Les Quintes

LES QUINTES

El servici militar obligatori per als varons va estar en vigor en Espanya des de 1704, en l'arribada dels Borbons, fins a l'any 2001. A lo llarc d'estos anys diferents sistemes, sortejos, governs... donaren lloc a un servici militar que anava canviant en temps pero que mantenia les Quintes com una constant.

Fins al sigle XVIII el reclutament es realisava a través d'enganches pagats i portant a vagos, de menics i gent marginada, fins que en l'arribada dels Borbons (any 1704) es va copiar el model francés que va introduir el reclutament de "quintes", cridat aixina perque s'elegia a un de cada cinc mossos en edat militar, per mig de sorteig. I com l'Eixèrcit era propietat del Rei, als quints se'ls dia que anaven a servir al Rei, denominació que va perdurar en Espanya fins a l'instauració de la República d'1931.

Les Corts de Càdis d'1812 varen instaurar l'obligatorietat del servici militar de tots els varons, sense discriminacions per primera volta. En 1837 es varen abolir totalment les exencions de que havien gojat determinats sectors privilegiats, encara que era un mer verniç ya que eixa part de la ciutadania podia redimir-se per mig de pagos en metàlic a l'Estat o ben presentant un substitut, lo que va fer exclamar a autors d'aquell temps i dels nostres que el servici militar solament ho feyen els pobres.

La figura del substitut era la d'un home que havia eixit exent en el sorteig de les Quintes i anava a fer el Servici Miliar en substitució d'un dels triats, este sistema va ser llegal fins a 1912 en que es va suprimir. El pagament per a lliurar-se del servici va seguir en funcionament fins a 1940, al que accedien les rentes més altes o obligaven a hipotecar-se a la classe mija. En els anys 1920 s'havia de pagar 500 duros (el jornal de 500 dies, 2500 pessetes o 15 euros) per a lliurar-se de la mili. Alguns cacics alvançaven els diners als seus veïns que es veen obligats a tornar els diners en interessos (creant-se un deute que tardava anys en pagar-se).

El servici militar va ser sempre molt llarc, en general s'establien 8 anys de servici dels quals entre dos i quatre anys eren de servici actiu,i lo restant del periodo de reserva. En periodos de guerra (Carlistes, Cuba i Filipines, Àfrica, Guerra Civil....) complir en el Servici era sinònim d'una mort prematura. Per això moltes famílies s'empenyoraven per a lliurar als seus fills.

Consten en l'Archiu del Regne de Valéncia documents notarials en els quals un gran número de veïns i viudes d'un mateix poble se comprometien a fer front entre tots al pagament, be fora dels subtituts necessaris o del pagament en metàlic d'aquells que foren triats. Era una forma solidària de lliurar a tots els “quintos” del poble del servici militar. S'acodia al notari i se comprometien a pagar la seua part (100 duros) ya que el sorteig afectava a 1 de cada 5.

El mecanisme de reclutament era complex i es desenrollava per diversos organismes. El Govern fixava cada any el cupo global de reclutes que estimava necessari i els seccionava per províncies. El procés s'iniciava pels Ajuntaments en els que existia el que es denominava "Negociat de Quintes", on a través del padró municipal d'habitants, els Registres Civils i fins i tot els parroquials, es controlava als jóvens que havien complit 20 anys d'edat durant el transcurs de l'any anterior (es feya normalment durant el més de giner) Eixos mossos eren citats a les dependències municipals a on se'ls filiava, media l'estatura i el seu pes, i posteriorment es publicaven les llistes en els noms dels mossos considerats útils, que podien ser impugnades dins dels determinis reglamentaris. En el més de Febrer es donaven a conéixer les llistes definitives i ya solament calia esperar al sorteig.

El sorteig tenia lloc en els Ajuntaments de tots els pobles d'Espanya, fins a ben entrat el sigle XX i era públic. Acodien els mossos, familiars i amics, que aguardaven expectants el resultat d'eixa "rifa" que anava a determinar el seu futur immediat. L'escritor Sánchez del Real fa una excelent descripció d'una d'eixes "loteries": "En totes les poblacions no se sent més que el soroll de les boles que van a decidir la sòrt de centenars d'infeliços. Este dumenge era una espècie de jubileu del dolor. Es llig la llei de quintes i es nomena el primer que ha de decidir l'acàs. Ix el número i després un atre i un atre i un atre. Es veuen alguns ulls espurnants d'alegria, els menys sempre, i els mes nuvolats de densa tristor. Quan acaba l'acte la mitat de la població està ferida de mort. Ya se sap quí són els elegits per la desgràcia". Aquells dels triats que no és presentaven al Servici eren declarats pròfucs i eren perseguits de per vida.

En acabar la Guerra Civil el servici militar és fa universal (per als varons). En tots els pobles els quintos formen grups i son reconeguts entre ells com d'una mateixa quinta. En Benimaclet la gent major encara reconeix als de la mateixa quinta. Ya a partir dels anys 70 del segle XX, en el creiximent de la població va desapareguent el sentiment de quinta en Benimaclet.

En 1991 s'acceptaren per primera volta els objectors de consciència i en 2001 se declarà la suspensió del Servici Militar Obligatori, passant de nou a un servici militar profesional.