Vicent Sanchis i Benimaclet, el seu poble

VICENT SANCHIS I BENIMACLET, 

EL SEU POBLE.

Des de Poble de Benimaclet sentim la recent mort del nostre amic i colaborador Vicent Sanchis i López (Vicent el Roig). 

Vicent va ser un gran amant del seu poble, Benimaclet, i un dels inspiradors del nostre blog "Poble de Benimaclet". 

El seu treball desinteressat i incansable per retrobar les raïls de nostre poble el va conjugar en el seu caràcter afable i conciliador que va fer que fora una persona molt volguda per tots aquells que el vàrem conéixer.

Era fill de Vicent i Josefa, de casa "Cagarsenit", llauradors de l'Horta de Benimaclet.

Des de la seua joventut Vicent va estar integrant i liderant els moviments jovenils del moment en Benimaclet. La seua llabor en favor dels jóvens va quedar marcada en una generació de benimacleters, que sempre el recordaran com un bon amic i companyer.

Va ser un dels revitalisadors de la Confraria dels Sants de la Pedra i arribà a ser el seu Sindic Major durant molts anys.

Era colaborador habitual de tots els actes culturals i religiosos de Benimaclet. A pesar de no viure en el poble, acodia sempre que podia a visitar-lo. Participà en molts dels programes de festes patronals en artículs sobre l'història i els personages de Benimaclet.

Poble de Benimaclet vol retre-li un homenage reproduint un text que va publicar en motiu del 400 aniversari de la fundació de la Parròquia de Benimaclet en l'any 1995 i que narra breument l'història de Benimaclet.

EL POBLAT DE BENIMACLET 

(Per Vicent Sanchis - 1995)

La Localitat de BENIMACLET, com moltes atres antigues Alqueries valencianes d'época musulmana té un nom que evidencia el seu orige àrap.

La població deu la seua denominació al compost àrap Bani "fills de" i Maxlad, nom propi de varó entre els àraps.

Una làpida funerària del sigle XI en inscripció àrap en caràcters cúfics del sigle XI trobada en una casa de Camp en Benimaclet en el sigle XVIII és el primer testimoni de l'història.

El Benimaclet àrap pansa en 1238 als Germans García de Pina, després va passant successivament a Bernat Planells en 1285 a Francesc de Vinatea en 1326 a Pere Serra en 1333 en 1409 era propietat de Jaime.

Serra que el va vendre al Capítul de Valéncia per 80.515 sòus. En aquell temps comprenia el lloc 60 cases i una casa gran en la seua torre i la seua escribanía

Els moradors de Benimaclet eren gent humil del camp, en escassos mijos econòmics, la població té els seus altibaixos. Entre 1710 i 1780 hi ha un fort creiximent, després entre 1.781 i 1.812 degut a la forta crisis econòmica, sofrix una significativa reculada.

El 6 de Maig de 1.829 es realisa un Cens en l'Ajuntament de Benimaclet, en nom i les seues professions, encapçala la llista, José Vicente Almenar, llaurador, Tenim un tal Juan Bautista Escuder, jornaler, D. Agustín Guillem, mestre, D. Frco. Javier Minguet, mege, Manuel Greses, llaurador, Luis Cortina, carniser, Vicente Arazo, llaurador, Luis Bellver, menor, llaurador, D. Francisco Marín, cirugià, Abdón Brocal, jornaler, Mariano Buch, teixedor, Jerónimo Ciurana, llaurador, Luis Bellver, llaurador, Jaime Greses, estranger, Francisco Giner, traginer, Bartolomé Belenguer, llaurador, etc.

Benimaclet va permanéixer vinculat a la Catedral fins a 1.833 que l'Ajuntament decidix no pagar el delme al senyor del lloc.

Cap a 1.861 en número de cases que componien el Municipi era de 74 i els seus carrers i places les següents. - Plaça de la Constitució, carrers de l'Iglésia, Nova de l'Iglésia, Major, Micha-Galta, del Forn, de les Fonts i Carreró de la Plaça.

En 1.870 L'Ajuntament i els majors contribuents acodixen a la Diputació manifestant que no tenen recursos per a atendre a les necessitats del Municipi i és en 3 de Febrer d'1.882 és quan es realisa l'anexió definitiva a Valéncia