El Carrer de Mijagalta de Benimaclet

EL CARRER DE MIJAGALTA DE BENIMACLET

Treball del Pare Tosca de 1704

L'actual índex dels carrers del Poble de Benimaclet és frut del devindre de la nostra història, marcat per les ideologies imperants i els canvis polítics. En la ciutat de Valéncia la toponímia urbana del centre històric, la més longeva, i per tant, la més afectada per dits canvis, seguix albergant a pesar d'això una part significativa d'aquella toponímia històrica, sobretot aquella relacionada en oficis, gremis i órdens religioses. El pla del pare Tosca de 1704 aixina ho atesta.

No obstant, un conjunt de noms, sense dubte el més singular i original dels nostres carrers, va ser borrat del nomenclàtor en benefici d'una ciutat més culta i alvançada. Els renoms i noms anecdòtics llocs pel poble i que millor definien l'idiosincràsia dels valencians, la seua inventiva i chamarrusqueria, varen ser considerats inapropiats per a una societat moderna pels polítics i ilustrats del sigle XIX. Aixina i tot, la tradició i la costum, que són més fortes que les imposicions, han mantingut viu alguns d'estos noms en l'actualitat, com el cas del carrer de Mijagalta, hui desaparegut en Benimaclet, pero que encara existix en poble veí de Benimàmet, autèntic vestigi d'aquella toponímia popular.

Document de 1859 que fa referència al carrer
de Michagalta (Mijagalta) del Poble de
Benimaclet

El nom Mijagalta (escrit en ocasiones Michagalta per l'apichament propi de l'Horta) va ser un dels topònims més usats i característics de la ciutat de Valéncia i els pobles que la rodegen des del sigle XVIII. De fet, a finals del sigle XIX trobem carrers de Mijagalta en els pobles d'Orriols, Benimàmet, Benimaclet i en la pròpia ciutat de Valéncia, a banda d'atres poblacions con Sagunt, Gandia... Junt als típics noms de Pou, Forn, Església, etc. el de Mijagalta era dels més estesos. La curiositat i el valor topogràfic del topònim radica que feya alusió als carrers que solament tenien cases en un dels seus costats, estant l'atre ocupat pel mur d'un hort sense numeració cap. Un carrer en solament mija cara. En la Ciutat de Valéncia, el nom de Mijagalta va ser substituït pel de Baldoví (supostament el famós escritor del Virgo de Visanteta, en carrer repetit en els chalets dels periodistes), en un menut carreró entre Sant Vicent i Arquebisbe Mayoral. En Benimaclet era el carrer que hui s'ha rotulat com Sant Mateu, entre el carrer de Puçol i el dels Sants. En Benimàmet, on encara es conserva, encara que alguna cosa desvirtuat, ya que el carrer té abdós costats construïts.

Carrer de Mijagalta de Benimaclet
(hui Sant Mateu)

Atre factor que va fer desapareixer el nom de Mijagalta del nostre poble va ser l'anexió a la Ciutat de Valéncia. En l'anexió no era recomanable que una mateixa població, en este cas la gran Valéncia, deixara de tindre noms de carrers duplicats. Això va fer que desaparegueren de Benimaclet carrers com Mijagalta o Valéncia.

En el saber popular a quedat el dit “Pareixer un carrer de mijagalta” que s'aplica quan se vol expressar que alguna cosa o treball estan inacabats.