Alqueries del PAI de Benimaclet

LES ALQUERIES DEL PAI DE BENIMACLET

A raïl de les notícies aparegudes en la prensa valenciana sobre la cessió d’una de les alqueries que estan incloses dins del PAI de Benimaclet a l’Associació Cultural l’Horta de Valéncia per part de l’empresa Metrovacesa volem fer una série de consideracions.

Com be saben els veïns de Benimaclet la nostra Associació Cultural “Poble de Benimaclet” que enguany complirà una década té entre els seus principis fundacionals la recuperació de l’Horta de Benimaclet i la seua memòria. En este sentit hem treballat publicant recentment l’estudi “L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents” del qual se varen publicar tres edicions per la gran expectació que va tindre entre els benimacleters.

Per este motiu, després d’haver contactat en l’Associació Cultural l’Horta de Valéncia, associació que va nàixer en el camí de Farinós i que ha estat en relació en les tradicions del nostre poble, no podem fer atra cosa que alegrar-nos per la decisió de l’empresa i esperar poder colaborar en l’Associació en els fins que tenim en comú, com són la promoció de l’Horta i de les nostres tradicions.

Per atra banda lamentar profundament el desconeiximent per banda d’alguns representants veïnals de les alqueries de Benimaclet. Actualment queden en peu, dins del PAI, 3 conjunts d’alqueries: Alqueria de Cucala (junt a la redona de la Politècnica), la de Tello (ocupada per CSOA) i el conjunt Zarzo-Bayarri que inclou tres alqueries: la ocupada que serà cedida que era de la família Bonora Zarzo, la de Bolea (Zarzo) i casa Bayarri. Actualment casa Bayarri està habitada i és usada pels seus propietaris que la mantenen en vida plena, després de més de 110 anys. Per lo tant, no s’ha cedit casa Bayarri, com apareix en Horta Notícies; ni la del Patach com diu Levante-EMV (la qual va desaparéixer fa més de 15 anys) i era de la família Miró Carsí. 

Conjunt Zarzo-Bayarri i Alqueria Patach

  

Casa Bayarri construïda en 1913

Casa Bonora (la que se va a cedir)

Casa Bolea, construïda a principis del segle XIX.

Aprofitem per a tornar a insistir en les propostes que hem fet en les reunions en l’Ajuntament de Valéncia i demés associacions cíviques de Benimaclet en les que hem demanat que el conjunt d’alqueries Zarzo-Bayarri queden dins del PAI protegides i com a memòria de lo que va ser la nostra Horta de Benimaclet per a que puga ser gastat com a museu etnològic i us per a activitats culturals de Benimaclet.

Benimaclet, terra de fraules

BENIMACLET, TERRA DE FRAULES

Les fraules són un fruit comestible, saborós i de color roig propi de la fraulera (Fragaria vesca). No és la varietat silvestre del fraulot (Fragaria ananassa, en castellà “fresón”), la varietat més consumida actualment, sino una espècie completament independent. Va ser la preferida en Europa des de l'Antiguetat, i des del sigle XIV es va mamprendre el seu cultiu organisat, que només va cedir ya entrat el segle XX, davant el desenroll d'híbrits de varietats americanes de frut més gran. El seu sabor és, no obstant, més intens, i alguns gourmets la preferixen.

Frangaria vesca és una planta vivaç, sempreviva, els guaixos de la qual alcancen uns 20 cm d'altura. Presenta una roseta basal d'on sorgixen els fulls, trifoliades. Els guaixos florals no presenten fulls. En el seu extrem apareixen entre abril i juny les flors, no més de cinc, blanques, de cinc pétals blancs i una vintena d'estams grocs i alt contingut en polen. L'agent polinisador més habitual són els insectes, en especial abelles.

El frut, que coneixem com a "fraula", és en realitat un engrosament del receptàcul floral, sent els puntets que hi ha sobre ella els autèntics fruts, d'1 mm de diàmetro. És de color roig, dolç i aromàtic.

Benimaclet va ser un centre important en el cultiu de les fraules. Encara hui un carrer de Benimaclet porta el nom de les “fraules” en recort d'aquell camps d'horta que durant anys varen cobrir els camps de Benimaclet. El cultiu de les fraules era molt laboriós i la seua recolecció havia de realisar-se de bon matí, quan el Sol encara no havia calfat les fraules, de lo contrari en el contacte en les mans se desfeen. L'aparició dels fraulots va fer que es deixaren de cultivar les aromàtiques fraules de Benimaclet.

En 1881 aparegué en prensa una notícia sobre un robo de fraules (La Mañana, 25 de Març de 1881):

“Algunos vecinos del pueblo de Benimaclet (Valencia) han sido víctimas estos últimos días de un ingenioso timo.

Cierta mañana se presentó en la plaza Mayor del pueblo un carruaje del que descendió un caballero, que por las apariencias demostraba ser una persona distinguida. Se dirigió a la casa más próxima preguntando dónde pudiera adquirir una buena cantidad de sabrosas y aromáticas fresas, con el objeto de remitirlas a Madrid, y como obsequio a uno de los principales hombres políticos que hoy rigen los destinos del pais.

Se presentaron dificultades para satisfacer el deseo del caballero, pero ante las exigencias de éste y el ofrecimiento de pagarlas a elevado precio, se decidieron varios labradores a recorrer los campos plantados de fresas, y pudieron recoger las verdaderas primicias del aromático fruto.

Satisfecho el demandante, hizo subir en el carruaje a los dueños de aquellas y regresando a Valencia, mandó detener el vehículo en una de las puertas del Gobierno Civil, diciéndole que esperen, pues pronto regresaría con el importe del fruto, que se elevaba a unos diez duros.

De buena fe creyeron aquellos en la palabra del caballero; pero pasaron horas tras horas, sin que apareciese, y al fin, se convencieron de que habían sido víctimas de un engaño, lo mismo que el dueño del carruaje, que también esperaba cobrar el importe del servicio que había prestado.

Los crédulos labradores cayeron tarde en la cuenta que el timador aprovechó una de las puertas del Temple para escapar con las fresas, que según él, se destinaban a un elevado personaje”