lunes, 2 de diciembre de 2024

Entrevista a Miquelo Garcia Maldonado, Premi Carles Salvador de Narrativa

Miquelo Garcia Maldonado: "No tinc un llibre preferit, en tinc centenars, pero per dir algú, segurament l’obra de Blasco Ibañez"

Miquel Garcia Maldonado va nàixer en la Ciutat de Valéncia en l'any 1966. Llicenciat en Dret. Escritor i advocat en eixercici. És membre de l'associació fallera Casal Bernat i Baldoví. Colaborador de la revista Lletrafaller. En llengua valenciana té publicada la novela En Liber ya no cacen parotets (Gom Llibres – 2014), Més allà de la foscor (l'Oronella - 2020) i Saidia (l'Oronella - 2023). Trobem un treball seu en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller (l'Oronella – 2015) en el títul La repercussió universal de la festa i la seua proyecció turística. També publicà un relat en l'obra Klam!!! (3) (Gom Llibres – 2013) en el títul ¿Qui li anava a planchar els pantalons?. En castellà ha publicat les noveles Más allà de la oscuridad (NPQ - 2022) i Libertat es nombre de mujer (Samaruc - 2024).


Com a guanyador del Premi de Narrativa Carles Salvador dels IV Jocs Florals de Benimaclet,  ¿Coneixia a Carles Salvador i la seua relació en Benimaclet?

El coneixia, encara que no la seua relació en Benimaclet

¿Quina és la seua relació en Benimaclet?

Vixc molt propet de Benimaclet, el conec prou i és un lloc prou habitual a on solc anar.

Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre l'identitat del poble?

És important mantindre els arrels culturals del passat, és perfecte que se mantinga una “lluita” per a que no se perguen lea tradicions genuïnes de passat.

Entrant en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de les lletres?

Vaig entrar a partir dels llibrets se falla, l’any 2004 vaig començar a escriure’ls i poc a poc vaig anant aumentant les meues obres, ya no a soles en poesia, si no en atres branques de l lliteratura, prosa, teatre…

¿Cóm s'inspira per a les seues obres?

No hi ha un modo concret, cada obra sorgia de forma distinta.

¿Qui o quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?

Com he dit abans, comencí en la poesia, i grans poetes com Pere Delmonte o Anfós Ramon, foren el me influïren més, junt a el meu admirat Manolo García.

¿Quin considera que és el llibre que més l'ha marcat?¿Per qué?

No tinc un llibre preferit, en tinc centenars, pero per dir algú, segurament l’obra de Blasco Ibañez, ya que m’enchisa el constumbrisme que descriu. Crec que me’ls he llegit, si no tots, la gran majoria.

¿Qué li va fer animar-ser a participar en este certamen?

Precisament que es reprengueren els Jocs en Benimaclet, em paregué una excelent idea.

Les lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?

Ademés de la divulgació lliterària, per part de grups i editorials valencianistes. L’administració pública deuria de ser la principal encarregada de la seua divulgació.

Vosté ha publicat obres tant en valencià com en castellà ¿Quines trabes troba l'escritor en valencià?

Precisament per la falta de divulgació dels nostres treballs en valencià per part de les autoritats polítiques i universitàries, la nostra llengua ha segut relegada a una pseudocultura, de les que un percentage elevat reneguen a la vegada que promocionen llengües alienes a la nostra. En el cas del castellà ocorre tot lo contrari per lo que resulta molt més senzilla, la seua difusió.

¿Participarà en els V Jocs Florals de Benimaclet?

Sí, sense dubte.

Per últim felicitar-lo pel reconeiximent que acaba de rebre per part de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana com a Escritor de l'Any 2024, un honor del qual nos congratulem els benimacleters a l'haver segut mereixedor enguany del Premi de Narrativa dels IV Jocs Florals de Benimaclet. ¿Cóm valora esta nominació? ¿Li animarà a continuar escrivint?

La valore extraordinariament i per supost que m’anima a continuar, estic encantat i molt agraït.



Incendi en el cine parroquial

INCENDI EN CINE PARROQUIAL 


En 1919 havia arribat a Benimaclet un jove vicari per a ajudar en la llavor pastoral dels més jóvens del poble, José Cantos i Bayona. Encara no havia complit els 30 anys quan va arribar i el seu primer destí havia segut la parròquia de Montortal. 

En l'intenció d'entretindre als jóvens del poble, d'una manera que no anara contra la moral catòlica, va convéncer al retor titular, Don Miguel Zaragozà, per a montar un cine parroquial en els locals del carrer Santíssim Crist de la Providència. 

L'arribada del cine a Benimaclet va fer possible que molts benimacleters pogueren vore per primera volta alguna película, per atra banda l'església s'assegurava que les películes foren d'acort a la moral que defenia. 

En les festes de Nadal de l'any 1921 és va produir una gran desgràcia. Per motius desconeguts es va iniciar un incendi en el local. El caos s'apoderà dels assistents en mig de la foscor, el fum i les flames. Don José no dubtà en arriscar la seua vida per a traure als chiquets que hi havia en el cine. A causa de la seua valent acció el vicari va patir greus cremadures en el seu cos que provocaren les morts uns dies més tart. 

La prensa del moment anuncia que el Governador a l'alcalde de Benimaclet ordenà el tancament d'un cine el 4 de Giner després de l'inspecció realisada (imaginem que relacionada en el fatal incendi). 

El 10 de Giner de 1922 a les 23:30 hores de la nit moria en sa casa situada en el Carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) número 13 de Benimaclet. 

El Diari de Valéncia del 12 de Giner de 1922 narrava aixina el funeral i soterrar: 

Ayer tarde verificóse el entierro de los restos mortales del malogrado Vicario de Benimaclet, nuestro amigo señor Cantos Bayona, dando lugar a imponente manifestación de duelo por parte de los vecindarios de aquel poblado y del de Alboraya, en cuyo cementerio fué inhumado el cadáver. 

En el acompañamiento figuraban los niños del Asilo de San Juan de Dios, todos los de las escuelas públicas de Benimaclet y las asociadas a todas las Corporaciones de la misma parroquia, llevando cirios encendidos; el Clero parroquial, yendo de Preste don Rafael Tramoyeres, y tras el féretro, conducido por socios del Sindicato Católico, iba el duelo, que presidían: por la familia, don Jesús Cantos, hermano del finado, y un tío del mismo; el Cura Párroco, don Miguel Zaragozà; el reverendo Padre José María Zaragozá, franciscano; un padre Camilo, y el presidente de dicho Sindicato. 

Terminado el oficio de sepultura en Benimaclet, se puso marcha el cortejo hacia Alboraya, en donde fué recibido por el Clero de la población, presidido por el señor Cura Párroco, dirigiéndose primero a la puerta de la iglesia, y después al cementerio, acompañado de gran número de vecinos de los dos indicados pueblos y muchos amigos de Valencia, entre ellos respetables sacerdotes. 

Pudimos observar lo muy sentida que ha sido la muerte del señor Cantos, tanto por las excelentes prendas personales que en él concurrían como por las causas que la han motivado, no temiendo asegurar que las lágrimas asomaron en los ojos de todos los que asistieron y presenciaron el desfile de la triste comitiva. 

Sirva esto de algún consuelo a los apenados padre y hermano del señor Cantos (q.e.p.d.) 


Poble de Benimaclet