La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

 LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

El dia del Crist

 EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany serà diferent, per les llimitacions degudes a la pandèmia del Covid-19. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, ésun dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que enguany no se celebrarà, pero que començava a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Passà dels Sants 2020

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. La pandèmia ho ha impedit.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisarà un acte religiós en l'Ermita de Vera en aforament llimitat.

En condicions normals s'haguera continuat en el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte.

Programa de Festes Patronals 2020

 PROGRAMA DE FESTES DE PATRONALS

 - BENIMACLET 2020 –

FESTES DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT I DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA

Enguany, degut a la pandèmia i les indicacions de les autoritats locals i autonòmiques, les Festes Patronals se voran reduides als actes autorisats que complixen en les normatives per a evitar l'alvanç de la pandèmia. Bones festes a tots i esperem que l'any que ve puguen celebrar-se en tota le seua intensitat.

DIMARTS 15 DE SETEMBRE 

19:00  Missa en l'ermita de Vera en honor als Sants Patrons de Benimaclet Abdon i Senent (aforament llimitat)

DIMECRES 16 DE SETEMBRE 

19:30 Missa i Primer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència en la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

DIJOUS 17 DE SETEMBRE 

19:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa i  segon dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència. 

DIVENDRES 18 DE SETEMBRE 

19:30 En l'Iglésia Parroquial Missa i Tercer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de la Providència 

DISSABTE 19 DE SETEMBRE 

FESTA DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT 

19:30 En l'Iglésia Parroquial. Missa solemne en honor dels Sants Màrtirs Patrons Abdó i Senent.

A continuació acte cultural-artístic. 

DUMENGE 20 DE SETEMBRE 

FESTA DEL CRIST DE LA PROVIDÈNCIA 

12:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa Major en honor del Santíssim Crist de Providència. 

19:00 Missa i Benedicció del nostre Poble de Benimaclet i els seus habitants dels del cancell del temple parroquial de Benimaclet. Se li cantarà l'himne des de dins i en la Plaça.

DILLUNS 21 DE SETEMBRE

Dia dels Cofrades difunts

19:30 Missa de difunts en sufragi dels Clavaris i Cofrades difunts.

Notes:

L'aforament és llimitat per a tots els actes. S'han d'atendre les indicacions dels colaboradors.

Enguany, més que mai, demanem que s'adornen les nostre fronteres i balcons en els tapiços del Crist, llançols i/o Senyeres per a donar a conéixer que el nostre poble està en festes.

Els actes religiosos que se celebren en el temple parroquial podran seguir-se pel canal Youtube de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet.

Poble de Benimaclet reproduix els programes de les distintes clavaries i no es responsable de qualsevol erro que se haja produit al transcriure o traduir els mateixos. Aixina mateix qualsevol correcció o comentari es benvingut.

Festes Mare de Deu 2020

LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

Enguany, pels motius de la Pandèmia, la Festa s'ha vist reduïda a les celebracions religioses permitides per les autoritats civils, prenent les mides de seguritat que marquen estes autoritats.

El programa de festejos quedarà aixina:

Dissabte 12 de Setembre de 2020

- 18:45 Ofrena de les Alfàbegues

- 19:00 Reço de la Sabatina

- 19:30 Missa

Dumenge 13 de Setembre de 2020

- 12:30 Solemne Missa en Honor a la Mare de Deu de l'Assunció cantada pel Còr Parroquial de Benimaclet.

Són Clavariesses de l'any 2020

Maria Angeles Palacios Palacios

Isabel Giménez Cariñana

Maruja Ferrer Català

Teresa Palmer Ferrer

Amparo Laguarda Carsí

Elvira Laguarda Cubells

Elvira Martinez Laguarda

Lola Serra Sanchis

Poble de Benimaclet fa 4 anys

 POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 4 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem quatre anys junt als nostres seguidors.

Hui, quatre any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, més de 4500 amics en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos quatre anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

- I estem en preparació d'atres dos dels que pronte tindreu notícies.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

En començar el nostre quint any de vida tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos quatre anys! 

La vía Churra d'Aragó

LA VIA CHURRA

Placa i troç de via que recorda el pas de la Via Churra
per Benimaclet.

L'antiga "Via Churra" perteneixia al ferrocarril entre Calatayut-El Grau de Valéncia i es va construir a finals del sigle XIX per mig de la fòrmula de la concessió a la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó. Dos holandesos, Joseph Devolder i Víctor Stoclet, representants en Espanya de la Societé Générale pour favoriser l'Industrie Nationale, es varen aliar en capitalistes locals i varen crear en 1895, la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó, que va conseguir posar en marcha en 1898 la secció ferroviària Sagunt-Sogorp. En 1902 la llínea s'estendria fins a Valéncia i el port, passant pels pobles de l'Hort Nort com Meliana, Almàssera, Alboraya i Benimaclet, abans d'arribar a l'estació d'Aragó. D'aquell ferrocarril tradicional només queda, a dia de hui en funcionament, la part central de la llínea, entre Caminreal i Sagunt, ya que els extrems d'este ferrocarril es varen quedar sense servici en 1984. En 1974 l'Estació terminal de Valéncia (la d'Aragó) ya s'havia derribat en 1974 dins de l'expansió urbanística de la ciutat.

Estació d'Aragó

El tren inicialment partia de l'imponent Estació d'Aragó situada en l'Alameda de Valéncia, junt al Riu Turia i l'Avinguda del Port. Alvançava per lo que hui és l'Avinguda d'Aragó i creuava les vies del trenet del Grau i es dirigia direcció al Nort creuant per mig de passos a nivell els camins de Vera, les Fonts i Farinos per a enclavar-se dins de la Partida de Masquefa, ya en Alboraya. En el poble d'Alboraya tenia la seua primera parada, un chicotet abaixador que encara hui es conserva.

Via Churra en Alboraya, al fondo Benimaclet

La construcció del tram que afectà a l'Horta de Benimaclet fon entre 1898 i 1902, ya entrat el segle XX. S'expropiaren els terrenys als llauradors afectats per la nova obra ferroviària per ser una obra d'interés general. Durant vora 80 anys els trens circularen en distintes freqüències creuant els camps de l'Horta de Benimaclet, una mija de 4 trens per direcció, 8 trens al dia (destinació Calatayut, Terol, Xèrica o Sogorp). 

Era comú que els benimacleters s'acostaren a les vies a despedir els amics o familiars que agarraven el tren des de Valéncia. El nom popular de "via Churra" prové de que era utilisat pels immigrants d'Aragó que residien habitualment en la ciutat de Valéncia i regressaven a visitar els seus pobles gràcies ad esta infraestructura ferroviària.

Encreuament de les vies del trenet i via Churra

Un fet que recordaran molts benimacleters de més edat era l'encreuament del trenet del Grau (actual tramvia) en el tren d'Aragó que obligava al trenet a detindre's durant, en algunes ocasions, durant molt de temps a l'altura d'on hui està la torre-mirador (junt a l'Universitat Politècnica) per a cedir el pas al Ferrocarril de la Via Churra. L'espera en estiu es fea llarga ya que els vagons d'aquell temps no eren com els d'ara i no primava la comoditat.

Desgraciadament la via també dugué algun episodi negre per al poble de Benimaclet i l'imprudència o despist s'endugueren per davant la vida d'alguns veïns.

En finalisar l'explotació de la via en 1984 la via quedà abandonada fins a que a principis del segle XXI va ser reacondicionada con a via verda i actualment és molt utilisada per veïns de la ciutat i dels pobles de l'Horta per a caminar o practicar deports i se coneix com "Senda del Colesterol".

25 d'Abril, dia de dol valencià

EL 25 D'ABRIL, DIA DE DOL VALENCIÀ

Batalla d'Almansa

El 25 d'abril el Poble Valencià commemora la derrota de les tropes de l'Archiduc Carles en la Batalla d'Almansa i les seues conseqüències, la pèrdua del Furs del Regne de Valéncia.

La batalla d’Almansa s’inserta dins de la Guerra de Successió, en la que els dos aspirants a la corona d’Espanya -l’Archiduc Carles i Felip d’Anjou- lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols. Els regnes de l’antiga Corona d'Aragó, entre els quals es trobava el Regne de Valéncia, prengueren partit majoritàriament en favor de l’Archiduc (de la dinastia dels Àustria), puix significava el respecte cap a les institucions i lleis pròpies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d’Anjou representava una monarquia centralisadora de tall francés sense cap tipo d'interés en respectar les llibertats dels pobles.

Els valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostre llibertats nacionals -els maulets- i els que, per motius econòmics de classe, no tenien escrúpuls en vendre el nostre poble -els botiflers-. Els primers recolzaren llògicament a l’Archiduc, mentres que els atres ho feren al príncip francés.

Els maulets, que lluïen com a distintiu una veta blanca, estaven compost socialment per les classes menys elevades de la societat valenciana, per no solament per llauradors com pot creure's per l’etimologia de la paraula maulet (diminutiu de “maula”, que es referix a una persona de baixa categoria social, que està en relació de subordinació respecte d’un atra). També s’enquadraven dins dels maulets: el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.

Els botiflers, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l’alta noblea terratinent, pero també s’inclogueren l’alta jerarquia eclesiàstica i els llauradors de realenc. 

El nom botifler prove de la paraula frances “beautéfleur”, que es la flor de lis borbònica.

Els resultats de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V. Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes i per els Decrets de Nova Planta s'aboliren les Lleis Valencianes, que encara a dia de hui no han pogut recuperar-se.

Informació obtinguda de:

25 d’Abril - Quaderns de Divulgacio 8 de Lo Rat Penat - Mª Pilar Proper – Josep Manuel Matas

19 d'Abril, dia de dol

19 D'ABRIL, DIA DE DOL

Des de Poble de Benimaclet volem expressar el maxim respecte a les families que han perdut algun dels seus membres acompanyant-los en el seu dol i dedicar este dia en memòria de totes les persones que han faltat a causa del COVID-19.

També nos solidarisem en tots els que lluiten contra el virus i en els sectors que, en la seua entrega i treball, estan fent front a la pandemia i fent que estos moments tant dolorosos pugam soportar-los en millors condicions.

Demà, dumenge 19 d’abril a les 12:00 hores nos sumarem ad este dol estenent les nostres senyeres en un crespó negre i secundant els 3 minuts de silenci decretats per la Generalitat.

En el nostre desig queda la fi d’este malensomi i la pronta recuperació de tots els que el patixen, pero sobretot el que s’acaben les víctimes d’esta espantosa pandèmia.

Processó de l'Encontre 2020

PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. Enguany degut a l'Estat d'Alarma per motius sanitaris no podrà realisar-se, pero vos contem un poc de la seua història.

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948

“La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.

Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.

El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve”

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet.

Bon dia de Pasqua 2020

BON DIA DE PASQUA

Desde Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Informació Coronavirus

INFORMACIÓ CORONAVIRUS

Des de Poble de Benimaclet volem demanar als veïns de Benimaclet que davant de la situació d'emergència que estem vivint per la transmissió del Coronavirus seguixquen en tot moment les indicacions de les Autoritats Sanitàries (Ministeri de Sanitat i Conselleria de Sanitat) i eviten fer cas de les informacions de fonts no fiables.

És per això que aprofitem per a compartir l'informació del Ministeri de Sanitat i les webs on podran trobar tota l'informació disponible en este moment.

Preguntes i respostes sobre el nou coronavirus (COVID-19) 

¿QUÉ ÉS EL NOU CORONAVIRUS? 

Els coronavirus són una àmpla família de virus que normalment afecten només a animals. Alguns tenen la capacitat de transmetre's dels animals a les persones. 

El nou coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipo de coronavirus que pot afectar a les persones i s'ha detectat per primera volta en decembre de 2019 en la ciutat de Wuhan (China). 

Encara hi ha moltes qüestions que es desconeixen en relació a la malaltia que produïx: COVID-19. 

¿QUINS SÓN ELS SÍNTOMES DE COVID-19? 

Els síntomes més comuns inclouen febra, tós, i sensació de falta d'aire. En alguns casos també pot haver síntomes digestius com a diarrea i dolor abdominal. La majoria dels casos presenten síntomes lleus. 

En casos més greus, l'infecció pot causar neumonia, dificultat important per a respirar, fallo renal i fins i tot la mort. Els casos més greus generalment ocorren en persones d'edat alvançada o que patixen alguna malaltia crònica, com a malalties del cor, del pulmó o problemes d'immunitat. 

