Nit de Bodes en Benimaclet

NIT DE BODES EN BENIMACLET

Enguany celebrem el 150 aniversari del natalici de l'escritor valencià universal Vicent Blasco Ibàñez. De tots és sabuda la relació estreta que va tindre l'intelectual i polític en Benimaclet, a on assistia a sovint al casino republicà a parlamentar en els seus seguidor del poble. Aixina mateix visitava als llauradors en les diferents tendes que hi havia per l'horta.

Des de Poble de Benimaclet hem pensat celebrar esta efemèrides en l'edició especial del conte "Noche de bodas" en versió original castellana i la seua traducció al valencià. El conte està ambientat en el Benimaclet de finals del segle XIX i descriu, com ell sabia fer, aquell moment i aquelles gents que habitaren el nostre poble.

El conte "Noche de bodas" forma part del llibre "Cuentos Valencianos". Publicats inicialment en el diari “El Pueblo”, i reunits posteriorment en un volum, els dotze relats que integren “Cuentos Valencianos” van des de la recreació de tradicions populars, com “En la puerta del cielo”, o “El dragón del Patriarca”, fins a estampes de gran vigor expressiu a on s'exploren l'amor “Dimòni”, els zels “¡Cosas de hombres!”, la venjança “Guapeza valenciana”, la frustració “Noche de bodas” o els primers desenganys de l'adolescència “El femater”.

En Benimaclet es va produir un gran dia de festa, degut a que un dels seus veïns s'havia convertit, despuix d'anys d'estudi, en retor. L'església i les seues rodalies estaven decorades i el poble olorava a festa. Era el dia gran per al fill d'uns simples llauradors i pero l'ocasió ho mereixia. El nou retor era Viçantet, el fill de la senyora Pasquala i el tio Nelo. La padrina d'aquella celebració era una senyora de la ciutat que havia pagat la carrera de Viçantent. Les numeroses flors varen ser preparades per la senyora Tona i la seua filla, Toneta. Per al poble, tot aquell lux era nou i creïen estar en el mateix cel. En finalisar la celebració, el nou retor va estar a punt de desmayar-se per la calor, la tensió i l'ambient carregat del temple, pero els llavis frescs de Toneta en la seua mà el varen reanimar.

Durant el dinar que es va celebrar posterior a la primera missa, Viçantent recordava cóm havia aplegat a ser retor. També recordava la seua infància junt a Toneta i els molts bons moments que havien passat junts. Veïa en les dones una tentació per als hòmens, pero Toneta no era per ad ell una dòna, sino una germana que l'acompanyava des de la seua infància. A finalisar l'acte la mare de Toneta li va demanar que fora ell qui celebrara el casament entre la seua filla i Chimo, un bon chicon del poble. Ad ell li va semblar que era lo correcte i va accedir.

El dia de la boda de Toneta, durant la cerimònia, es va donar conte de que la volia. Va començar a sentir odi per Chimo, perque anava a ser el que estaria en Toneta i ell, en que s'havia fet retor, no podria mai estar en una dòna. En acabar la cerimònia hagué d'anar al convit. Allí va ofegar les seues penes emborrachant-se. Quan va poder se'n anà a casa per a dormir i per a poder passar la ressaca.

En despertar va recordar que aquella havia segut la nit de bodes per a Toneta. Es va sentir malament, pensava  que Toneta havia passat una nit de passió en Chimo, i que ell havia renunciat a la vida conyugal. Arribà a la conclusió de que ser retor li otorgava una elevada posició social, que ara ocupava, i això comportava sacrificis i havia d'acceptar-ho.

El llibre se pot conseguir en Amazon:

https://www.amazon.es/Noche-Bodas-Vicent-Blasco-Ibanez/dp/1326925091

"La Barraca" de Blasco Ibàñez i Benimaclet

“LA BARRACA” DE BLASCO IBÁÑEZ I BENIMACLET

“La Barraca” és una de les obres en més repercussió del nostre lliterat Vicent Blasco Ibáñez. La novela va ser publicada en un principi en el diari “El Pueblo”, més tart en format llibre i va ser duta al cine i a la televisió.

El llibre es desenrolla en la Valéncia rural de finals del sigle XIX. Descriu en precisió les dures condicions de vida de la població llauradora i agrícola. El tio Barret es veu impossibilitat de seguir treballant l'horta que havien cultivat els seus antepassats durant generacions al no poder pagar l'arrendament al propietari de la terra, D. Salvador. Com a conseqüència, tots els veïns del llogaret, en Pepeta i Pimentó al cap es conjuren per a impedir que ningú torne a treballar en eixa parcela.

Fins que aplega Batiste i la seua família (la seua dòna Teresa i els seus fills Roseta, Batistet i Pasqualet) que, per la necessitat, s'instalen en la finca i accedixen a cultivar la finca abandonada a canvi de dos anys de carència en el pago de l'arrendament corresponent. A partir d'eixe moment es voran infatigablement acossats pel restant de la comunitat, que els acusava de plegar-se a les exigències del terratinent perjudicant en això els interessos del colectiu.

Sobre el lloc a on se situa l'acció de la novela s'ha escrit molt. Alguns estudiosos la situen en Russafa. Pero en 1922, el 29 de giner, se publicava en el diari “El Pueblo”, fundat per Blasco Ibàñez, un artícul signat per “V.L.” que situa “La Barraca” en l'Horta de Benimaclet. Certàment sabem que Blasco Ibàñez va recorrer a sovint l'Horta de Benimaclet al començament de la seua activitat política i és possible que estes visites li serviren d'inspiració. 

Repreduïm l'artícul...

En marcha hacia el Progreso

No podemos pasar por alto en estos momentos de lucha política lo que para nosotros es y representa nuestra bella vega valenciana, de donde supo sacar con mano maestra toda la expresión característica de su espíritu, todo el tesoro de su rica vegetación la pluma incomparable de nuestro gran novelista, gloria de Valencia, artista de fama mundial, don Vicente Blasco Ibáñez.

Los habitantes de nuestra vega recorren el mundo encarnados en los personajes creados por el insigne escritor en sus novelas, y así estos personajes son admirados y estudiadas sus costumbres, para después entresacarlos y darles vida artificial en la escena, levantando cada uno de ellos un monumento de gloria para nuestra Valencia.

Así nos encontrarnos leyendo "La barraca", toda la huerta que circunda a Benimaclet cuyos vecinos deben recordar aquella barraca situada en el camino de Farinós al lado del "Hórt de Mistéris", frente al  "Clót de Vera", en cuyo interior existía una escuela dirigida por aquel tipo de cesante que para ganarse el sustento no encontró otro medio que erigirse en apóstol y enseñar a unos cuantos chiquillos, entre los cuales se encontraba "Morros d'aca", tipo original, las primeras letras del "Cató", y que sus discípulos aprendían como si para ellos hubiera llegado la Aurora del Progreso, llevando a sus casas llenos de alegría y satisfacción las notas sobresalientes que les concedía el maestro a su buena aplicación.

Bien hizo Blasco en dirigirse a Benimaclet para buscar motivos y tipos con que poder desarrollar su novela "La Barraca", donde también supo encontrarlos para tejer la trama magistral de su obra; pues si en ella encontramos escenas trágicas que demuestran la incivilización de aquellos tiempos, cuyas causas nacían del disimulado feudalismo que entonces existía y que por desgracia continúa pesando aún sobre los labradores, cuyas cadenas no han sabido romper, también nos muestra aquel primer paso; hacia el Progreso, ya que en medio de la huerta, oculta entre árboles y bajo un techo de paja, existía una escuela donde "podían ilustrarse" los hijos de los campesinos.

Encanto de los extranjeros que visitan Valencia y que allá en su país leyeron las obras  de Blasco, es nuestra vega, y hacia ella dirigen sus pasos ansiosos de encontrar al "tio Barret», a "Pimentó", al "Tio Copa" y a tantos otros tipos originales que vieron en la obra leída; pero sólo quedan reminiscencias de aquellos, pues poco a poco los avances de la vida moderna va haciéndoles desaparecer y el desencanto de nuestros visitantes es tan grande como grande es el interés que despertó en su espíritu inquieto las descripciones maravillosas que Blasco Ibáñez hizo de nuestra rica vega valenciana.

En la novela del gran escritor vive nuestra huerta unos momentos ya pasados, que el  Progreso adorna con nuevos encantos...