domingo, 17 de noviembre de 2024

Presentació de ¡Qué bello es vivir", tercera novela de V. Valiente

PRESENTACIÓ DE "¡QUÉ BELLO ES VIVIR!", TERCERA NOVELA DE VICENTE VALIENTE


Vicente Valiente Calvo (Benimaclet, 1954) ha presentat hui en el Llar Cultural de Benimaclet la seua tercera novela (despuix de les que va dedicar a Egipte: “Regreso a Egipto” i “En busca de Keops”). En esta ocasió “¡Qué bello es vivir!” és una història situada en la Roma Imperial de l'any 70 al 85, que té com a característica unir una segon trama ambientada en el nostre temps i el nostre poble.

El Llar ha quedat menut per a la presentació; una sala repleta d'amics de Vicente, que ne són molts, esperaven en suma atenció les seues paraules, que per cert no han defraudat per a res. La seua filla Marisa ha segut la conductora de l'acte. Abans de començar s'ha guardat un minut de silenci en memòria de les persones han perdut la vida en la desgraciada DANA dels passats dies. En primer lloc Recaredo Agulló, renomenat atleta valencià i amic de Vicente, ha animat al públic a llegir el llibre i ha fet un repàs als lloc a on transcorre l'acció. En acabant, el mege de Benimaclet i president de la nostra Associació Pau Giner ha posat en valor el fet d'escriure per millorar la salut física i mental i per a combatre malalties que estan relacionades en la degeneració cerebral, i ha aconsellat al públic que donen el primer pas per a agarrar la ploma o el teclat de l'ordenador i s'animen a plasmar les seues històries.

A continuació ha arribat el torn de Vicente Valiente, el qual en una enorme satisfacció ha agraït al centenar llarc de persones la seua assistència, a pesar de ser un dia perfecte per a eixir a passejar. Entre els seus amics moltes cares del Correcaminos, i sobretot de gent del poble de Benimaclet.


En paraules de Recaredo Agulló “La novela nos parla de gladiadors romans, d'esclaus, d'hòmens i dònes que sofrixen, que es busquen, de dolors profunts, d'anhels. És una novela de romans, de costums, una novela policíaca, una novela d'aventures i una novela de cine. Si la lliges voràs perque és de cine en lletres mayúscules.”

Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a Vicente Valiente pel seu nou llibre, que estem segur que serà un gran èxit. Persones com ell, fan gran el nostre poble. Animem als nostres seguidors a que lliggau la novela, no vis deixarà indiferents.









jueves, 14 de noviembre de 2024

El Rector Zaragozà

EL RECTOR ZARAGOZÀ 

Benimaclet conta en un carrer dedicat al Rector Zaragozà, que fa referència a qui va ser durant casi 50 anys retor de Benimaclet, Don Miguel Zaragozà i Barber

Va nàixer en La Vila (La Marina Baixa) el 19 de Setembre de 1876. Cursà estudis en el Seminari de Valéncia per mig d'una beca especial, que obligà a son pare a posar un aval sobre una finca. Es va doctorar en Sagrada Teologia. Va ser ordenat sacerdot el 29 d'Abril de 1900. Començà el seu eixercici pastoral en La Jara, vicaria de Dénia i més tart en Silla. 

Per oposició conseguix la plaça vacant de Retor de Benimaclet en novembre de 1909 (ara fa 115 anys), en aquell moment es tractava d'una plaça en propietat i vitalícia. Don Miguel arriba a una localitat rural i encara majoritàriament catòlica. 

Durant la seua estància en Benimaclet va promoure la creació del Sindicat Agrícola de Sant Josep, al que pertanyien la majoria dels llauradors de Benimaclet i la Banda de Música de Benimaclet. També promocionà la Cooperativa i el Patronat de Benimaclet. Des dels locals parroquials va promocionar a polítics tradicionalistes i era habitual que política i religió estigueren massa barrejades. Al seus sermons dominicals acodien fidels i adversaris polítics, ya que en ocasions eren mítins que més tart es distuien en els cassinos del poble. 

