JOSEP MARIA BAYARRI I BENIMACLET
En lo referent a la seua faceta artística esculpí molta imagineria per a temples de la ciutat de Valéncia, per a diferents localitats valencianes i capitals espanyoles i també treballà per a Amèrica. Fon catedràtic d’Anatomia Artística i professor d’Estètica i d’Història de l’Art en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Pero Bayarri fon un home polifàcetic que treballà en la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils Econòmics, també ho feu com a corresponsal del “Diario Español” de la Havana, com a corrector lliterari de “Las Provincias” o com a professor de dibuix en els Capuchins de Godella. Pero tal volta lo que mes nos interessa d’ell es la seua faceta lliteraria i especialment aquella en la que nos mostra el seu pensament sobre el seu valencianisme. Els seus inicis lliteraris es poden vincular a les tertúlies del Patronat de la Joventut Obrera, d’on seria bibliotecari, i serà en este lloc a on es relacionaria en Esteve Victoria, Caballero o Asins. Colaborarà, com a sindicaliste en Juan Reig Caballero i escriurà en “El Pueblo Obrero”.
Fundà diverses publicacions de poesia
i d’art, entre les quals destaquen la colecció de “Poetes
valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers
valencià” (1934) i “Ribalta” (1935). També edità una
“Historia de l’art valencià” en 1957 i diverses biografies
d’artistes valencians i encara un poema dramàtic titulat Roger de
Flor (1926). La seua obra poètica es extensíssima, fins a mes de 60
llibres publicats de mes o menys calitat lliteraria. Destacar les
seues primeres obres “Precs de pau” i “Llaus lírics” de
1915, a l’igual que la seua obra “Esta es Valencia”, un poemari
que s’agrupa baix la trilogia jocfloralesca de pàtria, fe i amor,
un amor que de manera desbordant plasma per la Pàtria Valenciana i
tot lo valencià.
Josep María Bayarri va viure en
Benimaclet algunes décades, des dels anys 30 fins als 60, en un
chalet prop de l'Estació del trenet. En Benimaclet va colaborar en
les velades lliteraries del Casino Musical, pero lo més important va
ser l'organisació dels Jocs Florals de Benimaclet, que se celebraren
els anys 1934 i 1935 i que la Guerra Civil va interrompre.
Alguna de les seues poesies:
Baix ella som germans
Esta es la nostra Bandera.
Contemplemla, valencians;
De la Patria Valenciana la Senyera:
Baix ella tots som germans.
La Senyera valenciana
Alta, bella i soberana,
Nostra glòria, nostra força i nostra
fe;
En l'ampla armonia humana
Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.
Roig de sanc i groc d'espiga
Blau de cel;
Tricolor bandera amiga,
Grat recort i viu anhel.
El Raig del Sol
Sobre la taula en què escrivia
ara ha vingut un raig de sol
i han saludat la llum del dia
mos lírics versos en revol
i ara la meua poesia
ol a clarors i a vida ol.
El raig de sol sobre ma taula
ha dut un alt encantament
quan jo triava la paraula
a tot esment i sentiment
i s’ha daurat tota ma taula
d’un íntim or deliqüescent.
La realitat me secundava
i arran de terra fea el vol
el de mos versos que em voltava
suggestionificant estol,
i ara d’altura s’enyorava
pel convit d’este raig de sol.
I ha vingut tota l’alegria
al sentiment des de l’astral
i en estos versos que escrivia
reconfortanta se’m prenia
esta alegria sideral.
I se dauraven els meus versos
a to d’or clar del sol novell,
i en lo seu raig, àtoms dispersos,
suraven vius mos rims diversos
fent de son raig líric joiell.
Gran bé del Cel en la demiúrgica
hora d’inicis del matí
quan, oficiant al món litúrgica,
la mà del sol féu, taumatúrgica,
este milacre per a mi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario