Aventura en Egipte per un benimacleter

AVENTURA EN EGIPTE PER UN BENIMACLETER 

Vicente Valiente Calvo publicà recentment un llibre ambientat en l'Egipte faraònic titulat “En busca de Keops”. Valiente (Valéncia, 1954) ha estat lligat des de la joventut al mon del deport, tant al ciclisme com a l'atletisme, formant part actualment del Comité Organisador de la Societat Correcaminos. La seua professió va ser mecànic electriciste i va regentar un comerç en la Plaça de Benimaclet durant molts anys. S'inicià en el mon de les lletres fent colaboracions periodístiques, pero un viage a Egipte va despertar en Valiente una fascinació per l'antic Egipte que el dugué a escriure un primer llibre sobre el tema “Memorias de Egipto” i la primera novela “Regreso a Egipto”. 

“En busca de Keops” es una novela molt entretinguda i de fàcil lectura que intercala passages actuals en atres de l'antiguetat. Adjuntem la seua sinopsis i vos animem a llegir-lo. 

"El protagonista de la novela, de forma inconsciente, es el faraón de la IV dinastía Keops. La pareja de arqueólogos Mª José y Mario, son unos enamorados de la historia del Antiguo Egipto. Ella es la directora del templo de Debod en Madrid, y sufre una delicada situación familiar. Mario por su parte, ha trabajado en el yacimiento de Djehuty en Luxor. 

En El Cairo se ha descubierto un tráfico ilegal de antigüedades, personalizado en la figura del faraón, Keops. Tal hecho demuestra que alguien ha descubierto su tumba y por tanto, una gran expectativa se ha creado ante la posibilidad de descubrir el emplazamiento así como probablemente la momia y el enorme tesoro que puede albergarse junta a ella. La investigación para averiguar su localización y al mismo tiempo eliminar el comercio, la llevarán a cabo el Ministro de Cultura y más tarde del Interior Mohamed Ibraim y el arqueólogo egipcio Zahi Hawass. Posteriormente, se les unirán el comisario Abdul Hamad y el arqueólogo español Mario Carmona. 

En el transcurso de la novela, se intercalan capítulos de épocas antiguas que abarcan desde el año 2570 a.C. (finalización de la construcción de la pirámide de Keops) hasta 1881, en que se descubre el escondrijo de momias reales en Deir el Bahari. El faraón Horemheb (último de la XVIII dinastía) con dificultades económicas al inicio de su reinado, tratará de solventarlas, gracias al acceso a cierto papiro. Durante su reinado vivirá varias intrigas en su contra. El Comandante de su Guardia Personal Paneb, el Gran Visir Rahotep y el Sumo Sacerdote Simut, le acompañarán durante su regencia. "

Colección: Novela 

ISBN: 978-84-9160-426-6 

Formatos: Tapa blanda 

Tamaños: 15x21 

Páginas: 418 

Més informació en http://editorialcirculorojo.com/en-busca-de-keops/

Adeu a l'Alqueria Bayarri, història viva de Benimaclet

ADEU A L'ALQUERIA BAYARRI, 

HISTÒRIA VIVA DE BENIMACLET  

Activistes defenent l'Alqueria Bayarri

Aprofitant que els activistes en defensa de l'Horta se situaven en l'històric Forn de Barraca d'Alboraya per a evitar que les màquines de l'empresa encarregada de l'ampliació de la V-21 destruiren esta pintoresca contrucció típica de l'Horta, els empleats s'han dirigit a l'Alqueria Bayarri de Benimaclet, pillant per sorpresa als defensors de l'Horta i actuact en premeditació per a evitar poder defendre la destrucció d'esta històrica alqueria. 

Alqueria Bayarri des del Politècnic

L'Alqueria Bayarri és una de les alqueries que queden en peu en més història de Benimaclet junt en la de Serra (també en greu perill de desaparició). 

Va ser construïda a finals del segle XVIII per Bernat Bayarri i Copons d'Alboraya. En contraure matrimoni en Francisca Coret i Noguera l'any 1792 en la Parròquia de Benimaclet varen establir la seua residència en esta nova alqueria. 

Bernat venia d'una família humilt de llauradors d'Alboraya i Almàssera, mentres que Francisca Coret era descendent de Pere Coret, occità que arribà a Benimaclet fugint de les guerres de religió del sur de França uns anys abans. Bernardo i Francisca treballaven terres arrendades pròximes junt en els seus 5 fills. Els dos més menuts es varen quedar en l'Alqueria: Ramon en la casa i Pepica en una barraca adossada, actualment en ruïna. Pepica es va casar en Félix Aguilar i els seus descendents quedaren habitant esta construcció adossada (Andreu Aguilar). 

Entrada en 2002

Durant aquells primers anys del segle XIX varen vore com les tropes franceses que sitiaven la ciutat de Valéncia en motiu de la Guerra del Francés passaven i saquejaven els camps i les cases seues i dels seus veïns. 

Ramon Bayarri Coret va nàixer durant aquells difícils anys i en 1827 es va casar en Josefa Valero Carbonell, natural de l'Horta de Sant Llorenç (actualment la zona de l'avinguda d'Alfahuir). La parella va tindre molts fills, pero només 2 arribaren a l'edat adulta. En la casa va quedar Vicent, mentres Pepica anà a viure en el seu marit Tomàs Palau a l'Horta del Cabanyal. Varen ser anys convulsos de revoltes i guerres, on la família en molt de treball va conseguir comprar alguns dels camps als senyors feudals que encara posseïen la majoria de les terres de Benimaclet.

Vicent Bayarri i Valero naixia en 1839 i va viure en l'Alqueria Bayarri fins a la seua mort en 1930, es va casar en Salvadora Carsi i Cubells d'Alboraya. De Vicent dien en l'Horta de Benimaclet que havia vixcut 103 anys i que va morir d'una insolació mentres treballava eixa horta que tanta riquea aportà a Benimaclet i els seus habitants. 

Vicent Bayarri Valero i família en 1920

Vicent i Salvadora es casaren un dissabte de novembre en la Parroquía de la novia, Alboraya, uns dies abans davant de notari feren capitulacions matrimonials i donaren fe del dot que Salvadora aportava al matrimoni (roba de casa i mobles). 

La família Bayarri Carsí va ser molt prolífica: 5 fills, 25 nets i 50 besnets, els descendents dels quals se viuen ara arreu del mon: Els Adelantado Bayarri en Alboraya, Bayarri-Monrós en Benimaclet, Valencia i Madrit, Zarzo-Bayarri en Benimaclet i Valéncia i Bayarri-Senent en la ciutat de Valéncia, Barcelona i França. 

Cambra

En la casa va quedar Ramon Bayarri i Carsí, vivint en sos pares. Ramon es va casar en la seua cosina germana Dolores Carsí i Zarzo en 1905. Ramon i Dolores varen patir molt en els anys de la Guerra Civil, Ramon va patir una denúncia falsa i va ser tancat uns anys en el penal de Sant Miquel dels Reis on va caure greument malalt. Varen tindre 2 fills que varen sobreviure: Mercedes (casada en Montañana) i Amparo casada en Cristobal Marí d'Alboraya, que varen ser els últims habitadors de la casa. 

La construcció de l'Autopista de Barcelona en els anys 60-70 del segle passat va ferir de mort a l'Alqueria. Va tallar els seu accés natural des del camí Farinós per casa El Bessó i la va deixar junt a l'Autopista en les molèsties de soroll per als seus habitants, quedant finalment deshabitada. 

Durant aquells anys se va pedre l'ocasió de rehabilitar l'alqueria i deixar a l'abast dels veïns una Alqueria que ha vixcut en 4 segles (XVIII, XIX, XX i XXI), testiga de guerres, desgràcies que ha superat. Pero en esta ocasió els polítics han sentenciat la seua desaparició. 

Situació en 1946. Intitut Cartogràfic Valencià

Situación en 2019. Google Maps

Anime'm a tots a que acodiu este dumenge a visitar l'Alqueria Bayarri i fotografiar-se junt ad ella, segurament la semana que ve serà massa tart.

Nos podeu enviar les fotografies a benimacleters(arroba)gmail.com

Crònica Festes Benimaclet 2019

RESUM FESTES PATRONALS BENIMACLET 2019 

Programa 2019

Ahir acabaren les Festes Patronals de Benimaclet d'enguany, ha segut una semana intensa en festejos i activitats a pesar de l'amenaça del mal orage que en alguns moments va fer perillar els actes degut a les alertes.

La Clavaria d'enguany ha segut “Festers Crist de Benimaclet”, un grup numerós en molta gent jove junt a experimentats clavaris, en ganes de continuar en la festa de Benimaclet. Esta Clavaria ha demostrat que a pesar de les dificultats del moment actual, en empeny i treball tot és possible.

Pregoner (Pau Giner) i President Clavaria (Paco Cuenca)

El divendres 6 s'inauguraren les Festes en el Pregó Cultural de Festes a càrrec del mege de Benimaclet Pau Giner i Bayarri, colaborador del nostre blog. El Pregó versà sobre l'història de les Festes Patronals i els patronages de Benimaclet i destacà la necessària defensa de l'Horta “que durant tants anys nos han proporcionat l'aliment i la riquea i sense la qual, Benimaclet mai tornarà a ser la mateixa”. Ha recordat que l'inici de les Festes Patronals son anteriors a la mateixa fundació de la Parròquia a mitat del segle XVI i que tenen casi 500 anys d'història. També hi ha hagué un recort especial per a Vicent Sanchis, el Roget, “que va conseguir traure a la llum la nostra història i tradicions” i va “fer possible mantindre el nostre sentiment de poble”. 

El dissabte 7 el Poble de Benimaclet se va omplir d'artistes que participaren en el II Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet. La participació va ser molt numerosa i la calitat de les obres elevada. El guanyador del Primer Premio dotat en 500 €uros i patrocinat per la Caixa Popular ha sigut per a Gonzalo Romero Navarro. Desigem que l'event se convertixca en un clàssic dins de les festes. 

De vesprada els carrers s'ompliren en la cavalcada tradicional de les Clavarieses de la Mare de Deu d'Agost. Per la nit, les paelles ompliren la Plaça del poble. 

El dumenge, festa de la Mare de Deu d'Agost, se celebrà la Missa Major i a continuació la mascletà. Per la vesprada la tradicional processó de la Mare de Deu. 

El dilluns els Sants de la Pedra partiren cap a Vera acompanyats de tabal i dolçaina mentres els clavaris tiraven bengales recorreguent el camí Farinós. A l'arribada els peregrins foren reconfortats en una bona orchata de Benimaclet. 

Inauguració taulellets en la UPV

El dimarts els Sants mampengueren el camí de tornada travessant l'Universitat Politècnica de Valéncia, en atres temps la fèrtil horta de Benimaclet. Centenars de benimacleters acompanyaren als Sants. En el lloc de la Parada dels Sants el Rector de la Politècnica inaugurà un panell de taulellets on se representen totes les alqueries per on passaven antigament els Sants, una magnífica idea del President de la Clavaria, Paco Cuenca i plasmada per l'artiste Enrique Moya. Varen ser obsequiats per l'Universitat en un refrigeri al seu pas per les seues instalacions. La comitiva continuà fins al cementeri de Benimaclet on se va fer un respons pels difunts de Benimaclet, en eixe moment començà la pluja que nos acompanyaria totes les festes. 

El dimecres, com a novetat d'enguany, se realisà una maravellosa cavalcada en varies carrosses que varen recòrrer Benimaclet junt unes charangues. Acabà l'acte en el CIM en un concurs de charangues, degut a l'orage. El dijous els més menuts del poble pogueren fruir d'activitats infantils en el Llar de Benimaclet. El dijous no pogué montar-se el Mercat Migeval degut a les previsions meterològiques. 

El divendres per la nit se realisà una representació de Teatre valencià en el llar, una activitat cultural que va fer passar un bon rato a tots els assistents. 

El dissabte, dia dels Sants de la Pedra, va començar el dia en una gran pluja que pareixia que anava a arruïnar les calderes. Els cuiners de les Calderes varen conseguir que se cogueren i a migdia començà a aguaitar-se el sol entre els núvols. La missa en honor als Sants cantada en valencià donà lloc a la processó dels Sants pogué eixir sense problemes. Per la nit, un gran espectàcul musical posà fi a les festes populars. 

Processó del Crist 2019

Per fi, el dumenge, el dia del Crist, a pesar de les amenaces de pluja, no haguérem de patir-la. La tradicional Missa Major del Crist de la Providència i la sorollosa mascletà del migdia estigueren a l'altura de les festes. Per la vesprada la tradicional Processó del Crist va tancar les festes patronals en una assistència multitudinària. Els carrers de Benimaclet estaven de gom a gom. La processó l'obria la Creu processional, les Falles, els chiquets de Primera Comunió, El Crist de la Providència, el Clero, les autoritats, els clavaris i tancant la processó la Banda de Música del CIM de Benimaclet. L'acte acabà en un magnífics focs artificials. 

Tot un éxit que esperem que se repetixca en els pròxims anys. Un èxit d'actes, de participació del veïnat, de concòrdia i de cultura. Desigem que les Festes Patronals continuen mantenint l'ànima de lo que va ser el nostre poble. Animem a les pròximes clavaries a continuar pel mateix camí. 