Durant la Guerra Civil, l'Església va ser saquejada i mutilada. Les obres d'art foren cremades en un camp prop del poble i l'orgue va ser destruït. Part de la documentació històrica desaparegué. Don Miguel se mantingué amagat en el seu poble natal, gràcies a l'ajuda de l'alcalde que el va protegir. 

En tornar a Benimaclet, no va denunciar a cap veí, a pesar de la persecusió. En la documentació que se conserva, el retor no identifica als que varen destruir l'iglésia i les imàgens, referint-se com a forasters. En aquell moment, al no dispondre d'Església, s'improvisà una capella provisional en l'Alqueria del Saco, en el camí Farinós, en front del matader municipal de Benimaclet. 

A partir d'este moment Don Miguel continuà en la seua llavor pastoral sent un personage omnipresent per als benimacleters d'aquell moment. Amplià el cementeri parroquial, comprà un nou orgue, cedí el terrenys per a la construcció del Cottolengo,... 

En Abril de 1950 va celebrar els 50 anys de sacerdot i Benimaclet ho va celebrar en una gran festa, el diari Las Provincias ho relatava aixina: 

Bodas de Oro sacerdotales del señor cura párroco de Benimaclet 


Muy brillantes han resultado los actos que en homenaje al señor cura párroco se han celebrado en esta valencianísima barriada con motivo de sus bodas sacerdotales. 

El sábado, y con asistencia de nuestro ilustrísimo y reverendísimo prelado (Marcelino Olaechea), quien celebró la santa misa y administró la comunión. Se efectuó el homenaje espiritual que le han dedicado las escuelas nacionales, municipales y particulares. Junto con el ilustrísimo y reverendísimo señor arzobispo ostentaban la presidencia el señor alcalde de la localidad, en representación del gobernador civil, y el teniente alcalde del distrito, don Antonio Blanch, en representación del señor Alcalde de Valencia. Por la tarde, en el local de Educación y Descanso, se efectuó una velada en la que intervinieron los alumnos y profesores de dichas escuelas. 

El domingo se celebró una misa solemne, se entonó el Te Deum y a continuación hubo besamanos asistiendo un inmenso gentío, además de las autoridades, Asociaciones, Cofradias y Ramas de Acción Católica. 

Por la tarde se descubrió una lápida conmemorativa y a continuación se llevó a cabo una sesión literario musical en los locales de Educación y Descanso tomando parte laureados poetas, Acción Católica y la laureda banda del Centro Instructivo Musical. 

El señor cura párroco, don Miguel Zaragozá y Barber, ha recibido muchas felicitaciones y numerosos y artísticos obsequios de sus feligreses. 


El 29 d'Abril de 1954 moria en Benimaclet, sent enterrat en el seu cementeri. 


viernes, 8 de noviembre de 2024

Presentació Llibre "'¡Qué bello es vivir!"

 PRESENTACIÓ LLIBRE "¡Qué bello es vivir!



El pròxim dumenge 17 de novembre tindrà lloc la presentació d'un nou llibre del benimacleter Vicente Valiente en el Llar Cultural de Benimaclet (carrer del Sants nº 7) a les 11:30 del matí.

Vicente Valiente és un gran aficionat a l'atletisme, des de la Societat Correcaminos) i està integrat en la vida cultural i festiva del nostre poble.

“¡Qué bello es vivir!”, la seua segona novela històrica, narra en esta ocasió una doble trama ambientada en l'imperi Romà i el Benimaclet actual. Valiente, ha fet gala de les seus dots per a l'investigació històrica, conseguint que el lector se sumergixca en aquell moment passat, tant lluntà en el temps i a volta tant pròxim culturalment.

En l'acte de presentació participaran, a banda de l'autor, el reconegut atleta valencià Recaredo Agulló i el mege de Benimaclet Pau Giner.

Durant l'acte podran adquirir el llibre dedicat per l'autor.



lunes, 4 de noviembre de 2024

El Murta, de bar de poble a local de moda


EL MURTA, DE BAR DE POBLE A LOCAL DE MODA

Anunci del Bar Murta en el Programa de Festes de 1985
El Bar Murta és un dels bars del nostre poble que resistix el pas del temps, adaptant-se als canvis que nos duen les noves generacions de benimaclets. 

El Bar Murta va nàixer com un Bar de poble, en els seus primers anys estava gestionada per una família molt apreciada en Benimaclet, la família d'Arrancapins. Allí anaven els hòmens pendre's una copa, charrar, vore el fútbol en la televisió o jugar a les cartes abans de dinar o sopar. Inclús va acollir una penya del Benimaclet club de futbol.

Actualment rebatejat com “La Murta Vins i Tapes” s'ha convertit en un dels locals de moda en Benimaclet, a on anar a fruir d'una conversació en amics mentres se degusten un bons vins i unes tapes preparades en gust.

La Murta en l'any 2018
Les seues portes decorades en versos de poetes valencians i la decoració interior evoquen temps passats en els quals Benimaclet va ser breçol de grans intelectuals valencians.

Es troba en l'encreuament entre el Carrer Murta i Frederic Mistral, on es planta la Falla Mistral Murta. Es pot arribar en l'autobús número 10 de l'EMT (que deixa a la porta) o en el metro o tramvia. Esperem que vos agrade.

miércoles, 30 de octubre de 2024

Tots Els Sants 2024

DIA DE TOTS SANTS EN BENIMACLET

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava menjar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

martes, 8 de octubre de 2024

¡¡Feliç dia 9 d'Octubre!!

  ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!


El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.


Carles Salvador 1920





Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

sábado, 5 de octubre de 2024

Primer Premi Ornamentació Forn Cuenca

 LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS


La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 
9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.
En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.
En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.
Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.
¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?
Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.
Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Enguany ha obtingut el Primer Premi d'Ornamentació que otorga el Gremi de Pasticers de Valéncia el Forn de Cuenca de Benimaclet. Volem felicitar Paco Cuenca i tot el seu equip per este reconeiximent i animem als benimacleters a que visiten el forn.


Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2024 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.

lunes, 16 de septiembre de 2024

Crònica Festes Patronals 2024

CRÒNICA FESTES PATRONALS BENIMACLET 2024



Ahir acabaren les Festes Patronals de Benimaclet del 2024, unes festes magníficament organisades que quedaran en la memòria dels benimacleters per molts motius que les han fet especials: la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet, la participació de la Real Senyera en la provessó del Crist i el bon orage que ha permés que se realisaren tots els actes programats per la Clavaris Ancla-53, baix la direcció de José María Greses Panach.


El divendres 6 s'inauguraren les Festes en el Pregó Cultural de Festes a càrrec de José Millet Roig, Catedràtic de la UPV. Va ser presentat pel Prior de la Confraria, José Antonio Varela en un emotiu acte que va tindre lloc en la Parròquia de l’Assunció. Millet, en un discurs en el que alternà valencià i castellà, vullgué deixar patent que per ad ell és un privilegi haver-li donat l’oportunitat de ser pregoner d’enguany. Recordà que no és fill de Benimaclet, pero viu 33 anys en el nostre poble i ací han naixcut els seus fills; estant implicat en les associacions com la Falla de San Petrillo. Això ha fet que sempre sentira com a u més de Benimaclet. Va fer memòria de l’orige musulmà de Benimaclet i cóm va mantindre la seua independència fins a finals del XIX quan passà a ser una pedania de la ciutat de Valéncia. Pero encara aixina se manté un sentiment de poble. També parlà del passat agrícola, i els Sants de la Pedra. Dedicà unes paraules a la Politècnica; la creació de la UPV en 1968, quan ell va nàixer. Ha remarcà dos característiques de Benimaclet: En primer lloc l’hospitalitat del habitants de Benimaclet en els estudiants, professors i personal de la UPV, lo que ha ajudat al seu desenrroll. Per atra banda l’autenticitat que ha fet possible mantindre 400 anys les nostres tradicions.. Des de Poble de Benimaclet felicitem a José Millet pel Pregó en el que nos va deleitar. Per la nit hi hagué un sopar de pataqueta en la Plaça amenisada el cantant Gustavo Paradis.


