Nadal, Any Nou i dèu anys caminant junts

 Nadal, Any Nou i dèu anys caminant junts

En l'arribada del Nadal i el Cap d'any, des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet volem detindre-nos un moment per a mirar arrere… i també cap a avant.

Este any que va a començar no serà un any qualsevol. En 2026 complim dèu anys des de que un grup de veïnes i veïns decidí organisar-se per a defendre, estudiar i difondre la memòria, la cultura i la vida popular de Benimaclet. Dèu anys d'activitats, d'investigacions, de festes, de reivindicacions, de trobades i, sobretot, de fer poble.

A lo llarc d'esta década hem deprés que la cultura no és només lo que s'hereta, sino també lo que es cuida dia a dia. Que un poble no es definix únicament pels seus carrers o els seus edificis, sino per les persones que el viuen, el recorden i el transmeten. I que Benimaclet seguix sent poble perque hi ha qui creu en ell i treballa per mantindre viva la seua identitat.

El Nadal nos convida precisament ad això: a la memòria compartida, a l'encontre i a l'esperança. I l'Any Nou nos obri un camí que volem seguir recorrent junt a tots vosatros, en nous proyectes, noves mirades i el mateix compromís que nos ha dut fins a ací.

Gràcies als qui heu participat, recolzat, difòs o simplement acompanyat a l'associació durant estos dèu anys. Este aniversari també és vostre.

Vos desigem unes festes nadalenques plenes de pau, salut i calor de poble, i un Any Nou en el que seguim construint, entre totes i tots, el Poble de Benimaclet.

Bon Nadal i Bon Ninou.

Dèu anys i els que estan per vindre.

Crist de la Providència en el Grau

La Confraria de Benimaclet participa en la processó commemorativa del 225 aniversari del Crist de la Concòrdia

La Confraria dels Sants Abdon i Senent i Santíssim Crist de la Providència de Benimaclet participà el passat dissabte 22 de novembre en la solemne processó commemorativa del 225 aniversari del Santíssim Crist de la Concòrdia, un acte extraordinari organisat per la Pontifícia i Real Germandat del Crist de la Concòrdia en el barri del Grau de Valéncia.

L'image del Santíssim Crist de la Providència, una de les més volgudes pel poble de Benimaclet, va ser traslladada per a sumar-se a esta trobada històrica que va reunir a quinze Crists crucificats procedents de distintes parròquies de la ciutat i pedanies. Una nutrida comitiva de confrares, devots i veïns de Benimaclet va acompanyar a l'image pels carrers del Grau, mostrant la profunda veneració que esta figura desperta des de fa sigles.

La processó, que va partir des de la parròquia de Sant Maur Màrtir a les 17:00 hores, va reunir a mils de fidels en un recorregut marcat per la solemnitat, la devoció i el caràcter simbòlic d'esta efemèrides. La participació del Crist de la Providència va supondre un moment especialment emotiu per al poble de Benimaclet, que va voler estar present en este homenage conjunt a la pietat popular valenciana. El Síndic de la Confraria, Francisco Cuenca Meseguer, acompanyà a les autoritats durant la processó junt als representats de les atres entitats participants.

Una devoció en més de quatre sigles d'història en Benimaclet

El Santíssim Crist de la Providència conta en una devoció arraïlada i documentada en Benimaclet des de 1656, vinculada tradicionalment a una donació del Patriarca Sant Joan de Ribera en fundar la parròquia en 1594. A partir de 1752 es consolida la denominació “de la Providència”, que ha aplegat fins als nostres dies.

L'image original va ser destruïda a l'inici de la Guerra Civil. Finalisada esta, la devoció popular va resorgir en força, i l'actual image —obra de José López Catalá (1939)— va ser sufragada per la família de Blai Sanchis Peris i María Sanchis Gimeno en agraïment per haver superat la lluita.

La presència del Crist de la Providència en este magne encontre procesional reafirma el seu paper com a símbol d'identitat, protecció i esperança per a generacions de veïns de Benimaclet.

El Crist de la Providència de Benimaclet en el 225º aniversari de la Germandat del Crist de la Concòrdia

El Crist de la Providència de Benimaclet en els actes del 225º aniversari de la Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia

La devoció al Crist de la Providència forma part essencial de l'identitat religiosa i cultural de Benimaclet. La seua història, profundament arraïlada en la memòria de l'antic poble, es remonta res menys que a l'any 1595, quan —segons la tradició— Sant Joan de Ribera va regalar l'image original en fundar la parròquia de Nostra Senyora de l'Assunció. A partir del sigle XVIII, la comunitat va començar a invocar-lo baix el títul de Santíssim Crist de la Providència, una advocació que ha acompanyat a generacions de veïns.

Com a tantes atres imàgens valencianes, la seua història va quedar marcada pels successos de 1936, quan va ser destruïda durant els actes revolucionaris. No obstant, la devoció popular no va tardar en tornar-li el seu lloc central: en setembre de 1939 es va incorporar al cult una nova talla, donada per la família Sanchis i esculpida per l'artiste local José López Català, fill del propi Benimaclet. Eixa image, beneïda aquell mateix any, va ser la que va tornar a recórrer els carrers del poble en les festes patronals, tornant als veïns un símbol profundament volgut.

Este 2025, el Crist de la Providència torna a ocupar un paper destacat en participar en els actes commemoratius del 225º aniversari de la Pontifícia i Real Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia, una efemèrides que subralla el pes històric d'esta confraria dins de la Semana Santa Marinera de Valéncia. La celebració, preparada en esmero i gratitut, reunix durant vàries semanes activitats llitúrgiques, culturals i devocionals.

Programa d'actes

• Dimecres 19, dijous 20 i divendres 21 de novembre

Solemne Triduo en honor al Crist de la Concòrdia.

• Divendres 21 i dissabte 22 de novembre

Inauguració de l'Exposició de Cristos (divendres a les 18:00 h) en la Parròquia de Sant Mauro Màrtir (C/ Noguera, 11).

• Divendres 21 – 20:30 h

Vigília d'Oració, oberta a fidels i cofrades.

El moment culminant aplegarà el dissabte 22 de novembre a les 17:00 h, en la processó que reunirà 15 Cristos Crucificados procedents de parròquies de tota la ciutat. Entre ells estarà el Crist de la Providència de Benimaclet, que acompanyarà a imàgens tan emblemàtiques com:

• Crist de la Concòrdia (Parròquia de Sant Mauro)
• Crist de Sant Bult
• Crist de la Fe
• Crist de les Penes
• Crist del Salvador i Crist del Perdó
• Crist del Bon Encert
• Crist dels Afligits
• Crist del Salvador i de l'Ampar
• Crist de la Palma
• Crist del Grau
• Crist de Nazaret
• Crist de l'Agonia (Forn d’Alcedo)
• Crist de la Salut (El Palmar)

La processó recorrerà el següent itinerari:

C/ Noguera → C/ Rodrigo de Pertegás → C/ Sèt Aigües → C/ Illes Canàries → C/ Higinia Noja → C/ Rodèric de Pertegás → C/ Noguera → Parròquia de Sant Mauro Màrtir, concloent en la Eucaristía de les 19:00 h.

Un testimoni viu de fe i tradició

La participació del Crist de la Providència de la mà de la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i del Crist de la Providència de Benimaclet en este encontre extraordinari supon no solament un reconeiximent a la seua importància històrica, sino també un homenage a la comunitat de Benimaclet, que durant sigles ha mantingut viu el seu cult. En este aniversari tan especial per a la Germandat del Crist de la Concòrdia, la presència de l'image benimacletera reforça els vínculs espirituals i emocionals que unixen a les parròquies valencianes entorn a la figura de Crist Crucificat.

Una oportunitat única per a rendir homenage a la devoció, la memòria i l'identitat compartida.

Tots Sants 2025

DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Enguany, l'Associació Cultural l’Horta de Valéncia recrearà el tradicional Velatori de l'Albaet en la Alquería de Zarzo/Bonora en Benimaclet; una alternativa valenciana i cultural a Halloween, este divendres 31 d'octubre.

Esta Associació propon retornar a les nostres raïls en una representació teatral de lo que va ser el Velatori de l'Albaet, una antiga costum de l'horta valenciana que tenia lloc quan moria un albat (un chiquet menut).

Este rito, ple de simbolisme i emoció, mostrava cóm les gents de l'horta afrontaven la mort en fe, comunitat i esperança, entre oracions, danses i dolços tradicionals.

L'event contarà també en la colaboració especial de la Casa de Mèxic en Valéncia, que presentarà un tradicional altar de morts mexicà, creant una trobada única entre les dos cultures i les seues formes d'honrar a els qui ya no estan.

Crònica de les Festes Patronals 2025

Crònica de las Festes Patronals de Benimaclet 2025

Dissabte 6 de setembre: Inauguració de l’Alqueria de Zarzo

Les celebracions varen començar en un moment històric per al barri: l'obertura de l’Alqueria de Bonora-Zarzo com a nou espai cultural. A les 19:30 hores, veïns i veïnes es varen reunir en la Plaça Urbaniste Antoní Sancho per a dirigir-se en comitiva cap a l'edifici, recentment recuperat.

Varen presidir l'acte Manuel García-Pardo, president de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, i la Reina de l’Horta 2026, Estefania Marchant, els qui varen realisar el tall inaugural. Els assistents varen poder recórrer les estàncies restaurades, des de la cuina tradicional fins a l'antiga quadra, mentres veïns majors rememoraven vells temps que vixqueren en aquells espais.

La vesprada va continuar en representacions teatrals en valencià, balls populars i un concert de música tradicional, arrematats en un refrigeri d'orchata i fartons.

No va faltar la nota reivindicativa: un menut grup de manifestants va intentar boicotejar l'acte en protesta per la cessió temporal de l'immoble i el desenroll urbanístic del PAI de Benimaclet, aplegant inclús a produir-se una agressió. La resposta del restant de participants, en civisme i alegria, va reforçar el caràcter de convivència de la jornada.

La reobertura de l'Alqueria supon una fita per a l'identitat cultural i agrícola de Benimaclet, que ara dispon d'un espai per a tallers, exposicions i activitats comunitàries.

Divendres 12 de setembre: Pregó Cultural i vesprada infantil

La vesprada va començar a les 18:00 en una animada vesprada infantil organisada pels Juniors de l’Assunció en la plaça del barri.

A les 19:30 es va celebrar la missa prèvia a l'acte central: el Pregó Cultural de Festes, pronunciat a les 20:00 en la parròquia per la científica i veïna de Benimaclet María Dolores Huerta Panach. Davant més d'un centenar d'assistents, Huerta va combinar recorts d'infància i tradició en metàfores científiques, comparant les festes en una “reacció química” en la que els clavaris i clavariesas són catalisadors i l'energia prové de l'amor al Crist de la Providència, la Mare de Déu i els Sants Patrons.

El seu emotiu discurs, esguitat d'anècdotes locals i expressions en valencià, va culminar en un aplaudiment unànim. El president de la Clavaria 2025, Francisco Berlanga, li va entregar un obsequi en agraïment.

Dissabte 13 de setembre: Art, música i tradició

El dia va començar en el VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet, que va omplir els carrers de caballets i color. Més de vint artistes varen plasmar racons emblemàtics del poble. El jurat va destacar l'alta calitat de les obres i va otorgar els premis a:

1.º Gonzalo Romero Navarro (850 €)

2.º Pascual Gimeno Montalar (500 €)

3.º Ampar Ferriols Gadea (300 €)

Mencions d'honor: Jessica González Prats, Adrián Montparler de la Encarnación i Amparo Ballarro Llovat.

Per la vesprada, la gran cavalcata de les clavarieses de la Mare de Deu d’Agost va recórrer els carrers acompanyada per la charanga del CIM, culminant en la tradicional entrà d’Alfàbegues. En acabant de la sabatina de la Mare de Déu i la missa en sufragi de les confrares difuntes, la jornada va concloure en un sopar popular de paelles i un animat concert d’un grup musical local.

Dumenge 14 de setembre: Festa de la Mare de Deu d’Agost

Benimaclet va honrar a la seua patrona en un dia replet de fervor. Des de que va trencar l’alba, les campanes varen anunciar la festivitat. En acabar del passacarrer i la recollida de les clavarieses, a les 12:30 es va celebrar la missa solemne en intervenció del Cor Parroquial.

A les 14:00 una impressionant mascletà va resonar en la plaça, preludi de la solemne processó vespertina en danses de la Falla Ingenier Vicent Pichó i l'acompanyament de la Banda de Música de Benimaclet. Un castell de fòcs artificials va tancar la jornada.

Dilluns 15 i dimarts 16 de setembre: Romeria dels Sants de la Pedra

El dilluns es va viure la tradicional Passà dels Sants Abdó i Senent, protectors dels agricultors. En acabant del Pregó Popular a les 17:30 fet per Francisco Berlanga, l'image dels Sants va ser traslladada des de la plaça de Benimaclet fins a l'Ermita de Vera, acompanyada per dolçaina i tabalet, recorrent l'antic camí de Farinós entre pólvora, devoció i colorit. Allí se celebrà un sopar popular amenisat en música junt a l’ermita.

El dimarts, hi hagué missa en l’ermita i a continuació, la romeria va realisar el camí invers, en parada en l’Universitat Politècnica de Valéncia —alçada en terrenys antany de l'horta de Benimaclet— i visita al cementeri parroquial en recort dels antepassats. L'arribada a la plaça va ser rebuda en una emotiva i numerosíssima dansà popular que va omplir el carrer Murta i la Plaça, símbol de la persistència de les tradicions agrícoles.

Dimecres 17 de setembre: Tríduo i convivència

La jornada va començar en el solemne trasllat del Santíssim Crist des de la seua capella a l'altar major, un acte molt emotiu al que acodiren els seus devots. En la plaça, els més menuts varen gojar d'una alegre cavalcata infantil que va fer les delícies de tots i va omplir de color els carrers del nostre poble.

A les 19:30 es va celebrar el primer dia del Tríduo en honor al Santíssim Crist de la Providència, seguit d'un gran sopar popular d'entrepans en la Plaça amenisada per la charanga La Gallina del CIM. A l’acte va acodir la màxima autoritat municipal, l’alcaldesa de la ciutat de Valéncia, Maria José Català, que participà en l’entrega d’entrepans i pogué raonar en els veïns. També acodiren representants dels grups municipals PSPV i Compromís.

Dijous 18 de setembre: Mercat Medieval i V Jocs Florals

El dia va arrancar en activitats per a chiquets i, a les 18:00, en l'inauguració de l'esperat Mercat Medieval, que va omplir d'artesania, gastronomia i música els històrics carrers de Benimaclet.

A les 20:30, el Centre de Majors de Benimaclet va acollir la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet, recuperant la tradició lliterària de 1931.

Entre els guardonats varen destacar:

Flor Natural: Ampar Cabrera i Sanfèlix per L’últim dubte entre tu i yo.

Englantina d’Or: Joan Josep Serra i Martí per Un llegat en perill.

Viola d’Or: Mònica González i Alfonso per Aclamem en gran fervor.

Premi Poesia en castellà “Emili Baró”: María José Juárez Romera per Phantasos.

Josep Furió i Egea va eixercir de mantenedor, reivindicant la lliteratura com a pilar d'identitat i memòria. El mantendor va lloar a la Regina, Pau Cuenca Renau, i a la seua Cort d’Amor. La velada omplida de versos i música va concloure en l’irterpretació de l'Himne de Valéncia i una fotografia de grup que quedarà per a l'història.

Divendres 19 de setembre: Música i tradició

Els Juniors de l’Assunció varen animar la plaça en jocs tradicionals durant la vesprada infantil. Despuix del tercer dia del Tríduo al Santíssim Crist, la Banda de Música de Benimaclet va oferir un concert nocturn que va reunir a famílies i visitants en un ambient festiu.

Dissabte 20 de setembre: Festa dels Sants Patrons Abdón i Senent

La programació, que se va vore entristida per la despedida d’un dels clavaris que havia faltat el dia anterior, va incloure les tradicional calderes d’arròs en fesols i naps que enguany arribaren a les 4200 racions, un rècort absolut. Per la vesprada missa tradicional en valencià en honor als Sant i la processó pels carrers de Benimaclet. Per la nit un espectàcul tribut al històric grup suec Abba.

Dumenge 21 de setembre: Festa del Crist de la Providència.

A migdia va tindre lloc la missa major en honor al Crist i a continuació una gran mascletà disparada en la Plaça. Per la vesprada la tradicional i multitudinària processó del Crist en l’assistència d’autoritats i mils de benimacleters que ompliren els carrers històrics de Benimaclet.

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 han demostrat, un any més, la força de la tradició, la cultura i la participació veïnal. Des de l’inici en el Pregó de Festes fins als històrics Jocs Florals i la romeria dels Sants de la Pedra, cada jornada ha teixit un relat d'identitat i convivència que reforça l'orgull d'un poble que mira al futur sense oblidar les seues raïls.

Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a la Clavaria Festers Crist 2025 per les excelents Festes Patronals que han preparat per a Benimaclet. Moltes gràcies!

Crònica V Jocs Florals de Benimaclet

Benimaclet reviu la seua tradició lliterària en la celebració dels V Jocs Florals

Benimaclet, 18 de setembre de 2025. El Centre de Majors de Benimaclet ha acollit en la vesprada d'ahir la celebració dels V Jocs Florals de Benimaclet, un acte solemne i carregat d'emoció que recupera, noranta anys més tart, l'històrica justa lliterària iniciada en 1931 per un grup d'intelectuals valencianistes en l'antic poble de Benimaclet.

L'event, organisat per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaris Festers Crist 2025, ha reunit a autoritats, representants d'entitats culturals, escritors i veïns en un ambient festiu i lliterari. Entre les personalitats assistents varen destacar Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat; Julio Aguado Codina, director general de Participació i Acció Veïnal de l'Ajuntament de Valéncia; María Jesús Coves, presidenta d'honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana; N’Estefania Marchant, Reina de l’Horta de Valéncia, Miquel Àngel Lledó i Cardona, acadèmic de la RACV; aixina com representants de la Confraria de Benimaclet: prior José Antonio Varela i síndic Francisco Cuenca, associacions culturals, veïnals i festives del barri.

La velada, acompanyada de peces musicals de Schubert, Purcell i Debussy a càrrec del trio flauta clarinet i fagot compost per Marta Giner, Pablo Fernández i Lucia Machado, ha començat en la proclamació oficial de l'obertura dels Jocs Florals per part del secretari, Josep Pilán Alemany, i les paraules de benvinguda del president de l'entitat organisadora, Pau Giner Bayarri.

Premis principals

El jurat ha otorgat el Premi de la Flor Natural al poema L’últim dubte entre tu i yo, d’Ampar Cabrera i Sanfèlix. L'autora ha rebut la Flor Natural de mans del President de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i ha compartit la seua obra en el públic, aixina com uns versos dedicats a la Regina.

Com a Regina dels V Jocs Florals de Benimaclet ha segut proclamada la senyoreta Pau Cuenca i Renau, acompanyada per la seua Cort d'Amor formada per les senyoretes Belén Cuenca Renau, Sandra Pérez Arqués, María José Tarín Palacios i Susana Senent Valero

L’Accèsit de la Flor Natural ha recaigut en L’ànima de l’Horta, de Manuel García-Pardo i Suárez.

En l'apartat de premis ordinaris, el síndic de la Confraria ha entregat l’Englantina d’Or a Joan Josep Serra i Martí (representat per Carles Cabo) pel poema Un llegat en perill, i el retor de Benimaclet la Viola d’Or a Mònica González i Alfonso per Aclamem en gran fervor.

Premis extraordinaris

El Premi de Poesia en Castellà “Emili Baró” ha segut entregat per Maria Jesús Coves, Presidenta d’Honor de l’Associació d’Escritors, i ha anat a parar a María José Juárez Romera en Phantasos. Mentres que l’Accèsit, entregat per Aranzazu Guerola, ha correspost a Magda Villarroya García per Ser mar.

El Premi d'Investigació “Eduard Buil”, entregat per Alexandrina Fornas, neta de Buil, ha distinguit el treball Apunts per a l’història dels falles de Benimaclet, de Javier Navarro i Andreu.

En narrativa, el Premi Carles Salvador ha segut entregat per l’Honorable President de Lo Rat Penat, que ha segut otorgat a Miquelo García i Maldonado per Teodoro, Maties i atres històries, en un accèsit per a Consol Monsó i Lacruz per Primavera d’hivern.

En acabant el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, ha dirigit unes paraules al públic assistent en les que ha defés la personalitat valenciana front als atacs exteriors i ha animat al poble de Benimaclet a continuar el camí iniciat en els Jocs Florals.

Discurs del mantenedor

L'acte ha inclòs la proclamació de Josep Furió i Egea com Mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet, en reconeiximent a la seua trayectòria com a escritor, investigador i divulgador cultural, molt vinculat al poble. El seu discurs va posar de relleu l'importància de la lliteratura com a vehícul d'identitat i memòria colectiva i ha fet una explicació de la trilogia dels Jocs Florals: Pàtria, Fe i Amor.

Tancament solemne

La cerimònia ha conclòs en l'interpretació de l'Himne de Valéncia, i a continuació, els premiats i autoritats es varen reunir per a una foto de conjunt, deixant constància d'una jornada històrica que consolida la recuperació dels Jocs Florals com a part essencial del patrimoni cultural de Benimaclet.

Calderes de Benimaclet 2025

  LES CALDERES DE BENIMACLET

Des de bon de matí del Dissabte 20 de setembre en el carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.

A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets en la Casa de la Confraria del carrer Puçol).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Mercat migeval 2025

El Mercat Migeval tornarà a omplir de vida els carrers de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 no s'entenen sense una de les seues cites més esperades: el Mercat Migeval, que enguany se celebrarà del 18 al 21 de setembre en el cor del poble.

Durant eixos quatre dies, els carrers del poble antic de Benimaclet —com Masquefa i Músic Belando— es transformaran en un autèntic escenari migeval, a on veïns i visitants podran passejar entre parades d'artesania, gastronomia i productes tradicionals. La música, les animacions de carrer i les recreacions històriques ompliran d'ambient festiu cada racó, convertint el mercat en un viage al passat que entusiasma tant a majors com a menuts.

Organisat per la Clavaria 2025, en el marc de les Festes Patronals, el Mercat és una oportunitat única per a fruir d'un espai d’encontre veïnal, reforçar les nostres raïls culturals i celebrar junts l'identitat del poble de Benimaclet.

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anima a tot el veïnat i a els qui nos visiten a no perdre’s esta cita imprescindible:

👉 Del 18 al 21 de setembre, Benimaclet reviu el seu passat en el Mercat Migeval.

¡Vos esperem per a compartir tradició, cultura i festa!

Festes Mare de Deu d'Agost 2025

LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST 2025

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora.

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist.

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost.

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim.

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria.

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge.

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat.

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos d’enguany comença el divendres 12 de setembre en el Pregó Cultural i contarà en Calvalcata, processó, piro tècnia, danses... Podeu consultar el Programa ACÍ.

Les Clavarieses vos desigen felices festes i conten en la presència del Poble de Benimaclet.

CLAVARIESES 2025

Maria Carmen Belenguer Maties

Consuelo Belenguer Ribelles

Maria Pilar Bellver Traver

Pepa Belloch Belenguer

Rosa Bosch Turiaga

Maria del Carmen Ciurana Orts

Teresa Esteve Miralles

Maruja Ferrer Català

Maria Amparo Gimeno Aguilar

Amparo Laguarda Cubells

Maria Luz Luengos Rodríguez

Maria Pilar Madrid del Toro

Maria Eugenia Mamat

Elvira Martínez Laguarda

Francisca Moreno Mengibar

Maria Ángeles Palacios Palacios

Teresa Palmer Ferrer

Maria Amparo Rodríguez Peris

Pilar Sanchis Beltran

Lola Serra Sanchis

Rosario Vicente Fabregat

Tot preparat per als V Jocs Florals

V JOCS FLORALS DE BENIMACLET

El pròxim dijous 18 de setembre tindrà lloc la cerimònia dels V Jocs Florals de Benimaclet, un certamen lliterari que hem recuperat l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Festers Crist 2025, noranta anys després de la seua última edició.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879. Benimaclet se va unir a les poblacions que celebraven Jocs Florals en 1931 de la mà d'ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador. La guerra civil espanyola va acabar en la gesta i la deixà en un complet oblit que ha durat més de huitanta anys.

L'acte tindrà lloc a les 20:30 hores en el Centre de Majors de Benimaclet (Avinguda Emili Baró 87) en el que se donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Decenes de treballs s'han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetisa guanyador de la Flor Natural serà l'encarregat d'acompanyar a la Regina del Jocs, Pau Cuenca i Renau, en la seua entrada i li llegirà l'obra guanyadora.

Han confirmat la seua assistència autoritats, entitats culturals valencianes i de Benimaclet i els nets d'Eduard Buil, que faran entrega dels Premis d'investigació que duen el nom d'este ilustre benimacleter. El mantenedor d'esta edició serà l'eminent escritor i fill de Benimaclet, Josep Furió i Egea. L'acte estarà amenisat en un exquisit programa musical preparat ex professo un trio de jóvens músics de Benimaclet per ad esta ocasió.

Animem a tot el Poble de Benimaclet a acodir ad este històric event que retornarà a Benimaclet a l'èlit del panorama cultural valencià.

Felicitació Programa 2025

Felicitació a la Clavaria Festers Crist 2025 pel Programa de Festes

Des de l'Associació Cultural “Poble de Benimaclet” volem felicitar a la Clavaria Festers Crist 2025 que ha tornat a superar-se en l'elaboració del programa de les Festes Patronals de Benimaclet, oferint un conjunt de treballs de gran calitat cultural, lliterària i humana que enriquixen les nostres celebracions i la memòria colectiva del nostre poble.

Enguany, el programa arranca en els tradicionals Saludes de les autoritats (Alcaldesa, Regidor de Restes, Rector de l'UPV, Retor de Benimaclet i el Síndic de la Confraria), també presenta una emotiva poesia d’Ampar Cabrera i Sanfèlix, dedicada a l’Associació Festers Crist, en la que la fe i la fraternitat es convertixen en protagonistes. S'inclou també els tradicionals Himnes del Stm. Crist de la Providència i dels Sants Patrons Abdón i Senent, que seguix transmetent devoció i arraïlament.

La dimensió humana de les festes queda reflectida en el testimoni vital de María Dolores Huerta Panach, veïna eixemplar de Benimaclet, que enguany serà l'encarregada de realisar el Pregó Cultural de les Festes Patronals que donarà inici a les mateixes. Per una atra part destacar el reportage dedicat al nostre volgut Vicente Valiente Calvo, escritor, llector apassionat i secretari de la Confraria, el compromís de la qual en el barri resulta inspirador; el qual ha presentat este passat curs la seua última novela.

La solidaritat també té cabuda en estes pàgines, gràcies a l'artícul d'Eduardo Greses Panach, director de Càrites de la Parròquia de l'Assunció, que narra en detall l'esforç colectiu del poble de Benimaclet despuix de la DANA de 2024. Un eixemple de cóm la fe es traduïx en acció social.

El programa rendix igualment homenage a figures entranyables com l'artiste Paco Prima (1935–2020), la memòria de la qual seguix ben viva entre els nostres veïns. I no falta la mirada al passat en els Recorts de la Clavaria 2019, que evoquen el llegat dels antics festers.

En el terreny cultural, destaca l'anunci del 7im. Certamen de Pintura Ràpida i dels V Jocs Florals de Benimaclet, heretant una tradició lliterària iniciada en 1931 i recuperada en lluentor gràcies al respal de les Clavaries. Es fa un repàs per les anteriors 4 Regines i l'actual, Pau Cuenca i Renau. També es fa una crònica als passats IV Jocs Florals i es presenta la poesia guanyadora de la Flor Natural del llorejat poeta, Joan Josep Serra.

Per últim, dins dels artículs culturals, una investigació del Croniste de la Confraria Pau Giner Bayarri, dedicada al carrer de la Rambla que nos transporta a l'història viva del barri, en els seus orígens a finals del XIX, els seus falles infantils, almorzars i l'icònica palmera que ho presidix.

En definitiva, el programa de 2025 és un testimoni de la vitalitat, la creativitat i el compromís de la Clavaria Festers Crist, que ha sabut conjugar devoció, cultura i memòria colectiva. Des d'ací, nostra més sincera enhorabona per mantindre tan alt el nivell de les nostres festes i per regalar-nos un llibre que és, en sí mateixa, un patrimoni per a Benimaclet.

Informació per a cóm conseguir el programa: ACÍ

Festa de la Confraria dels Sants Patrons 2025

 FESTA DE LA CONFRARIA DELS SANTS PATRONS 2025

El passat dimecres 30 de juliol Benimaclet va celebrar la festivitat dels seus Sants Patrons, els Sants de la Pedra, Abdon i Senent. Tradicionalment esta festa venia celebrant-se durant segles (almenys des de la primera mitat del segle XVI està document) per la Confraria dels Sants de Abdon i Senent de Benimaclet.

Durant el segle XX la festa passà a celebrar-se durant les festes patronals de setembre, el dissabte previ a la Festa del Crist. Des de fa uns anys la Confraria ha recuperat esta festivitat i en este dia se celebra el Dia de la Confraria i s'imponen les medalles als nous confrares i confraresses.

Enguany la celebració començà en una festa infantil per la vesprada a càrrec dels Juniors de l'Assunció i un berenar popular en orchata i fartons que ha estat patrocinat per la Junta d'Exposició. A les 19:30 va tindre lloc una missa a l'estil de l'Horta en la iglésia parroquial de Benimaclet en honor dels Sants de la Pedra en predicació del retor de Benimaclet, José Antonio Varela. Durant la ceremònia religiosa s'entregaren 40 medalles als nous confrares. En acabar la cerimònia religiosa se cantaren unes albaes en honor dels Sants per banda d'una prestigiosa cantaora d'estil valencià, filla de Benimaclet: Maria Amparo Hurtado i Dolz de casa el Bessó.

Per últim va tindre lloc un sopar de confraternisació en el Llar Parroquial de Benimaclet organisat per la Confraria i la Clavaria Festers Crist 2025, encarregada de les Festes Patronals d'enguany, en el que participaren més d'un centenar de veïns, omplint el local de gom a gom.

Des d'ací agrair a la Confraria i la Clavaria la seua dedicació en la recuperació de les Festes populars i tradicionals de Benimaclet.