Entrevista a Javier Navarro i Andreu, Premi d'Investigació Eduard Buil 2024

Javier Navarro: "Vaig començar a escriure en valencià per pur patriotisme, tenia la necessitat d'escriure en llengua valenciana i sobre l'història de la meua terra"

JAVIER NAVARRO I ANDREU (Campanar - Valéncia, 1992). És un farmacèutic, bibliòfil i activiste cultural valencià. Ha format part de les Joventuts Ratpenatistes, Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana i l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. Membre del consell de redacció de la revista fallera Lletrafaller. Ha escrit infinitat d'artículs per a diferents mijos de comunicació: Levante-EMV, Las Provincias, Valencia News, El Periòdic, El periódico de Valencia i Horta Informació. Colabora també en artículs per a les revistes SOM, Renou, Lletrafaller i Convencio Valencianista. En l'any 2014 fundà el diari digital valencià Cultura Valenciana del que és el seu director. T En l'any 2017 publicà el treball El Renacimiento Valencianista ante el centralismo y catalanismo (GAV). Recentment ha publicat diversos llibres: “Els monuments als maulets en el Regne de Valéncia” (Rogle – 2022), “La Mare de Deu dels Desamparats, font d’inspiració poètica” (Mosseguello – 2023), “50 cites sobre la llengua valenciana” (Lo Rat Penat – 2023).

¿Cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

Em pareix sincerament, un gran encert per part de les associacions que han fet possible la seua recuperació. En el món actual s'estan perdent els valors i la calitat, per la falta de cultura de la societat. És per això que certàmens com a este pot semblar a priori que estan passats de moda, per l'única raó de que ara es valora solament lo atractiu, breu i senzill, és dir coses que siguen fàcils d'entendre i que no coste molt treball realisar, per lo que qualsevol concurs lliterari com este, es totalment necessaris per a revertir precisament eixa dinàmica generalisada.

¿Coneixia al poeta i periodiste Eduard Buil?

Sí, per supost, des de fa molt de temps, concretament des de que vaig comprar en el rastre de Valéncia un llibre que publicaren de forma pòstuma els seus amics i a on es recopilava part de la seua obra poètica més icònica.

Des de llavors em vaig interessar per la seua figura, vida i llegat, tenint inclús la gran sòrt de colaborar en el llibre que la Ret d'Estudis Valencians publicà fa poc temps sobre el seu llegat cultural.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Puix la veritat que especial, ya que ha pesar de no ser de Benimaclet, el vostre poble té grans similituts en el lloc del meu naiximent, Campanar.

Tant Benimaclet com Campanar, són pobles històrics que han segut absorbit i anexionats a la gran ciutat de Valéncia, pel gran creiximent demogràfic i urbanístic, passant a ser uns barris més del Cap i Casal, pero que encara mantenen eixe encant de poble i la seua fisionomia.

Ademés tinc grans amics en Benimaclet.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Es una lluita lloable, en este món tan globalisat.

Cada volta es pert per la gran deixadea i falta d'interés de la societat actual. L'identitat i tradicions d'un poble, son un llegat fonamental per a saber qui hem segut i cap a on tenim que anar.

Gràcies als nostres antepassats, estem nosatres ací. És per això que pense que com a homenage a ells, devem recuperar les nostres raïls, ademés de que són un llegat cultural importantíssim.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

Puix per pur patriotisme, tenia la necessitat d'escriure en llengua valenciana i sobre l'història de la meua terra. Fa quinze anys vaig escriure un chicotet artícul que sorprenentment terminà publicant-se en un dels periòdics més importants del Regne de Valéncia i des de llavors no he pogut parat d'escriure.

¿Cóm investiga per a les seues obres?¿Quines font té?

Tinc la gran sòrt o la desgràcia, segons a qui preguntes, de ser un bibliòfil compulsiu.

M'encanta anar a rastres, llibreries o antiquaris, buscar llibres ,sobretot els que tingen que vore en la nostra pàtria, per lo que he format en molt esforç i dedicació una biblioteca de temàtica valenciana en més de 1500 eixemplars.

Eixa és una de les meues fonts principals per a les investigacions, o per lo manco l'inici d'elles, despuix ya consulte atres biblioteques privades i publiques per a complementar dits treballs.

¿Té algun referent en el món de les lletres?

Molts, en l'àmbit de l'investigació els meus grans referents son Antoni Atienza, Juli Moreno, Ricart Garcia Moya, Òscar Rueda i Leopodo Peñarroja, entre atres.

¿Quina considera l'obra que més l'ha marcat?¿Per qué?

Potser siga 'En defensa de la llengua valenciana' de Miquel Adlert Noguerol, fon en el moment de la seua publicació l'obra de referència i un manual vital per al moviment valencianiste, pero també ho fon per a mi quan ho vaig llegir per primera volta en 2007.

És un dels primers llibres de temàtica valenciana que vaig comprar, abans solament havia llegit i ademés no molt, alguna novela jovenil.

Pense que me marcà molt i pot serque gràcies a la seua llectura, hui este responent a una entrevista.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Era una gran oportunitat per a investigar un conjunt històric com és l'Ermita de Vera. Tenia alguna informació des de feya prou temps pendent d'estudiar i quan s'anuncià el concurs, fon com una senyal divina.

El material que tenia fon base del treball i despuix durant un més sancer vaig estar recopilant i buscant senyes noves sobre dita Ermita, per a intentar fer un estudi breu, pero que aportarà alguna informació novedosa.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Substituir progressivament la llengua que s'esta impartint en els centres escolars actualment, per una normativa com la de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que s'aproxima molt més al parlar del nostre poble.

S'esta imponent una llengua que no és la nostra i això junt a la gran castellanisació, és un estocada letal per a la llengua valenciana.

Pero a pesar de tot seguim resistint i la producció lliterària no para.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Per supost, ya tinc algun tema pensat per a investigar.

Entrevista a Miquelo Garcia Maldonado, Premi Carles Salvador de Narrativa

Miquelo Garcia Maldonado: "No tinc un llibre preferit, en tinc centenars, pero per dir algú, segurament l’obra de Blasco Ibañez"

Miquel Garcia Maldonado va nàixer en la Ciutat de Valéncia en l'any 1966. Llicenciat en Dret. Escritor i advocat en eixercici. És membre de l'associació fallera Casal Bernat i Baldoví. Colaborador de la revista Lletrafaller. En llengua valenciana té publicada la novela En Liber ya no cacen parotets (Gom Llibres – 2014), Més allà de la foscor (l'Oronella - 2020) i Saidia (l'Oronella - 2023). Trobem un treball seu en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller (l'Oronella – 2015) en el títul La repercussió universal de la festa i la seua proyecció turística. També publicà un relat en l'obra Klam!!! (3) (Gom Llibres – 2013) en el títul ¿Qui li anava a planchar els pantalons?. En castellà ha publicat les noveles Más allà de la oscuridad (NPQ - 2022) i Libertat es nombre de mujer (Samaruc - 2024).

Com a guanyador del Premi de Narrativa Carles Salvador dels IV Jocs Florals de Benimaclet,  ¿Coneixia a Carles Salvador i la seua relació en Benimaclet?

El coneixia, encara que no la seua relació en Benimaclet

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Vixc molt propet de Benimaclet, el conec prou i és un lloc prou habitual a on solc anar.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

És important mantindre els arrels culturals del passat, és perfecte que se mantinga una “lluita” per a que no se perguen lea tradicions genuïnes de passat.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

Vaig entrar a partir dels llibrets se falla, l’any 2004 vaig començar a escriure’ls i poc a poc vaig anant aumentant les meues obres, ya no a soles en poesia, si no en atres branques de l lliteratura, prosa, teatre…

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

No hi ha un modo concret, cada obra sorgia de forma distinta.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

Com he dit abans, comencí en la poesia, i grans poetes com Pere Delmonte o Anfós Ramon, foren el me influïren més, junt a el meu admirat Manolo García.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

No tinc un llibre preferit, en tinc centenars, pero per dir algú, segurament l’obra de Blasco Ibañez, ya que m’enchisa el constumbrisme que descriu. Crec que me’ls he llegit, si no tots, la gran majoria.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Precisament que es reprengueren els Jocs en Benimaclet, em paregué una excelent idea.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Ademés de la divulgació lliterària, per part de grups i editorials valencianistes. L’administració pública deuria de ser la principal encarregada de la seua divulgació.

Vosté ha publicat obres tant en valencià com en castellà ¿Quines trabes troba l'escritor en valencià?

Precisament per la falta de divulgació dels nostres treballs en valencià per part de les autoritats polítiques i universitàries, la nostra llengua ha segut relegada a una pseudocultura, de les que un percentage elevat reneguen a la vegada que promocionen llengües alienes a la nostra. En el cas del castellà ocorre tot lo contrari per lo que resulta molt més senzilla, la seua difusió.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Sí, sense dubte.

Per últim felicitar-lo pel reconeiximent que acaba de rebre per part de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana com a Escritor de l'Any 2024, un honor del qual nos congratulem els benimacleters a l'haver segut mereixedor enguany del Premi de Narrativa dels IV Jocs Florals de Benimaclet. ¿Cóm valora esta nominació? ¿Li animarà a continuar escrivint?

La valore extraordinariament i per supost que m’anima a continuar, estic encantat i molt agraït.

Entrevista a Ampar Cabrera, guanyadora de la Viola d'Or de Benimaclet 2024

 Ampar Cabrera: “No n’hi ha res que t’identifique més que pertànyer a un poble, i defendre i personalisar eixe poble és lo que nos reconeix i nos descriu”

 

Ampar Cabrera va nàixer en l’Énova (La Ribera) en l’any 1964. Ha estudiat Ciències Biològiques en l’Universitat de Valéncia, encara que en l’actualitat se dedica al comerç en l’empresa familiar. S'introduïx en el món de la lliteratura a través de l’escritura de llibrets de falla en l'any 2006, i completa la seua formació poètic-lliterària en els cursos de poesia que impartix Lo Rat Penat. Ha participat en diversos concursos i certàmens tant poètics com de narrativa, en els quals ha obtingut diversos premis i reconeiximents, entre els quals destaquen: Premi Flor natural dels Jocs Florals de Paterna en l'obra titulada El Crit (2007), Premi Viola D’or dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia en l'obra A Colps (2007), Premi Extraordinari de llibret Josep Bea Izquierdo (Autor novell) de l’any 2008, Premi Extraordinari de llibret Raül Alapont (Infantil Novell) de l’any 2008, Premi Torre de Paterna en l'obra Des del vent (2008), Premi Extraordinari de Llibret Emili Panach Milo (2009). Premi extraordinari Bernat i Baldoví de Lo Rat Penat, el màxim guardó de la lliteratura festiva valenciana, en nou ocasions. Fon nomenada Escritora de l'any 2008, per la AELLVA. En llengua valenciana té publicada la novela 24/4 (l'Oronella – 2009). Les seues obres premiades en els Jocs Florals de Paterna apareixen en el llibre Premis certamen lliterari 2007 (Ateneu Cultural de Paterna – 2008). Participà en l'obra colectiva VI Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats (LRP – 2011) la Corona en motiu del Centenari de la Coronació (LRP – 2023) i té obra en CXXX Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia (LRP – 2015), Seguint el rastre d'un llibre - Recitals Poètics Edicions XVIII, XIX, XX i XXI (AELLVA - 2015), Clams font al silenci (l’Oronella – 2022) i Cantant a les cançons (AELLVA – 2023). La seua ponència en les XXVIII Jornades d'Escritor apareix en el llibre Aureli López - Valéncia, Raó de raons (l'Oronella – 2019). Els seus treballs llegits en els tallers de prosa de la AELLVA els podem trobar en Clams de futur (l'Oronella - 2014).

Com a guanyadora de la Viola d'Or dels IV Jocs Florals de Benimaclet, ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

No crec que la lliteratura estiga passada de moda i no considere que mai puga estar-ho. Lo que si que pot patir és d’altibaixos i falta d’interés per una part de la societat, sobre tot si parlem de lliteratura escrita en llengua valenciana, per això pense que l’iniciativa de recuperar este certamen no pot aplegar en millor moment ni pot ser més beneficiós per ad aquells que escrivim poesia en valencià.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Yo vixc en Benimaclet, per a mi és el meu poble. És ma casa.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Pense que fan un treball impagable per mantindre la pròpia identitat. No n’hi ha res que t’identifique més que pertànyer a un poble, i defendre i personalisar eixe poble és lo que nos reconeix i nos descriu.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món

de les lletres?

Era molt menuda quan comencí a devorar llibres de tot tipo, sobre tot de poesia, i de llegir a escriure no va res. Encara que el detonant de dedicar-me plenament i per complet a la lliteratura, potser que fora el voler escriure poesia festiva i en concret llibrets de falla. L’acodir als cursos de lo Rat Penat, m’obrí les portes per a poder fer d’una afició una manera de viure.

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

Depén de l’obra que estic escrivint. N’hi ha vegades que investigue els fets, unes atres busque i llig sobre el tema, pero les més, intente plasmar lo que sent, lo que m’inqueta o lo que me proporciona sentiments de qualsevol tipo. En el cas de la Viola, per eixemple, m’atrevixc a assentar-me davant de l’image del Crist i a oir lo que vol dir-me.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

Tots els poetes clàssics en general, des de Calderon a Becquer. Com a poeta festiu i en llengua valenciana m’enchisa la manera d’expressar-se de Pepe Bea Mataix i com a escritora de narrativa; Jean Marie Auel.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat? ¿Per qué?

‘Yerma’ de Garcia Lorca fon durant molts anys el meu llibre favorit. Hui en dia crec que està a la par en  ‘El clan del oso cavernario’. Els dos són llibres molt diferents, no obstant les dos protagonistes han de superar els esculls de la societat en la que viuen, i això és possiblement lo que m’atrau d’eixos llibres; la força de qui els protagonisa.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Sense dubte el poder presentar-me escrivint en llengua valenciana.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Mides com les que ha pres Poble de Benimaclet de reviscolar els Jocs Florals, me pareixen fonamentals. També el fer recitals, tallers d’escritura, de poesia etc. Tot allò que pose en valor nostra llengua l’espentaria sense dubte cap avant.

