ELS FURS DEL REGNE DE
VALÉNCIA I BENIMACLET
![]() |
Els Furs del Regne |
Els Furs del Regne de
Valéncia són el conjunt de lleis que varen regir el Regne de
Valéncia des de 1261, quan Jaume I, el fundador del regne, els va
jurar i va promulgar en una reunió de les Corts del Regne de
Valéncia el mateix any, fins a 1707, en que varen ser abolits pel
Decret de Nova Planta —en el context de la Guerra de Successió—
passant el Regne de Valéncia a ser una "província" del
regne d'Espanya.
Les circumstàncies
pròpies del Regne de Valéncia varen obligar a certes
característiques especials dels furs. L'ajust ètnic (cristians,
musulmans i judeus) va donar lloc a problemes d'estructuració
jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la
noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira
unes fòrmules predemocràtiques, en una juridicitat romanista dins
d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles
estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al
contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de
la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures
de l'arbitrarietat dels senyors.
Esta població estava
ademés en una fase de mútua adaptació ètnica . Açò va
configurar a poc a poc en la ciutat de Valéncia un règim polític
urbà, de ciutat-estat, mercantil i artesanal, comparable al d'atres
ciutats mediterrànees (Venècia, Gènova, etc.) que estaven també
en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials varen atraure
immigrants en busca d'una millor calitat de vida, i Valéncia va
entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria
a una florida política, lliterari i artístic anterior al sigle d'or
espanyol.
![]() |
Mapa del Regne de Valéncia de 1640 |
Un dels capítuls de
“Els Furs del Regne de Valéncia” el dedica a un problema de
Benimaclet. El Rei, Carles I de Valéncia, l'Emperador d'Alemània,
en 1542 va redactar este fur en la vila de Monçó. Hi havia un
problema en Benimaclet i Burjassot, pareix ser que els juges de la
Ciutat de Valéncia cometien abusos contra els ciutadans d'estos
llocs, ya que segons els Furs havien de sometre's als seus propis
juges. Se considera que està cometent-se un contrafur i s'ordena que
se complixca la llei i els juges de Benimaclet i Burjassot eixecuten
les sentències en la seua jurisdicció.
“Sobre les execucíons
ques insten per los tribunals de la ciutat de Valencia contra los
vassalls de Burjaçot y Benimaclet.
Carolus Imperator,Rex
Hispanie. Anno MDXLII. Montissoni
Per los tribunals de la
vostra ciutat de Valencia se fa molt souint hun abus contra los furs
e pratiques, e bons costums de la dita ciutat y regne y es q quant se
insta per alguns en los dits tribunals execucio per pensions de
censals, e violaris, o per atres causes contra alguns vassalls, e
habitadors dels lochs de Burjaçot, e Benimaclet situats en la orta
de Valencia, dels quals es Senyor lo capitol de la Seu de dita ciutat
aquella dita execucio no la fan, ni la volen fer ab letra subsidiaria
tramesa al jutge ordinari dels dits lochs sino que tramete hun
porter, o missatge dels dits tribunals, aquell dit porter, missatge,
o verguer de dret en dret sen va a la casa, e habitacio del vassall
dels dits lochs,o del altre de aquells y executa, e o trau penyores
de la casa de aquell, lo que es contra fur del dit regne, perço com
per furs del dit regne es dispost que los lochs que son poblats de
quize cases en amunt tots tenen jurisdictio civil ordinaria etiam
tenen lur cohercio.E perço qualseuol jutge de la dita ciutat que
volen fer execucio contra los dits vassalls deuen trametre letra
subsidiaria als jutges ordinaris dels dits lochs quat volen fer
semblants execucions, y enantaments dels dessus dits, y no fer les
dites execucions del modo q damunt es dit. Perço lo Reuerent, y
noble don Miquel Angel de Ribelles y Valero Canonge, y Sindich del
dit capitol supplica sia merce de vostra Magestat voler prouehir, e
manar als dits officials que regeixen los dits tribunals, e corts de
la vostra ciutat de Valencia que daci auant leuats los dits abusos
que les sobredites execuions nos facen nes puixen fer sino ab letres
subsidiaries trameses als dits justicies ordinaris dels dits lochs de
Burjaçot, e Benima clet per conseruacio dels dits furs, e de les
pratiques, e bons costums del dit regne sots decret de nullitat tota
hora, e quant fera fet lo contrari. Plau a sa Magestat que les
execueions se facen ab letres fubsidiaries com se supplica, conforme
empero als furs y priuilegis de aquell regne, los quals mana sa
Magestat sien obseruats, leuats tots abusos..”
No hay comentarios:
Publicar un comentario