L'Olivera de la Monrossa

UN TESTIC VIU DE LA PUNTA DE LA MONROSSA

Hui ha segut un dia molt especial.

Seguint les pistes que deixà escrites Eduart Buil en la seua descripció de la Punta de la Monrosa, hem pogut localisar la que, en tota provabilitat, és l’olivera centenària que ell mencionava en 1931.

És el mateix arbre que saludava als qui, despuix de creuar la Via Churra, iniciaven la senda cap ad aquell parage màgic a on confluïen les séquies de Vera i Mestalla, un lloc que escritors i poetes convertiren en símbol de la bellea de l’horta de Benimaclet.

Més d’un sigle ha passat… La Punta de la Monrosa desaparegué en les transformacions de les décades dels anys 60 i 70, pero l’olivera continua allí, al costat de l’actual Via Verda Churra, resistint el pas del temps com un silenciós testic de la nostra història.

Mirar-la és imaginar aquell Benimaclet de canyars, séquies i camins que hui només sobreviu en les fotografies, en els llibres… i en arbres com este.

Cada arbre vell guarda una història. Este guarda una part de l’ànima de Benimaclet.

Conservem la memòria dels nostres llocs. Perque un poble que coneix el seu passat és un poble que sap qui és.

Olivera centenària de la Punta de la Monrosa, junt a la Via Verda Churra.