Entrevista a Ampar Cabrera, guanyadora de la Viola d'Or de Benimaclet 2024

 Ampar Cabrera: “No n’hi ha res que t’identifique més que pertànyer a un poble, i defendre i personalisar eixe poble és lo que nos reconeix i nos descriu”

 

Ampar Cabrera va nàixer en l’Énova (La Ribera) en l’any 1964. Ha estudiat Ciències Biològiques en l’Universitat de Valéncia, encara que en l’actualitat se dedica al comerç en l’empresa familiar. S'introduïx en el món de la lliteratura a través de l’escritura de llibrets de falla en l'any 2006, i completa la seua formació poètic-lliterària en els cursos de poesia que impartix Lo Rat Penat. Ha participat en diversos concursos i certàmens tant poètics com de narrativa, en els quals ha obtingut diversos premis i reconeiximents, entre els quals destaquen: Premi Flor natural dels Jocs Florals de Paterna en l'obra titulada El Crit (2007), Premi Viola D’or dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia en l'obra A Colps (2007), Premi Extraordinari de llibret Josep Bea Izquierdo (Autor novell) de l’any 2008, Premi Extraordinari de llibret Raül Alapont (Infantil Novell) de l’any 2008, Premi Torre de Paterna en l'obra Des del vent (2008), Premi Extraordinari de Llibret Emili Panach Milo (2009). Premi extraordinari Bernat i Baldoví de Lo Rat Penat, el màxim guardó de la lliteratura festiva valenciana, en nou ocasions. Fon nomenada Escritora de l'any 2008, per la AELLVA. En llengua valenciana té publicada la novela 24/4 (l'Oronella – 2009). Les seues obres premiades en els Jocs Florals de Paterna apareixen en el llibre Premis certamen lliterari 2007 (Ateneu Cultural de Paterna – 2008). Participà en l'obra colectiva VI Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats (LRP – 2011) la Corona en motiu del Centenari de la Coronació (LRP – 2023) i té obra en CXXX Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia (LRP – 2015), Seguint el rastre d'un llibre - Recitals Poètics Edicions XVIII, XIX, XX i XXI (AELLVA - 2015), Clams font al silenci (l’Oronella – 2022) i Cantant a les cançons (AELLVA – 2023). La seua ponència en les XXVIII Jornades d'Escritor apareix en el llibre Aureli López - Valéncia, Raó de raons (l'Oronella – 2019). Els seus treballs llegits en els tallers de prosa de la AELLVA els podem trobar en Clams de futur (l'Oronella - 2014).

Com a guanyadora de la Viola d'Or dels IV Jocs Florals de Benimaclet, ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

No crec que la lliteratura estiga passada de moda i no considere que mai puga estar-ho. Lo que si que pot patir és d’altibaixos i falta d’interés per una part de la societat, sobre tot si parlem de lliteratura escrita en llengua valenciana, per això pense que l’iniciativa de recuperar este certamen no pot aplegar en millor moment ni pot ser més beneficiós per ad aquells que escrivim poesia en valencià.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Yo vixc en Benimaclet, per a mi és el meu poble. És ma casa.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Pense que fan un treball impagable per mantindre la pròpia identitat. No n’hi ha res que t’identifique més que pertànyer a un poble, i defendre i personalisar eixe poble és lo que nos reconeix i nos descriu.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món

de les lletres?

Era molt menuda quan comencí a devorar llibres de tot tipo, sobre tot de poesia, i de llegir a escriure no va res. Encara que el detonant de dedicar-me plenament i per complet a la lliteratura, potser que fora el voler escriure poesia festiva i en concret llibrets de falla. L’acodir als cursos de lo Rat Penat, m’obrí les portes per a poder fer d’una afició una manera de viure.

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

Depén de l’obra que estic escrivint. N’hi ha vegades que investigue els fets, unes atres busque i llig sobre el tema, pero les més, intente plasmar lo que sent, lo que m’inqueta o lo que me proporciona sentiments de qualsevol tipo. En el cas de la Viola, per eixemple, m’atrevixc a assentar-me davant de l’image del Crist i a oir lo que vol dir-me.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

Tots els poetes clàssics en general, des de Calderon a Becquer. Com a poeta festiu i en llengua valenciana m’enchisa la manera d’expressar-se de Pepe Bea Mataix i com a escritora de narrativa; Jean Marie Auel.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat? ¿Per qué?

‘Yerma’ de Garcia Lorca fon durant molts anys el meu llibre favorit. Hui en dia crec que està a la par en  ‘El clan del oso cavernario’. Els dos són llibres molt diferents, no obstant les dos protagonistes han de superar els esculls de la societat en la que viuen, i això és possiblement lo que m’atrau d’eixos llibres; la força de qui els protagonisa.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Sense dubte el poder presentar-me escrivint en llengua valenciana.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Mides com les que ha pres Poble de Benimaclet de reviscolar els Jocs Florals, me pareixen fonamentals. També el fer recitals, tallers d’escritura, de poesia etc. Tot allò que pose en valor nostra llengua l’espentaria sense dubte cap avant.