La via Churra

LA VIA CHURRA

Placa i troç de via que recorda el pas de la Via Churra
per Benimaclet.

L'antiga "Via Churra" perteneixia al ferrocarril entre Calatayut-El Grau de Valéncia i es va construir a finals del sigle XIX per mig de la fòrmula de la concessió a la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó. Dos holandesos, Joseph Devolder i Víctor Stoclet, representants en Espanya de la Societé Générale pour favoriser l'Industrie Nationale, es varen aliar en capitalistes locals i varen crear en 1895, la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó, que va conseguir posar en marcha en 1898 la secció ferroviària Sagunt-Sogorp. En 1902 la llínea s'estendria fins a Valéncia i el port, passant pels pobles de l'Hort Nort com Meliana, Almàssera, Alboraya i Benimaclet, abans d'arribar a l'estació d'Aragó. D'aquell ferrocarril tradicional només queda, a dia de hui en funcionament, la part central de la llínea, entre Caminreal i Sagunt, ya que els extrems d'este ferrocarril es varen quedar sense servici en 1984. En 1974 l'Estació terminal de Valéncia (la d'Aragó) ya s'havia derribat en 1974 dins de l'expansió urbanística de la ciutat.

Estació d'Aragó

El tren inicialment partia de l'imponent Estació d'Aragó situada en l'Alameda de Valéncia, junt al Riu Turia i l'Avinguda del Port. Alvançava per lo que hui és l'Avinguda d'Aragó i creuava les vies del trenet del Grau i es dirigia direcció al Nort creuant per mig de passos a nivell els camins de Vera, les Fonts i Farinos per a enclavar-se dins de la Partida de Masquefa, ya en Alboraya. En el poble d'Alboraya tenia la seua primera parada, un chicotet abaixador que encara hui es conserva.

Via Churra en Alboraya, al fondo Benimaclet

La construcció del tram que afectà a l'Horta de Benimaclet fon entre 1898 i 1902, ya entrat el segle XX. S'expropiaren els terrenys als llauradors afectats per la nova obra ferroviària per ser una obra d'interés general. Durant vora 80 anys els trens circularen en distintes freqüències creuant els camps de l'Horta de Benimaclet, una mija de 4 trens per direcció, 8 trens al dia (destinació Calatayut, Terol, Xèrica o Sogorp). 

Era comú que els benimacleters s'acostaren a les vies a despedir els amics o familiars que agarraven el tren des de Valéncia. El nom popular de "via Churra" prové de que era utilisat pels immigrants d'Aragó que residien habitualment en la ciutat de Valéncia i regressaven a visitar els seus pobles gràcies ad esta infraestructura ferroviària.

Encreuament de les vies del trenet i via Churra

Un fet que recordaran molts benimacleters de més edat era l'encreuament del trenet del Grau (actual tramvia) en el tren d'Aragó que obligava al trenet a detindre's durant, en algunes ocasions, durant molt de temps a l'altura d'on hui està la torre-mirador (junt a l'Universitat Politècnica) per a cedir el pas al Ferrocarril de la Via Churra. L'espera en estiu es fea llarga ya que els vagons d'aquell temps no eren com els d'ara i no primava la comoditat.

Desgraciadament la via també dugué algun episodi negre per al poble de Benimaclet i l'imprudència o despist s'endugueren per davant la vida d'alguns veïns.

En finalisar l'explotació de la via en 1984 la via quedà abandonada fins a que a principis del segle XXI va ser reacondicionada con a via verda i actualment és molt utilisada per veïns de la ciutat i dels pobles de l'Horta per a caminar o practicar deports i se coneix com "Senda del Colesterol".