Mostrando entradas con la etiqueta Horta de Benimaclet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Horta de Benimaclet. Mostrar todas las entradas

lunes, 16 de octubre de 2023

Molí Nou o Molí de Farinós

MOLÍ DE FARINÓS O MOLÍ NOU 


El Molí de Farinós o “Molí Nou” és una de les construccions més emblemàtiques i antigues de les que se conserven en l'Horta de Benimaclet. Està localisat en un entrador del camí de Farinós, just en la frontera que separa el l'antic terme de Benimaclet de d'Alboraya. En el punt on es troba el Molí la separació dels térmens la determina la séquia de Vera, de la qual se nutria el Molí per a obtindre la seua força motriu. Per això resulta que la mitat del molí pertany al terme municipal de Valéncia i l'atra mitat al d'Alboraya, a nivell de la Partida de Masquefa. 

Segons la documentació consultada la primera petició per a la seua construcció és de l'any 1792 quan Antoni de Palavicino va solicitar l'establiment d'un molí fariner, en dos moles corrents i una de descans, en la séquia escorrentia de Navarro, camí de Benimaclet a Vera, en la partida de Rafelterrás. Pero les coses de palau van espayet i la Guerra del Francés van paralisar el proyecte. Finalment la construcció va poder iniciar-se en l'any 1817, una volta acabada la Guerra, per part d'un nou propietari Tomàs Benet, despuix de les múltiples objeccions que es varen presentar a la seua construcció, entre unes atres les del Molí veí de Masquefa, hui desaparegut. A mitan del sigle XIX, figura en l'inventari realisat per Madoz i en 1887 apareix com a molí fariner. 

La planta actual del Molí consistix en una nau allargada disposta de forma travessera sobre el caixer de la séquia de Vera i dotada de dos corsies paraleles i separades per un renc de pilars. La casa té dos plantes i una coberta de teules a una sola vertent orientada cap a la frontera trassera, per on entra la séquia. La porta d'accés està situada en la frontera lateral meridional i dispon de numerosos vans o finestres en les fronteres principals i en abdós plantes de l'edifici. La fabricació dels seus murs és majoritàriament de mamposteria, combinada en la rajola. La part hidràulica consistix en la pròpia séquia de Vera, que amplia llaugerament el seu caixer per a dispondre una entrada al càrcau del molí i un derramador per a la circulació lliure de l'aigua. 

L'estat actual del molí és bo, ha vixcut reparacions que han preservat el conjunt, sense dubte pel manteniment dels usos residencials durant la segona mitat del sigle XX, encara que l'us moliner haguera desaparegut. En canvi la part hidràulica ha segut alterada en major mesura puix el caixer de la séquia es troba totalment recobert en parets de formigó a nivell dels camps de cultiu. Els rodets han segut desmantellats de la seua ubicació original i la maquinària ya no existix. 

Va ser declarat Be de Rellevància Local, en el còdic EPH_SUR_14.01, com a conseqüència del decret de la Generalitat Valenciana, 73/2006 de 26 de maig, per lo que és de esperar que ajude a la seua preservació i protecció.

domingo, 12 de marzo de 2023

Presentació llibre L'Horta de Benimaclet

 PRESENTACIÓ LLIBRE L'HORTA DE BENIMACLET



El pròxim divendres 24 de març l'Associació Cultural Poble de Benimaclet té el plaer de presentar un llibre que du per nom “l'Horta de Benimaclet. Alqueries,camins i gents” del qual és autor el mege benimacleter Pau Giner i Bayarri. Giner, dedica el llibre als llauradors de Benimaclet, en especial a son yayo Ramon Bayarri, que varen fer “un verger de l'Horta de Benimaclet”. Coneixedor de l'Horta, a on va passar gran part de la seua infància, ha dedicat tres anys a completar-lo.

Es tracta del primer llibre dedicat, íntegrament, a l'horta de Benimaclet i els seus habitants, injustament tractats i oblidats durant molt de temps. No és possible voler a l'horta si no se coneix. L'obra busca recuperar la memòria de lo que va ser l'horta de Benimaclet i posar en valor lo que queda d'ella.

Per a la seua realisació, a banda de la consulta de centenars de documents històrics, s'ha contat en la participació de decenes de veïns i veïnes de Benimaclet que varen viure la seua infància en la nostra horta. Sense ells no haguera segut possible la confecció del mateix. El llibre conta en 190 pàgines i més de 200 fotografies, la majoria d'elles a color, que l'ilustren. Comença en un estudi introductori històric i social que intenta donar explicació l'actitut negativa de molts benimacleters front a la seua horta. A continuació se fa un repàs dels principals camins que la recorrien repassant totes les alqueries i barraques que la poblaven remarcant les famílies que les varen habitar, quan ha segut possible. També se fa un recort a les séquies que regaven els camps de Benimaclet. Per últim se fa una proposta de futur. En els anexos trobem notícies ocorregudes en l'Horta i els censos poblacionals de 1880 i 1920.

Des de la nostra Associació Cultural desigem que el llibre siga del gust de tot el veïnat i servixca d'inici per a estudis en més profunditat que se puguen fer en anys venidors. “Poble de Benimaclet”, fundat en 2016, té per objectius, entre atres, promocionar l'horta de Benimaclet i continuarem treballant en este sentit en proyectes com el que ara ix a la llum.



jueves, 12 de enero de 2023

Festa de Sant Antoni 2023

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    Enguany serà una edició emitiva per haver estat dos anys sense poder celebrar-la degut a les restriccions de la pandèmia i per la recent defunció de Julio Cignes, que durant les últimes décades havia segut retor de la Parròquia i Ermita de Vera.

Programa del 2023

Dumenge 22 de giner de 2023.
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

jueves, 17 de febrero de 2022

Manifestació 20 de febrer

 MANIFESTACIÓ 20 DE FEBRER EN DEFENSA DE L'HORTA

Este dumenge 20 de febrer de 2022 l'Associació de Veïnal de Benimaclet ha convocat als veïns a una manifestació pels carrers del nostre poble a les 11:30 hores baix el lema "No al PAI de Sandra Gómez - No al tall del braç d'Alegret de la séquia de Mestalla - Defengam el Patrimoni de l'Horta".


Des de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" considerem que el PAI que pretén dur avant la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Valéncia, Sandra Gómez, (que és pràcticament igual que el que anava a fer Urbem en temps del PP) només beneficia als especuladors que compraren les terres als llauradors al mantindre un número de metros quadrats construïts molt superior al que necessari en estos moments en la nostra ciutat. Açò condena als actuals habitants de Benimaclet a quedar ofegats rodejats d'unes jagants torres que, a banda d'impedir arribar a la brisa de Llevant que refresca, duria mils de nous veïns sense aportar els servicis necessaris.

Considerem que les propostes veïnals que proponen una transició equilibrada entre l'antic poble de Benimaclet (carrer Mistral) i l'Horta de Benimaclet, mantenint l'Horta existent i reduint la visibilitat de la Ronda Nort, és una opció que beneficiaria a la majoria dels benimacleters.

També recolzem la necessitat de mantindre el Braç d'Alegret de la séquia de Mestalla en actiu, ya que es tracta d'una infraestructura centenària que ha donat vida als nostres camps i és part del nostre Patrimoni Cultural.

És per això per lo que des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” animem al veïnat de Benimaclet a que se sumen a la concentració que tindrà lloc el pròxim 20 de febrer a les 11:30 del matí en l'encreuament del carrer Mistral en l'avinguda Valladolit. Aixina mateix “Poble de Benimaclet” s'adherix ad esta manifestació convocada per l'Associació Veïnal de Benimaclet.

sábado, 8 de enero de 2022

Concentració veïnal de Benimaclet

CONCENTRACIÓ PROTESTA PEL TALL DE SÉQUIES EN BENIMACLET



    
Hui s'han congregat centenars de veïns de Benimaclet en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia per a demanar a la Corporació Municipal que no tanque el Braç d'Alegret de la Séquia de Mestalla que condenarà a la mort de 40.000 metros quadrats d'Horta cultivable en Benimaclet.

    El braç d'Alegret que ha regat i donat vida a l'Horta de Benimaclet des dels temps de la dominació musulmana començà la seua degradació en els anys 70 del segle XX quan moltes noves edificacions, per a evitar els gastos que comportava conectar-se al sistema de colectors, començaren a abocar les seues aigües fecals al sistema de rec. Ha passat mig segle sense que des de les administracions s'haja solucionat este greu problema. Davant de les exigències d'Europa per a que estes situacions no se produïxquen, l'Ajuntament ha decidit tancar la séquia, en lloc de solucionar la canalisació d'estes aigües fecals i evitar que arriben al sistema de rec.

    El sistema de rec de les séquies de l'Horta de Valéncia estan reconegudes internacionalment, entre atres per la FAO. No podem permetre-nos el lux de deixar perdre este Patrimoni.

    Membres de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” s'han sumat a la Concentració convocada per l'Associació veïnal de Benimaclet i Cuidem Benimaclet en el cor de la ciutat de Valéncia, en la que s'ha reproduït un camp de lletugues a les portes de l'Ajuntament del Cap i Casal. Des de la nostra Associació continuarem lluitant per la defensa de l'Horta com un dels puntals del nostre Patrimoni. Evitar la seua degradació nos assegura mantindre un verger junt a la ciutat, del que poques ciutats europees tenen el privilegi de fruir.





domingo, 14 de febrero de 2021

Barraques de Caldera en perill

LES BARRAQUES DE CALDERA EN PERILL

Barraques de Caldera 2019
Hi hagué un temps en que l'Horta de Benimaclet estava poblada de barraques. La barraca és un edifici típic de l'horta de Valéncia. Servia de vivenda als llauradors, per lo que se construien en les zones d'hortes de regadiu. Existixen eixemples de barraques en la zona costera central de la Comunitat Valenciana, especialment prop de l'Albufera, encara que en la paulatina pèrdua d'importància del sector agrícola en l'economia valenciana el seu us ha disminuït prou. 

Barraques de Caldera, estiu 2019.

L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metros, en coberta triangular en un marcat àngul per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de Valéncia. La distribució és sempre pareguda: una porta en la frontera sur que dona accés a un ampli passadiç que recorre tota l'edificació fins a la frontera nort, on s'habilita una atra porta que permet la circulació d'aire. Este passadiç és utilisat com a cuina, menjador i almagasén. En l'atra banda s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. En el pis superior s'accedix per mig d'una escala de mà i antigament era utilisat per a la cria del cuc de seda. 


Barraques de Caldera, 1981
Per a la seua construcció s'utilisen materials fàcilment accessibles en la zona tals com el fanc, les canyes i els juncs. Per això les parets són construïdes en rajoles d'atobó i la coberta es realisa en canyiç i palla. Característicament es construïen en parelles, com els actuals adossats. 

Conforme els llauradors anaven adquirint més riquea, abandonaven les barraques i construïen Alqueries més resistents i més comoditats. Per això anaren quedant en desús. 

Les dos Barraques de Caldera, situades en el camí de Farinós de Benimaclet i antigament conegudes com a Barraques de Panach, que estan incloses en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de Valéncia. 

Barraques de Caldera, 1990
Estes barraques varen ser declarades ademés recentment per la FAO Patrimoni Agrícola Mundial, junt en les Alqueries, el paisage, els camins rurals i les séquies de L'Horta, aixina com el parc natural de L’Albufera. 

També figuren en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural des de la revisió que es va fer del Pla General de Valéncia, en l'any 2013, en la categoria d'Espai Etnològic d'Interés Local i un nivell de protecció integral. En dit catàlec s'especifica que «el perfil de les barraques és visible des de la V-31, per la qual cosa serà un element molt present en el paisage d'accés nort a la ciutat», i es destaca que «tenen les proporcions i forma típiques d'estes construccions tan escasses ya en l'horta i que varen poblar abundantment la mateixa fins a mediats del S. XX», per lo que es resalta el seu valor, «particularment per l'escassea d'este tipo d'edificis 

Barraques de Caldera 1960

Fa un any denunciavem desde d'este blog que havien segut assaltades, provocant greus destrosses en la teulada i les parets. A dia de hui una d'elles amenaça ruïna, estant la teulada destruïda. 

Es troben comunicades interiorment entre sí i estaven habitades tot el temps pels seus propietaris, un matrimoni, fins a fa uns anys, segons els veïns, els qui senyalen que, quan va faltar el marit, la dòna es va anar a viure a Benimaclet, pero s'encarregava de netejar-les i cuidar-les, per lo que es mantenien en bon estat de conservació. 


 Des de Poble de Benimaclet demanem a les autoritats que actuen abans de que les Barraques de Caldera, les últimes de Benimaclet, acaben desapareguent.
 

Barraques de Caldera en Febrer de 2021


martes, 25 de febrero de 2020

Las Barraques de Caldera, en perill.

LES BARRAQUES DE CALDERA EN PERILL 

Barraques de Caldera 2019
Hi hagué un temps en que l'Horta de Benimaclet estava poblada de barraques. La barraca és un edifici típic de l'horta de Valéncia. Servia de vivenda als llauradors, per lo que se construien en les zones d'hortes de regadiu. Existixen eixemples de barraques en la zona costera central de la Comunitat Valenciana, especialment prop de l'Albufera, encara que en la paulatina pèrdua d'importància del sector agrícola en l'economia valenciana el seu us ha disminuït prou. 

