miércoles, 30 de octubre de 2019

Dia de Tots els Sant 2019

DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 


Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava mejar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.


Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.



domingo, 20 de octubre de 2019

Allumenat públic en Benimaclet

ALLUMENAT PÚBLIC EN BENIMACLET 

L'allumenat públic arribà al Poble de Benimaclet a principis del segle XX. En les grans ciutats s'havia instalat durant el segle XIX sistemes d'allumenament a gas que donaven seguritat a la població. 

Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En França, venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon

Els primers fanals de gas requerien que un faroler recorreguera els carrers al caure el sol per a anar encenent-les manualment, pero anys més tart es varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la llama en activar-se el pas de gas. 

En Valéncia s'inaugurà el primer allumenament públic el 9 d’octubre de 1844, quan en la Glorieta i en l’Albereda es va inaugurar el servici de gas per a l’allumenat suministrat des d’una fàbrica pròxima situada al Pla del Remei, propietat de José Campo. El servici es va anar estenent per tota la ciutat. 

Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, veles Jablochoff o veles Yablochkov desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. 

En abril de 1913 l'Ajuntament de Valéncia aprovà l'instalació de 15 faroles elèctriques en el “poblat de Benimaclet”, segons informava el diari El Pueblo en l'edició del dia 15 d'Abril de l'any 1913. Eixe mateix any se colocava el rellonge en l'Iglésia de Benimaclet.

Pero poc durà l'alegria. A l'any següent d'instalar el modern sistema d'allumenament començaren els problemes i els talls de suministrament. Pareix que durant poc de temps la llum nocturna estigué encesa tota la nit. Pronte l'Ajuntament començà a apagar la llum a la mijanit en lo que aumentaren els actes de pillage. 

En el mateix diari El Pueblo llegim una queixa del Poble de Benimaclet referent a l'allumenament públic i l'aument de robatoris nocturns en els corrals del poble. A banda també fa referència a la falta d'aigua potable. 

El vecindario de Benimaclet 

Protesta justificada 

Los vecinos de Benimaclet nos dirigen un escrito de queja, que transmitimos á la Alcaldía, por si considera que es llegada la hora de atender á aquel vecindario. 

"En Benimaclet. antes teníamos la luz toda la noche …hasta el amanecer; pero hace lo menos tres ó cuatro meses que á las doce en punto se apaga, quedando el pueblo imposible para ir por la calle en una noche a obscuras, tanto que hay veces que se tiene que apelar á la caja de cerillas para alumbrarse. 

Así es que los rateros hacen su negocio asaltando corrales, valiéndose de la obscuridad y falta de vigilancia. El mes pasado acertaron muy bien el golpe en dos corrales, llevándose 17 aves; el otro golpe lo dieron en casa de D. Mariano Navarro, despojando el corral de todas las aves que tenia. No contentos con esto volvieron á la carga, visitando cuatro corrales más, pero gracias al vigilante y sereno de este pueblo, que les seguían el rastro, no pudieron efectuarlo, desbaratando esa noche el golpe. De modo que estamos siempre esperando cuándo nos tocará el turno; la semana pasada se encontró en un campo plantado de cebollas una escalera, la cual les servía á los rateros para efectuar los robos. 

Necesita el poblado de Benimaclet más vigilancia, y puesto que vienen pon la mañana municipales á cobrar los puestos del mercado, lo justo sería que se quedara la pareja todo el día y noche para tranquilidad de los vecinos. 

No le parece al señor Alcalde que es bien poco el pedir luz durante toda la noche como antes (pues aquí no tenemos faroles de gas como en Valencia) y disponer de una pareja de guardias que ayuden al vigilante y sereno de este poblado para seguridad de los vecinos y huertanos, hoy faltos de toda vigilancia? 

La semana pasada y durante nueve días, Benimaclet no tuvo agua para beber ni para lavar, y como esto ocurre con frecuencia, pues á menudo se estropea el motor, y la reparación cuesta algunos días en muchos casos, excusado es decir lo que aquí se padece al faltar tan precioso líquido. 

Si el Sr. Mestre hubiera visitado este pueblo hace unos días, se hubiera convencido de que el poblado no puede estar así; numerosas mujeres con cántaros iban á llenar á las norias y motores, y no á todos los dueños de las norias les venía bien" 

Vale la pena de que el Alcalde se preocupe en remediar estas deficiencias, porque es muy cómodo acordarse únicamente 'de las gentes cuando hay que pedirles el voto. 


L'allumenat de l'Horta de Benimaclet tardaria molt més anys en fer-se realitat. A causa d'un assalts a diverses alqueries de les hortes de Benimaclet i Alboraya a principis dels anys 80 del segle XX i que acabaren en la mort d'alguns llauradors de Benimaclet, com és el cas de l'assalt a casa Martí, l'Ajuntament no va tindre més remei que procedir a l'instalació d'este servici que mantenia indefensos als veïns de l'Horta. 

En els anys 90 el casc antic de Benimaclet modificà el seu allumenat, aumentant de forma considerable la potència de l'allumenat, un fer que també va ser polèmic.

martes, 8 de octubre de 2019

9 d'Octubre, dia dels valencians

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!



El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.


Carles Salvador 1920



Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.
En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.
En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.
Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.
¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?
Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.
Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.


Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.
Poble de Benimaclet