lunes, 27 de mayo de 2019

El General Leval en Benimaclet

EL GENERAL LEVAL EN BENIMACLET

General francés de la Guerra del francés
Jean François Leval naixcut en París el 18 d'abril de 1762 va morir el 7 d'agost de 1834. Era fill de Jean François i Marie Madeleine Ducres, va ser un general francés contemporàneu de la Revolució Francesa i el Primer Imperi francés. Va començar la seua carrera militar com a soldat ras, servint en les colónies des de 1779 fins a 1783. Durant les Guerres de la Revolució va ser nomenat per a dirigir una mija brigada a començaments de 1793 i a finals d'eixe mateix any va ser ascendit a brigadier. Posteriorment, com a mariscal de camp va prendre part en múltiples batalles durant les Guerres Napoleòniques (Jena, Eylau). Més tart va ser destinat a Espanya, on va combatre en numeroses batalles i escaramuces de la Guerra d'Independència, tals com les de Talavera (18 de juliol de 1809), Ocaña (19 de novembre de 1809), Valéncia (Febrer de 1811) i Vitòria (21 de juny de 1813). El seu nom figura gravat en la sèptima columna baix l'Arc del Triumfo en París.

En el llibre “Guerra de Independencia. Historia Militar de España” fa referència al pas del General Leval pel Poble de Benimaclet. Leval, en fama de sanguinari, segur que no va deixar bon recort entre els habitants de Benimaclet. Se sap que l'iglesia va pedre alguns bens i llibres antics. Desconeguem si els veïns es veren també agredits durant l'estància de l'eixercit francés en Benimaclet.


Batalla de la Guerra del francés
“El general Habert ocupó las avenidas de la puerta de Serranos y en ellas se estableció, extendiéndose además por toda la orilla izquierda del Guadalaviar; un batallón del 117, fué dirigido al Grao, donde se apoderó de cuantas mercancías nacionales y extranjeras había en los almacenes del puerto; el general Leval se acantonó en Benimaclet, á la parte, también, de la marina y, una vez situadas así las tropas y dispuesta la artillería á romper el fuego sobre el recinto, Suchet intimó la rendición á la ciudad el día 7, no sin antes ofrocer á las autoridades y habitantes todo género de protecciones y bienandanzas. La intimación fué rechazada con la mayor energía, confonne á las circunstancias en que se hallaba Valencia bajo el terrorífico mando de Caro y la licencia que dominaba en las masas del pueblo, intimado por las sospechas de traición que se le habían inspirado y el temor de las represalias que le pudieran sobrevenir”.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet