PASCUAL JOVANI, ALCALDE REPUBLICÀ DE BENIMACLET
![]() |
Pascual Jovani, alcalde republicà de Benimaclet |
Pascual Jovani Agustin va nàixer en Benimaclet l'1 de juliol de 1873. De
la seua infància i joventut no posseïm senyes, ya que els seus
descendents vius poc saben. Pero per la seua trayectòria degué
d'adquirir cert nivell cultural que li va permetre formar-se i
escriure artículs en facilitat. Va casar en Vicenta Cortina Alcover. Va tindre sis fills: Leonor,
Pascual, Sigfrido, Esperanza, Néstor i Amelia.
La seua professió va ser la de barber. Va tindre la barberia en
varis llocs de Benimaclet. Esta professió també la varen seguir els
seus fills, especialment Pascual i Néstor, la barberia dels quals
recordem en el carrer Crist de la Providència. També alguns dels
seus nets han seguit esta professió.
Pascual va ser un home d'idees republicanes molt clares,
demostrant un gran respecte pels seus adversaris polítics, a els qui
considerava els seus amics.
Va ser alcalde pedàneu de Benimaclet en els difícils anys de la
Segona República Espanyola, des de 1931 fins a 1935 per el PURA (Partit d'Unió Republicana Autonomista, una escisió
valenciana de l'Unió Republicana, d'esquerra moderada). A pesar d'estes
circumstàncies, donat el seu caràcter conciliador, va fer que les
coses marcharen de la forma més normal possible. Era home d'honor i
d'orde. El 27 d'abril de 1931 Don Miguel Zaragozà va a demanar-li
permís per a portar el viàtic a Vicente Sanchis Tramoyeres, en
l'Alqueria de Cagarsenit (feya tretze dies que s'havia proclamat la
República). Don Pascual li va dir al Rector: "Vaja, que yo li
assegure que ningú el molestarà". Era home que li agradava
escoltar als bons oradors de l'época, anaren de les idees que
anaren. Acodia a l'hora dels sermons de les festes per a escoltar al
predicador; quan acabava eixia del temple i dia: "Escoltant
sempre es deprén alguna cosa"
Era un admirador de Vicente Blasco Ibáñez i en ell mantenia
tertúlies en la casa-tenda del "Churro" i en la tenda del
Tio Copa. En ells solien estar el Tio Joaquín Aucejo i el pare del
doctor Zaragozá Miró. Va ser un artículiste del periòdic
republicà "El Poble" a on oferia informació sobre
Benimaclet.
En el Govern Popular varen prendre el control de l'Ajuntament de
Benimaclet el Comité Revolucionari i Pascual va deixar el seu
càrrec. El Comité Revolucionari va ordenar la mort de la germana de
Don Pascual, el qual no va poder fer res per evitar la seua
eixecució.
El seu decés es produïx una volta acabada la Guerra Civil. Va
ser enterrat en terra en el Cementeri Vell de Benimaclet (no hi ha
làpida). La seua filla va referir que l'assessinat de la seua
germana Leonor i el disgust que va sofrir a causa d'açò va influir
en la seua mort. El rector Zaragozà va acodir a la seua casa en
saber que estava en perill de mort per a administrar-li
l'extrema-unció. Don Pascual li va dir: "Si ve com a amic,
entre. Si ve com Cura Retor, vaja-se'n".
Reproduïm una carta de Don Pascual Jovani al Director del diari
El Pueblo el 7 de Novembre de 1903 sobre les eleccions municipals
d'eixe any. Jovani és defensor de l'Unió Republicana de Blasco
Ibañez i acusa als republicans radicals de ser falsos republicans.
Desde Benimaclet
A los republicanos sorianistas
Dr. Director de El PUEBLO
Dignese dar cabida en su ilustrado periódico á estar lineas,
por lo que le doy las gracias anticipadas. Pascual Jovani
A los radicales de la Vega
Compañeros: Estoy convencido ya de que os quieren hacer tragar
la candidatura reaccionaria por imposición del Sr. Soriano y el
cacique Cafís.
A vosotros, lo que os toca hacer ya lo sabéis, si es que sois
republicanos.
Esgañados, que así lo puedo decir, os han presentado un
disfraz republicano y os lo habéis creído, disfraz que durará muy
poco aunque salga concejal. Si lo hubiera presentado católico, bien,
porque lo es. Pero "radical" ¡jamás! ¿Donde están los
trabajos en bien de la causa republicana, siendo así que han luchado
en contra?
Cuando en la primera elección de Soriano luchaban en contra de
éste para que saliera don Fernando Ibáñez. Ahora se han adherido á
Soriano y Soriano á ellos, con el compromiso de sacar triunfante la
candidatura de D. Salvador Alfonso Estellés, sucesor de Martí. En
éste os téneis que fijar, republicanos. No os dejéis engañar por
ningún cacique como lo son estos señores. No buscan más que su
conveniencia. Eso no es más que pasarse el fajín el señor de Cafís
á Alfonso Estellés para que siga luciéndolo detrás del Cristo de
la Providencia. Mucho ojo, republicanos. Estudiad su política y la
de su padrino.
¡Cuántas veces criticaba el Sr. Soriano á los caciques
porque iban á altas horas de la noche buscando y comprando votos! y
sin embargo, ahora ha ido á parar á manos de ellos.
Esto no debe ser. Además, debe recordar el Sr. Soriano que
dijo desde el balcón del Casino de Benimaclet, que había que
buscarle una camisa de fuerza al Doctor Moliner, y por fin la ha
encontrado para partírsela con él.
Conque, compañeros: si queréis la República, votad á
republicanos, que así es como tendréis República.
Salud y República.
Pascual Jovani.
No hay comentarios:
Publicar un comentario