàbegues

- Al finalisar orchata i fartons.

Dumenge 11 de Setembre de 2022

- 11:00 Recollida de les Clavarieses.

- 12:30 Solemne Missa en Honor a la Mare de Deu de l'Assunció.

- Al finalisar, mascletà en la Plaça de Benimaclet.

- A les 19:30 Processó per l'itinerari de costum.

- A l'entrada de la Mare de Deu se dispararà un ramet de fòcs artificials.

Dumenge 12 de Setembre de 2022

- A les 19:30 Missa en sufragi de les cofrades difuntes.

Són Clavariesses de l'any 2022

Maria Arriaga Godoy

Maria Carmen Ciurana Orts

Reme Garcia Giménez

Maria Dolores Greses Monsó

Remedios Jericó Fuertes

Concha Pérez Roca

Consuelo Belenguer Rivelles

Amparo Requeni Guzman

Amparo Renau Requeni

Trinidad Ródenas Jorge

Amparo Belenguer Montserrat

Maria Paz Renau Requeni

Programa festes patronals 2022

PROGRAMA DE FESTES DE PATRONALS

 - BENIMACLET 2022 –

FESTES DE LA MARE DE DEU D'AGOST I 

FESTES DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT I DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA

DIVENDRES 9 DE SETEMBRE

18:00 Món infantil en la Plaça de Benimaclet
19:30 Missa i continuació
20:00 PREGÓ CULTURAL a càrrec de Pepa, Elvira i Patricia. A continuació CONCERT a càrrec de l'Orquesta del CIM de Benimaclet.

DISSABTE 10 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 IV Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.
18:00 Cavalcata pel recorregut habitual.
A continuació entrà d'alfàbegues i al finalisar orchata i fartons.

DUMENGE 11 DE SETEMBRE 

Festa de la Mare de Deu d'Agost

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes
11:00 Recollida de clavarieses
12:30 Missa major en honor a la Mare de Deu.
Al finalisar Mascletà en la Plaça de Benimaclet.
19:30 Processó per l'itinerari de costum.
A l'entrada de la Mare de Deu se dispararà un ramellet de fòcs artificials.

DILLUNS 12 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
17:30 PREGÓ POPULAR en la Plaça i rodalies, a càrrec dels clavaris més jóvens i amenisat musicalment.
19:30 Missa i a continuació, PASSÀ DELS SANTS a l'Ermita de Vera al so del tabal i la dolçaina.
21:00 En l'Ermita de Vera repartiment d'orchata i fartons. Sopar a la fresca per a tot el qui porte entrepà (els clavaris conviden a beguda i picaeta). Amenisa la nit la Xe-Ranga.

DIMARTS 13 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.

18:30 MISSA en l'Ermita de Vera. A continuació degustació de dolços típics i mistela. Trasllat dels Sants Patrons cap a Benimaclet fent parada en el Cementeri Parroquial. En la Plaça de Benimaclet, els grups de Danses de les nostres falles rebran als Sants en una demostració de balls i una dansà popular.

DIMECRES 14 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
17:30 Vesprada infantil en la Plaça de Benimaclet en “Pintacantajuegos”
19:15 Trasllat de l'image de Stm. Crist des de la seua Capella fins a l'Altar Major.
19:30 Primer dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència.
22:30 Sopar i en acabar Música a la fresca a càrrec de la Big Band del CIM de Benimaclet.

DIJOUS 15 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
17:30 Vesprada infantil. Castells unflables en la Plaça de Benimaclet.
18:00 Teatre en el Llar per a majors, a càrrec del grup “Los Teatreros” del Centre Municipal d'Activitats per a persones Majors de Benimaclet.
19:00 Inauguració del Mercat Migeval de Benimaclet en el seu emplaçament habitual.
19:30 Segon dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència.
22:30 En la Plaça de Benimaclet, Espectàcul Musical, “Els dies i les dònes”

DIVENDRES 16 DE SETEMBRE

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 Obri les seues portes el Mercat Migeval.
17:30 Vesprada infantil migeval en la Plaça de Benimaclet arquers, espadachins, cavallers, escuders...
19:30 Tercer dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència.
22:30 Concert de la Banda del CIM de Benimaclet en versions musicals.

DISSABTE 17 DE SETEMBRE

Festa dels Sants Patrons Abdon i Senent

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 Mercat migeval i en la plaça Pilota Valenciana a càrrec del Club CPV Picanya.
10:00 Partida infantil de Raspall
11:00 Partida d'adults de Galocha.
12:00 Joc lliure per als assistents i taller per a ensenyar com vestir la mà per a jugar.
14:00 Salves en honor dels Sants Patrons i repartiment de les calderes d'Arròs en fesols i naps.
19:00 Missa i processó dels Sants Patrons Abdon i Senent pel recorregut habitual.
22:30 Verbena a càrrec del grup “Mafia” en el carrer Prudenci Alcon.

DUMENGE 18 DE SETEMBRE

Festa del Stm. Crist de la Providència

Al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes.
10:00 Obri les seus portes el Mercat Migeval
12:30 Missa Major i al finalisar 

14:00 Mascletà en la Plaça.
19:00 Missa i Processó del Stm. Crist de la Providència, pel recorregut habitual i ramellet de focs d'artifici.

DILLUNS 19 DE SETEMBRE

Dia dels Confrares difunts

18:15 Visita al Cottolengo, en l'acompanyament del Taller de Música Jove, a on donarem les ofrenes als Sans i els donatius dels chiquets de Benimaclet.
19:00 Missa en sufragi dels Confrares difunts.

La Clavaria "Gent de Benimaclet", organisadora de les Festes Patronals dels Sants Patrons i Stm. Crist de la Providència i les Clavarieses de la Mare de Deu, se reserven el dret a canviar horaris i ubicacions, si fora necessari.

Poble de Benimaclet reproduix els programes de les distintes clavaries i no es responsable de qualsevol erro que se haja produit al transcriure o traduir els mateixos. Aixina mateix qualsevol correcció o comentari es benvingut.

Manifestació 20 de febrer

 MANIFESTACIÓ 20 DE FEBRER EN DEFENSA DE L'HORTA

Este dumenge 20 de febrer de 2022 l'Associació de Veïnal de Benimaclet ha convocat als veïns a una manifestació pels carrers del nostre poble a les 11:30 hores baix el lema "No al PAI de Sandra Gómez - No al tall del braç d'Alegret de la séquia de Mestalla - Defengam el Patrimoni de l'Horta".

Des de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" considerem que el PAI que pretén dur avant la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Valéncia, Sandra Gómez, (que és pràcticament igual que el que anava a fer Urbem en temps del PP) només beneficia als especuladors que compraren les terres als llauradors al mantindre un número de metros quadrats construïts molt superior al que necessari en estos moments en la nostra ciutat. Açò condena als actuals habitants de Benimaclet a quedar ofegats rodejats d'unes jagants torres que, a banda d'impedir arribar a la brisa de Llevant que refresca, duria mils de nous veïns sense aportar els servicis necessaris.

Considerem que les propostes veïnals que proponen una transició equilibrada entre l'antic poble de Benimaclet (carrer Mistral) i l'Horta de Benimaclet, mantenint l'Horta existent i reduint la visibilitat de la Ronda Nort, és una opció que beneficiaria a la majoria dels benimacleters.

També recolzem la necessitat de mantindre el Braç d'Alegret de la séquia de Mestalla en actiu, ya que es tracta d'una infraestructura centenària que ha donat vida als nostres camps i és part del nostre Patrimoni Cultural.

És per això per lo que des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” animem al veïnat de Benimaclet a que se sumen a la concentració que tindrà lloc el pròxim 20 de febrer a les 11:30 del matí en l'encreuament del carrer Mistral en l'avinguda Valladolit. Aixina mateix “Poble de Benimaclet” s'adherix ad esta manifestació convocada per l'Associació Veïnal de Benimaclet.