Poble de Benimaclet ha realisat un seguiment especial de les festes. En més de 310.000 visites el nostre blog seguix mantenint informats als qui volen informació sobre el nostre poble. El programa de festes ha tingut més de 5000 consultes estos dies. Des de l'administració del blog agraïm la vostra confiança.

Fi de festa 2019

Dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo". Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acaba en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Calderes 2019

LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 14 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Mercat Medieval 2019

MERCAT MEDIEVAL 2019

SUSPES PER MOTIU METEREOLÒGIC

Des del dijous 12 de Setembre podem passejar ppel Mercat Medieval de Benimaclet d'enguany. 

Des de la Clavaria 2019 se convida al poble de Benimaclet a participar i fruir d'est event que cada any alegra els nostres carrers.

El tradicional Mercat Medieval de Benimaclet podrem visitar-lo des del dijous 12 de Setembre fins al dumenge 15 de Setembre en els carrers Masquefa i Músic Belando (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany!

La passà dels Sants immortalisada en la Politècnica

LA PASSÀ DELS SANTS IMMORTALISADA EN LA POLITÈCNICA

La tornada dels Sants de la Pedra des de l'Ermita de Vera fins a Benimaclet ha contat enguany en una parada especial en la Universitat Politècnica.

Els Clavaris del 2019 han treballat a lo llarc de l'any per a conseguir colocar en la “Parada dels Sants de la Pedra”, dins de l'Universitat Politècnica de Valéncia, la representació gràfica del camí que feen els Sants a través de les Alqueries en taulellets quan encara no existía l'UPV.

L'acte l'ha encetat el President de la Clavaria 2019, Paco Cuenca Meseguer, que ha ressenyat l'importància de que els estudiants que assistixen a l'Universitat puguen recordar que un dia les seues aules foren part de l'Horta de Benimaclet i el motiu pel qual un dimarts de Setembre els Sants de la Pedra, acompanyats de molts benimacleters, recorren l'Universitat. A continuació ha agraït a l'artiste Enrique Moya el gran treball gràfic, aixina com al recopilador de les Alqueries, Pau Giner.

A continuació el Rector de l'Universitat Politècnica, En Francisco José Mora, ha indicat que la Politècnica ya conta en més de 50 anys i que deu la seua existència a l'Horta de Benimaclet. Ha mostrat interés en continuar la colaboració en el poble de Benimaclet i les seues festes patronals.

Per últim s'ha oferit un refrigeri als assistents a l'acte i la comitiva a continuat el seu camí cap a Benimaclet.

Poble de Benimaclet agraïx el treball de la Clavaria per a conseguir que la memòria de la nostra Horta no siga oblidada.

Passà del Sants 2019

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Poble de Benimaclet complix 3 anys

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 3 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem tres anys junt als nostres seguidors.

Hui, tres any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, més de 4500 amics en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos tres any que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

Per a enguany tenim com objectius continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble, aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos tres anys! 

Pregó Cultural 2019

PREGÓ 2019 FESTES PATRONALS

Un any més el Pregó Cultural ha donat inici a les Festes Patronals de Benimaclet. L'acte s'ha celebrat en la Parròquia de l'Assunció passades les 20 hores de la vesprada. 

Enguany l'encarregat de dur a terme el Pregó ha segut el mege i fill de Benimaclet, Pau Giner i Bayarri, el qual ha segut presentat pel Síndic de la Confraria dels Sants de la Pedra i Stm Crist de la Providència, En José Pilán.

El Pregó que ha versat sobre l'història de les Festes Patronals i els patronages de Benimaclet ha destacat per la seua defensa de l'Horta “que durant tants anys nos han proporcionat l'aliment i la riquea i sense la qual, Benimaclet mai tornarà a ser la mateixa”.

Ha recordat que l'inici de les Festes Patronals son anteriors a la mateixa fundació de la Parròquia a mitat del segle XVI i que tenen casi 500 anys d'història.

També hi ha hagut un recort especial per a Vicent Sanchis, el Roget, “ que va conseguir traure a la llum la nostra història i tradicions” i va “fer possible mantindre el nostre sentiment de poble”.

Als nouvinguts els ha recordat que Benimaclet és un poble acollidor i els ha animat a que “Entre todos tenemos que hacer un Benimaclet mejor, sin perder sus raices y tradiciones.”

Per últim ha agraït als Clavaris i Clavarieses “l'esforç a lo llarc de tot l'any i per haver-nos oferit enguany estes maravelloses Festes Patronals de Benimaclet”, Animant a tots els veïns a participar en elles.

L'acte ha finalisat en l'entrega d'un detall per part del President de la Clavaria 2019, Paco Cuenca Meseguer, al pregoner.