domingo, 20 de octubre de 2019

Allumenat públic en Benimaclet

ALLUMENAT PÚBLIC EN BENIMACLET 

L'allumenat públic arribà al Poble de Benimaclet a principis del segle XX. En les grans ciutats s'havia instalat durant el segle XIX sistemes d'allumenament a gas que donaven seguritat a la població. 

Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En França, venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon

Els primers fanals de gas requerien que un faroler recorreguera els carrers al caure el sol per a anar encenent-les manualment, pero anys més tart es varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la llama en activar-se el pas de gas. 

En Valéncia s'inaugurà el primer allumenament públic el 9 d’octubre de 1844, quan en la Glorieta i en l’Albereda es va inaugurar el servici de gas per a l’allumenat suministrat des d’una fàbrica pròxima situada al Pla del Remei, propietat de José Campo. El servici es va anar estenent per tota la ciutat. 

Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, veles Jablochoff o veles Yablochkov desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. 

En abril de 1913 l'Ajuntament de Valéncia aprovà l'instalació de 15 faroles elèctriques en el “poblat de Benimaclet”, segons informava el diari El Pueblo en l'edició del dia 15 d'Abril de l'any 1913. Eixe mateix any se colocava el rellonge en l'Iglésia de Benimaclet.

Pero poc durà l'alegria. A l'any següent d'instalar el modern sistema d'allumenament començaren els problemes i els talls de suministrament. Pareix que durant poc de temps la llum nocturna estigué encesa tota la nit. Pronte l'Ajuntament començà a apagar la llum a la mijanit en lo que aumentaren els actes de pillage. 

En el mateix diari El Pueblo llegim una queixa del Poble de Benimaclet referent a l'allumenament públic i l'aument de robatoris nocturns en els corrals del poble. A banda també fa referència a la falta d'aigua potable. 

El vecindario de Benimaclet 

Protesta justificada 

Los vecinos de Benimaclet nos dirigen un escrito de queja, que transmitimos á la Alcaldía, por si considera que es llegada la hora de atender á aquel vecindario. 

"En Benimaclet. antes teníamos la luz toda la noche …hasta el amanecer; pero hace lo menos tres ó cuatro meses que á las doce en punto se apaga, quedando el pueblo imposible para ir por la calle en una noche a obscuras, tanto que hay veces que se tiene que apelar á la caja de cerillas para alumbrarse. 

Así es que los rateros hacen su negocio asaltando corrales, valiéndose de la obscuridad y falta de vigilancia. El mes pasado acertaron muy bien el golpe en dos corrales, llevándose 17 aves; el otro golpe lo dieron en casa de D. Mariano Navarro, despojando el corral de todas las aves que tenia. No contentos con esto volvieron á la carga, visitando cuatro corrales más, pero gracias al vigilante y sereno de este pueblo, que les seguían el rastro, no pudieron efectuarlo, desbaratando esa noche el golpe. De modo que estamos siempre esperando cuándo nos tocará el turno; la semana pasada se encontró en un campo plantado de cebollas una escalera, la cual les servía á los rateros para efectuar los robos. 

Necesita el poblado de Benimaclet más vigilancia, y puesto que vienen pon la mañana municipales á cobrar los puestos del mercado, lo justo sería que se quedara la pareja todo el día y noche para tranquilidad de los vecinos. 

No le parece al señor Alcalde que es bien poco el pedir luz durante toda la noche como antes (pues aquí no tenemos faroles de gas como en Valencia) y disponer de una pareja de guardias que ayuden al vigilante y sereno de este poblado para seguridad de los vecinos y huertanos, hoy faltos de toda vigilancia? 

La semana pasada y durante nueve días, Benimaclet no tuvo agua para beber ni para lavar, y como esto ocurre con frecuencia, pues á menudo se estropea el motor, y la reparación cuesta algunos días en muchos casos, excusado es decir lo que aquí se padece al faltar tan precioso líquido. 

Si el Sr. Mestre hubiera visitado este pueblo hace unos días, se hubiera convencido de que el poblado no puede estar así; numerosas mujeres con cántaros iban á llenar á las norias y motores, y no á todos los dueños de las norias les venía bien" 

Vale la pena de que el Alcalde se preocupe en remediar estas deficiencias, porque es muy cómodo acordarse únicamente 'de las gentes cuando hay que pedirles el voto. 


L'allumenat de l'Horta de Benimaclet tardaria molt més anys en fer-se realitat. A causa d'un assalts a diverses alqueries de les hortes de Benimaclet i Alboraya a principis dels anys 80 del segle XX i que acabaren en la mort d'alguns llauradors de Benimaclet, com és el cas de l'assalt a casa Martí, l'Ajuntament no va tindre més remei que procedir a l'instalació d'este servici que mantenia indefensos als veïns de l'Horta. 

En els anys 90 el casc antic de Benimaclet modificà el seu allumenat, aumentant de forma considerable la potència de l'allumenat, un fer que també va ser polèmic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet