CONSTRUCCIÓ
DEL CAMPANAR DE BENIMACLET, ANY 1730
Quan
viagem per carretera, lo primer que veem quan nos acostem a un poble
és el seu campanar. El campanar és un signe d'identitat dels
pobles. Les seues funcions sobrepassaven les merament religioses i
com vorem podien ser de lo més curioses.
La
Parroquia de Benimaclet havia segut fundada en 1595 pel Patriarca
Joan de Ribera, pero a començaments del segle XVIII encara no tenia
campanar. Una volta el poble s'havia recuperat dels efectes de la
Guerra de Successió els veïns se reuniren en la finalitat de
construir un campanar per al poble de Benimaclet. Com podem vore
colaborà gent del poble i de l'Horta (“les Alqueries”), tots se
vorien beneficiats de la nova construcció.
Reproduïm
l'acta a on consta este proyecte que se custodia en l'Archiu
Parroquial de Benimaclet
“En
lo primer de Janer, 1730.
Los
ya de la plana mencionats -Batiste Almenar, Miguel Belenguer, Pere
Rosell, Dionis Senent, Antoni Bartual, Favio Mencheta, Luys Almenar,
Francisco Suay, Vicent Suay, Vicent Ciurana, Joseph Carbonell, Gaspar
Monros, Batiste Galan, Pere Real, Miquel Serra, Vicent Ribarroja,
Joseph Peleguer, Joseph Belenguer, Bartomeu Moreno, menor, Salvador
Peleguer, Manuel Martorell, Nadal Galan, Macia Roca, Joseph Beltran,
Joan Buch, Batiste Benites-, en presencia mia lo infraescrit,
determinaren, decretaren y convingueren que es pase a posar en
execusio lo campanar.
Y
nomenaren pera Elets del Poble Pere Real y Favio Mencheta. y de les
Alqueries a Joan Marques y Luys Almenar. y pera Depositari de les
limosnes y lo que entrara en la Fabrica a Macia Roca.
Aixi
mateix convingueren que en tot cas y lloch que atja lo pertret
bastant y aixi mateix alguna porcio de diners pera comensar la obra
del campanar, que els quatre Elets juntament en los Officials del
Poble, obrers, puguen pasar a la part de començar la obra y elegir
Obrer de Vila pera dita Obra.
Y
para que conste fas la present en lo susdit dia, mes y any.
Lo
Dr. Ramon Gerez, Retor de Benimaclet”
Com
hem dit abans les funcions del campanar eren en primer lloc
religioses, pero també civils. El tindre un campanar facilitava la vida dels habitants al tindre unes senyals de les que guiar-se per a controlar el temps. En aquells anys els rellonges no eren objectes comuns. A banda tenien una important llabor social.
Les
principals senyals o tocs religiosos eren:
Anunci
de la Santa Missa: Primer toc 30 minutos abans, Segon toc 15 minuts
abans i tercer toc a l'hora dels començament.
Angelus:
A les 12 del migdia
Toc
de difunt: quan mor algun veí del poble.
Toc
de glòria en els batejos.
Matrimonis,
sacraments, funerals, festes patronals, processons, solemnitat,
triduos, novenes, rogatives, quarantenes.
Mort
i l'elecció del Pontífex Romà
Ús
civic de les campanes de l'església:
Repics
a les hores, miges i quarts: Era molt útil ya que els veïns no
tenien rellonge i d'esta manera podien orientar-se en el temps.
Convocatòria
del consell municipals.
Dols
especials i avís de decesos en la població.
Perills
per a la població: Incursions dels pirates, incendis, el toc de
queda, la pesta
No hay comentarios:
Publicar un comentario