Entrevista a Joan Josep Serra, guanyador de la Flor Natural de Benimaclet 2024

 Joan Josep Serra: "Un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell"

Joan Josep Serra va nàixer en Mislata en 1965, encara que ha vixcut en els Orriols gran part de la seua vida. Escritor format en els Cursos d'Iniciació a la Poesia que organisa Lo Rat Penat, s’introduïx en un primer moment en el món de la poesia festiva. Membre de la Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Soci fundador de l'entitat cultural del món de les falles, el Casal Bernat i Baldoví. També forma part del Colectiu d'Autors Inestables, format per escritors i artistes gràfics. Destaca el seu treball com a crític i guioniste, camp a on porta més de 500 Falles i Fogueres versades. Té en el seu haver diversos guardons com l’Elvira Carles en els Jocs Florals de Valéncia 2001 i 2005, el Vicent Añon, també dels Jocs Florals de Valéncia en l'any 2008, el Premi Roberto Salvador de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2014, l'Extraordinari Josep Bea i Izquierdo a l'autor novell del Concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat de 2015), la Viola d'Or dels Jocs Florals de Valéncia 2015, el Socarrat de Poesia de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2016 i el primer premi Bernat i Baldoví del Concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat en 2016. Destaca el seu poemari Memòries d'un elefant (l'Oronella – 2018) i La pluja que tot ho banya (La llimera del corral - 2023). A banda té obra publicada en els llibres colectius com Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats. Cent anys de Trasllat (1911-2011) (LRP – 2011), XIII Certamen Lliterari de Paterna 2014 (Ateneu de Paterna – 2014) i Clams contra el silenci (AELLVA-2022). Trobem el seu treball Jurats de falla en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller (l'Oronella - 2015). En 2016 fon nomenat Escritor de l'Any per la AELLVA.

Com a guanyador de la Flor Natural dels IV Jocs Florals de Benimaclet, ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

En lo que te que vore en la tradició, i la recuperació de l'història, és important que es recuperen certàmens poètics que en el seu moment naixqueren en la clara intenció de la continuïtat, pero que degut a una guerra civil, mai més es recuperaren, fins als nostres dies. Al mateix temps és una nova oportunitat per als poetes i poeteses de crear.

¿Qué significa per a vosté que el seu nom s'haja unit als dels 3 anteriors guanyadors de la Flor Natural?

Sense cap dubte, tot un honor, ya no sols per formar part junt a atres poetes com a guanyador, que més tart serien referents de la poesia en llengua valenciana, si no pel nivell poètic i patriòtic de molts dels valencianistes que organisaren aquells primers Jocs Florals.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Yo, encara que Mislater de naiximent, porte prop de 25 anys vivint als Orriols. No és rar que totes les semanes recórrega els carrers de Benimaclet, inclús molts matins desdejune en una cafeteria davant del colege Claret, o compre alguna botella de vi, en la Bodega de Baltasar Seguí, abans d'agafar el 12 en Emili Baró i tornar als Orriols.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Fer-ho, és l'única manera de que eixa identitat no es perga mai. Les costums, tradicions, recorts, i les gents, són part d'un passat, al que ben de cor hi ha que venerar en total respecte, sense oblidar, que el present i el futur, estan arraïlats i sembrats en un passat que mai deu ser oblidat. I un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

En 14 anys ya escrivia alguns versos, que guardava com un tesor en uns quaderns manuscrits, puix la poesia sempre m'agradat. Unes décades més tart, m'atrapa el gènero lliterari de la poesia festiva, assistint als cursos de poesia de Lo Rat Penat. També dins de la poesia festiva, com part de la meu formació, ha segut molt important la llectura d'atres poetes festius, absorbint d'ells moltes de les seues tècniques. També m'han servit d'escola les més de 800 falles i fogueres que porte fins ara versades. La poesia més seriosa me servix molt com a teràpia personal, crear-la per a mi és un repte, en que intente en llenguage poètic generar uns sentiments. La poesia festiva, sense dubte, desperta el meu yo més gamberro.

