Els Furs del Regne de Valéncia i Benimaclet

ELS FURS DEL REGNE DE VALÉNCIA I BENIMACLET

Els Furs del Regne

Els Furs del Regne de Valéncia són el conjunt de lleis que varen regir el Regne de Valéncia des de 1261, quan Jaume I, el fundador del regne, els va jurar i va promulgar en una reunió de les Corts del Regne de Valéncia el mateix any, fins a 1707, en que varen ser abolits pel Decret de Nova Planta —en el context de la Guerra de Successió— passant el Regne de Valéncia a ser una "província" del regne d'Espanya.

Les circumstàncies pròpies del Regne de Valéncia varen obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic (cristians, musulmans i judeus) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes fòrmules predemocràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica . Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de Valéncia un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil i artesanal, comparable al d'atres ciutats mediterrànees (Venècia, Gènova, etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials varen atraure immigrants en busca d'una millor calitat de vida, i Valéncia va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a una florida política, lliterari i artístic anterior al sigle d'or espanyol.

Mapa del Regne de Valéncia de 1640

Un dels capítuls de “Els Furs del Regne de Valéncia” el dedica a un problema de Benimaclet. El Rei, Carles I de Valéncia, l'Emperador d'Alemània, en 1542 va redactar este fur en la vila de Monçó. Hi havia un problema en Benimaclet i Burjassot, pareix ser que els juges de la Ciutat de Valéncia cometien abusos contra els ciutadans d'estos llocs, ya que segons els Furs havien de sometre's als seus propis juges. Se considera que està cometent-se un contrafur i s'ordena que se complixca la llei i els juges de Benimaclet i Burjassot eixecuten les sentències en la seua jurisdicció.

“Sobre les execucíons ques insten per los tribunals de la ciutat de Valencia contra los vassalls de Burjaçot y Benimaclet.

Carolus Imperator,Rex Hispanie. Anno MDXLII. Montissoni

Per los tribunals de la vostra ciutat de Valencia se fa molt souint hun abus contra los furs e pratiques, e bons costums de la dita ciutat y regne y es q quant se insta per alguns en los dits tribunals execucio per pensions de censals, e violaris, o per atres causes contra alguns vassalls, e habitadors dels lochs de Burjaçot, e Benimaclet situats en la orta de Valencia, dels quals es Senyor lo capitol de la Seu de dita ciutat aquella dita execucio no la fan, ni la volen fer ab letra subsidiaria tramesa al jutge ordinari dels dits lochs sino que tramete hun porter, o missatge dels dits tribunals, aquell dit porter, missatge, o verguer de dret en dret sen va a la casa, e habitacio del vassall dels dits lochs,o del altre de aquells y executa, e o trau penyores de la casa de aquell, lo que es contra fur del dit regne, perço com per furs del dit regne es dispost que los lochs que son poblats de quize cases en amunt tots tenen jurisdictio civil ordinaria etiam tenen lur cohercio.E perço qualseuol jutge de la dita ciutat que volen fer execucio contra los dits vassalls deuen trametre letra subsidiaria als jutges ordinaris dels dits lochs quat volen fer semblants execucions, y enantaments dels dessus dits, y no fer les dites execucions del modo q damunt es dit. Perço lo Reuerent, y noble don Miquel Angel de Ribelles y Valero Canonge, y Sindich del dit capitol supplica sia merce de vostra Magestat voler prouehir, e manar als dits officials que regeixen los dits tribunals, e corts de la vostra ciutat de Valencia que daci auant leuats los dits abusos que les sobredites execuions nos facen nes puixen fer sino ab letres subsidiaries trameses als dits justicies ordinaris dels dits lochs de Burjaçot, e Benima clet per conseruacio dels dits furs, e de les pratiques, e bons costums del dit regne sots decret de nullitat tota hora, e quant fera fet lo contrari. Plau a sa Magestat que les execueions se facen ab letres fubsidiaries com se supplica, conforme empero als furs y priuilegis de aquell regne, los quals mana sa Magestat sien obseruats, leuats tots abusos..”