Barraques de Caldera, estiu 2019.
L'edifici és de planta rectangular, d'uns nou per cinc metros, en coberta triangular en un marcat àngul per a desaiguar les precipitacions torrencials tan típiques de Valéncia. La distribució és sempre pareguda: una porta en la frontera sur que dona accés a un ampli passadiç que recorre tota l'edificació fins a la frontera nort, on s'habilita una atra porta que permet la circulació d'aire. Este passadiç és utilisat com a cuina, menjador i almagasén. En l'atra banda s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. En el pis superior s'accedix per mig d'una escala de mà i antigament era utilisat per a la cria del cuc de seda. 


Barraques de Caldera, 1981
Per a la seua construcció s'utilisen materials fàcilment accessibles en la zona tals com el fanc, les canyes i els juncs. Per això les parets són construïdes en rajoles d'atobó i la coberta es realisa en canyiç i palla. Característicament es construïen en parelles, com els actuals adossats. 

Conforme els llauradors anaven adquirint més riquea, abandonaven les barraques i construïen Alqueries més resistents i més comoditats. Per això anaren quedant en desús. 

Les dos Barraques de Caldera, situades en el camí de Farinós de Benimaclet i antigament conegudes com a Barraques de Panach, que estan incloses en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de Valéncia. 

Barraques de Caldera, 1990
Estes barraques varen ser declarades ademés recentment per la FAO Patrimoni Agrícola Mundial, junt en les Alqueries, el paisage, els camins rurals i les séquies de L'Horta, aixina com el parc natural de L’Albufera. 

També figuren en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural des de la revisió que es va fer del Pla General de Valéncia, en l'any 2013, en la categoria d'Espai Etnològic d'Interés Local i un nivell de protecció integral. En dit catàlec s'especifica que «el perfil de les barraques és visible des de la V-31, per la qual cosa serà un element molt present en el paisage d'accés nort a la ciutat», i es destaca que «tenen les proporcions i forma típiques d'estes construccions tan escasses ya en l'horta i que varen poblar abundantment la mateixa fins a mediats del S. XX», per lo que es resalta el seu valor, «particularment per l'escassea d'este tipo d'edificis 

Barraques de Caldera 1960
Esta semana han segut assaltades per dos okupes, provocant greus destrosses en la teulada i les parets. La propietària ha alertat d'això a la Policia Local i ha posat l'assunt en mans d'un advocat, que ha presentat una denúncia en el jujat per estos fets. 

Es troben comunicades interiorment entre sí i estaven habitades tot el temps pels seus propietaris, un matrimoni, fins a fa uns anys, segons els veïns, els qui senyalen que, quan va faltar el marit, la dòna es va anar a viure a Benimaclet, pero s'encarregava de netejar-les i cuidar-les, per lo que es mantenien en bon estat de conservació. De fet, les portes estaven tancades i els okupes, segons pareix, varen accedir a elles fent primer un forat i, posteriorment, trencant part de la teulada i derribant un tros de paret.

 Des de Poble de Benimaclet demanem a les autoritats que actuen abans de que les Barraques de Caldera, les últimes de Benimaclet, acaben desapareguent.
 

domingo, 12 de enero de 2020

Defengam l'Horta de Benimaclet

DEFENGAM L'HORTA DE BENIMACLET

Alqueria del Patach i Horta de Benimaclet
Com tots els seguidors d'este blog sabeu un dels nostres objectius és la protecció de l'Horta de Benimaclet, una de les parts més importants i característiques del nostre antic poble.

Des de l'any 1994, en el que tots els partits polítics en representació en l'Ajuntament de Valéncia varen aprovar el famós PAI de Benimaclet Est, l'horta més pròxima a Benimaclet està en greu perill de desaparició

Proyecte PAI Benimaclet Est
En pocs anys uns quants foscs personages que treballaven a comissió de grans constructores i bancs conseguiren mediant enganys que la majoria dels llauradors veneren les seues terres i alqueries a preus irrisoris en l'amenaça de perdre les seues terres si havien d'entrar en el PAI. El PAI pretenia construir finques de més de 10 altures junt a la Ronda Nort, les qual ofegarien al poble de Benimaclet. 

Una volta en possessió d'estes terres varen destruir la majoria de les alqueries, moltes d'elles centenàries, que poblaven este troç d'horta. L'Alqueria de Tabal, del Patach, de Collonis,... varen ser borrades per a sempre. La majoria dels camps de llaurança quedaren abandonats, omplint-se de runa o servint d'aparcament. 

