lunes, 25 de febrero de 2019

Espai Vert, edifici mític de Benimaclet


ESPAI VERT, EDIFICI MÍTIC DE BENIMACLET

Un dels edificis més emblemàtics i enigmàtics de Benimaclet es el conegut en el nom d'Espai Vert. Una barreja d'edificació i naturalea en la frontera entre la gran ciutat i l'Horta de Benimaclet. 

La Cooperativa “Espai Vert” és un edifici residencial de 107 vivendes i locals, situada en el carrer C/Músic Hipòlit Martínez 16. Va ser construïda en 1986, per CSPT, i gestionat per la Cooperativa de vivendes Espai-Vert.

Esta cooperativa de vivendes va supondre un valent i polèmic eixercici arquitectònic. Tant este edifici com la Cooperativa Benlliure tenen un comú denominador: Als cooperativistes se'ls oferia la possibilitat que la seua futura vivenda no tenia perqué ser "convencional" ni en la seua concepció ni en els seus acabaments. Per i per a això, per mig d'una representació elegida per votació en Assamblea General, podien participar en la supervisió del proyecte, control de les contractes elecció dels materials d'acabament i supervisió periòdica de la seua eixecució. Este procés interactiu entre els arquitectes i cooperativistes plantejava una alternativa més social en el mercat de vivendes de l'época, en sintonia en similars propostes desenrollades en atres llocs d'Espanya i Europa.

L'idea del proyecte va sorgir de l'arquitecte Antonio Cortés Ferrando, el qual representa com cap atre el compromís que l'arquitecte té en la societat per a buscar la millor solució als problemes de l'individu. Alluntat de les visions acadèmiques més conservadores, el temps s'ha encarregat de posar en el seu lloc el “somi de joventut” d'este arquitecte que encara hui escapa a l'enteniment d'una gran majoria. L’Espai Vert seguix sent un model vigent de construcció de vivenda colectiva a través de cooperatives, en el que les decisions es repartixen entre els futurs habitants en estreta colaboració en l'arquitecte. Prenent com a clar referent el complex residencial Habitat’67 en Montreal, les solucions tipològiques que es varen propondre sorprenen per lo alvançades al seu temps i s'imponen com a models rellevants d'una Valéncia en vocació contemporànea.

El punt de partida del proyecte era crear un edifici de vivendes ajardinades en una zona de transició entre l'antic poble de Benimaclet i la seua horta. Mes allà de respondre a les necessitats d'un edifici residencial, L’Espai Vert es va concebre com una “ciutat compacta” on lo privat i lo públic tenen el mateix valor. Per damunt de tot, preval una concepció ecologista molt alvançada al seu temps que es materialisa a través dels diferents hàbitats creats en el centre de la construcció: miradors, fonts, zona deportiva, piscina, i fins i tot una montanya en pins configuren un continu vegetal que s'apodera de tot fins a entrar en les vivendes i convertir-les en autèntics oasis urbans.

La complexa volumetria resultant es desmarca de l'entorn urbà existent en la finalitat d'obtindre una millor orientació per a cada una de les vivendes i els seus respectius espais exteriors. Una modificació del Pla General va permetre girar l'edifici 45º sobre la trama urbana lo que va contribuir encara més si cap a que l'edifici s'entenga com una peça singular que destaca dins del conjunt d'edificis que el rodegen.

El proyecte està compost per un total de 108 vivendes distribuïdes de forma escalonada atenent a la orificació de les mateixes dins de la parcela. Mentres que cap al sur l'altura de l'edifici està llimitada a cinc plantes, en l'extrem nort aplega fins a quinze. Esta configuració fa que l'edifici es trobe en un espai indeterminat entre l'alta densitat del centre urbà i la vivenda suburbana alluntada de la ciutat. Ya siga en planta única, dúplex o tríplex, totes les vivendes responen a les necessitats comunes a les que aspiraven tots els cooperativistes: quatre dormitoris, ventilació creuada i prop de 100 metros quadrats d'espais verts privats. Els esforços i el temps dedicat varen tardar casi dèu anys en donar els seus primers fruts. En 1991 es va entregar la primera de les quatre fases en les que es va decidir organisar la construcció del complex, en la finalitat d'agilitar el ritme de construcció i la seua adjudicació.

La vegetació omnipresent ocupa un espai principal no solament en la concepció arquitectònica de l'edifici, si no que supon ademés un desafiu en el concepte estructural pel pes de la terra necessària per al seu correcte creiximent. Una volta més l'estudi s'alvança a les necessitats desenrollant un programa informàtic “Programa de Càlcul Expert” lo que realment era poc freqüent en aquella época, capaç de realisar els càlculs necessaris per a soportar les elevades càrregues a les que està somés el sistema estructural que organisa per mig d'una retícula quadrada on els pilars de varien entre els 40 i els 70 centímetros de secció.

Fonts:
http://www.revistaad.es/arquitectura/articulos/espai-verd-en-valencia-un-edificio-de-antonio-cortes-ferrando/18916
http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/dentro-espai-verd-20180416093709-nt.html
http://benimacletconta.com/cooperativa-espai-vert/


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet