NIT DE BODES EN BENIMACLET
Enguany celebrem el 150 aniversari del natalici de l'escritor valencià universal Vicent Blasco Ibàñez. De tots és sabuda la relació estreta que va tindre l'intelectual i polític en Benimaclet, a on assistia a sovint al casino republicà a parlamentar en els seus seguidor del poble. Aixina mateix visitava als llauradors en les diferents tendes que hi havia per l'horta.
Des de Poble de Benimaclet hem pensat celebrar esta efemèrides en l'edició especial del conte "Noche de bodas" en versió original castellana i la seua traducció al valencià. El conte està ambientat en el Benimaclet de finals del segle XIX i descriu, com ell sabia fer, aquell moment i aquelles gents que habitaren el nostre poble.
El conte "Noche de
bodas" forma part del llibre "Cuentos Valencianos". Publicats
inicialment en el diari “El Pueblo”, i reunits posteriorment en un volum, els
dotze relats que integren “Cuentos Valencianos” van des de la recreació de
tradicions populars, com “En la puerta del cielo”, o “El dragón del Patriarca”,
fins a estampes de gran vigor expressiu a on s'exploren l'amor “Dimòni”, els
zels “¡Cosas de hombres!”, la venjança “Guapeza valenciana”, la frustració
“Noche de bodas” o els primers desenganys de l'adolescència “El femater”.
En Benimaclet es va
produir un gran dia de festa, degut a que un dels seus veïns s'havia convertit,
despuix d'anys d'estudi, en retor. L'església i les seues rodalies estaven
decorades i el poble olorava a festa. Era el dia gran per al fill d'uns simples
llauradors i pero l'ocasió ho mereixia. El nou retor era Viçantet, el fill de
la senyora Pasquala i el tio Nelo. La padrina d'aquella celebració era una
senyora de la ciutat que havia pagat la carrera de Viçantent. Les numeroses
flors varen ser preparades per la senyora Tona i la seua filla, Toneta. Per al
poble, tot aquell lux era nou i creïen estar en el mateix cel. En finalisar la
celebració, el nou retor va estar a punt de desmayar-se per la calor, la tensió
i l'ambient carregat del temple, pero els llavis frescs de Toneta en la seua mà
el varen reanimar.
Durant el dinar que es va
celebrar posterior a la primera missa, Viçantent recordava cóm havia aplegat a
ser retor. També recordava la seua infància junt a Toneta i els molts bons
moments que havien passat junts. Veïa en les dones una tentació per als hòmens,
pero Toneta no era per ad ell una dòna, sino una germana que l'acompanyava des
de la seua infància. A finalisar l'acte la mare de Toneta li va demanar que
fora ell qui celebrara el casament entre la seua filla i Chimo, un bon chicon
del poble. Ad ell li va semblar que era lo correcte i va accedir.
El dia de la boda de
Toneta, durant la cerimònia, es va donar conte de que la volia. Va començar a
sentir odi per Chimo, perque anava a ser el que estaria en Toneta i ell, en que
s'havia fet retor, no podria mai estar en una dòna. En acabar la cerimònia
hagué d'anar al convit. Allí va ofegar les seues penes emborrachant-se. Quan va
poder se'n anà a casa per a dormir i per a poder passar la ressaca.
En
despertar va recordar que aquella havia segut la nit de bodes per a Toneta. Es
va sentir malament, pensava que Toneta
havia passat una nit de passió en Chimo, i que ell havia renunciat a la vida
conyugal. Arribà a la conclusió de que ser retor li otorgava una elevada
posició social, que ara ocupava, i això comportava sacrificis i havia
d'acceptar-ho.
El llibre se pot conseguir en Amazon:
https://www.amazon.es/Noche-Bodas-Vicent-Blasco-Ibanez/dp/1326925091