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

En qualsevol cosa que me produïxca interés per a escriure. Tinc que tindre i sentir fascinació per lo que vullc escriure. No m'agrada forçar el vers, i escriure sobre coses que poèticament poden ser interessants, pero que no desperten en mi cap motivació. L'observació dels comportaments humans, també formen part de la meua inspiració. M'enchisa la presència de la mort, pense que la mort com a concepte poètic és molt interessant.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

En llengua valenciana Anfós Ramón i Rafael Villar, possiblement estic més prop d'ells que d'atres. Pero com a bon llector, m'enchisa la poesia de Casp, en un estil elegant a més no poder, m'agraden molt Emili Ridocci, Miquel Castellanos. En castellà, m'agraden moltíssim Francisco Brines, Luis Garcia Montero, Carlos Marzal, José Agustín Goytisolo.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

És impossible nomenar u. Ficaré estos cinc, pero ne són molts més. Cartas a un Joven Poeta, de Rainer Maria Rilke, Metales Pesados de Carlos Marzal, Casa de Misericordia, de Joan Margarit, Gran Sonata de la la Pàtria de Xavier Casp, Des de la veu del Silenci, d'Anfós Ramon.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Pense que és molt important, per part dels escritors, recolzar noves iniciatives. I sense dubte, i per lo menys per a mi la part sentimental és molt important, puix només recordar l'història d'aquells primers Jocs Florals, és una motivació i un estímul més que suficient per a participar.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

A vore, tenim dos vertents, en quant a la poesia més seriosa, no són tants com pensem els autors que participen en certàmens i concursos, i dir que el present és bo, seria, dir una veritat a miges. Fa falta una major incorporació de poetes i poeteses als concursos, així com la creació de noves oportunitats. En la part de la poesia festiva, la cosa canvia, en estos moments hi hauran més de quaranta autors i autores de llibrets de falla. Mai en l'història han hagut tants poetes, i tanta calitat dins del Concurs de Llibrets. Seria molt important, que una part dels autors de poesia festiva s'incorporaren a la part més seriosa de la poesia. Moltes vegades, el factor temps, influix en una major implicació, puix la gran majoria d'autors tenen els seus treballs, i repartir temps de creació i d'oci és moltes voltes complicat.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Si tinc alguna cosa que dir, i que me motive a escriure, per supost. Pero també des d'ací anime a tots els poetes i poeteses a participar en els V Jocs Florals de Benimaclet, l'experiència que vaig viure va ser molt entranyable, yo me vaig sentir com si haguera fet un viage en el temps, i eixa llarga interrupció dels Jocs Florals, mai s'haguera produït, tot gràcies a l'Associació cultural Poble de Benimaclet, Clavaria Ancla 53, i a totes les persones del poble de Benimaclet que assistiren, per a fer justícia a la gent de Benimaclet que fa 80 anys celebraren des del poble i per al poble aquells primers Jocs Florals.

Cerimònia dels IV Jocs Florals de Benimaclet

 ACTE DELS IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

 

               Benimaclet se va omplir anit de poetes i escritors en una nit màgica durant la celebració de l'entrega de Premis dels IV Jocs Florals de Benimaclet, donant continuïtat a un acte que la guerra civil havia deixat en un complet oblit.

               A les 10 de la nit començava un emotiu acte que va inaugurar el Secretari del Jocs; l'eminent escritor de Torrent Miquel Àngel Gascón. La jove presentadora, Clara Giner, nomenà a les autoritats i membres de la taula. Uns breus discursos dels organisadors continuaren en l'acte; en primer lloc el President de la Clavaria, José Maria Greses, se felicità de que Benimaclet tornara a convocar uns Jocs Florals i convidà a les festes a tots els assistents. Per la seua banda, Pau Giner president de l'Associació Poble de Benimaclet, entitat recuperadora del certamen, va fer un repàs a l'història dels Jocs, l'ambient cultural en el Benimaclet dels anys 20 i 30, el seus màxims exponents i cóm va sorgir la recuperació. Finalisà agraint a totes les persones i entitats que els han fet realitat.

 

 

               El Secretari va fer llectura de l'acta en la que anunciava els premis. En primer lloc se va anunciar el guanyador del màxim guardó dels Jocs, la Flor Natural, que va obtindre el gran poeta valencià Joan Josep Serra en la poesia que duya per lema: Mai caminaràs a soles. L'autor premiat ixqué en els Presidents de la Clavaria i de Poble de Benimaclet a recollir a la Regina Cristina Mares i Tolosa i la seua Cort d'Amor: Yaiza Alfaro Casal, Mireia Marz Duque, M.ª Carmen Pardo Hernández, M.ª Jesús Sierra Fernández, Aitana Sanchez Garcia i Cristina Villalba Obiol.

                Sonant les flautes de l'Associació de Música Jove va fer la seua entrada la flamant Regina entre aplaudiments del públic, que s'alçà al vore-la entrar. Una volta en l'escenari, el poeta guanyador li va entregar la Flor Natural i va fer llectura del poema premiat i li dedicà uns versos a la Regina.

