La tenda de la Chocolatera

LA TENDA DE LA CHOCOLATERA

Antiga tenda en la parada en el Mercat de  Benimaclet

La tenda de la Chocolatera és un comerç tradicional del Poble de Benimaclet en molta tradició. A l'inici estava situada en la Plaça del Poble de Benimaclet, a on comença el carrer Nostra Senyora de l'Assunció. Hui encara existix l'antic local, encara que actualment te les portes tancades, ya que la família ha traslladat el seu comerç al carrer Utiel (a escassos metros). En aquell temps el local formava part de lo que era el Mercat de Benimaclet. El baix on se situava la tenda, forma part d'una casa que tenia dos portes, una que dona a la plaça i una atra en la part de darrere, on està el corral. En estiu treen les cadires i feyen la tertúlia en la plaça. Conten que el primer pis de la casa, sobre la chocolatería, li'l varen llogar al mestre Carles Salvador, qui va viure allí durant anys mentres va eixercir de mestre en Benimaclet. La boca de carrer sense eixida, on dona la part de darrere d'esta vivenda, s'ha nomenat Carrer del Poeta Carles Salvador, en homenage ad este gran mestre i poeta.

El nom de la Chocolatera ve de son yayo Jose Pastor, que era chocolater de professió. El yayo Bori no tenia inicialment tenda, repartia el chocolate per les cases. L'home va vore que una tenda de la plaça se traspassava i com anava a casar-se va decidir que era el moment d'establir-se en un local, prop del mercat. Per a fer el chocolate compraven el cacau, el molien i feen la mescla i, una volta elaborat, el venien per quarts de chocolate. Això es va fer aixina fins que Sanitat va començar a demanar condicions sanitàries per ad este producte i aixina va deixar de realisar-se este famós chocolate caser.

Actual tenda de la Chocolatera

Hui en dia seguix existint la tenda d'ultramarins “la Chocolatera”, encara que l'han traslladat a un cantó del carrer Utiel pertanyent a la mateixa família, mentres que la casa està habitada pel gendre del Chocolater. Pero la situació de la tenda, segons nos conten, ha variat molt, ya que “fa 20 o 25 anys compràvem el gènero en hortes de Benimaclet, que hui ya no existix pràcticament. Tot ha canviat molt i les persones més majors es queixen de que ara res té el sabor d'abans, perque s'arreplega tot molt vert i després passa a les cambres, mentres que abans tota la maduració era natural”.

La tenda tenia un aparador molt gran i tant este com els estants eren de fusta, a l’estil de les tendes antigues. Les portes de la tenda del Chocolater sempre estaven obertes. En el temps, es va convertir en un referent per al veïnat. Era un lloc d'encontre, allí se comprava i se posaven al dia dels successos del poble.

A més de vendre frutes i verdures, funcionava com a ultramarins i se venia el gènero a la menuda. L’oli per mig litro o per octaus, els fesols a pes i la fruta per peces soltes. Tot per una senzilla raó, no existien les neveres. Era una atra forma de vida. En l’época de la postguerra obrien una espècie de cartilla i donaven uns cupons als clients. Quasi totes les dones del poble compraven en la botiga.

L'image i la realitat d’esta mítica tenda ha variat molt. Encara que si nos acostem a comprar a este comerç, continuaren tenint el mateix tracte familiar i pròxim que antigament puix nos atendran els nets del Chocolater (Maria Teresa Bori i Pastor), criats en el nostre poble de Benimaclet.

Información obtinguda de:
http://benimacletconta.com/alqueria-la-chocolatera/
"Fent Memòria" d'Anna Gimeno. Eina Cultural 2012