jueves, 26 de diciembre de 2024

Resum d'activitats 2024

RESUM D'ACTIVITATS 2024


Estimats amics i amigues de "Poble de Benimaclet":

    Acaba un any especial per a la nostra Associació que va camí dels seus primers deu anys de vida. Un any marcat per la tragèdia de la dana i la solidaritat que el poble valencià ha mostrat en el seus veïns que més ho necessitaven. Desigem que 2025 siga un any ple de felicitat i salut per a tots els nostres veïns.

    Per a la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” ha segut un any en molta activitat, ya portem nou anys de presència i creem que han segut profitosos i hem pogut aportar al nostre poble un montó d'accions per mantindre la memòria de lo que fon Benimaclet i per a conseguir millorar-lo.

    Volem recordar-vos que la nostra Associació està inscrita el Registre d'Associacions de la Generalitat Valenciana i en el de l'Ajuntament de Valéncia i que açò nos ha permés colaborar en totes les associacions de Benimaclet que aixina ho vullguen, aportant orientació i assessorament en temes relacionats en el nostre poble. Hem atés a associacions tant dispars com l'Associació veïnal de Benimaclet, la Confraria dels Sants de la Pedra o Cuidem Benimaclet i esperem que la nostra faena, complementària ad elles, continue per a mantindre els nostres principis fundacionals.

    Est any encetarem la nostra participació en la Junta de Districte d’Exposició a on solicitàrem una ajuda per a la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet, que finalment se pogueren dur a terme.

    En juny vàrem presentar, en colaboració en la Confraria de Benimaclet, el llibre “Història de la lloable Confraria de Benimaclet (1548-2024)” que recull l’història de vora cinc segles de la nostra Confraria. La presentació del llibre va ser un gran èxit, en la participació del nostre president, Pau Giner i de Vicent Valiente, secretari de la Confraria, Vicent Pons, canonge de la Catedral, el síndic Paco Cuenca i el prior José Antonio Varela.


    Durant el any participàrem en les reunions convocades per l’Associació de veïns de Benimaclet per a consensuar una postura en comú respecte al proyecte del PAI de Benimaclet.

    Vàrem participar en l’elaboració d’un parell de treballs en el Llibre de Festes sobre el desaparegut matador de Benimaclet, a càrrec de Cristobal Cuenca i atre sobre el músic Belando i la relació de Benimaclet en el poble d’Utiel elaborat per Pau Giner.

    En setembre, dins de les Festes Patronals tingueren lloc els IV Jocs Florals de Benimaclet, una justa lliterària que s’havia celebrat abans de la guerra civil i que havia quedat en l’oblit. L’acte va ser un gran èxit de participació, en més de quaranta obres presentades de gran nivell. El dimarts de festes varen acodir a Benimaclet una bona representació de l’intelectualitat valenciana: el regidor de Cultura José Luis Moreno, el honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, el President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Ricart Folgado, acadèmics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana,... Actuà com a IV Regina dels Jocs Cristina Mares, el nom de la qual quedarà escrit en lletres d’or en la memòria de Benimaclet. El mantenedor de l’acte fon el gran intelectual valencià Òscar Rueda. El guanyador de la Flor Natural fon Joan Josep Serra i la viola d’Or recaigué en Ampar Cabrera. La poesia Emili Baró en castellà anà per a Sebastian Lliso, el Carles Salvador de narrativa per a Miquelo Garcia Maldonado i el Eduard Buil d’investigació per a Javier Navarro. Un dia per a l’història de Benimaclet.




    En novembre un dels nostres més actius colaboradors, Vicente Valiente, presentà la seua tercera novela “¡Qué bello es vivir!” en el Llar Cultural de Benimaclet. En l’acte participaren, a banda de l’autor, el gran deportiste valencià Recaredo Agulló i el president de la nostra associació, Pau Giner.


    Estem preparant la presentació de la publicació de les obres premiades en els IV Jocs Florals de Benimaclet i la presentació de la V edició per a 2025.

    A banda continuem en la faena en les rets socials promovent la nostra identitat com a poble. Participem activament en Facebook i Instigram i mantenim tota l'informació que hem publicat en el nostre blog (a on hem superat les 400 entrades). Damunt hem estrenat un canal en Telegram i atre en whatsapp.

    Només nos queda desijar-vos un bon any 2025 i quedem a la vostra disposició per a treballar per Benimaclet.


    Una atenta salutació

martes, 24 de diciembre de 2024

¡Bon Nadal 2024!

BON NADAL 2024

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2025. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble i dinamisant la seua vida cultural.
 Moltes gràcies per estar al nostre costat.




lunes, 2 de diciembre de 2024

Incendi en el cine parroquial

INCENDI EN CINE PARROQUIAL 


En 1919 havia arribat a Benimaclet un jove vicari per a ajudar en la llavor pastoral dels més jóvens del poble, José Cantos i Bayona. Encara no havia complit els 30 anys quan va arribar i el seu primer destí havia segut la parròquia de Montortal. 

En l'intenció d'entretindre als jóvens del poble, d'una manera que no anara contra la moral catòlica, va convéncer al retor titular, Don Miguel Zaragozà, per a montar un cine parroquial en els locals del carrer Santíssim Crist de la Providència. 

L'arribada del cine a Benimaclet va fer possible que molts benimacleters pogueren vore per primera volta alguna película, per atra banda l'església s'assegurava que les películes foren d'acort a la moral que defenia. 

En les festes de Nadal de l'any 1921 és va produir una gran desgràcia. Per motius desconeguts es va iniciar un incendi en el local. El caos s'apoderà dels assistents en mig de la foscor, el fum i les flames. Don José no dubtà en arriscar la seua vida per a traure als chiquets que hi havia en el cine. A causa de la seua valent acció el vicari va patir greus cremadures en el seu cos que provocaren les morts uns dies més tart. 

La prensa del moment anuncia que el Governador a l'alcalde de Benimaclet ordenà el tancament d'un cine el 4 de Giner després de l'inspecció realisada (imaginem que relacionada en el fatal incendi). 

El 10 de Giner de 1922 a les 23:30 hores de la nit moria en sa casa situada en el Carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) número 13 de Benimaclet. 

El Diari de Valéncia del 12 de Giner de 1922 narrava aixina el funeral i soterrar: 

Ayer tarde verificóse el entierro de los restos mortales del malogrado Vicario de Benimaclet, nuestro amigo señor Cantos Bayona, dando lugar a imponente manifestación de duelo por parte de los vecindarios de aquel poblado y del de Alboraya, en cuyo cementerio fué inhumado el cadáver. 

En el acompañamiento figuraban los niños del Asilo de San Juan de Dios, todos los de las escuelas públicas de Benimaclet y las asociadas a todas las Corporaciones de la misma parroquia, llevando cirios encendidos; el Clero parroquial, yendo de Preste don Rafael Tramoyeres, y tras el féretro, conducido por socios del Sindicato Católico, iba el duelo, que presidían: por la familia, don Jesús Cantos, hermano del finado, y un tío del mismo; el Cura Párroco, don Miguel Zaragozà; el reverendo Padre José María Zaragozá, franciscano; un padre Camilo, y el presidente de dicho Sindicato. 

Terminado el oficio de sepultura en Benimaclet, se puso marcha el cortejo hacia Alboraya, en donde fué recibido por el Clero de la población, presidido por el señor Cura Párroco, dirigiéndose primero a la puerta de la iglesia, y después al cementerio, acompañado de gran número de vecinos de los dos indicados pueblos y muchos amigos de Valencia, entre ellos respetables sacerdotes. 

Pudimos observar lo muy sentida que ha sido la muerte del señor Cantos, tanto por las excelentes prendas personales que en él concurrían como por las causas que la han motivado, no temiendo asegurar que las lágrimas asomaron en los ojos de todos los que asistieron y presenciaron el desfile de la triste comitiva. 

Sirva esto de algún consuelo a los apenados padre y hermano del señor Cantos (q.e.p.d.)