LA TENDA DE LA
CHOCOLATERA
 |
| Antiga tenda en la parada en el Mercat de Benimaclet |
La tenda de la
Chocolatera és un comerç tradicional del Poble de Benimaclet en
molta tradició. A l'inici estava situada en la Plaça del Poble de
Benimaclet, a on comença el carrer Nostra Senyora de l'Assunció.
Hui encara existix l'antic local, encara que actualment te les portes
tancades, ya que la família ha traslladat el seu comerç al carrer
Utiel (a escassos metros). En aquell temps el local formava part de
lo que era el Mercat de Benimaclet. El baix on se situava la tenda,
forma part d'una casa que tenia dos portes, una que dona a la plaça
i una atra en la part de darrere, on està el corral. En estiu treen
les cadires i feyen la tertúlia en la plaça. Conten que el primer
pis de la casa, sobre la chocolatería, li'l varen llogar al mestre
Carles Salvador, qui va viure allí durant anys mentres va eixercir
de mestre en Benimaclet. La boca de carrer sense eixida, on dona la
part de darrere d'esta vivenda, s'ha nomenat Carrer del Poeta Carles
Salvador, en homenage ad este gran mestre i poeta.
El nom de la
Chocolatera ve de son yayo Jose Pastor, que era chocolater de
professió. El yayo Bori no tenia inicialment tenda, repartia el
chocolate per les cases. L'home va vore que una tenda de la plaça se
traspassava i com anava a casar-se va decidir que era el moment
d'establir-se en un local, prop del mercat. Per a fer el chocolate
compraven el cacau, el molien i feen la mescla i, una volta elaborat,
el venien per quarts de chocolate. Això es va fer aixina fins que
Sanitat va començar a demanar condicions sanitàries per ad este
producte i aixina va deixar de realisar-se este famós chocolate
caser.
 |
| Actual tenda de la Chocolatera |
Hui en dia seguix
existint la tenda d'ultramarins “la Chocolatera”, encara que
l'han traslladat a un cantó del carrer Utiel pertanyent a la mateixa
família, mentres que la casa està habitada pel gendre del
Chocolater. Pero la situació de la tenda, segons nos conten, ha
variat molt, ya que “fa 20 o 25 anys compràvem el gènero en
hortes de Benimaclet, que hui ya no existix pràcticament. Tot ha
canviat molt i les persones més majors es queixen de que ara res té
el sabor d'abans, perque s'arreplega tot molt vert i després passa a
les cambres, mentres que abans tota la maduració era natural”.
La tenda tenia un
aparador molt gran i tant este com els estants eren de fusta, a
l’estil de les tendes antigues. Les portes de la tenda del
Chocolater sempre estaven obertes. En el temps, es va convertir en un
referent per al veïnat. Era un lloc d'encontre, allí se comprava i
se posaven al dia dels successos del poble.
A més de vendre frutes
i verdures, funcionava com a ultramarins i se venia el gènero a la
menuda. L’oli per mig litro o per octaus, els fesols a pes i la
fruta per peces soltes. Tot per una senzilla raó, no existien les
neveres. Era una atra forma de vida. En l’época de la postguerra
obrien una espècie de cartilla i donaven uns cupons als clients.
Quasi totes les dones del poble compraven en la botiga.
L'image i la realitat
d’esta mítica tenda ha variat molt. Encara que si nos acostem a
comprar a este comerç, continuaren tenint el mateix tracte familiar
i pròxim que antigament puix nos atendran els nets del Chocolater
(Maria Teresa Bori i Pastor), criats en el nostre poble de
Benimaclet.
Información obtinguda de:
http://benimacletconta.com/alqueria-la-chocolatera/
"Fent Memòria" d'Anna Gimeno. Eina Cultural 2012