El dissabte 7 el Poble de Benimaclet se va omplir d'artistes que participaren en el VI Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet, que ya s'ha convertit en una bonica tradició, gràcies a la gestió de Santiago Gomez Carreras. La participació va ser molt numerosa i la calitat de les obres elevada. El guanyador del Primer Premi dotat en 1000 €uros i patrocinat per la Junta Municipal d’Exposició ha sigut per a Gonzalo Romero Navarro i el Segón Premi dotat per la Caixa Popular per a Roberto Pérez Real. El Jurat ha cregué convenient reconéixer tres obres en una Menció d'Honor donades els mèrits que presentaven als pintors: Amparo Lorente Muñoz, Santiago Gil Tena i Mrudul. Nos congratulem de que l'event s’haja convertit en un clàssic dins de les festes. Per la vesprada les Clavarieses de la Mare de Deu feren una extraordinària cavalcata, l’entrà de les alfàbegues i repartiment d’orchata.

El dumenge, festa de la Mare de Deu d'Agost, se celebrà la Missa Major en recollida de les Clavarieses i en acabar una magnífica mascletà. Per la vesprada tingué lloc la tradicional processó de la Mare de Deu, en la que participaren diferents grups de danses valencianes i finalisà en un ramet de fòcs artificials.


El dilluns, en acabar la missa de la vesprada, els Sants de la Pedra partiren cap a Vera recorrent el camí Farinós en mig de l’horta i acompanyats de bengales i fòcs, mantenint l’antiga tradició del nostre poble. Els pocs llauradors de l'Horta que encara queden ixqueren al pas dels Sants per a rebre-los. En arribar a l'Ermita de Vera hi hagué repartiment d'orchata i fartons per als acompanyants dels Sants Patrons.



El dimarts 10 de setembre a les 18:30 hi hagué missa en l’Ermita de Vera i degustació de dolços i mistela. Els Sants tornaren a Benimaclet fent fent parada en l'Universitat Politècnica de Valéncia i Cementeri Parroquial. En arribar a la Plaça de Benimaclet, els grups de Danses reberen als Sants en una demostració de balls i una dansà popular.

A les 10 de la nit començaven els IV Jocs Florals de Benimaclet. Un event que se recuperava després d’un paréntesis de vora noranta anys. L’acte el va inaugurar el Secretari del Jocs; l'eminent escritor de Torrent Miquel Àngel Gascón. La jove presentadora, Clara Giner, nomenà a les autoritats i membres de la taula. Uns breus discursos dels organisadors continuaren en l'acte; en primer lloc el President de la Clavaria, José Maria Greses i en acabant Pau Giner president de l'Associació Poble de Benimaclet, entitat recuperadora del certamen, va fer un repàs a l'història dels Jocs. El Secretari va fer llectura de l'acta en la que anunciava els premis. En primer lloc se va anunciar el guanyador del màxim guardó dels Jocs, la Flor Natural, que va obtindre el gran poeta valencià Joan Josep Serra en la poesia que duya per lema: Mai caminaràs a soles. L'autor premiat ixqué en els Presidents de la Clavaria i de Poble de Benimaclet a recollir a la Regina Cristina Mares i Tolosa i la seua Cort d'Amor: Yaiza Alfaro, Mireia Marz, M.ª Carmen Pardo, M.ª Jesús Sierra , Aitana Sánchez i Cristina Villalba.


A continuació s'entregaren els accèssits a la Flor Natural, que varen ser per a la reconeguda poetesa Ampar Cabrera, en el lema Erma i el segon accèssit per al jove poeta de Benimaclet Francisco Sánchez Cruañes en el lema Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història.

El Secretari va fer pujar a l'escenari al Prior de la Confraria i Retor de Benimaclet, José Antonio Varela, el qual va entregar la Viola d'Or a la llorejada poetesa Ampar Cabrera en la seua obra Diàlec mut en el Santíssim Crist de la Providència. Una preciosa i íntima poesia que va llegir al públic, deixant-lo emocionat. L'accèssit a la Viola d'Or recaigué en Sito Sanchis en l'obra: Enyors del passat que va entregar Aránzazu Guerola.

L'últim dels Premis ordinaris, l'Englantina d'Or va ser entregat pel Síndic de la Confraria, Francisco Cuenca, al poeta guanyador de la Flor Natural per la seua poesia: Tinc un poble glatint al cor. L'accèssit va el va conseguir el poeta i músic Josep Cubells i Puertes en l'obra: Pròxima parada.



En quan als Premis Extraordinaris, que porten noms de poetes de Benimaclet. Pujà a l'escenari el net d'Emili Baró, Jose Emilio Benlliure Baró per a fer entrega del Premi Emili Baró de poesia en castellà a Sebastian Lliso per l'obra Agricultor i l'Accèssit a José Lorenzo Navarro Pastor per No escribo poesía, el qual nos delectà en la llectura d'esta preciosa poesia. A continuació, Carla Fornas, besneta d'Eduard Buil, va fer entrega del Premi d'Investigació Eduard Buil a Javier Navarro Andreu pel seu treball: Històries de l’Ermita de Vera. Per acabar en l’entrega de Premis va ser reclamat a l’escenari el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro; el qual va ser l’encarregat de lliurar el Premi de Narrativa Carles Salvador a l’obra: La Torre, el clavill i atres històries del reconegut escritor Miquelo Garcia i Maldonado. L’accèssit va recaure en l’obra Te’n recordes, Concha? De l’autor de Benimaclet Toni Català. El President de Lo Rat Penat va dedicar unes paraules al públic assistent en el que va fer una ferma defensa de la llengua i la personalitat valenciana i va agrair a les associacions organisadores la seua dedicació i esforç en pro de la cultura valenciana.

A continuació va arribar l’hora del Mantenedor dels Jocs Florals que en esta edició va recaure en el gran intelectual valencià, Òscar Rueda i Pitarque. Rueda, ingenier, professor, director dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i Vicepresident de l’entitat, President del Casal Bernat i Baldoví, articuliste i Secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. El seu esplèndit parlament va versar sobre la trilogia jocfloralesca: Pàtria, Fe i Amor. Les seus paraules varen delectar a la Regina, la Cort i a tots els assistents en la seua lliçó, didàctica i amena, sobre la cultura valenciana i l’importància d’estos Jocs Florals en uns moments en els que atres valors pareixen guanyar l’atenció de la població. El públic ovacionà en un ensordidor aplaudiment a l’ilustre mantenedor. L’acte va ser amenisat musicalment per l’Associació de Música Jove de Benimaclet i va concloure en l’interpretació de l’Himne valencià cantat pel públic en peu.


Entre les autoritats assistents se trobaven José Luis Moreno, Regidor de Cultura de l'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, Josep Vicent Navarro, President de Lo Rat Penat, Ricart Folgado, President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, Maria Jesús Coves, Presidenta d’Honor de l’Associació d’Escritors, Vicent Ramón Calatayut, Acadèmic de la RACV i President d’Honor de l’Associació d’Escritors, Miquel Ramon i Quiles, Lloctinent dels Cavallers del Centenar de la Ploma, Reverent José Antonio Varela, Prior de la Confraria i Retor de Benimaclet, Francisco Cuenca Meseguer, Síndic de la Confraria de Benimaclet, Merche Esplugues, Reina de l’Horta de Valéncia, Manuel Garcia-Pardo President de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, Josep Barat President d’El Piló de Burjassot, Nacho Cantó, Coordinador del Grup de Treball de Cultura de la Junta Municipal d’Exposició, Lucila Talens, vocal de la Junta Municipal d’Exposició, Familiars dels poetes de Benimaclet Emili Baró i Eduard Buil, membres del jurat i d’associacions culturals de Benimaclet i Valéncia.