 

-  

               A continuació s'entregaren els accèssits a la Flor Natural, que varen ser per a la reconeguda poetesa Ampar Cabrera, en el lema Erma i el segon accèssit per al jove poeta de Benimaclet Francisco Sánchez Cruañes en el lema Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història.

               El Secretari va fer pujar a l'escenari al Prior de la Confraria i Retor de Benimaclet, José Antonio Varela, el qual va entregar la Viola d'Or al millor poema que versara sobre el Santíssim Crist de la Providència o els Sants Patrons de Benimaclet. El premi va recaure en la llorejada poetesa Ampar Cabrera en la seua obra Diàlec mut en el Santíssim Crist de la Providència. Una preciosa i íntima poesia que va llegir al públic, deixant-lo emocionat. L'accèssit a la Viola d'Or recaigué en Sito Sanchis en l'obra: Enyors del passat que va entregar Aránzazu Guerola.

    

               L'últim dels Premis ordinaris que se va entregar va ser l'Englantina d'Or; al millor poema dedicat a Benimaclet. La glòria va recaure en el poeta guanyador de la Flor Natural per la seua poesia: Tinc un poble glatint al cor; la qual va llegir entre aplaudiments del públic. L'accèssit va el va conseguir el poeta i músic Josep Cubells i Puertes en l'obra: Pròxima parada.

               Una peça musical donà pas a l'entrega dels Premis Extraordinaris, que porten noms de poetes de Benimaclet. Pujà a l'escenari el net d'Emili Baró, Jose Emilio Benlliure Baró per a fer entrega del Premi Emili Baró de poesia en castellà a Sebastian Lliso per l'obra Agricultor i l'Accèssit a José Lorenzo Navarro Pastor per No escribo poesía, el qual nos delectà en la llectura d'esta preciosa poesia. A continuació, Carla Fornas, besneta d'Eduard Buil, va fer entrega del Premi d'Investigació Eduard Buil a Javier Navarro Andreu pel seu treball: Històries de l’Ermita de Vera.

 

  

               Per acabar en l’entrega de Premis va ser reclamat a l’escenari el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro; el qual va ser l’encarregat de lliurar el Premi de Narrativa Carles Salvador a l’obra: La Torre, el clavill i atres històries del reconegut escritor Miquelo Garcia i Maldonado. L’accèssit va recaure en l’obra Te’n recordes, Concha? De l’autor de Benimaclet Toni Català. El President de Lo Rat Penat va dedicar unes paraules al públic assistent en el que va fer una ferma defensa de la llengua i la personalitat valenciana i va agrair a les associacions organisadores la seua dedicació i esforç en pro de la cultura valenciana.

   

  

               A continuació va arribar l’hora del Mantenedor dels Jocs Florals que en esta edició va recaure en el gran intelectual valencià, Òscar Rueda i Pitarque. Rueda, ingenier, professor, director dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i Vicepresident de l’entitat, President del Casal Bernat i Baldoví, articuliste i Secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. El seu esplèndit parlament va versar sobre la trilogia jocfloralesca: Pàtria, Fe i Amor. Les seus paraules varen delectar a la Regina, la Cort i a tots els assistents en la seua lliçó, didàctica i amena, sobre la cultura valenciana i l’importància d’estos Jocs Florals en uns moments en els que atres valors pareixen guanyar l’atenció de la població. El públic ovacionà en un ensordidor aplaudiment a l’ilustre mantenedor.

 

               L’acte va concloure en l’interpretació de l’Himne valencià cantat pel públic en peu.

 

              Entre les autoritats assistents se trobaven José Luis Moreno, Regidor de Cultura de l'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia,  Josep Vicent Navarro, President de Lo Rat Penat, Ricart Folgado, President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana,  Maria Jesús Coves, Presidenta d’Honor de l’Associació d’Escritors,  Vicent Ramón Calatayut, Acadèmic de la RACV i President d’Honor de l’Associació d’Escritors, Miquel Ramon i Quiles, Lloctinent dels Cavallers del Centenar de la Ploma, Reverent José Antonio Varela, Prior de la Confraria i Retor de Benimaclet, Francisco Cuenca Meseguer, Síndic de la Confraria de Benimaclet, Merche Esplugues, Reina de l’Horta de Valéncia,  Manuel Garcia-Pardo President de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, Josep Barat President d’El Piló de Burjassot,  Nacho Cantó, Coordinador del Grup de Treball de Cultura de la Junta Municipal d’Exposició, Lucila Talens, vocal de la Junta Municipal d’Exposició, Familiars dels poetes de Benimaclet Emili Baró i Eduard Buil, membres del jurat i d’associacions culturals de Benimaclet i Valéncia.

