La Reconquista de Valéncia i Benimaclet

LA RECONQUISTA DE VALÉNCIA I BENIMACLET

Jaume I

La conquista de Valéncia (o بلنسية en àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys, entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de Valéncia.

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la pressa de Morella per Blasco d'Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei Jaime I; va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les taifes de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit despuix de la fragmentació de l'imperi almohade en 1228.

S'han diferenciat tres fases:

Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques septentrionals fins a Burriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un rat penat.

La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9 d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la capitulació es va firmar el 29 de setembre).

En la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar (1245).

Horta de Benimaclet

Segons narra Vicent Boix en “Història de la Ciutat i Regne de Valéncia” en 1845, una volta Jaume I havia decidit la Conquista de la ciutat de Valéncia se desplaçà des d'El Puig de Santa Maria fins a Russafa per a sitiar la ciutat. El sege va durar des d'Abril fins a Setembre, el 29 de Setembre capitulava el rei Zayt.

En el Nort de la Ciutat, entre Benimaclet i el Grau se situaren les forces aragoneses, els Ballesters de Jaca. I esta zona va ser repartida posteriorment entre els aragonesos.

Boix ho narra aixina:

“Mort en el castell del Puig el brau Guillem d'Entença per l'any 1237, activà Don Jaume les seues operacions, i poc de temps més tart de la mort d'aquell célebre paladí se trobava ya el princep belicós a la vista de la capital del Regne, i establí el seu campament en la part del Migdia, en l'Alqueria de Russafa. Els Ballesters de Jaca en una esquadra de la cavalleria del Temple se situaren en l'Horta d'esta ciutat, quarter de Benimaclet, part de Llevant, entre este lloc, el Grau i la ciutat.”

Llibre del Repartiment

I anota Boix que “Este terreny el va repartir el Conquistador entre els templaris i els hòmens de Jaca, com ho confirma el haver segut el prior del monasteri de Montesa, en calitat de subrogat del antic priorat del temple, l'amo solariec d'este partit, conegut com Clòsa del Temple, situat entre el camí de Benimaclet i la séquia de Mestalla.”

Est és el motiu pel qual primers Senyors de Benimaclet foren els germans aragonesos Garcia i Ximeno Pérez de Pina. El nomenament d'estos com senyors va tindre lloc l'1 de Juliol de 1238, uns mesos abans de la capitulació de la ciutat. La donació era a perpetuitat. Els Pérez de Pina eren originaris d'Osca en el Regne d'Aragó i diversos cavallers en este llinage acompanyaren al rei Jaume I en la Conquista de Valéncia.