Estat d'abandonament de l'Horta de Benimaclet
Gràcies a la crisis econòmica de fa 10 anys tot aquell PAI va quedar paralisat i els veïns de Benimaclet varen conseguir fer us de part de les terres per a crear horts urbans, que si be no repara el mal fet, evita que els solars se convertixquen en abocadors. 

Des de fa uns mesos un grup de veïns de Benimaclet s'ha propost paralisar el PAI de Benimaclet Est i revertir-lo per a que els terrenys que eren urbanisables passen a ser agrícoles. La proposta, segons la nostra opinió, ha de contar en els llauradors i les seues famílies que foren o encara són propietaris d'eixes terres. Considerem que és de justícia rehabilitar ad aquells llauradors que feren de l'Horta de Benimaclet una de les més fèrtils de Valéncia i que foren desproveïts de sa casa i el seu mig de vida. Tampoc podem oblidar-nos de la protecció de les poques alqueries que han sobrevixcut a l'atac del PAI, en la majoria dels casos centenàries.

La proposta de Cuidem Benimaclet és la següent: 

Proposta dels veïns en 2017 per al PAI
- Desclassificar el PAI passant de Sol Urbanisable Programat a Sol No Urbanisable. Esta desclassificació no significaria deixar de construir dotacions culturals i/o educacionals (l'Escoleta de 0-3 anys, Universitat Popular o la Casa de Majors). 
- Els terrenys continuen sent rurals tal com estaven en 1988 -Preeminència agrícola. 
- L'Ajuntament de Valéncia té el suficient privilegi com per alterar l'ordenació urbanística - Ius Variandi. 
- Hi ha un buit de poder, l'agent urbanisador està resolt i el Programa de Gestió està caducat. 
- L'Ajuntament no tindria que pagar indemnisacions ni tindria Responsabilitat Patrimonial - Els que han entrat en el negoci ho han fet de manera lliure i podrien tindre pèrdues o beneficis. Les expectatives de mercat o d'inversió com podria tindre-les METROVACESA no s'indemnisen ya que no hi ha cap dret per a construir. URBEM ha incomplit tot lo que havia de complir. 
- La clau de tot és la NO PATRIMONIALISACIÓ dels terrenys del PAI, és a dir, no hi ha hagut cap eixecució i els terrenys estan igual que fa 30 anys - El moviment es demostra caminant, si no eixercixes el teu dret urbanístic artificial, ningú te va a salvar. 
- Trobem PRECEDENTS en Dénia i en Palma de Mallorca. 
- El Tribunal Suprem ha dictaminat en 2016 que esta opció, complint-se estos suposts, és llegal i viable. 


Poble de Benimaclet recolza aquelles accions que, respectant als qui varen fer possible la fèrtil horta de Benimaclet, paralisen el PAI Benimaclet Est que pretén ofegar a Benimaclet dins d'una ronda de finques de gran altura. La protecció i recuperació de l'Horta de Benimaclet és cosa de tots.

Per tot açò, Poble de Benimaclet recolza la manifestació que es realisarà el pròxim dumenge 26 de Giner de 2020 per a Defendre l'Horta de Benimaclet i que organisen l'Associació de veïns de Benimaclet i Cuidem Benimaclet i anima a tots els benimacleters a sumar-se a l'acte reivindicatiu.

viernes, 20 de septiembre de 2019

Adeu a l'Alqueria Bayarri, història viva de Benimaclet


ADEU A L'ALQUERIA BAYARRI, 
HISTÒRIA VIVA DE BENIMACLET  


Activistes defenent l'Alqueria Bayarri
Aprofitant que els activistes en defensa de l'Horta se situaven en l'històric Forn de Barraca d'Alboraya per a evitar que les màquines de l'empresa encarregada de l'ampliació de la V-21 destruiren esta pintoresca contrucció típica de l'Horta, els empleats s'han dirigit a l'Alqueria Bayarri de Benimaclet, pillant per sorpresa als defensors de l'Horta i actuact en premeditació per a evitar poder defendre la destrucció d'esta històrica alqueria. 


Alqueria Bayarri des del Politècnic
L'Alqueria Bayarri és una de les alqueries que queden en peu en més història de Benimaclet junt en la de Serra (també en greu perill de desaparició). 

Va ser construïda a finals del segle XVIII per Bernat Bayarri i Copons d'Alboraya. En contraure matrimoni en Francisca Coret i Noguera l'any 1792 en la Parròquia de Benimaclet varen establir la seua residència en esta nova alqueria. 


