La font de Benimaclet: el viage d’un monument que creïem perdut
Una font monumental enmig de la plaça de Benimaclet. Piles, faroles i, darrere, la frontera de l’iglésia de l’Assunció. La fotografia convida a mirar-la en calma, pero també desperta una pregunta entre molts veïns: ¿i esta font, d’a on ha eixit?
Això és lo que ha passat a raïl d’unes fotografies antigues compartides per l’historiador Vicent Baydal en les rets socials. Les imàgens començaren a circular pels grups de Benimaclet i provocaren sorpresa. Ningú dels primers testimonis consultats recordava aquella font presidint la plaça.
Poc més tart, CaminArt aportava una notícia encara més inesperada: la font podia continuar existint, traslladada a un recint escolar.
Teníem unes fotografies, un possible parader i moltes preguntes. Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet nos posàrem a investigar.
Una fotografia baix sospita
La primera sorpresa fon que algunes persones dubtaren de l’autenticitat de les imàgens. ¿Podien haver segut creades per inteligència artificial?
Els núvols pareixien massa nítits. Les lletres de la frontera de l’iglésia resultaven difícils de llegir, mentres que els números del rellonge es distinguien millor. I, sobretot, aquella font tan gran no apareixia en els recorts dels veïns consultats, naixcuts entre 1936 i 1950.
Els dubtes eren comprensibles. Hui una fotografia sorprenent ya no és, per ella mateixa, una garantia de res. Pero tampoc l’absència de recorts demostra que una cosa no haja existit. Havíem buscar una pista que nos permetera eixir de dubtes. Damunt, les fotos que teníem de la plaça d'aquells anys no apareix la font. Les fotos són de la falla de la plaça que se plantà entre 1945 i 1948.
I la trobàrem en un periòdic de 1931.
La pista estava en la prensa
El número de La Correspondencia de Valencia de l’1 d’octubre de 1931 informa de l’inici de la construcció d’una font en Benimaclet. Aquella notícia donava una base documental a l’investigació: la font havia existit.
També ajudava a entendre el silenci dels primers testimonis. Si haguera desaparegut de la plaça durant els primers anys quaranta, molts d’ells haurien segut massa menuts per a recordar-la; uns atres encara no haurien naixcut.
La data exacta de la retirada continua pendent de precisar, pero la falta de memòria començava a tindre una explicació ben raonable.
Mentres tant, la fotografia oferia un atre detall intrigant. En la frontera de l’iglésia s’aprecien marques que podrien correspondre a antigues pintades mig borrades. En una d’elles pareix llegir-se «FEIX». Si esta interpretació es confirmara, podria ajudar a situar l’image entorn del final de la Guerra Civil o en la primera posguerra.
De moment és una pista. La fotografia encara guarda coses per aclarir.
Una font que havia canviat de casa
La notícia difosa per CaminArt, que arreplegava una fotografia facilitada anys arrere per Roberto Tortosa Vega-Sicilia, orientà la busca cap a un antic recint educatiu. En les publicacions apareixien distintes referències al centre, de manera que calia seguir el rastre de l’edifici i dels usos que havia tingut.
En eixa busca aparegué el colege reformatori de Sant Francesc Xavier, construït en 1945. La data obria una possible relació entre la retirada de la font i el seu trasllat al nou recint. Encara faltava documentar quan i cóm s’havia produït, pero ya teníem un lloc concret a on buscar.
La localisació d’una fotografia antiga del colege, en la qual es veu la font, reforçà esta pista.
I en este moment arribà un testimoni especialment valiós.
Pilar Peiró, veïna de Benimaclet naixcuda en 1938, recordava haver jugat de menuda en les seues cosinetes al costat de la font. També recordava el seu trasllat al colege de Sant Francesc Xavier. Ho contà sense que abans li haguérem explicat lo que s’estava publicant en les rets.
Aquell recort aportava una confirmació oral que encaixava en les fotografies i en les senyes que havíem anat reunint. La font començava a recuperar la seua història.
Pero ¿per qué la llevaren?
Esta és la gran pregunta que encara no podem respondre.
S’han plantejat diverses possibilitats. Una seria un motiu polític: construïda en temps de la Segona República, potser les noves autoritats la consideraren vinculada a aquella etapa. Una atra apuntaria a qüestions de salubritat, si s’haguera utilisat per a llavar peix o uns atres productes del mercat. També podria haver obedït a una decisió administrativa o a una reorganisació de la plaça.
Ara per ara, són hipòtesis. Per a triar entre elles necessitem trobar l’acort, l’expedient o la notícia que explique la retirada.
Lo que sí que podem contar és cóm unes fotografies compartides en les rets han posat en marcha una investigació en periòdics, imàgens antigues i recorts de família. Una busca en la qual cada aportació ha ajudat a entendre un poc millor una plaça que creïem conéixer.
Potser encara quede alguna fotografia en un calaix. O algú conserve en casa el recort d’haver sentit contar per qué se’n dugueren la font.
Si és el vostre cas, nos agradaria conéixer-lo. Sabem que la font va eixir de la plaça; ara volem saber tota l’història del seu viage.
No hay comentarios:
Publicar un comentario