Curiositats del Cementeri de Benimaclet

 CURIOSITATS DEL CEMENTERI DE BENIMACLET

El cementeri parroquial de Benimaclet guarda molts secrets i moltes curiositats entre les seues parets. Com molts sabeu Benimaclet se va vore a finals del segle XIX sense cementeri municipal. Les autoritats de la ciutat de Valéncia, que acabàvem de fer-se càrrec de l'administració local del nostre poble, decidiren tancar el cementeri que estava en el carrer de l'Assunció, prop del temple parroquial. Aduïren motius de salubritat pública; en la prensa nacional aparegué la notícia del tancament de les seues portes, degut a que els gossos botaven els murs i desenterraven els cadàvers (no sabem si seria cert).

Uns anys més tart el Pare Català va decidir la construcció d'un cementeri parroquial, donat que ya no teníem ajuntament que el construira i l'Ajuntament de la ciutat ya tenia el seu Cementeri General. Este cementeri estava a més de 6 km de Benimaclet, i era un greu trastorn per als veïns soterrar allí als seus familiars.

Sabem, per la data dels soterraments que les primeres làpides del cementeri vell se transportaren al nou, be des del de Benimaclet o des del de Valéncia. Una d'elles té la persona més antiga del cementeri, que complia la majoria d'edat l'any de la Revolució Francesa.

Es tracta de Gerónimo Ciurana i Montañana i en la seua làpida podem llegir:

“Aquí yace Gerónimo Ciurana y Montañana, natural de Almácera, casado con Rosa Bayarri y Nicolau, vecinos de Benimaclet. Que falleció el 15 de julio de 1852 a la edad de 88 años. Rogad a Dios por su alma.”

Gerónimo no va tindre una vida fàcil, Rosa Bayarri era la seua tercera dòna, aixina que podeu fer-se una idea. Gerónimo havia naixcut en Benimaclet, el 10 d'octubre de 1767 i va ser batejat en la Parròquia eixe mateix dia per Mossen Diego Calvo, el famós de retor de Benimaclet que va mantindre la llengua valenciana en els escrits administratius parroquials fins a la seua mort en 1799. En la làpida s'indica natural d'Almàssera, pero és una confussió deguda, possiblement, a que sa mare era d'eixa població. 

Sos pares eren Gerònim Ciurana Pascual, de Benimaclet i Teresa Montanaña Marí d'Almàssera. Es va casar en tres ocasions:

• En giner de 1789, en només 22 anys, en Juana Bautista Gimeno i Senent, d'Alboraya, que moriria als mesos del matrimoni.

• En 1799 torna a fer-ho, esta volta en Josefa Val i Nicolau de Meliana, en qui va tindre alguns fills, dels que només va viure Juan Bautista Ciurana i Val. Josefa va morir en 1805 a conseqüència dels problemes del part de Juan Bautista (deu dies després del naiximent).

• Per últim, en 1807 en Rosa Bayarri i Nicolau de Foyos, en qui tindria una filla: Antonia Ciurana i Bayarri.

Gerónimo va viure el temps de la Revolució Francesa, l'invasió napoleònica, la Guerra del Francés i les guerres carlistes. Va viure en temps de cinc reis d'Espanya: Carles III, Carles IV, Josep I, Ferran VII i Isabel II. Finalment va morir als 85 anys el 15 de juliol de 1852 a conseqüència d'una gangrena, segurament produïda per una ferida mal curada, quan encara treballava els seus camps.

En el camp d'un nèt de Gerònim, José Francisco Ciurana Ferrandis, se va construir este cementeri a finals del segle XIX. Per a la construcció del cementeri varen contribuir molts feligresos carrejant pedres i materials des de la pedrera de Burjassot. Sabem que entre ells se trobava este Ciurana i atres benimacleters com: Chispa, Andreuet de Benlliure, Talpo, Cafis, Lluïs de Plaça, etc. 

També és antepassat directe dels germans " els rullos", Jose María i Manuel Ciurana, tant volguts en el nostre poble pel seu caràcter afable i la seua bona disposició. Els Ciurana són una família que du més de deu generacions vivint en Benimaclet.

Des de l'Associació Cultural "Poble de Benimaclet" desigem que se mantinga esta làpida que ya té més de 170 anys i recorda a la persona més antiga del nostre Cementeri Parroquial.