Joan Josep Serra: "Un poble sempre serà poble si les seues gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell"

Joan
Josep Serra va nàixer en Mislata en 1965, encara que ha vixcut en els
Orriols gran part de la seua vida. Escritor format en els Cursos
d'Iniciació a la Poesia que organisa Lo Rat Penat, s’introduïx en
un primer moment en el món de la poesia festiva. Membre de la
Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Soci
fundador de l'entitat cultural del món de les falles, el Casal
Bernat i Baldoví. També forma part del Colectiu d'Autors
Inestables, format per escritors i artistes gràfics. Destaca el seu
treball com a crític i guioniste, camp a on porta més de 500 Falles
i Fogueres versades. Té en el seu haver diversos guardons com
l’Elvira Carles en els Jocs Florals de Valéncia 2001 i 2005, el
Vicent Añon, també dels Jocs Florals de Valéncia en l'any 2008, el
Premi Roberto Salvador de l'Ateneu Cultural de Paterna en 2014,
l'Extraordinari Josep Bea i Izquierdo a l'autor novell del Concurs de
llibrets de falla de Lo Rat Penat de 2015), la Viola d'Or dels Jocs
Florals de Valéncia 2015, el Socarrat de Poesia de l'Ateneu Cultural
de Paterna en 2016 i el primer premi Bernat i Baldoví del Concurs de
llibrets de falla de Lo Rat Penat en 2016. Destaca el seu poemari
Memòries d'un elefant (l'Oronella – 2018) i La pluja que tot ho
banya (La llimera del corral - 2023). A banda té obra publicada en
els llibres colectius com Corona Poètica a la Mare de Deu dels
Desamparats. Cent anys de Trasllat (1911-2011) (LRP – 2011), XIII
Certamen Lliterari de Paterna 2014 (Ateneu de Paterna – 2014) i
Clams contra el silenci (AELLVA-2022). Trobem el seu treball Jurats
de falla en l'obra colectiva del Casal Bernat i Baldoví sobre el
futur de la festa fallera Des del Casal. Oberts al debat faller
(l'Oronella - 2015). En 2016 fon nomenat Escritor de l'Any per la
AELLVA.
Com
a guanyador de la Flor Natural dels IV Jocs Florals de Benimaclet,
¿cóm valora la recuperació d'este certamen en un moment en que
l'art de les lletres pareix passat de moda?
En
lo que te que vore en la tradició, i la recuperació de l'història,
és important que es recuperen certàmens poètics que en el seu
moment naixqueren en la clara intenció de la continuïtat, pero que
degut a una guerra civil, mai més es recuperaren, fins als nostres
dies. Al mateix temps és una nova oportunitat per als poetes i
poeteses de crear.
¿Qué significa per a vosté que
el seu nom s'haja unit als dels 3 anteriors guanyadors de la Flor
Natural?
Sense
cap dubte, tot un honor, ya no sols per formar part junt a atres
poetes com a guanyador, que més tart serien referents de la poesia
en llengua valenciana, si no pel nivell poètic i patriòtic de molts
dels valencianistes que organisaren aquells primers Jocs
Florals.
¿Quina és la seua relació en Benimaclet?
Yo,
encara que Mislater de naiximent, porte prop de 25 anys vivint als
Orriols. No és rar que totes les semanes recórrega els carrers de
Benimaclet, inclús molts matins desdejune en una cafeteria davant
del colege Claret, o compre alguna botella de vi, en la Bodega de
Baltasar Seguí, abans d'agafar el 12 en Emili Baró i tornar als
Orriols.
Benimaclet ha passat de ser un poblet pròxim al
Cap i Casal a principis del XX a convertir-se en un barri més
de la ciutat ¿Cóm valora als que lluiten per mantindre
l'identitat del poble?
Fer-ho,
és l'única manera de que eixa identitat no es perga mai. Les
costums, tradicions, recorts, i les gents, són part d'un passat, al
que ben de cor hi ha que venerar en total respecte, sense oblidar,
que el present i el futur, estan arraïlats i sembrats en un passat
que mai deu ser oblidat. I un poble sempre serà poble si les seues
gents mantenen viva la flama, de ser i formar part d'ell.
Entrant
en la seua faceta lliterària, ¿Cóm se va introduir en el món de
les lletres?
En 14 anys ya escrivia alguns versos, que
guardava com un tesor en uns quaderns manuscrits, puix la poesia
sempre m'agradat. Unes décades més tart, m'atrapa el gènero
lliterari de la poesia festiva, assistint als cursos de poesia de Lo
Rat Penat. També dins de la poesia festiva, com part de la meu
formació, ha segut molt important la llectura d'atres poetes
festius, absorbint d'ells moltes de les seues tècniques. També
m'han servit d'escola les més de 800 falles i fogueres que porte
fins ara versades. La poesia més seriosa me servix molt com a
teràpia personal, crear-la per a mi és un repte, en que intente en
llenguage poètic generar uns sentiments. La poesia festiva, sense
dubte, desperta el meu yo més gamberro.
¿Cóm
s'inspira per a les seues obres?
En
qualsevol cosa que me produïxca interés per a escriure. Tinc que
tindre i sentir fascinació per lo que vullc escriure. No m'agrada
forçar el vers, i escriure sobre coses que poèticament poden ser
interessants, pero que no desperten en mi cap motivació.
L'observació dels comportaments humans, també formen part de la
meua inspiració. M'enchisa la presència de la mort, pense que la
mort com a concepte poètic és molt interessant.
¿Qui o
quins consideraria els escritors/escritores que més li han influït?
En
llengua valenciana Anfós Ramón i Rafael Villar, possiblement estic
més prop d'ells que d'atres. Pero com a bon llector, m'enchisa la
poesia de Casp, en un estil elegant a més no poder, m'agraden molt
Emili Ridocci, Miquel Castellanos. En castellà, m'agraden moltíssim
Francisco Brines, Luis Garcia Montero, Carlos Marzal, José Agustín
Goytisolo.
¿Quin considera que és el llibre que més
l'ha marcat?¿Per qué?
És
impossible nomenar u. Ficaré estos cinc, pero ne són molts més.
Cartas a un Joven Poeta, de Rainer Maria Rilke, Metales Pesados de
Carlos Marzal, Casa de Misericordia, de Joan Margarit, Gran Sonata
de la la Pàtria de Xavier Casp, Des de la veu del Silenci, d'Anfós
Ramon.
¿Qué
li va fer animar-ser a participar en este certamen?
Pense
que és molt important, per part dels escritors, recolzar noves
iniciatives. I sense dubte, i per lo menys per a mi la part
sentimental és molt important, puix només recordar l'història
d'aquells primers Jocs Florals, és una motivació i un estímul més
que suficient per a participar.
Les
lletres valencianes pareix que estan tornat a renàixer i es neguen a
morir ¿Quines mides considera necessàries per a fomentar-les?
A
vore, tenim dos vertents, en quant a la poesia més seriosa, no són
tants com pensem els autors que participen en certàmens i concursos,
i dir que el present és bo, seria, dir una veritat a miges. Fa falta
una major incorporació de poetes i poeteses als concursos, així com
la creació de noves oportunitats. En la part de la poesia festiva,
la cosa canvia, en estos moments hi hauran més de quaranta autors i
autores de llibrets de falla. Mai en l'història han hagut tants
poetes, i tanta calitat dins del Concurs de Llibrets. Seria molt
important, que una part dels autors de poesia festiva s'incorporaren
a la part més seriosa de la poesia. Moltes vegades, el factor temps,
influix en una major implicació, puix la gran majoria d'autors tenen
els seus treballs, i repartir temps de creació i d'oci és moltes
voltes complicat.
¿Participarà en els V Jocs
Florals de Benimaclet?
Si
tinc alguna cosa que dir, i que me motive a escriure, per supost.
Pero també des d'ací anime a tots els poetes i poeteses a
participar en els V Jocs Florals de Benimaclet, l'experiència que
vaig viure va ser molt entranyable, yo me vaig sentir com si haguera
fet un viage en el temps, i eixa llarga interrupció dels Jocs
Florals, mai s'haguera produït, tot gràcies a l'Associació
cultural Poble de Benimaclet, Clavaria Ancla 53, i a totes les
persones del poble de Benimaclet que assistiren, per a fer justícia
a la gent de Benimaclet que fa 80 anys celebraren des del poble i per
al poble aquells primers Jocs Florals.