El dimecres de vesprada hi hagué una vesprada infantil en la Plaça. Se va procedir al trasllat de l'image de Stm. Crist des de la seua Capella fins a l'Altar Major. A les19:30 tenia lloc el primer dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència a càrrec del retor fill de Benimaclet Juan José Segarra. A les 20 hores tingué lloc un preciós Concert en el CIM. Per la nit se celebrà la Gran nit de la pataqueta en la plaça amenisada per la charanga la Gallina del CIM i al qual se va sumar l’alcaldesa de Valéncia, Maria José Català.


El dijous de matí hi hagué un torneig de dòmino en el Llar Cultural. Per la vesprada s’inaugurà el Mercat Migeval en el seu emplaçament habitual, els carrers del Centre Històric de Benimaclet, donant gran ambient festiu a les nostres festes. Se celebrà el segon dia de Tríduo. Per la nit hi hagué un concert de la Big Band del CIM en la Plaça.

El divendres de matí ya teníem obert el Mercat Migeval en gran animació. Per la vesprada el Tercer dia del Tríduo en honor al Stm. Crist de la Providència. Per la nit la Plaça de Benimaclet se va omplir de veïns per a assistir a l’espectàcul “Nit màgica i d'humor a càrrec del Mac Orbit” i el “Monòlec de Miki Dkai”, fent que per primera volta en molt de temps la plaça tornara a ser del poble.


El dissabte, Festa dels Sants Patrons Abdon i Senent, Patrons de Benimaclet, al trenc de l'alba, mig dia i a poqueta nit volteig general de campanes. A les 9 hores hi hagué una ensordidora despertà en la plaça donant començament la preparació de les tradicionals calderes. A migdia hi hagué un espectàcul de folklor valencià en la plaça. A les 14 hores salves en honor dels Sants Patrons i repartiment de les calderes d'Arròs en fesols i naps. Per la vesprada Missa en valencià i processó dels Sants Patrons Abdon i Senent pel recorregut habitual.

Per la nit una Gran discomòvil en la plaça que se va convertir en un acte multitudinari.


Per fi, el dumenge, el dia del Crist, tinguérem la tradicional Missa Major del Crist de la Providència i la magnífica mascletà del migdia que se va escoltar en tots els racons de Benimaclet. Per la vesprada la tradicional Processó del Crist en l'acompanyament, per primera volta, de la Real Senyera de l’Altar del Mercat. Els carrers de Benimaclet estaven de gom a gom. La processó l'obria la Creu processional, les Falles, els chiquets de Primera Comunió, la Real Senyera, El Crist de la Providència, el Clero, els Clavaris i les Cambreres del Crist, les autoritats (entre les que estava el Regidor de Movilitat de l’Ajuntament de Valéncia i diversos càrrecs de la Junta Municipal d’Exposició i tancant la processó la Banda de Música del CIM de Benimaclet. L'acte acabà en un magnífics focs artificials.


El dilluns se realisà la tradicional Missa pels confrares difunts

Tot un èxit que esperem que se repetixca en els pròxims anys. Un èxit d'actes, de participació del veïnat, de concòrdia i de cultura. Desigem que les Festes Patronals continuen mantenint l'ànima de lo que va ser el nostre poble. Animem a les pròximes clavaries a continuar pel camí marcat per esta Clavaria.


