La Malvarrosa, de marjal de Benimaclet a Barri de Valéncia

LA MALVARROSA, DE MARJAL DE BENIMACLET A BARRI DE VALÉNCIA

La plaja de Benimaclet, com de tots és sabut, és la Malvarrosa. Com es va contar en una entrada anterior, durant els atacs dels pirates, els benimacleters eren els encarregats de defendre esta franja costera. ¿D'on ve el nom de Malvarrosa?

El botànic i erudit d'orige francés Jean Felix Robillard Closier (França 1812 † Valéncia 30-09-1888) és a qui es deu el nom de l'actual barri de la Malvarrosa. Havia segut jardiner en cap dels “Camps Eliseus” de París, es va formar en el “Institut Horticole de Fromont” i en el “Jardin de Plantes” de París, on també va estudiar el gran Cavanilles.

Des de l'época romana, la zona costera valenciana des de Sagunt fins al riu Xúquer era una zona pantanosa i insalubre, plena de marjals i zones humides que impossibilitaven un desenroll urbà adequat, degut entre atres coses a la dificultat per a l'agricultura i les malalties. Esta situació va canviar a mitan del sigle XIX quan el francés Jean Felix Robillard va aplegar a Valéncia en 1848 per a ocupar la plaça de jardiner major del Jardí Botànic de Valéncia.

Establix la seua residència en una alqueria en el camí de la Malvarrosa, entre el camí de Vera i l'actual via del trenet, i en estos terrenys instalà fonts i hivernàculs. Entre 1856 i 1882 Robillard va comprar més terres en zones anexes al Cabanyal, en les proximitats de Vera, en l'objecte de plantar flors i plantes i dedicar-se a l'estudi de les mateixes. Va instalar allí un viver on va ser catalogant flora selvada mediterrànea (fins a 60.000 espècies). Una d'estes plantes, "pelargonium capitatum", una flor originària de Cap Vert coneguda comunament com a malvarrosa s'adaptava molt be a la zona humida i poc a poc va conseguir secar amplis terrenys que va permetre una millora de les condicions de vida dels habitants de la zona.

El botànic estava casat en Maria Serramedam Aureces natural de Bossost, un poblet de la Vall d'Aran. Durant la seua estància en Benimaclet varen tindre, almenys, tres filles: Luisa Serafina (1867), Maria Luisa (1869) i Maria Julia Juana (1876) que varen ser batejades en l'Església Parroquial de Benimaclet, lo que indica que la familia mantenia una relació en el nostre poble durant la seua estància en l'Alqueria de la Malvarrosa.

D'esperit innovador, Robillard va aprofitar el bon rendiment de la malva-rosa, la seua riquea en oli essencial i els seus coneiximents científics per a montar en 1860 una fàbrica d'essències en una antiga fundició situada entre l'actual plaça de Vora i l'avinguda de la Malva-rosa on produïx essències de malva-rosa, verbena, artemisia, narts i oli d'armeles. La seua fama va aplegar a ser molt coneguda en Valéncia i fins i tot fòra d'Espanya. Les seues àmplies plantacions de malvarrosa varen aplegar fins i tot a donar nom a un dels barris marítims de la nostra ciutat: La Malvarrosa. Esta planta era utilisada tant per a elaborar sabons, aixarops, olis essencials i infusions medicinals.

De totes les plantes cultivades, la malvarrosa va ser l'única que aplegà a cultivar-se de manera intensiva en les propietats del botànic. En productes derivats d'esta planta es va presentar a l'Exposició de Londres de 1862 i a la de París de 1867 obtenint un rotunt èxit i un reconeiximent internacional.

Entre el seu llegat a la societat valenciana destaca la millora de la salubritat dels terrenys que constituïen l'actual barri de la Malvarrosa i l'orige del seu nom; la seua llabor en la reordenació del Jardí Botànic i en el disseny dels hivernàculs; aixina com la seua aportació a la modernisació de l'agricultura valenciana i al desenroll del teixit industrial del sigle XIX.

Robillard va contribuir a la difusió del nom de Valéncia pels cinc continents per la fama del seu establiment d'horticultura, la seua fàbrica de sabons i essències i la divulgació científica de la seua tasca en numeroses publicacions. Alguns dels descendents de Robillard viuen en Valéncia.