Bernat venia d'una família humilt de llauradors d'Alboraya i Almàssera, mentres que Francisca Coret era descendent de Pere Coret, occità que arribà a Benimaclet fugint de les guerres de religió del sur de França uns anys abans. Bernardo i Francisca treballaven terres arrendades pròximes junt en els seus 5 fills. Els dos més menuts es varen quedar en l'Alqueria: Ramon en la casa i Pepica en una barraca adossada, actualment en ruïna. Pepica es va casar en Félix Aguilar i els seus descendents quedaren habitant esta construcció adossada (Andreu Aguilar). 

Entrada en 2002
Durant aquells primers anys del segle XIX varen vore com les tropes franceses que sitiaven la ciutat de Valéncia en motiu de la Guerra del Francés passaven i saquejaven els camps i les cases seues i dels seus veïns. 

Ramon Bayarri Coret va nàixer durant aquells difícils anys i en 1827 es va casar en Josefa Valero Carbonell, natural de l'Horta de Sant Llorenç (actualment la zona de l'avinguda d'Alfahuir). La parella va tindre molts fills, pero només 2 arribaren a l'edat adulta. En la casa va quedar Vicent, mentres Pepica anà a viure en el seu marit Tomàs Palau a l'Horta del Cabanyal. Varen ser anys convulsos de revoltes i guerres, on la família en molt de treball va conseguir comprar alguns dels camps als senyors feudals que encara posseïen la majoria de les terres de Benimaclet.

Vicent Bayarri i Valero naixia en 1839 i va viure en l'Alqueria Bayarri fins a la seua mort en 1930, es va casar en Salvadora Carsi i Cubells d'Alboraya. De Vicent dien en l'Horta de Benimaclet que havia vixcut 103 anys i que va morir d'una insolació mentres treballava eixa horta que tanta riquea aportà a Benimaclet i els seus habitants. 

Vicent Bayarri Valero i família en 1920
Vicent i Salvadora es casaren un dissabte de novembre en la Parroquía de la novia, Alboraya, uns dies abans davant de notari feren capitulacions matrimonials i donaren fe del dot que Salvadora aportava al matrimoni (roba de casa i mobles). 

La família Bayarri Carsí va ser molt prolífica: 5 fills, 25 nets i 50 besnets, els descendents dels quals se viuen ara arreu del mon: Els Adelantado Bayarri en Alboraya, Bayarri-Monrós en Benimaclet, Valencia i Madrit, Zarzo-Bayarri en Benimaclet i Valéncia i Bayarri-Senent en la ciutat de Valéncia, Barcelona i França. 



Cambra
En la casa va quedar Ramon Bayarri i Carsí, vivint en sos pares. Ramon es va casar en la seua cosina germana Dolores Carsí i Zarzo en 1905. Ramon i Dolores varen patir molt en els anys de la Guerra Civil, Ramon va patir una denúncia falsa i va ser tancat uns anys en el penal de Sant Miquel dels Reis on va caure greument malalt. Varen tindre 2 fills que varen sobreviure: Mercedes (casada en Montañana) i Amparo casada en Cristobal Marí d'Alboraya, que varen ser els últims habitadors de la casa. 

La construcció de l'Autopista de Barcelona en els anys 60-70 del segle passat va ferir de mort a l'Alqueria. Va tallar els seu accés natural des del camí Farinós per casa El Bessó i la va deixar junt a l'Autopista en les molèsties de soroll per als seus habitants, quedant finalment deshabitada. 


Durant aquells anys se va pedre l'ocasió de rehabilitar l'alqueria i deixar a l'abast dels veïns una Alqueria que ha vixcut en 4 segles (XVIII, XIX, XX i XXI), testiga de guerres, desgràcies que ha superat. Pero en esta ocasió els polítics han sentenciat la seua desaparició. 

Situació en 1946. Intitut Cartogràfic Valencià

Situación en 2019. Google Maps

Anime'm a tots a que acodiu este dumenge a visitar l'Alqueria Bayarri i fotografiar-se junt ad ella, segurament la semana que ve serà massa tart.

Nos podeu enviar les fotografies a benimacleters(arroba)gmail.com

jueves, 22 de agosto de 2019

Ampliació V21


L'AMPLICACIÓ DE LA V-21


Este estiu, aprofitant les calors de l'estació, l'empresa encarregada de l'ampliació de l'autovia V-21 (l'antiga pista de Barcelona), ha mamprés els treballs. Crida l'atenció que s'haja començat de forma repentina i en preses i correres. En pocs dies les màquines han destruït mils de metros quadrats de fèrtil horta.

La destrucció de l'Horta se junta en el derrocament d'algunes alqueries centenàries, que son memòria viva de la nostra història.

