ALBORAYA TAN GRAN QUE ÉS....
Fa uns anys en la Televisió Valenciana
s'emetia un programa titulat "El poble del costat", una
idea que tal volta estiguera treta, d'una série de llibres de Manuel
Sanchis Guarner titulats "Els pobles valencians parlen els uns
dels altres" a on s'arreplegaven dites, refranys, malnoms,
creences, rivalitats, piques i baralles d'uns pobles i d´atres del
costat. La proximitat agudisa l´amistat, pero, a voltes, també el
rencor d'uns sobre els veïns, se fan grans amistats i amors
indestructibles, pero també enormes ferides i trencaments fatals.
Estos odis poden fer-se extensius a províncies, regions o països.
En el cas de Benimaclet hi havia una
rivalitat clara: Alboraya. Benimaclet només llimita en la Ciutat de
Valéncia i en el poble de l'orchata. La frontera estava molt ben
establida, la séquia de Vera, en mig dels camps magníficament
llaurats pels llauradors d'abdós pobles. A partir del pont de Pedra
a on la séquia de Vera creua el Camí de Farinós, és el mateix
camí el que servix de llímit (a partir d'este punt la rivalitat no
és tan gran degut a que les famílies estaven molt barrejades).
Encara que poc a poc se va perdent en
la memòria dels nostres majors, hi hagué un temps en que aquella
rivalitat era molt marcada, sobretot per banda dels més jóvens,
tant de Benimaclet com d'Alboraya. Encara hi ha majors benimacleters
que recorden haver anat a la “frontera”, a la séquia de Vera, a
fer harca en els alborayers. Fer harca és una expressió valenciana
que significa “Baralla en pedres entre gent jove o chiquets” i
que prové de l'àrap marroquí harka (moviment de tropes). En
aquelles baralles més d'un jove va acabar ferit.
És cert que els que feen harca eren
majoritàriament els jovenets varons de Benimaclet, pero la rivalitat
no era exclusiva del gènero masculí. Entre les jovenetes també hi
havia una forta rivalitat en les d'Alboraya i d'aquella rivalitat
ixqué este dit:
Alboraya tan gran que és
pareix un corral de vaques
I Benimaclet tant chicotet,
allí estan les chiques guapes.
A pesar de tot, Benimaclet i Alboraya
tenen molt en comú i esta rivalitat jovenil no va impedir que
proliferaren els matrimonis mixts i les grans amistats entre
benimacleters i alborayers. Hui són moltes més els assunts que nos
unixen: la defensa de l'escassa horta que nos queda, el cultiu de la
chufa i la producció d'orchata,.... A banda Alboraya té més fronts que el Sur, pel Nort la rivalitat en Almàssera i la baralla pel Milacre dels Peixets seguix ben vigent.
Per a concloure només dir que l'orchata de
Benimaclet és millor que la d'Alboraya, sense cap dubte ni voler entrar en polèmica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario