Peris Mencheta, Periodiste de Benimaclet

PERIS MENCHETA, PERIODISTE DE BENIMACLET 

Peris Mencheta en 1914

Francisco Peris Mencheta va nàixer en la ciutat de Valéncia el 29 de giner de 1844 i va morir en Barcelona el 23 d'agost de 1916. Va ser un periodiste i polític valencià. Fundador de varis periòdics i d'una agència de notícies, Peris Mencheta va ser sobretot un precursor del reporterisme en Espanya, conquistant-li el seu eixercici un autèntic magisteri en este gènero periodístic. Va ser vàries voltes diputat i senador en Corts. 

Naixcut en un humil llar, sos pares eren naturals de Benimaclet i varen viure la major part de la seua vida en Benimclet. Despuix d'haver-se dedicat a l'ofici de canter en la seua joventut, va colaborar en varis periòdics de la seua ciutat natal, de tendències socials. Més tart va dirigir El Cosmopolita, orgue federal de Valéncia, i El Popular, diari valencià, on per un dels seus artículs, dedicat al President de la Primera República, Salmerón, es va suspendre el periòdic, i el seu autor va haver d'exiliar-se a França, editant més tart un treball explicatiu sobre la seua actuació en el cantó valencià: Refutació al fullet «Tretze dies de lloc o els Successos de Valéncia». Va ingressar a continuació en El Mercantil (1872-1873) i, més templat d'idees, va passar al diari conservador Las Províncias (1874), per al que va enviar cròniques com a corresponsal de guerra en les campanyes carlistes. Durant la Tercera Guerra Carlista destacaria com un «lluent corresponsal de guerra». 

Caricatura de Peris Mencheta de l'any 1888

El prestigi i rigor de les seues cròniques li varen obrir pronte les portes del llavors primer diari espanyol, La Correspondència d'Espanya. La popularitat de Peris Mencheta va anar ajagantant-se, fins a convertir-se en el primer reporter de la seua época. El seu esperit mamprenedor i la seua laboriositat el dugueren a fundar una agència informativa que portava el seu nom, l'Agència Mencheta, en 1876 que va fer visible a Benimaclet en molts diaris nacionals durant aquella época, ya que a sovint enviava notícies del seu poble. 

En 1882 va fundar el diari La Correspondència de Valéncia; sis anys més tart fundaria El Noticiero Universal, un dels millors diaris de Barcelona de la seua época; i en 1893 va llançar El Noticiero Sevillano. Totes estes empreses les dirigia ell mateixa, en continus viages, en la colaboració del seu germà i els seus fills. 

En 1892, el 23 de Setembre, moria son pare, Vicent Peris i Aragó, en Benimaclet. A l'endemà el poble es va omplir de personalitats per a acodir al soterrar, les cròniques ho contaven aixina: 

Entierro del Sr. Mencheta 

En la mañana del martes se verificó el entierro de don Vicente Peris Aragó, padre de los Srs. Peris Mencheta. A las diez se celebró en la Iglesia de Benimaclet la sisa de corpore insepulto, siendo el celebrante el arcipreste de aquella metropolitana D. Ramon Peris Mencheta hijo del difunto. 

La misa fué a canto llano, y en el centro del paño mortuorio se depositó una preciosa corona, recuerdo cariñoso de su familia. 

Al acto asistieron casi todos los hijos del difunto. En el tren expreso de Barcelona llegaron D. Francisco y su esposa dona Dolores Guix, y en el correo de Madrid don Salvador, todos los cuales pudieron aun abrazar el cadáver de su llorado padre. 

Terminado el acto religioso, que presidieron D. Francisco Peris Mencheta y el alcalde Benimaclet, se organizó el cortejo fúnebre en el que fuguraban muchos vecinos de aquel poblado con hachas encendidas, niños de San Vicente Ferrer y el clero con cruz alzada. El séquito iba precedido por D. Francisco Peris Mencheta, D. José Clemente Lamuela y el alcalde Benimaclet, siguiendo detrás muchos amigos de la familia. 

Cerraban la comitiva, que cruzó las principales calles de la ciudad, varios carruajes particules, figurando en primer término el del alcalde de Valencia, que no pudo concurrir presonalmente por atenciones perentorias del servicio. El duelo se despidió junto a la iglesia de San Agustín. 

De nuevo enviamos á nuestros queridos compañeros en la prensa la expresión de nuestra pena. 

Va ser l'informador inseparable i veraç dels viages dels monarques Alfonso XII i Alfonso XIII, els qui el varen distinguir en la seua amistat. Va ser diputat i senador vitalici, destacant-se per ser ardent partidari de la dinastia regnant. Va publicar el llibre de viages “De Madrid a Panamá” (Madrit 1886). 

En 1915 va faltar el seu fill Antonio Peris-Mencheta i Guix, que era també era periodiste i estava predestinat a ser hereu de l'imperi periodístic de son pare. La mort del jove Antonio va sumir en una profunda pena a son pare, que no arribà a superar. Francisco va faltar al poc de temps en Barcelona el 23 d'agost de 1916.

Benimaclet li dedicà un carrer en memòria d'aquell home que va dur el nom de Benimaclet per tota la prensa del moment.