Jaume Serra, l'últim Senyor de Benimaclet

JAUME SERRA, ÚLTIM SENYOR DE BENIMACLET

En Pere Serra, Senyor de Benimaclet, va morir el día 12 de giner de 1392. En el seu testament, dictat anys abans en la vila d'Alzira, nomenava al seu fill Jaume successor del Senyoriu de Benimaclet.

El Senyoriu de Benimaclet era, per donació real de Jaume I, un Senyoriu hereditari a perpetuïtat, per lo que el Senyors podien vendre'l o deixar-lo com una herència a qui desijaren. El Senyor cobrava les rendes dels moradors de les cases i dels llauradors dels camps, pero no solia residir en Benimaclet. Només acodia en moments especials, con la presa de posessió.

El dia 24 de giner de 1393, reunit el poble de Benimaclet en la plaça del lloc de Benimaclet, se donava llectura a la clàusula del testament de Pere Serra en la que llegava el Senyoriu de Benimaclet a son fill Jaume. La representació de la comunitat local estava formada per:

Joan Ferrer; justícia,

Joan Garcia i Pere Llorenç, jurats,

Joan Rovira, mustassaf,

i els segünts veïns i habitants de Benimaclet:

Maimó Gil,

Miquel Garcia Calandri,

Bernat Espigol,

Guillem Rovira,

Ferrer Rovira,

Miquel Llorenç,

Berenguer Jacob,

Doménech Garcia,

Berenguer Cigar,

Doménech Ferrer,

Guillem Sancho,

Joan Gil junior,

Guillem Vidal,

Berenguer Alcomi,

Dídac Pérez,

Nadal Gil,

Ramon Soler,

Garcia Péreç,

Ramon Sancho,

Joan Pérez,

Nadal Vicent,

Jaume Adzarra,

Doménech Garcia,

Berenguer Garcia,

Bertomeu Garcia,

Miquel Piquer,

Jaume Garcia,

Pere Martí,

Jaume Llorenc,

Guillem Llorenç,

Garcia Pérez Calandri,

Berenguer Pérez i

Ferran Gil.

Una volta llegida i acceptada l'última voluntat de Pere Serra, tots els presents varen prestar jurament de fidelitat al seu nou Senyor sobre els Evangelis segons disponien els Furs del Regne de Valéncia, acte que, per a major cautela, va ser repetit per Maimó Gil, triat especialment en eixe moment síndic representant del poble. 

A continuació i per a finalisar l'acte, Jaume Serra jurava d'igual modo complir les obligacions que segons dits Furs li corresponien com a nou Senyor, comprometent-se expressament a respectar els usos, privilegis, llibertats i costums de dit poble, tal com ho varen fer el seu pare i predecessors.

En 1409 el Capítul de la Catedral de Valéncia va comprar el Senyoriu de Benimaclet, que va estar en la seua possessió fins a la Desamortisació en 1837.

Fonts:
El Señorio de Benimaclet, Parroquia Assunció de Nostra Senyora (1997)