jueves, 8 de diciembre de 2016

Història del Centre Instructiu Musical de Benimaclet

HISTÒRIA DEL CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL DE BENIMACLET



Corria l'any de 1909. Benimaclet se preparava per a rebre un nou Cura Retor. Havia segut nomenat per a regentar la nostra Parròquia D. Miguel Zaragozá i Barber. Tots els veïns es preparen per a la rebuda que seria a mitan de novembre.

Un grup de veïns de la nostra localitat, músics tots ells, tenen la feliç idea d'obsequiar al nou Retor en una serenata, per a lo qual es varen agrupar i baix la direcció de D. Mariano Baró Martínez varen festejar en concordes musicals la vinguda a Benimaclet del que durant tantes décades havia de ser el seu Pastor.

Este acontenyiment va ser aprofitat per aquells músics per a intentar constituir una Agrupació Musical. Eren els pioners, els primers protagonistes. L'iniciativa anava a prendre cos, puix pronte varen buscar els respals necessaris per ad això. Es necessitava instrumental i es precisava també un local adequat per a les activitats musicals. La tenacitat i l'entusiasme varen superar les dificultats que varen ser sorgint.

A principis de l'any 1910, D. Francisco Bori Escuder, veí de la localitat, va cedir el pis de la seua propietat, siti en la hui denominada carrer de Baró de Sant Petrillo (carrer Valéncia en aquell moment) cantó al carrer de Manuel Castellano, per a tal finalitat.

Entre tots varen habilitar el recint, els treballs varen ser sacrificats i per fi tot va quedar lo més decorós possible. La dedicació desinteressada dels primers músics i simpatisants ha segut la llavor que ha germinat i ha possibilitat la continuïtat del Centre Musical de Benimaclet, sempre en les mateixes característiques: la colaboració abnegada dels músics, directius i socis que en la seua llabor constant i altruista donen soport i impuls a la Banda de Música. Baste'ns citar l'eixemple del Sr. Bori, que per lloguer percebia quinze pessetes mensuals sufragades pels músics i socis protectors de la naixent Agrupació.

Per això, el nostre homenage per ad aquells primers hòmens, que en el cor ple d'ilusió i de música varen ser el germen de l'actual Banda:
Vicente Lluch Balanzá
Pascual Monsó Broch
Ramón Calás Marco
Francisco Buell Valero
Francisco Bori Blasco
Hipólito Martínez Guaita
Vicente Chancosa Donderis
José Gimeno Barat
Vicente Creses Martí
Luis Pedro Benjamín Folch Benlloch
José Mª Zaragozá Miró
Vicente Ballester Genovés
Mariano Baró Martínez

També el nostre homenage i gratitut a la Comissió Administradora fundacional, ya que per a constituir llegalment la Societat i administrar l'Agrupació Musical va tindre que formar-se entre els músics fundadors i socis protectors una Comissió Administradora que va quedar integrada pels senyors:
President:  Angel Comes Estela
Vicepresident:  Manuel Marqués Sanmartín
Secretari: Camilo Folch Benlloch
Tesorer:  Francisco Bori Escuder
Archiver:  Vicente Ballester Genovés
Vocals:  Benjamín Folch Benlloch,  Jose Mº Zaragozá Miró,  Jose Mª Balaguer Marí, Pascual Monsó Broch,  Vicente Marqués Sanmartín

D'esta manera, i a principis de 1910, quedava constituïda la Banda de Música de Benimaclet.
Com a anècdota dir que el primer instrument adquirit va ser un baix, i que la primera actuació va tindre lloc en el matí del Dumenge de Pasqua d'aquell mateix any, precisament en la "Festa del Encontre», en la Plaça de Benimaclet.
Des de llavors l'incipient Agrupació va començar a consolidar-se i a créixer paulatinament en el número de educants, de músics i de socis.
Des de llavors la Banda del nostre Centre Instructiu Musical no ha cessat de recollir premis i de forjar grans músics, alguns fins i tot de renom nacional.
Des de llavors, en els seus concerts i passacarrers, la Banda ha convertit els carrers de Benimaclet en pentagrames de color i en rius d'alegria.
Si. Va ser aquella de 1909 una iniciativa encomiable. Una iniciativa en aires de simfonia.

LOCALS SOCIALS DEL CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL

A lo llarc de la seua història han segut vàries les sèus de la Banda de Música de 
Benimaclet.

La primera sèu o local que va ocupar va ser el pis primer de l'edifici situat en el carrer Valéncia (actual Baró de Sant Petrillo), nº 39, cantó a la de Manuel Castellano.

En acabant de la divisió de la Banda en l'any 1912, la Banda i la Societat representada per la majoria fixa la seua sèu en el domicili motiu de la separació, en el carrer Crist de la Providència, nº 5. La minoritària, a la seua volta, es domiciliària en el primer pis de l'antiga casa (hui derribada) situada en el carrer de Baró de Sant Petrillo, 34.

Pero afortunadament en l'any 1932 es produïx l'unió, fet que se celebra en goig i alegria. Es programen i es redonegen els actes en la "Festa de l'Abraç", frut de l'acostament propiciat per tots en busca de la cohesió i de la força que proporciona l'unió. Tots baix un mateix sostre, en el mateix local, que és el que s'ocupa en l'actualitat.

En l'"Abraç" s'havia culminat tot un procés, del que sorgia el Centre Instructiu Musical de Benimaclet. De nou hòmens excepcionals varen acometre l'àrdua tasca d'alçar l'edifici que en motiu de la fusió havia d'ocupar la nostra Banda de Música. D'eixe esforç va sorgir el nou local, en el carrer de Baró de Sant Petrillo, nº 16.

Varen ser els seus paladins, entre uns atres: Vicente Marqués Sanmartín, Cristóbal Cuenca Ballester, Salvador Zarzo Cuenca, Angel Valverde Simarro, Hermelando Estellés Cortina, Ramón Estellés Cortina

No obstant tots els esforços i ilusions, no es va poder evitar que el local tinguera que vendre's. Pero de nou la societat va trobar un home providencial que empenyorat en recuperar-ho no va deixar en la seua obsessió per rescatar el local, conseguint -no sense esforços i sacrificis- que la sèu tornara a ser propietat de la Societat. Est home és D. Pascual Monsó Duz, i el propietari que va reservar la venda a la Societat Musical va ser D. Ricardo Broseta Almonacil. L'escritura es va firmar el dia 5 de juliol de 1957.

Els Presidents


Cal resaltar també els presidents eixemplars que ha tingut la Societat a lo llarc de la seua història, perque el nostre Centre Instructiu Musical ha contat en persones entregades que s'han bolcat al servici de la Banda i del Centre Musical.

Vaja el nostre recort a tots ells i el nostre agraïment per la seua dedicació i entrega desinteressada: D. Pascual Monsó, D. Miguel Cuenca Tramoyeres, D. Alfredo Marqués, D. J. Cristóbal Cuenca, D. Vicente Domínguez, Sr. Ríos, etc.

Menció especial mereix un soci President eixemplar, D. Francisco Giner Benlliure, que va estar al front de la societat durant dotze anys consecutius en la década dels anys 50, ostentant dignament el càrrec de President, treballant lo impossible i elevant el nivell artístic, cultural i social a les més altes cotes, prestigiant a la Societat com solament ell sabia fer-ho.

Les nostres banderes:

En l'any 1911 es va confeccionar la primera bandera per a la nostra Banda, La "velleta" com aixina la denominem els membres del CIM. Va ser confeccionada per un grup de senyores i senyoretes entusiastes de la música baix la direcció de Dª Pepita Martínez, mestra, autora de l'esbós i de Dª. Isabel Genoll Quiles, experta en brodats.


En 1927 la Banda estrena nova ensenya, que broda en primor i desinteressadament Dª Desamparats Fernández de Marqués. En l'acte d'entrega a la societat i de la seua solemne bendició varen ser padrins Dª Desamparats Fernández i l'Excm. Sr. D. Manuel González Martí.

En 1949 va ser restaurada, també per Dª Desamparats Fernández, continuant hui en ple esplendor i presidint tots els actes i actuacions de la nostra Banda.

La Banda de Música i la "Festa del Crist"

En l'any 1955 la Banda de Música, reunida en ple, va prendre en acort, per unanimitat, de realisar la Festa del Stm. Crist de la Providència l'any 1956.

Tots els músics varen ser clavaris de la mateixa. Eixe any les festes varen revestir un gran esplendor i tant els actes religiosos, com els culturals i sobretot els musicals varen ser de tal calitat que varen enaltir a la societat i als socis, aixina com a tot Benimaclet.

S'ha obtingut esta informació dels llibres de festes de Santa Cecilia del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i de les Festes de Benimaclet

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet