jueves, 15 de diciembre de 2016

Carles Salvador iniciador de l'ensenyança en valencià

CARLES SALVADOR INICIADOR DE L'ENSENYANÇA EN VALENCIÀ



Fa unes semanes contàvem cóm el mestre de Benimaclet, Ventura Pascual, s'arrepenedia d'haver castigat a uns chiquets de la seua escola del poble de Benimaclet per parlar en llengua valenciana entre ells. 
Hui portem dos escrits que fan referència a este moment, els inicis del segle XX en el que dos mestres, Jaume Sanmartin de Quart de Poblet i el mestre de Benimaclet Carles Salvador, que en aquell moment era mestre de la Pobla de Benifassar en Els Ports.

Sanmartin reclama als mestres d'escola valor per a introduir la llengua valenciana en les escoles i diu que “açò conduirà a regenerar Espanya”, Salvador oferix un possible llibre de text i denuncia: “En alguna escóla se llich catalá a falta de un llibre valensiá de condisions pedagóchiques (¡Dona vergoña pensaro!).
Certament dona vergonya que actualment en Valéncia seguixen els nostres fills i nets lligint llibres en català en les escoles...100 anys més tart poc a canviat, respecte a la llengua dels valencians.

Ací reproduim els dos artículs de 1916 publicats en el Conte del Dumenge.

Mestres no's fasa aixó... (Conte del Dumenge nº108)
(De una noveleta próxima a publicarse)
Tots els que mirem en interés la forma en que se desarrolla en Valensia la enseñansa, mos entristix el vore la aversió qu'entre'ls chiquets reina contra l'escola; y este fenómeno, qu'es machor en los pobles que més desconegut es el castellà, té la seua explicasió. En la machoria dels póbles de la provinsia de Valensia, no parla el castellá mes qu'el meche y els cobraors de contribusions, de manera qu'els chiquets entren en escóla sense tindre la més llauchera nosió d'este idioma y en seguida se'ls obliga a contestar en castellà a les preguntes qu'els fan. Al prinsipi, ni les preguntes entenen. ¿Cóm van a contestar? Y molts mestres, guiantse per el bárbaro aforisme "La letra con sangre entra", castiguen sense temor, aixina es que'n nomenarlos als chiquets l'escóla, els cabells els se pósen de punta.
Es illóchic, es arbitrari, voler enseñar als chiquets en un idioma que per complet desconeixen, y cuant a pur d'afisió y constansia algú logra dependre a llechir, ho fa en castellà com un papagall; pero si se li dona a llechir algo escrit en valensià, li pareix fransés. ¡Y aixó que's el valensià el que usa en tots els actes de sa vida! De módo, que lo que llichen no ho entenen, y lo qu'entenen no saben llechiro. ¡Trist, molt trist es tot asó! per aixó se impósa el que tots els chóvens qu'aspirem a educar futures chenerasions, tirant a rodar rutines, mamprengam una campaña encaminá a desterrar el castellá de les escoles valensianes. Els primers serem mártirs. Totes les causes, pa triunfar, ne nesesiten. No mos preocupe asó y treballem hasta qu'el Gobérn mos consedixca el dret de educarse en nostra llengua própia, pues el únic módo de rechenerar a España es rechenerantse cada rechió de per sí. Mentres no's fasa asó, España seguirá sent la nasió dels analfabetos.
Jaime SANMARTIN FITA.

DOS CUARTILLES... (Conte del Dumenge nº114)
En els Chócs Florals pasats (els de la sélebre pita) se premiá un treball que consistia en un número determinat de biografíes de personaches valensians, pera que servira de llibre de lectura en les escóles valensianes.
Y ara pregunte yo al distinguit amic Esteve Victoria: ¿qué hia de la edisió del esmentat llibre? ¡No s'ha publicat!
Mal me sap, perque no conec ningun llibre en valensiá que puga servir en les escóles pera lectura; y com algún mestre d'escóla escomensa ¡ya! a sentir la nesesitat d'enseñar el valensiá, per aixó fas la pregunta. Crec que el Grupo PENSAT Y FET debia pendre en calor la cuestió, y si (¡ay!) el "Rat Penat" no pót achudar, fem treballs entre'ls mestres pera sabrechar l'edisió. Yo me quedaré un bón número d'eixemplars.
Asó no será may la deguda contestasió al artícul qu'el Sr. Sanmartin Fita publicá en el número 108 de EL CUENTO DEL DUMENCHE, pero si voldrá dir a eixe bon valensiá que'ls mestres ¡ya! se preocupen un póc de la enseñansa de valensiá en les escoles del reine.
En alguna escóla se llich catalá a falta de un llibre valensiá de condisions pedagóchiques (¡Dona vergoña pensaro¡).
Si, Sanmartín Fita, si; "els primers serem mártirs" (millor dit) ya ho som; pues no pócs mestres som valensianistes per convicsió y sentim el pes del....
¡Pero, avant!
Pregue a PENSAT Y FET la pronta edisió y la corresponent propaganda d'eixa óbra premiá y salude al valent compañero de Cuart de Poblet, y dic al Machistéri valenciá que fan falta molts valensianistes com ell, que té la valentia de posar en lletres de móle la inequivoca disposisió del Gobérn de voler que s'enseñe, eduque e instruixca en castellá als que sólsment el parlen en l'escola...y ¡cuant el mestre mira!

Carles Salvador (Pobla de Benifasar - Castelló)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet