ELS NÀUFRECS DE VERA
Durant la visita de Lo
Rat Penat a l'ermita de Vera descriuen la següent inscripció: “En
el año 1777, dia 4 de mayo, saliendo por la gola de la acequia de
Vera al mar Mariano Camas y Vicente Cardona, con un barquito de 12
palmos de largo, con el objeto de ir a comprar tabaco a la barraca
del Cañamelar, fueron arrebatados por un recio poniente y puestos en
el golfo fluctuando cuatro días y tres noches, en cuyo conflicto
imploraron el socorro de las imágenes arriba expuestas, en cuyo
medio fueron socorridos de un barco catalán, que les tomó estando
ya en el canal de Ibiza, en el cual era patrón Ramón Oliva, que los
desembarcó en Denia.”
Els descobridors de
l'inscripció l'identificaren en un accident d'uns contrabandistes.
Es tractava d'una embarcació de 12 pams (no arribava a 3 metros de
llarga, 2,71 metros). Sabem que en el segle XVIII un terç dels
ingressos de l'Erari públic provenia dels imposts del tabac. L'estat
es va donar conte molt pronte de les possibilitats de regularisar la
venda del tabac per a obtindre grans ingressos. Ya en el primer terç
del segle XVII s'instaurà la venda en estancs. En les dates del
naufragi una lliura de tabac se venia en l'estanc per 48 quinzets
mentres que en el mercat negre podia obtindre's per 17 o 18 quinzets.
Els comerciants
compraven el tabac en Gibraltar a 4 quinzets, gastaven 2 quinzets en
dur-los fins a la costa de Valéncia i allí el venien als
intermediaris entre 8 i 12 quinzets la lliura. Estos venien el tabac
als expenedors dels pobles a 14 quinzets i acabava en el mercat a 17
o 18 quinzets.
Els nostres nàufrecs
serien els encarregats de dur el tabac des del barco que no arribaria
al port de Valéncia i entregar-lo als comerciants. No sabem quin
seria el seu sou. La desgràcia va fer que el mal orage els fera
perdre el rumbo i acabaren a la deriva. Per tota l'Horta de Vera i
Benimaclet els mals presagis se feren patents. La mar és molt
traïdora i les gents que viuen prop de la mar ho saben. L'embarcació
que havien utilisat només era per a peixcar en la gola de Vera i les
proximitats de la plaja.
Imaginem als llauradors
de Vera perduts en la mar, sense menjar ni aigua potable pregant a
les imàgens de la seua ermita. La sort dels nàufrecs va somriure en
l'aparició del barco català capitanejat per Ramon Oliva, quan ya
estarien a punt de la mort. Segons l'escrit els veïns de Vera
estaven en el canal d'Eivissa, situat entre Dénia i l'illa
d'Eivissa. La distància recorreguda en els 4 dies seria d'uns 60-70
km, imaginem que en presència de vent del Nort-Oest que els
distanciava de la costa.
Des de Dénia a
Benimaclet els quedaven més de huitanta quilómetros, que segurament
se farien a peu o en el carro d'algun traginer que volguera
ajudar-los. En arribar a Vera l'alegria seria immensa i en agraïment
per la sort dels dos veïns se deixà aquella inscripció, la qual
segurament desapareixeria durant la Guerra Civil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario