UN DIA EN EL VELL BENIMACLET

Ya es l'hora, el cant del gall anuncia l'arribada de l'enjorn. La
mar blavosa es convertix en pur argent de llei i l'arena de la plaja
comença a endaurar-se. Les gavines creuen el cel mig lila que va
aclarint-se...
-Miquel, alçat!, que ya tens la malta apunt.
-Ya vaig dona, ya vaig.
-Che corre!. l'haca i la tartana t'esperen i els jornalers estan
arribant.
Miquel es un bon llaurador, mima els seus terrenys i cuida ses
collites. L'any passat guanya molts diners en els melons d'Alger,
pero encara no ha vist un centim (¡ te que callar, perque aixina es
la vida d'un llaurador!.
Mentres l'home va al camp, Ampar, sa dona, va al mercat del poble,
es divendres i hi ha mes parades per poder regatejar emportar-se
l'aliment per als seus. Ella, porta l'economia de la llar, i com a
llauradora es conservadora i te que saber administrar els guanys.
Quan la calor ofega, alla al migdia, Miquel decidix tornar-se'n a
casa. La frescor de la barraca dona als inquilins un cert aire de
benestar i de segur que no la canviarien per res del mon.
Ampar s'ha deixat el bollit a poc foc per a quan arribe ya estiga
el dinar fet.
L'home fica la botija en la taula i les culleres i forquetes de
fusta junt a les servilletes. sap que si ho fa despres de dinar
tindrà com a recompensa una copa i un puro caliquenyo.
Despres de dinar. una bona becedeta baix l'ombra d'una figuera es
el regal mes preat. Mentres l'home descansa la dona fa punt de
gancho. Un gorret per al seu fill chicotet. Tonico.
Quan les fortes hores de Llorenç passen, Miquel torna a la
llavor, ya li queda poc per finalisar la jornada...
-Ampar!, ya estic aci.
-¿Has vist a Toníco?
-No, no l'he vist.
I al acabar de dir estes paraules apereix Tonet en unes quantes
granotes i cabotets, vol que son pare li faça un criadero. ¡fins
que no lí'l faça no deixara d'encaboter-se (aixina son els
chiquets).
Torna a estar Catalina en el cel i despres de sopar allipebre
esgarrat. Ampar done les bones nits als fills i es gita. Dema es
dissabte i sa llavor continua.
Ronquit per aci, ronquit per alla no deixen dormir a ningu, des de
fora de la barraca es senten els ronquits, pero Ampar ya s'ha
acostumat ¡no pot dormir si li falten els ronquits del seu home!.
Estan molt units ¡res els podrà separar!.
Josep Puchades i Vicent (1994)
(Primer premi de narrativa jovenil de Lo Rat Penat)
Publicat en el llibre de Festes del Crist de Benimaclet de l'any 1994
No hay comentarios:
Publicar un comentario