HIPOLITO
MARTINEZ, UNA VIDA DE MUSICA DEDICADA A BENIMACLET
N'Hipòlit
Martinez i Guaita va nàixer en la Ciutat de Valéncia el 13 d'agost
de l'any 1892. Des de ben menut va mostrar gran afició pel noble art
de la música. La seua capacitat d'interpretació va aplegar a tal
nivell que la soltura i mestrage en la que feya vibrar al seu
instrument preferit li va valdre l'admiració de propis i estranys.
En
la joventut va ser músic de primera del Regiment Militar del Cos
d'Infanteria, plaça que va obtindre en guanyar les oposicions que a
tal efecte varen ser convocades.
En
l'any 1917, i baix el mandat del llavors president don Isidre Senent,
va actuar junt a don Carlos Lillo en calitat de comissionat. El motiu
era solicitar els servicis de don Manuel Belando Martínez per a
ocupar el lloc de director de la nostra Banda de Música en el primer
Centre Instructiu Musical.
Va
contraure matrimoni en Dolores Lapiedra Navarro en l'any 1918, de
l'unió del qual va nàixer Leonor Martínez Lapiedra.
En
l'any 1936 varen ser requerits els seus servicis com a director de la
Banda de Villargordo del Cabriel, desenrollant tal càrrec per espai
de tres anys, al final dels quals va tornar a la nostra Banda.
Don
Hipòlit Martínez Guaita, possiblement, no va ser un músic que va
obtindre grans i resonats èxits en la seua carrera professional. Tal
volta perque les circumstàncies personales o d'una atra índole li
varen impedir dedicar-se en tot l'esforç que exigix la consecució
d'una meta àrdua i difícil. No obstant, a lo llarc de la seua
dilatada vida cultivant una de les més belles arts, podem assegurar,
sense lloc a equivoquem, que la seua llabor callada, austera i
silenciosa va donar els seus fruts, com el llaurador que llaura
abnegadament la terra, sembra en amor els cavallons i la rega en la
suor fèrtil del seu esforç.
Del
matrimoni de la seua filla Leonor en Agustí Alcañiz va nàixer un
chiquet, Agustín Alcañíz Martínez, qui quan apenes coneixia les
notes, ya prenia classe de solfeig. Va ser tant l'interés que el
yayo va prendre per a ensenyar al seu net, que este va aplegar a
dominar el mateix instrument en idèntica desenvoltura que el seu
mestre. Actualment se li valora com un lluent músic.
Don
Hipòlit va ser subdirector de la nostra Banda i Mestre, casi fins a
la seua mort, dels educandos que (prèvies les oportunes proves de
capacitat) passaven a formar part de la Banda. D'entre estos alumnes
cal destacar especialment a don Asensio Mangraner Pérez, que va ser
mestre d'educandos i professor en plaça en la Banda Municipal de
Valéncia, aixina com a Salvador Tudela, virtuós de l'oboe, la
llarga marcha del qual internacional li ha reportat notables triumfos
en la seua carrera.
En
l'any 1967, i en motiu de la seua jubilació, el Centre Instructiu
Musical, al que va estar tants anys vinculat, li va dedicar un
pergamí com postrer homenage a la seua estimada llabor tant docent
com a artística. Va ser un dia 26 de novembre de 1967, festa de
Santa Cecilia.
Va
faltar en l'any 1969 i Benimaclet, conscient del seu esforç i
dedicació, va rotular un carrer en el seu nom per a honrar la seua
memòria.
Font:
Programa
de Festes de Benimaclet de 1992
Web
del Centre Instructiu Musical de Benimaclet
Archiu
de Poble de Benimaclet
No hay comentarios:
Publicar un comentario