El Benimaclet de Cavanilles

EL BENIMACLET DE CAVANILLES

Antoni Josep Cavanilles i Palop va nàixer en la Ciutat de Valéncia, 16 de giner de 1745 i va morir en Madrit el 5 de maig de 1804). Va ser un ilustrat, botànic i naturaliste valencià de prestigi internacional.

Va estudiar en l'Universitat de Valéncia, on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i va ser ordenat sacerdot en Oviedo en 1772. Entregat a la docència, va marchar a París en 1777 com preceptor dels fills del Duc del Infantat, on entraria en contacte en la botànica baix la tutela d'André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. Impregnat de l'enciclopedisme, va ser dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de Carles Linneo i una de les figures més importants de la ciència ilustrada en Espanya.

Cavanilles és el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels recursos naturals i el desenroll sostenible. Es va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel Regne de Valéncia, de que l'extensió del cultiu de l'arròs llevava l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'atra manera multiplicarien els productes"; per un atre costat, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument a la salut. Per eixemple, en el terme d'Almenara va senyalar que en l'aument dels arrossars casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els arrossars, es va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles es va interessar per l'agricultura i les costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en les seues “Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia” (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la botànica, l'agronomia, la geologia, l'hidrologia, la medicina, la geografia, la cartografia, l'arqueologia i molts dels principals camps de l'indústria.

En 1801 és nomenat director del Real Jardí Botànic de Madrit, en que va substituir a Casimiro Gómez Ortega, càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804.

La seua obra més important fon “Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia”, publicada en la vila de Madrit en dos volums (1795-97), primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes. Té 588 pàgines, ilustrades en mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per T. L. Enguídanos. Producte d’un detallat viage pel Regne de Valéncia, oferixen una notable quantitat de dades de tota classe, fixades des de l'Ilustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc. Conté un índex de plantes en equivalències llatines, castellanes, valencianes i franceses. S'ha convertit en un clàssic dels estudiosos de Valéncia i ha segut reeditada en diverses ocasions.

En estes “Observacions” apareix la descripció de Benimaclet i la seua horta:

"Caminando desde Alboraya hacia la embocadura del Turia en el Mediterráneo, queda a la derecha la corta población de Benimaclet, distante de la capital un quarto de legua: es de 72 vecinos, que solamente tienen 82 cahizadas de término, donde cogen seda, cáñamo, trigo, maíz y las producciones de huerta".