 

Òscar Rueda, Mantenedor dels Jocs Florals de Benimaclet

ÒSCAR RUEDA, MANTENEDOR DELS JOCS FLORALS DE BENIMACLET

Lo Rat Penat felicita a l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i a la Clavaria Ancla 53 per recuperar este concurs lliterari en acabant de més de 90 anys sense celebrar-se.

En el mes de maig, s'anuncià públicament que dins de les pròximes Festes de Benimaclet se celebrarien els IV Jocs Florals de la localitat, recuperant aixina un concurs lliterari de gran tradició i arraïl en terres valencianes.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879 a instàncies de Constantí Llombart (u dels seus fundadors), agrupant a distintes figures de la Renaixença. A partir d’esta data d’inici, els Jocs s’han celebrat anualment, i només en causes excepcionals se suspengueren, com succeí en els anys 1884 i 1890 a conseqüència d’epidèmies de còlera i durant el trieni 1936-1939, anys de la guerra civil.

En els anys vint i trenta del sigle passat moltes poblacions començaren a celebrar Jocs Florals propis a imitació dels organisats per l'entitat ratpenatista, com és el cas de Benimaclet, que els celebrà per primera volta en 1931 de la mà d’ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador, tots ells també destacats socis de Lo Rat Penat.

La guerra civil espanyola acabà en l’iniciativa i la deixà en un complet oblit que ha durat més de noranta anys, fins que esta justa poètica i lliterària ha segut afortunadament recuperada gràcies al treball incodicional dels membres de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Ancla 53.

La ceremònia de premis se celebrarà el pròxim 10 de setembre a les 22 hores en la Llar Cultural de Benimaclet, en la que es donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Més de 45 treballs s’han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetesa guanyador de la Flor Natural serà l’encarregat d’acompanyar a la Regina dels Jocs, Cristina Mares, en la seua entrada i li llegirà l’obra guanyadora.

El mantenedor de la ceremònia serà Òscar Rueda i Pitarque, Director dels Cursos de Llengua i Cultura Valenciana i vicepresident de Lo Rat Penat, motiu que a tots els membres de l'entitat nos ompli de gran orgull.

Josep Vicent Navarro Raga, president de Lo Rat Penat, ha volgut manifestar que “Si els valencians seguim sumant esforços conseguirem mantindre viva i radiant la flama de l'autèntica cultura com a amadors de les glòries valencianes. El protagonisme en la construcció de la riquea cultural de Benimaclet i del Regne de Valéncia el prenen ara dos associacions com l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Ancla 53 recuperant un certamen lliterari en llengua valenciana que engrandirà més si cap el nostre patrimoni com a poble.

Per això, tenim que celebrar-ho i agrair-ho als promotors pel seu esforç i dedicació. Enhorabona a la Regina dels Jocs, Cristina Mares, i al mantenedor Òscar Rueda i Pitarque, Director dels Cursos de Llengua i Cultura Valenciana i vicepresident de Lo Rat Penat, u dels grans protagonistes de la cultura i el pensament valencianiste del nostre temps. El dimarts, si Deu vol, podrem compartir junts este certamen en els grans escritors, poetes, intelectuals i artistes del nostre poble”.

Cerimònia dels IV Jocs Florals

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

El pròxim dimarts 10 de setembre tindrà lloc la cerimònia dels IV Jocs Florals de Benimaclet, un certamen lliterari que hem recuperat l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Ancla 53, noranta anys després de la seua última edició.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879. Benimaclet se va unir a les poblacions que celebraven Jocs Florals en 1931 de la mà d'ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador. La guerra civil espanyola va acabar en la gesta i la deixà en un complet oblit que ha durat més de huitanta anys.

L'acte tindrà lloc a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet en el que se donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Més de 45 treballs s'han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetisa guanyador de la Flor Natural serà l'encarregat d'acompanyar a la Regina del Jocs, Cristina Mares, en la seua entrada i li llegirà l'obra guanyadora.

Han confirmat la seua assistència autoritats, entitats culturals valencianes i de Benimaclet i els nets d'Emili Baró i d'Eduard Buil, que faran entrega dels Premis de poesia en castellà i d'investigació que duen el nom d'estos ilustres benimacleters. El mantenedor d'esta edició serà l'eminent acadèmic i vicepresident de la Societat Lo Rat Penat, Òscar Rueda i Pitarque. L'acte estarà amenisat en un exquisit programa musical preparat ex professo pel Taller de Música Jove de Benimaclet per ad esta ocasió.

Animem a tot el Poble de Benimaclet a acodir ad este històric event que retornarà a Benimaclet a l'èlit del panorama cultural valencià.

Veredicte del Jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet

ACTA DEL JURAT DELS 

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

 

Benimaclet, 31 de juliol de 2024

Reunits en el Poble de Benimaclet els honorables membres del Jurat dels IV Jocs Florals de Benimaclet; compost per:

Secretari: Miquel Àngel Gascón i Rocha

Vocals: Arantxa Guerola Inza, Vicente Valiente Calvo i José Pilán Alemany.

Una volta llegits i evaluats els treballs presentats en esta edició i havent segut valorats segons els criteris establits de calitat literària, us de la llengua, creativitat i les obres en conjunt i valorant la complimentació de les bases del certamen; s’ha emés la següent delliberació en la que se relacionen els lemes premiats:

PREMIS ORDINARIS

Flor Natural: Mai caminaràs a soles
Accèssit Primer: Erma
Accèssit Segon: Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història

Englantina d’Or: Tinc un poble glatint al cor
Accèssit: Pròxima parada

Viola d’Or: Diàlec mut
Accèssit: Enyors del passat

PREMIS EXTRAORDINARIS

Premi de poesia en castellà Emili Baró: Agricultor
Accèssit: No escribo poesía


Premi de Narrativa Carles Salvador: La Torre, el clavill i...
Accèssit: Te’n recordes, Concha?


Premi d’Investigació Eduard Buil: Històries de l’Ermita de Vera

Durant la cerimònia d’entrega de premis que tindrà lloc el pròxim dimarts 10 de setembre de 2024 a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet se faran públics el noms dels guanyadors.

                                              

Cristina Mares, Regina dels IV Jocs Florals de Benimaclet

CRISTINA MARES I TOLOSA NOMENADA REGINA DELS IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

Benimaclet està d’enhorabona; després de 89 anys tornarà a viure una gala lliterària dels seus Jocs Florals. En 1935 se celebraren per última volta els Jocs Florals de Benimaclet instaurats per l’insigne escritor Josep Maria Bayarri en 1931 i que s’interromperen per culpa de la fatídica guerra civil.

Enguany gràcies a l’iniciativa de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i la colaboració inestimable de la Clavaria Ancla-53, tindrà lloc durant les Festes Patronals l’acte d’entrega de premis dels Jocs Florals en la participació de distintes entitats i associacions veïnals de Benimaclet. En ella s’entregaran els diversos premis de poesia, narrativa i investigació i contarà en un preciós acompanyament musical del Taller de Música Jove.

En este motiu s’ha nomenat Regina dels Jocs Florals de Benimaclet, la qual presidirà la ceremònia dels Jocs i representarà a la festa, a la senyoreta Cristina Mares i Tolosa, qui l’any passat va ser Fallera Major de la Falla dels Jovenils. El seu nom quedarà escrit en lletres d’or en l’història de les lletres de Benimaclet junt en les anteriors Regines: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934) i Dolors Vecina (1935).

Formaran la Cort d’Amor de la Regina les senyoretes: Yaiza Alfaro Casal, Mireia Marz Duque, M.ª Carmen Pardo Hernández, M.ª Jesús Sierra Fernández, Aitana Sanchez Garcia i Cristina Villalba Obiol que acompanyarán a la Regina en la cerimònia que tindrà lloc el pròxim dimarts 10 de setembre a les 22 hores en el Llar Cultural de Benimaclet.

IV Jocs Florals de Benimaclet

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET 

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet en la colaboració de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició convoca els IV Jocs Florals de Benimaclet.

Els Jocs Florals de Benimaclet se celebraren per primera volta en l’any 1931 i es repetirien en 1934 i 1935. El nostre poble vivia moments de fervent renàixer de les lletres valencianes tenint veïns de renom com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartin, Joan Ballester,... sense oblidar l’ànima dels Jocs Florals Josep Maria Bayarri i Hurtado, qui va ser el promotor. Els mantenedors foren personalitats com el diputat en Corts per Castelló Antoni Martí Olucha, el Dr. Salvador Roda Soriano o el President de Lo Rat Penat Nicolau Primitiu. Els guanyadors foren poetes novells que anys més avant alcançarien la glòria en el món de les lletres valencianes com Prudenci Alcon, Xavier Casp i Josep Vecina. La Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista va deixar caure en l’oblit esta justa de les lletres que ara, en passar 80 anys volem recuperar des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet en l’ajuda de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d’Exposició. Volem animar a tot el Poble de Benimaclet a participar d’este concurs que segur retornarà al nostre poble al lloc que mai va haver d’abandonar.

S'han convocat sis premis, tres ordinaris i tres extraodinaris, de poesia, narrativa i investigació. Els treballs podran presentar-se fins al dia 26 de juny a les 23:59 hores.

L'acte dels IV Jocs Florals tindrà lloc durant les Festes Patronals de Benimaclet.

Les bases poden consultar-se en: BASES (en valencià) BASES (en castellano)