¿CÓM ES TRANSMET EL NOU CORONAVIRUS? 

Sembla que la transmissió és per contacte estret en les secrecions respiratòries que es generen en la tós o l'estornut d'una persona malalta. La seua contagiositat depén de la cantitat del virus en les vies respiratòries. Estes secrecions infectarien a una atra persona si entren en contacte en el seu nas, els seus ulls o la seua boca. Sembla poc provable la transmissió per l'aire a distàncies majors d'un o dos metros. En el coneiximent actual, les persones que no presenten síntomes no transmeten la malaltia. 

¿QUINES SÓN LES ZONES DE RISC?

Segons l'evolució de la situació, les zones de risc poden anar variant. Es pot consultar el mapa de zones de risc en: 

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/ccayes/alertasactual/ncov-China/areas.htm 

¿EXISTIX UN TRACTAMENT PER AL COVID-19? 

No existix un tractament específic, pero s'estan amprant alguns antivirals que han demostrat certa eficàcia en estudis recents. Sí existixen molts tractaments per al control dels seus síntomes per lo que l'assistència sanitària millora el pronòstic. 

En ser una infecció produïda per virus, els antibiòtics no deuen ser usats com un mig de prevenció o tractament. 

¿QUÉ PUC FER PER A PROTEGIR-ME? 

Les mides genèriques de protecció individual front a malalties respiratòries inclouen: 

- Higiene de mans freqüent (llavat en aigua i sabó o solucions alcohòliques), especialment després de contacte directe en persones malaltes o el seu entorn. 

- En tossir o estornudar, cobrir-se la boca i el nas en el colze flexionat. 

- Usar mocadors d'un únic us, i tirar-los en acabant del seu us. 

- Si es presenten síntomes respiratoris, evitar el contacte pròxim (mantenint una distància d'un metro aproximadament) en atres persones. 

- Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca, ya que les mans faciliten la transmissió. 

No cal prendre precaucions especials en els animals en Espanya, ni en els aliments, per a evitar esta infecció. 

¿DEC UTILISAR MASCARILLES PER A PROTEGIR-ME? 

La població general sana no necessita utilisar mascarilles. Les mascarilles ajuden a previndre la transmissió del virus si les porten les persones que estan malaltes. 

Els professionals sanitaris indicaran l'us de mascarilles en aquelles situacions en les que es considere necessari en cada cas. 

Un us inadequat de mascarilles pot contribuir a un desproveïment de les mateixes en aquelles situacions per a les que estan indicades. 

¿ES RECOMANA VIAJAR A UNA ZONA DE RISC?

No es recomana viajar a les zones afectades a no ser que siga estrictament necessari. 

El Ministeri de Sanitat actualisa les seues recomanacions a viagers en la @web: 

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/ccayes/alertasactual/ncov-China/ciudadania.htm 

¿QUÉ TINC QUE FER SI TINC SÍNTOMES? 

Les persones que presenten síntomes respiratoris (febra, tós i sensació de falta d'aire) i hagen estat recentment (en els 14 dies previs) en una zona de risc o hagen tingut contacte estret en una persona que siga un cas confirmat, deuran quedar-se en el seu domicili i contactar en els servicis de salut telefònicament (teléfon 900 300 555) 

Els servicis sanitaris valoraran el seu estat de salut i l'antecedent de viage i el possible contacte en casos de coronavirus. 

ENLLAÇOS D'INTERÉS

Per a més informació, es poden consultar les següents fonts oficials. 

Ministeri de Sanitat: 

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/ccayes/alertasactual/ncovchina/home.htm

Ruta pels bunyols de Benimaclet

RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60

La primera parada són els Bunyols d'Adela. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22. L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Carrer Puçol

Podem continuar per la Plaça de Benimaclet fins al carrer Puçol on trobem els Bunyols del carrer Puçol (en el local on es montava el belem de Benimaclet), en front del Forn de Cuenca se situa està parada regentada des de fa uns anys per diverses dònes de Benimaclet, com Teresa Bori "la Chocolatera". Fan diferents classes de bunyols tradicionals (carabassa, figa,...)

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Bunyols de carabassa de bon tamany que se poden tastar tot l'any.

Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?