Les dònes del mercat de Benimaclet: memòria, treball i dignitat

 Les dònes del mercat de Benimaclet: memòria, treball i dignitat

Cada 8 de març, Dia de la Dòna, és una bona ocasió per recordar a moltes dònes que, sense fer soroll, sostingueren durant décades una part fonamental de la vida dels nostres pobles. En Benimaclet, una d’eixes imàgens imborrables és la del seu antic mercat, un espai ple de vida que va estar en funcionament des de temps immemorial fins als anys noranta del segle XX. Hui en dia només perviu parcialment en els puestos ambulants que s’instalen els divendres, pero durant generacions va ser molt més que un lloc de compra: era un centre social, econòmic i humà.

En aquell mercat, les dònes eren protagonistes absolutes. Moltes d’elles venien fruites, verdures, ous, llegums o productes de l’horta que elles mateixes o les seues famílies havien cultivat. El mercat era el punt d'encontre entre el camp i el poble, i darrere de cada cistella hi havia hores de treball i sacrifici.

La vida d’aquelles dònes no era gens fàcil. El seu dia començava quan encara era negra nit. De bon de matí ya estaven preparant el puesto: descarregant cabaços, ordenant el gènero i deixant-ho tot a punt abans de que arribaren les primeres compradores. En acabant passaven tot el matí plantades darrere de la parada, venent i atenent a la gent, des de dimarts fins a dissabte.

Pero la jornada no acabava quan es tancava el mercat. En tornar a casa encara les esperava una atra part del treball: la faena domèstica, cuidar de la família i, en molts casos, continuar ajudant en el camp. Calia preparar el gènero per al dia següent, collir, netejar o classificar els productes que tornarien a portar al mercat.

Aquelles dònes combinaven, moltes voltes sense reconeiximent, el treball productiu i el treball domèstic. Eren comerciants, agricultores, mares i administradores de la casa al mateix temps. Gràcies ad elles, moltes famílies pogueren tirar avant i el mercat de Benimaclet es convertí durant anys en un espai de convivència i prosperitat.

Hui, quan cada divendres els puestos ambulants tornen a omplir els carrers de Benimaclet, encara pareix que resonen les veus d’aquelles venedores que marcaren una época. Recordar-les en el Dia de la Dòna és també reconéixer la seua contribució silenciosa a la història quotidiana del nostre poble.

Perque la memòria d’un poble també es construïx a partir d’històries com la seua: històries de treball, de constància i de dignitat.