Poble de Benimaclet, que enguany ha complit huit anys al servici de Benimaclet, ha realisat un seguiment especial d'estes festes patronals. A banda hem participat en treballs d’investigació en el Programa de Festes i hem recuperat els Jocs Florals de Benimaclet (que haviem tret a la llum fa sèt anys en el Programa de Festes d’aquell any). En més de 430.000 visites el nostre blog seguix mantenint informats als qui volen informació sobre el nostre poble que ara també està present en Instagram, Twitter (X) i Tik Tok. El programa de festes ha tingut més de 5000 consultes estos dies. Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet continuarem treballant per les nostres tradicions i el nostre poble.

domingo, 15 de septiembre de 2024

El dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany la seua processó tornarà a recòrrer els carrers de Benimaclet, pareix en tot el seu explendor, desigem que sense les pluges del passat any. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.


El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.



L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.


L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.



¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

viernes, 13 de septiembre de 2024

Calderes de Benimaclet 2024

 LES CALDERES DE BENIMACLET


Des de bon de matí del Dissabte 14 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.

A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets en la sèu dels Clavaris del carrer Puçol).


Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.


L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

miércoles, 11 de septiembre de 2024

Cerimònia dels IV Jocs Florals de Benimaclet

 ACTE DELS IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET

 

               Benimaclet se va omplir anit de poetes i escritors en una nit màgica durant la celebració de l'entrega de Premis dels IV Jocs Florals de Benimaclet, donant continuïtat a un acte que la guerra civil havia deixat en un complet oblit.



               A les 10 de la nit començava un emotiu acte que va inaugurar el Secretari del Jocs; l'eminent escritor de Torrent Miquel Àngel Gascón. La jove presentadora, Clara Giner, nomenà a les autoritats i membres de la taula. Uns breus discursos dels organisadors continuaren en l'acte; en primer lloc el President de la Clavaria, José Maria Greses, se felicità de que Benimaclet tornara a convocar uns Jocs Florals i convidà a les festes a tots els assistents. Per la seua banda, Pau Giner president de l'Associació Poble de Benimaclet, entitat recuperadora del certamen, va fer un repàs a l'història dels Jocs, l'ambient cultural en el Benimaclet dels anys 20 i 30, el seus màxims exponents i cóm va sorgir la recuperació. Finalisà agraint a totes les persones i entitats que els han fet realitat.

 
 

               El Secretari va fer llectura de l'acta en la que anunciava els premis. En primer lloc se va anunciar el guanyador del màxim guardó dels Jocs, la Flor Natural, que va obtindre el gran poeta valencià Joan Josep Serra en la poesia que duya per lema: Mai caminaràs a soles. L'autor premiat ixqué en els Presidents de la Clavaria i de Poble de Benimaclet a recollir a la Regina Cristina Mares i Tolosa i la seua Cort d'Amor: Yaiza Alfaro Casal, Mireia Marz Duque, M.ª Carmen Pardo Hernández, M.ª Jesús Sierra Fernández, Aitana Sanchez Garcia i Cristina Villalba Obiol.

                Sonant les flautes de l'Associació de Música Jove va fer la seua entrada la flamant Regina entre aplaudiments del públic, que s'alçà al vore-la entrar. Una volta en l'escenari, el poeta guanyador li va entregar la Flor Natural i va fer llectura del poema premiat i li dedicà uns versos a la Regina.

 

-  

               A continuació s'entregaren els accèssits a la Flor Natural, que varen ser per a la reconeguda poetesa Ampar Cabrera, en el lema Erma i el segon accèssit per al jove poeta de Benimaclet Francisco Sánchez Cruañes en el lema Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història.



               El Secretari va fer pujar a l'escenari al Prior de la Confraria i Retor de Benimaclet, José Antonio Varela, el qual va entregar la Viola d'Or al millor poema que versara sobre el Santíssim Crist de la Providència o els Sants Patrons de Benimaclet. El premi va recaure en la llorejada poetesa Ampar Cabrera en la seua obra Diàlec mut en el Santíssim Crist de la Providència. Una preciosa i íntima poesia que va llegir al públic, deixant-lo emocionat. L'accèssit a la Viola d'Or recaigué en Sito Sanchis en l'obra: Enyors del passat que va entregar Aránzazu Guerola.

    

               L'últim dels Premis ordinaris que se va entregar va ser l'Englantina d'Or; al millor poema dedicat a Benimaclet. La glòria va recaure en el poeta guanyador de la Flor Natural per la seua poesia: Tinc un poble glatint al cor; la qual va llegir entre aplaudiments del públic. L'accèssit va el va conseguir el poeta i músic Josep Cubells i Puertes en l'obra: Pròxima parada.

               Una peça musical donà pas a l'entrega dels Premis Extraordinaris, que porten noms de poetes de Benimaclet. Pujà a l'escenari el net d'Emili Baró, Jose Emilio Benlliure Baró per a fer entrega del Premi Emili Baró de poesia en castellà a Sebastian Lliso per l'obra Agricultor i l'Accèssit a José Lorenzo Navarro Pastor per No escribo poesía, el qual nos delectà en la llectura d'esta preciosa poesia. A continuació, Carla Fornas, besneta d'Eduard Buil, va fer entrega del Premi d'Investigació Eduard Buil a Javier Navarro Andreu pel seu treball: Històries de l’Ermita de Vera.

 

  

               Per acabar en l’entrega de Premis va ser reclamat a l’escenari el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro; el qual va ser l’encarregat de lliurar el Premi de Narrativa Carles Salvador a l’obra: La Torre, el clavill i atres històries del reconegut escritor Miquelo Garcia i Maldonado. L’accèssit va recaure en l’obra Te’n recordes, Concha? De l’autor de Benimaclet Toni Català. El President de Lo Rat Penat va dedicar unes paraules al públic assistent en el que va fer una ferma defensa de la llengua i la personalitat valenciana i va agrair a les associacions organisadores la seua dedicació i esforç en pro de la cultura valenciana.

   

  

               A continuació va arribar l’hora del Mantenedor dels Jocs Florals que en esta edició va recaure en el gran intelectual valencià, Òscar Rueda i Pitarque. Rueda, ingenier, professor, director dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i Vicepresident de l’entitat, President del Casal Bernat i Baldoví, articuliste i Secretari de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. El seu esplèndit parlament va versar sobre la trilogia jocfloralesca: Pàtria, Fe i Amor. Les seus paraules varen delectar a la Regina, la Cort i a tots els assistents en la seua lliçó, didàctica i amena, sobre la cultura valenciana i l’importància d’estos Jocs Florals en uns moments en els que atres valors pareixen guanyar l’atenció de la població. El públic ovacionà en un ensordidor aplaudiment a l’ilustre mantenedor.


 

               L’acte va concloure en l’interpretació de l’Himne valencià cantat pel públic en peu.

 

              Entre les autoritats assistents se trobaven José Luis Moreno, Regidor de Cultura de l'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia,  Josep Vicent Navarro, President de Lo Rat Penat, Ricart Folgado, President de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana,  Maria Jesús Coves, Presidenta d’Honor de l’Associació d’Escritors,  Vicent Ramón Calatayut, Acadèmic de la RACV i President d’Honor de l’Associació d’Escritors, Miquel Ramon i Quiles, Lloctinent dels Cavallers del Centenar de la Ploma, Reverent José Antonio Varela, Prior de la Confraria i Retor de Benimaclet, Francisco Cuenca Meseguer, Síndic de la Confraria de Benimaclet, Merche Esplugues, Reina de l’Horta de Valéncia,  Manuel Garcia-Pardo President de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, Josep Barat President d’El Piló de Burjassot,  Nacho Cantó, Coordinador del Grup de Treball de Cultura de la Junta Municipal d’Exposició, Lucila Talens, vocal de la Junta Municipal d’Exposició, Familiars dels poetes de Benimaclet Emili Baró i Eduard Buil, membres del jurat i d’associacions culturals de Benimaclet i Valéncia.

 








Poble de Benimaclet