Adeu a l'Alqueria Bayarri, història viva de Benimaclet

ADEU A L'ALQUERIA BAYARRI, 

HISTÒRIA VIVA DE BENIMACLET  

Activistes defenent l'Alqueria Bayarri

Aprofitant que els activistes en defensa de l'Horta se situaven en l'històric Forn de Barraca d'Alboraya per a evitar que les màquines de l'empresa encarregada de l'ampliació de la V-21 destruiren esta pintoresca contrucció típica de l'Horta, els empleats s'han dirigit a l'Alqueria Bayarri de Benimaclet, pillant per sorpresa als defensors de l'Horta i actuact en premeditació per a evitar poder defendre la destrucció d'esta històrica alqueria. 

Alqueria Bayarri des del Politècnic

L'Alqueria Bayarri és una de les alqueries que queden en peu en més història de Benimaclet junt en la de Serra (també en greu perill de desaparició). 

Va ser construïda a finals del segle XVIII per Bernat Bayarri i Copons d'Alboraya. En contraure matrimoni en Francisca Coret i Noguera l'any 1792 en la Parròquia de Benimaclet varen establir la seua residència en esta nova alqueria. 

Bernat venia d'una família humilt de llauradors d'Alboraya i Almàssera, mentres que Francisca Coret era descendent de Pere Coret, occità que arribà a Benimaclet fugint de les guerres de religió del sur de França uns anys abans. Bernardo i Francisca treballaven terres arrendades pròximes junt en els seus 5 fills. Els dos més menuts es varen quedar en l'Alqueria: Ramon en la casa i Pepica en una barraca adossada, actualment en ruïna. Pepica es va casar en Félix Aguilar i els seus descendents quedaren habitant esta construcció adossada (Andreu Aguilar). 

Entrada en 2002

Durant aquells primers anys del segle XIX varen vore com les tropes franceses que sitiaven la ciutat de Valéncia en motiu de la Guerra del Francés passaven i saquejaven els camps i les cases seues i dels seus veïns. 

Ramon Bayarri Coret va nàixer durant aquells difícils anys i en 1827 es va casar en Josefa Valero Carbonell, natural de l'Horta de Sant Llorenç (actualment la zona de l'avinguda d'Alfahuir). La parella va tindre molts fills, pero només 2 arribaren a l'edat adulta. En la casa va quedar Vicent, mentres Pepica anà a viure en el seu marit Tomàs Palau a l'Horta del Cabanyal. Varen ser anys convulsos de revoltes i guerres, on la família en molt de treball va conseguir comprar alguns dels camps als senyors feudals que encara posseïen la majoria de les terres de Benimaclet.

Vicent Bayarri i Valero naixia en 1839 i va viure en l'Alqueria Bayarri fins a la seua mort en 1930, es va casar en Salvadora Carsi i Cubells d'Alboraya. De Vicent dien en l'Horta de Benimaclet que havia vixcut 103 anys i que va morir d'una insolació mentres treballava eixa horta que tanta riquea aportà a Benimaclet i els seus habitants. 

Vicent Bayarri Valero i família en 1920

Vicent i Salvadora es casaren un dissabte de novembre en la Parroquía de la novia, Alboraya, uns dies abans davant de notari feren capitulacions matrimonials i donaren fe del dot que Salvadora aportava al matrimoni (roba de casa i mobles). 

La família Bayarri Carsí va ser molt prolífica: 5 fills, 25 nets i 50 besnets, els descendents dels quals se viuen ara arreu del mon: Els Adelantado Bayarri en Alboraya, Bayarri-Monrós en Benimaclet, Valencia i Madrit, Zarzo-Bayarri en Benimaclet i Valéncia i Bayarri-Senent en la ciutat de Valéncia, Barcelona i França. 

Cambra

En la casa va quedar Ramon Bayarri i Carsí, vivint en sos pares. Ramon es va casar en la seua cosina germana Dolores Carsí i Zarzo en 1905. Ramon i Dolores varen patir molt en els anys de la Guerra Civil, Ramon va patir una denúncia falsa i va ser tancat uns anys en el penal de Sant Miquel dels Reis on va caure greument malalt. Varen tindre 2 fills que varen sobreviure: Mercedes (casada en Montañana) i Amparo casada en Cristobal Marí d'Alboraya, que varen ser els últims habitadors de la casa. 

La construcció de l'Autopista de Barcelona en els anys 60-70 del segle passat va ferir de mort a l'Alqueria. Va tallar els seu accés natural des del camí Farinós per casa El Bessó i la va deixar junt a l'Autopista en les molèsties de soroll per als seus habitants, quedant finalment deshabitada. 

Durant aquells anys se va pedre l'ocasió de rehabilitar l'alqueria i deixar a l'abast dels veïns una Alqueria que ha vixcut en 4 segles (XVIII, XIX, XX i XXI), testiga de guerres, desgràcies que ha superat. Pero en esta ocasió els polítics han sentenciat la seua desaparició. 

Situació en 1946. Intitut Cartogràfic Valencià

Situación en 2019. Google Maps

Anime'm a tots a que acodiu este dumenge a visitar l'Alqueria Bayarri i fotografiar-se junt ad ella, segurament la semana que ve serà massa tart.

Nos podeu enviar les fotografies a benimacleters(arroba)gmail.com