Amparo Nicolau, poetesa de Benimaclet

AMPARO NICOLAU, POETESA DE BENIMACLET 

Amparo Nicolau i Navarro va nàixer en la Ciutat de Valéncia en l'any 1918. A l'edat de quatre anys la seua família es va traslladar al poble de Benimaclet i en este poble va passat tota la seua extensa vida, en una preciosa casa de taulellets del carrer del Músic Belando. 

Sent només una chiqueta ya demostrà el seu interés per les lletres i influenciada per son pare, Francesc Nicolau i Ballester, es va introduir en el mon de les lletres valencianes gràcies a publicacions com el Conte del Dumenche que son pare duya a casa en freqüència. El Conte del Dumenche era una publicació semanal en valencià que se publicà durant les primeres décades del sigle XX. 

Amparo cursà els seus primers estudis en la pròxima escola de Carmen Crespo, en el carrer Valéncia de Benimaclet. Pronte destacà entre les alumnes que assistien a aquella menuda escola. Segons referix el programa de festes de l'any 2002 en una ocasió Donya Carmen va dir d'ella: “És una verdadera pena que no preparem a este chiqueta per a que eixercixca el Magisteri (mestra d'escola)” a lo que son pare contestà: “La meua filla serà lo que ella vullga ser i si vosté me diu que la chiqueta vol ser mestra, yo faré tots els meus esforços possibles, en el terreny econòmic, per a que complixca el seu desig”. 

Als dotze anys va morir son pare i la seua proyecció cap a l'ensenyança va quedar truncada per motius econòmics familiars. Pero la seua formació cultural va continuar com autodidacta. Començà a escriure pel seu conte en l'ajuda dels llibres que son pare li va deixar en herència. 

A lo llarc de la seua vida la seua principal inquietut va ser la d'atendre i perfeccionar el seu estil lliterari, concretament la poesia, que en freqüència declamava en els actes culturals de Benimaclet als que acodia. Les seues poesies se publicaren en llibres de festes i programes d'actes culturals. 

En morir el mestre Carles Salvador, Amparo va ser l'encarregada de recollir el seu testic i continuar en l'elaboració de les famoses aleluyes que el dia de Pasqua se repartien en la processó de l'Encontre, algunes d'elles les reproduïm més avant. Estos versets 

Una de les frases que nos deixà Amparo sobre Benimaclet va ser: “Benimaclet tenia cada casa maceta i planta i en cada planta una família”. 

Amparo, sense passar per l'Universitat, l'universitat passà per ella, sent un eixemple per a les dones de la seua época. 

SENYORA DEL CEL 

Apurat en esta terra 

el calze de l'amargura 

emprengueres, Verge pura 

el camí per a la Glòria. 

I per això ens diu la Història 

que els angels i els serafins 

en trompetes i clarins 

te proclamaren Senyora, 

per a bé del nostre mal, 

sobirana emperadora 

d'eixe Reine Celestial 

AL.LELUIA 

Quin és eixe gran tresor 

que Benimaclet blasona? 

Quin és? La seua Patrona, 

la Reina del nostre cor, 

La que admirem en fervor 

i adorem com se mereix 

i dins del nostre pit creixent 

per ella el més gran amor. 

Un ¡vixca! En el seu honor 

hui llancem a tot vent 

i des del cel, en gran goig, 

és ben segut que mos sent.