Mostrando entradas con la etiqueta Jaume I. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jaume I. Mostrar todas las entradas

domingo, 16 de diciembre de 2018

Benimaclet en el Llibre del Repartiment

BENIMACLET EN EL LLIBRE DEL REPARTIMENT


El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia és un llibre de registre del sigle XIII on els escribes del rei Jaume I d'Aragó anotaven les promeses de donació de propietats quan s'acabara la conquista de Valéncia. En acabant els escribes marcaven els noms de les persones que realment prenien possessió.

La capitulació de Valéncia va succeir el 28 de setembre de 1238, entrant segons els documents eixe mateix dia els cristians en la ciutat, entre ells el mateix rei Jaume I, pese a que la tradició ho data en el dia de Sant Donís, el 9 d'octubre, data en la que va fer la seua entrada triumfal en la ciutat.

Eixe mateix dia el Rei va entregar cases en la ciutat i en Benimaclet, segons es va pactar en el sege, i el document es va otorgar dins de la ciutat.

En ell es registren meticulosament les donacions de cases o terrenys fetes pel rei Jaume I a aragonesos, navarresos, castellans, catalans, anglesos, hongaresos, italians i francesos, és dir a tots els que varen participar en la creuada que va ser la conquista del Regne de Valéncia.

En dit llibre, es pot llegir la filiació del receptor de la casa o finca d'on procedix i els bens assignats.

Evidentment, els bens havien segut expropiats als musulmans que les habitaven en anterioritat. Alguns varen fugir cap al sur en tots els seus bens, a territoris encara musulmans, mentres que uns atres varen permanéixer en el nou regne cristià, ademés existia una àmplia base mossàrap, cristians que vivien en zona musulmana conservant religió, llengua i costums, i judeus, que varen seguir en les seues propietats.

El llibre es conserva en l'Archiu de la Seu de Barcelona, actualment Archiu de la Corona d'Aragó.

El text és de molt difícil transcripció, ya que està escrit en lletra migeval fa vora 800 anys. Una de les millors transcripcions va ser feta pels professors Cabanes i Ferrer entre 1979 i 1980 en Saragossa. La llengua utilisada va ser el llatí, com era habitual en l'época.

Entre els que varen rebre les donacions trobem:
- Monasteri de Benifassà. Fundat en 1233 per Jaume I.
- Ros de Gressols (Bressols en França prop de Garona).
- Fortuny Peris de Roda (Rodez en Occitània (França)).
- Sancho Llopis d'Alfaro (Alfaro en La Rioja, frontera entre Navarra, Aragó i Castella).
- Garcia Perez de Pina (Aragó)
- Ximeno Pérez de Pina (Regne d'Aragó)
- Pedro, boteller d'Ayeca (Ayera en Osca, Regne d'Aragó)
- Pedro d'Ayera (Ayera en Osca, Regne d'Aragó)
- Pere de Spigol
- Berenguer de Vital (Saint Vital en França).
- Pere de Barberà (Barberà del Vallés, Catalunya)
- Miquel de Condom i la seua esposa Oria (Condom en Occitània, França).
- Ermengaut Regine
- Pere, escriba.
- Sancho Arnaldo (Regne d'Aragó)
- Josep de Vallés (Comarca de Catalunya)
- Roderic de Belloc (Comuna francesa d'Occitània).
- Pere de Sanaugam (Sanahuja en Lleida)
- Sebastià, vinater.
- Josef de Limoitge (Limoges en França)
- Pere de Canaminas (Conomines?)
- Borràs de Valimayna

- Guillem de Pulcroloco (Sant Pere de Bell-lloc en França).

Dels 22 personages que varen rebre terres en Benimaclet eren:
- 7 (32%) de lo que actualment es França
- 5 (23%) del Regne d'Aragó
- 3 (14%) de Catalunya
- 2 ( 9%) del Regne de Valéncia
- 5 (23%) d'orige desconegut

Estes persones eren les propietàries de les terres i les cases, pero no sempre se quedaren a viure en les seues possessions. Alguns només cobraven les rendes de les persones que treballen les seues terres.

A continuació reproduim les transcripcions que varen fer els Professors Cabanes i Ferrer en el llibre "El LLibre del Repartiment del Regne de Valéncia".



Any 1238

89 Monasterium de Benifaça: domos in Valentia et quinque iovatas in termino de Valentia, in alqueria de Benimaglet (et quinque iovatas in termino de Murvedre, in alqueria de Caned). V nonas octobris (X)

319 Ros de Gresols: domos de (Alcodexars et ortum de raiç Abboçenet) Iusef Alboageix (et IIII iovatas in almatral Beniferre, in Villanova) et III fanecatas terre in Benimaglet et V iovatas in Petraer Fauquia. III nonas iuii (X)

380 Fortuni Periç de Roda et Sancio Lupiç d'Alfaro: XII iovatas in alqueria de Benimaglet et singulas domos in Valentia et singulos ortos.

435 Gartia Petri de Pina et Eiximinus Petri: alqueriam de Benimaglet, sine furnis et molendinis. Kalendas iulii.

645 Petrus, botellarius de Ayeca: domos de alfaqui Mahomat Almatro in çuchac Alacaudi et iovatas in (Pala; Andarela) Benimaglet, et unum in termino. XVI kalendas septembris.

905 P. De Ayera: domos de alfaqui Mahomat Almatro et unumortum et II iovatas in Benimaglet. II kalendas octobris.

922 P. De Spigol, de Palatio Angularie: domos (Ali Hacbiroz et III iovatas orti in Petra Aceflia) ante domos de Aborrabe Abincelmi; et duas iovatas in raal Terraç; et ortum II fanecarum in Benimaglet. Idus septembris.

Any 1239

1288 Berengarius Vitalis: domos de (Mohamat Abinhorta) Mohamat Abenhorra et III iovatas in termino, et I ortum trium fanacarum de Benimaglet, super raallum Blaschi Maça. VII kalandas febroarii.

1343 P. de Barbera: in emenda unius iovate et concambio quam habere debebas in Beniferre, I iovatam in Benimaglet, sicut iam eam tibi per episcopum Barchionr facimus assignari et terminari. V kalendas aprilis.

1503 Michael de Condon et uxor eius Oria, domos iuxta domum Martini Petri et Dominici Egidii et duas iovatas in Andarella et II fanecatas pro orto in Benimaglet. Nonas decembris.

Any 1240

1525 Ermengaut Regine: V iovatas in Benimaglet, quarum, una confrontatur cum hereditate Framez; et alie IIII, cum heriditate Sancie Arnaldi. V kalendas ianuarii.

1526 P., scriptor: sex iovatas, quarum IIII sunt in raal Abendeiça et mediam iovatam in Benimaçot, et XVI fanecate in Benimaglet. IIII kalendas ianuarii.

1527 Prima: V iovatas in Benimaglet qui confrontatur cum hereditate de Almengiart et cum termino de Rascayna. V kalendas ianuarii.

1528 Sancia Arnaldi: V iovatas in Benimaglet, quarum una confrontatur cum heritate de Almengiart et alie IIII, cum heriditate de Prima.

1532 I. De Vallibus: II fanecatas et mediam in Benimaglet, prope hereditatem Sancie Arnaldi, in pretio C. M. Solidorum iaccensium. V kalendas ianuarii.

1535 P., scriptor: ... et IIII fanecatas in Benimaglet que contiguantur cum honore B. Maça... IIII kalendas ianuarii.

1537 R. De Belloc: VII iovatas in raal Amambro et in raal Carpesy et contiguantur cum termino de Benimaglet et in via que vadit ad Alborayatz et in partibus rahal Hayx. IIII kalendas ianuarii.

1548 P. De Sanaugam: I iovatam et mediam et unam fanecatam in Benimaglet... VI kalendas madii

1622 Sabastius, vinatarius: I iovatam in Benimaglet et I ortum in Valentia. Kalendas septembris.

1623 I. De Limoitge: VI fanecatas in Benimaglet. Kalendas septembris.

1635 P. De Canaminas: unam iovatam terre in Benimaclet que fuit R. De Anguer, et quia non fuit ad diem, revocamus et damus hoc tibi in emenda illius terre quam tibi dederamus in dicta alqueria. VIIII kalendas novembris

Any 1242


181 P. Ruilars, G. Boti, F. Urgeles, Borracius de Valimayna: unusquisque domos et III iovatas in Benimaçlet, qui est in termino de Canaynra. II kalenas decembris.

Font:
CABANES PECOURT, Mª DESAMPARATS i FERRER NAVARRO, RAMÓN. "Libre del Repartiment del Regne de Valéncia", Ed. Anúbar, Saragossa, 1979, ISBN 84-7013-125-9

jueves, 18 de octubre de 2018

La Reconquista de Valéncia i Benimaclet

LA RECONQUISTA DE VALÉNCIA I BENIMACLET


Jaume I
La conquista de Valéncia (o بلنسية en àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys, entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de Valéncia.

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la pressa de Morella per Blasco d'Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei Jaime I; va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les taifes de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit despuix de la fragmentació de l'imperi almohade en 1228.

S'han diferenciat tres fases:

Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques septentrionals fins a Burriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un rat penat.

La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9 d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la capitulació es va firmar el 29 de setembre).

En la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar (1245).

Horta de Benimaclet
Segons narra Vicent Boix en “Història de la Ciutat i Regne de Valéncia” en 1845, una volta Jaume I havia decidit la Conquista de la ciutat de Valéncia se desplaçà des d'El Puig de Santa Maria fins a Russafa per a sitiar la ciutat. El sege va durar des d'Abril fins a Setembre, el 29 de Setembre capitulava el rei Zayt.

En el Nort de la Ciutat, entre Benimaclet i el Grau se situaren les forces aragoneses, els Ballesters de Jaca. I esta zona va ser repartida posteriorment entre els aragonesos.

Boix ho narra aixina:
“Mort en el castell del Puig el brau Guillem d'Entença per l'any 1237, activà Don Jaume les seues operacions, i poc de temps més tart de la mort d'aquell célebre paladí se trobava ya el princep belicós a la vista de la capital del Regne, i establí el seu campament en la part del Migdia, en l'Alqueria de Russafa. Els Ballesters de Jaca en una esquadra de la cavalleria del Temple se situaren en l'Horta d'esta ciutat, quarter de Benimaclet, part de Llevant, entre este lloc, el Grau i la ciutat.”

Llibre del Repartiment
I anota Boix que “Este terreny el va repartir el Conquistador entre els templaris i els hòmens de Jaca, com ho confirma el haver segut el prior del monasteri de Montesa, en calitat de subrogat del antic priorat del temple, l'amo solariec d'este partit, conegut com Clòsa del Temple, situat entre el camí de Benimaclet i la séquia de Mestalla.”


Est és el motiu pel qual primers Senyors de Benimaclet foren els germans aragonesos Garcia i Ximeno Pérez de Pina. El nomenament d'estos com senyors va tindre lloc l'1 de Juliol de 1238, uns mesos abans de la capitulació de la ciutat. La donació era a perpetuitat. Els Pérez de Pina eren originaris d'Osca en el Regne d'Aragó i diversos cavallers en este llinage acompanyaren al rei Jaume I en la Conquista de Valéncia.
Poble de Benimaclet