Des de Poble de Benimaclet considerem que si be el progrés fa necessàries noves infraestructures, la destrucció d'una horta protegida ha d'estar ben justificada, ya que la reversió és impossible. Una ampliació d'un carril (deixar l'autovia en 3 carrils per sentit de circulació) haguera segut més que suficient per a evitar les molèsties als veïns que utilisen esta via.

Per atra banda infraestructures com el tren de Rodalies o l'oblidat tramvia de la Costa podrien potenciar-se per a evitar la saturació de la V21 en periodos estivals, quan aumenta la població de la costa Nort de Valéncia i no fer necessària esta ampliació.

Esperem que les movilisacions dels llauradors i amants de l'Horta d'Alboraya i Benimaclet conseguixquen minimisar l'agressió al pulmó vert de la Ciutat de Valéncia.

Quan no quede horta, serà massa tart per a queixar-se.

#NoalaV21 #pobledebenimaclet



viernes, 9 de noviembre de 2018

Benimaclet en RTVE

BENIMACLET EN RTVE

El programa la Aventura del Saber de RTVE dedicà un programa a Benimaclet i els seus horts urbans.



domingo, 4 de noviembre de 2018

Recuperem l'Horta de Benimaclet

RECUPEREM L'HORTA DE BENIMACLET

Alqueria del Patach i Horta de Benimaclet
Com tots els seguidors d'este blog sabeu un dels nostres objectius és la protecció de l'Horta de Benimaclet, una de les parts més importants i característiques del nostre antic poble.

Des de l'any 1994, en el que tots els partits polítics en representació en l'Ajuntament de Valéncia varen aprovar el famós PAI de Benimaclet Est, l'horta més pròxima a Benimaclet està en greu perill de desaparició

Proyecte PAI Benimaclet Est
En pocs anys uns quants foscs personages que treballaven a comissió de grans constructores i bancs conseguiren mediant enganys que la majoria dels llauradors veneren les seues terres i alqueries a preus irrisoris en l'amenaça de perdre les seues terres si havien d'entrar en el PAI. El PAI pretenia construir finques de més de 10 altures junt a la Ronda Nort, les qual ofegarien al poble de Benimaclet. 

Una volta en possessió d'estes terres varen destruir la majoria de les alqueries, moltes d'elles centenàries, que poblaven este troç d'horta. L'Alqueria de Tabal, del Patach, de Collonis,... varen ser borrades per a sempre. La majoria dels camps de llaurança quedaren abandonats, omplint-se de runa o servint d'aparcament. 

Estat d'abandonament de l'Horta de Benimaclet
Gràcies a la crisis econòmica de fa 10 anys tot aquell PAI va quedar paralisat i els veïns de Benimaclet varen conseguir fer us de part de les terres per a crear horts urbans, que si be no repara el mal fet, evita que els solars se convertixquen en abocadors. 

Des de fa uns mesos un grup de veïns de Benimaclet s'ha propost paralisar el PAI de Benimaclet Est i revertir-lo per a que els terrenys que eren urbanisables passen a ser agrícoles. La proposta, segons la nostra opinió, ha de contar en els llauradors i les seues famílies que foren o encara són propietaris d'eixes terres. Considerem que és de justícia rehabilitar ad aquells llauradors que feren de l'Horta de Benimaclet una de les més fèrtils de Valéncia i que foren desproveïts de sa casa i el seu mig de vida. Tampoc podem oblidar-nos de la protecció de les poques alqueries que han sobrevixcut a l'atac del PAI, en la majoria dels casos centenàries.

La proposta de Cuidem Benimaclet és la següent: 

Proposta dels veïns en 2017 per al PAI
- Desclassificar el PAI passant de Sol Urbanisable Programat a Sol No Urbanisable. Esta desclassificació no significaria deixar de construir dotacions culturals i/o educacionals (l'Escoleta de 0-3 anys, Universitat Popular o la Casa de Majors). 
- Els terrenys continuen sent rurals tal com estaven en 1988 -Preeminència agrícola. 
- L'Ajuntament de Valéncia té el suficient privilegi com per alterar l'ordenació urbanística - Ius Variandi. 
- Hi ha un buit de poder, l'agent urbanisador està resolt i el Programa de Gestió està caducat. 
- L'Ajuntament no tindria que pagar indemnisacions ni tindria Responsabilitat Patrimonial - Els que han entrat en el negoci ho han fet de manera lliure i podrien tindre pèrdues o beneficis. Les expectatives de mercat o d'inversió com podria tindre-les METROVACESA no s'indemnisen ya que no hi ha cap dret per a construir. URBEM ha incomplit tot lo que havia de complir. 
- La clau de tot és la NO PATRIMONIALISACIÓ dels terrenys del PAI, és a dir, no hi ha hagut cap eixecució i els terrenys estan igual que fa 30 anys - El moviment es demostra caminant, si no eixercixes el teu dret urbanístic artificial, ningú te va a salvar. 
- Trobem PRECEDENTS en Dénia i en Palma de Mallorca. 
- El Tribunal Suprem ha dictaminat en 2016 que esta opció, complint-se estos suposts, és llegal i viable. 


Poble de Benimaclet recolza aquelles accions que, respectant als qui varen fer possible la fèrtil horta de Benimaclet, paralisen el PAI Benimaclet Est que pretén ofegar a Benimaclet dins d'una ronda de finques de gran altura. La protecció i recuperació de l'Horta de Benimaclet és cosa de tots.

domingo, 19 de noviembre de 2017

L'Alqueria del Patach, un eixemple de desídia

L'ALQUERIA DEL PATACH UN EIXEMPLE DE DESÍDIA


Frontera de llevant de 'Alqueria de Patach
L'Alqueria del Patach era una alqueria de l'Horta de Benimaclet situada en el camí Farinós i que se va vore afectada, a l'igual que moltes atres pel PAI Benimaclet-Est.

El PAI de Benimaclet Est va ser aprovat en l'any 1994 per tots els grups municipals de l'Ajuntament de Valéncia d'aquell moment (PSPV-PSOE, PP, UV i EU) per unanimitat. També va ser recolzat per les associacions de veïns i part del veïnat de Benimaclet. Els llauradors i habitants d'esta zona de l'Horta de Benimaclet quedaren totalment indefensos davant de l'Agent Urbanisador del PAI i dels especuladors que anaren a fer-se, al millor preu, en les seues cases i terres.

Frontera de ponent de l'Alqueria de Patach
L'Alqueria Patach estava habitada en aquell moments per dos dònes majors: la tia Pepeta del Patach (Josefa Miro) i la tia Inés (cosina de Pepeta). Els especuladors saberen fer-se pronte en la casa i les terres que la rodejaven.

La casa havia segut construïda en el segle XVIII i a principis del sigle XX estava habitada per Miguel Miró i Peris i la seua esposa Josefa Carsi Dolz. A la mort de sos pares quedaren vivint en ella els seus fills Pepet i Pepeta junt en la cosina Ines.

L'orige del nom “Patach” ve del llinage occità Patach, durant els segles XVII i XVIII l'inmigració d'Occitània a l'horta de Valéncia va ser molt freqüent, degut a les guerres que assolaven França en aquells anys.

Constava de 3 parts diferenciades:
- L'alqueria: era la vivenda en la planta baixa i l'andana en la planta alta. Estava pintada de color groc característic (la majoria de les alqueries eren blanques en l'Horta de Benimaclet). Dos portes donaven al pati de llevant, una per al carro i atra per a les habitacions. Per la banda de ponent també hi havia una porta. Junt a l'entrada del carro estava la cuina i un quarto de bany. A l'atra banda la part noble de la casa en les habitacions i el menjador. En la part alta l'andana que s'utilisava per a almagasenar productes del camp. En la banda de llevant hi havia un banquet ple de tests en diverses plantes i flors.
- Les quadres: Eixint per llevant hi havia una atra edificació que servia per a guardar animals, sobre tot conills i gallines. Anexe ad elles hi havia un pou en el seu poal.
- Un cebar de fusta: Era una construcció de fusta en la que se secaven les cebes per a poder ser utilisades durant tot l'any.

A la mort de la tia Pepeta, l'ultima dels ocupants, en 1999 la casa caigué en mans de les empreses constructores que volien acaparar el màxim de terra per a poder construir. L'alqueria era un problema per ad ells i varen deixar que fora ocupada. A les poques semanes se cremà el cebar i les quadres. Poc més tart se cremà la casa i ya no hi hagué ningú que s'oponguera al seu derruiment.



No fon l'única Alqueria que desaparegué a partir 1994, any de l'aprovació del PAI de Benimaclet-Este. Corregueren el mateix èxit: Casa Collonis, Casa Tabal, Casa Gimeno i Casa Bonora.


Actualment només queden en peu el grup d'alqueries Bonora-Zarzo-Bayarri i l'Alqueria del Tello (Hort d'Amanda). ¿Farà alguna cosa l'Ajuntament de Valéncia i l'Associació de veïns per a protegir-les o correran la sort de la del Patach?
Poble de Benimaclet