Entrevista a Joan Josep Serra, guanyador de la Flor Natural de Benimaclet 2024

 Joan Josep Serra: "Un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell"

Joan Josep Serra va nàixer en Mislata en 1965, encara que ha vixcut en els Orriols gran part de la seua vida. Escritor format en els Cursos d'Iniciació a la Poesia que organisa Lo Rat Penat, s’introduïx en un primer moment en el món de la poesia festiva. Membre de la Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Soci fundador de l'entitat cultural del món de les falles, el Casal Bernat i Baldoví. També forma part del Colectiu d'Autors Inestables, format per escritors i artistes gràfics. Destaca el seu treball com a crític i guioniste, camp a on porta més de 500 Falles i Fogueres versades. Té en el seu haver diversos guardons com l’Elvira Carles en els Jocs Florals de Valéncia 2001 i 2005, el Vicent Añon, també dels Jocs Florals de Valéncia en l'any 2008, el Premi Roberto Salvador de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2014, l'Extraordinari Josep Bea i Izquierdo a l'autor novell del Concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat de 2015), la Viola d'Or dels Jocs Florals de Valéncia 2015, el Socarrat de Poesia de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2016 i el primer premi Bernat i Baldoví del Concurs de llibrets de falla de Lo Rat Penat en 2016. Destaca el seu poemari Memòries d'un elefant (l'Oronella – 2018) i La pluja que tot ho banya (La llimera del corral - 2023). A banda té obra publicada en els llibres colectius com Corona Poètica a la Mare de Deu dels Desamparats. Cent anys de Trasllat (1911-2011) (LRP – 2011), XIII Certamen Lliterari de Paterna 2014 (Ateneu de Paterna – 2014) i Clams contra el silenci (AELLVA-2022). Trobem el seu treball Jurats de falla en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller (l'Oronella - 2015). En 2016 fon nomenat Escritor de l'Any per la AELLVA.

Com a guanyador de la Flor Natural dels IV Jocs Florals de Benimaclet, ¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que l'art de les lletres pareix passat de moda?

En lo que te que vore en la tradició, i la recuperació de l'història, és important que es recuperen certàmens poètics que en el seu moment naixqueren en la clara intenció de la continuïtat, pero que degut a una guerra civil, mai més es recuperaren, fins als nostres dies. Al mateix temps és una nova oportunitat per als poetes i poeteses de crear.

¿Qué significa per a vosté que el seu nom s'haja unit als dels 3 anteriors guanyadors de la Flor Natural?

Sense cap dubte, tot un honor, ya no sols per formar part junt a atres poetes com a guanyador, que més tart serien referents de la poesia en llengua valenciana, si no pel nivell poètic i patriòtic de molts dels valencianistes que organisaren aquells primers Jocs Florals.

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Yo, encara que Mislater de naiximent, porte prop de 25 anys vivint als Orriols. No és rar que totes les semanes recórrega els carrers de Benimaclet, inclús molts matins desdejune en una cafeteria davant del colege Claret, o compre alguna botella de vi, en la Bodega de Baltasar Seguí, abans d'agafar el 12 en Emili Baró i tornar als Orriols.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

Fer-ho, és l'única manera de que eixa identitat no es perga mai. Les costums, tradicions, recorts, i les gents, són part d'un passat, al que ben de cor hi ha que venerar en total respecte, sense oblidar, que el present i el futur, estan arraïlats i sembrats en un passat que mai deu ser oblidat. I un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

En 14 anys ya escrivia alguns versos, que guardava com un tesor en uns quaderns manuscrits, puix la poesia sempre m'agradat. Unes décades més tart, m'atrapa el gènero lliterari de la poesia festiva, assistint als cursos de poesia de Lo Rat Penat. També dins de la poesia festiva, com part de la meu formació, ha segut molt important la llectura d'atres poetes festius, absorbint d'ells moltes de les seues tècniques. També m'han servit d'escola les més de 800 falles i fogueres que porte fins ara versades. La poesia més seriosa me servix molt com a teràpia personal, crear-la per a mi és un repte, en que intente en llenguage poètic generar uns sentiments. La poesia festiva, sense dubte, desperta el meu yo més gamberro.

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

En qualsevol cosa que me produïxca interés per a escriure. Tinc que tindre i sentir fascinació per lo que vullc escriure. No m'agrada forçar el vers, i escriure sobre coses que poèticament poden ser interessants, pero que no desperten en mi cap motivació. L'observació dels comportaments humans, també formen part de la meua inspiració. M'enchisa la presència de la mort, pense que la mort com a concepte poètic és molt interessant.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

En llengua valenciana Anfós Ramón i Rafael Villar, possiblement estic més prop d'ells que d'atres. Pero com a bon llector, m'enchisa la poesia de Casp, en un estil elegant a més no poder, m'agraden molt Emili Ridocci, Miquel Castellanos. En castellà, m'agraden moltíssim Francisco Brines, Luis Garcia Montero, Carlos Marzal, José Agustín Goytisolo.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

És impossible nomenar u. Ficaré estos cinc, pero ne són molts més. Cartas a un Joven Poeta, de Rainer Maria Rilke, Metales Pesados de Carlos Marzal, Casa de Misericordia, de Joan Margarit, Gran Sonata de la la Pàtria de Xavier Casp, Des de la veu del Silenci, d'Anfós Ramon.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Pense que és molt important, per part dels escritors, recolzar noves iniciatives. I sense dubte, i per lo menys per a mi la part sentimental és molt important, puix només recordar l'història d'aquells primers Jocs Florals, és una motivació i un estímul més que suficient per a participar.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

A vore, tenim dos vertents, en quant a la poesia més seriosa, no són tants com pensem els autors que participen en certàmens i concursos, i dir que el present és bo, seria, dir una veritat a miges. Fa falta una major incorporació de poetes i poeteses als concursos, així com la creació de noves oportunitats. En la part de la poesia festiva, la cosa canvia, en estos moments hi hauran més de quaranta autors i autores de llibrets de falla. Mai en l'història han hagut tants poetes, i tanta calitat dins del Concurs de Llibrets. Seria molt important, que una part dels autors de poesia festiva s'incorporaren a la part més seriosa de la poesia. Moltes vegades, el factor temps, influix en una major implicació, puix la gran majoria d'autors tenen els seus treballs, i repartir temps de creació i d'oci és moltes voltes complicat.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Si tinc alguna cosa que dir, i que me motive a escriure, per supost. Pero també des d'ací anime a tots els poetes i poeteses a participar en els V Jocs Florals de Benimaclet, l'experiència que vaig viure va ser molt entranyable, yo me vaig sentir com si haguera fet un viage en el temps, i eixa llarga interrupció dels Jocs Florals, mai s'haguera produït, tot gràcies a l'Associació cultural Poble de Benimaclet, Clavaria Ancla 53, i a totes les persones del poble de Benimaclet que assistiren, per a fer justícia a la gent de Benimaclet que fa 80 anys celebraren des del poble i per al poble aquells primers Jocs Florals.