EL RECTOR ZARAGOZÀ
Benimaclet conta en un carrer dedicat al Rector Zaragozà, que fa referència a qui va ser durant casi 50 anys retor de Benimaclet, Don Miguel Zaragozà i Barber.
Va nàixer en La Vila (La Marina Baixa) el 19 de Setembre de 1876. Cursà estudis en el Seminari de Valéncia per mig d'una beca especial, que obligà a son pare a posar un aval sobre una finca. Es va doctorar en Sagrada Teologia. Va ser ordenat sacerdot el 29 d'Abril de 1900. Començà el seu eixercici pastoral en La Jara, vicaria de Dénia i més tart en Silla.
Per oposició conseguix la plaça vacant de Retor de Benimaclet en novembre de 1909 (ara fa 115 anys), en aquell moment es tractava d'una plaça en propietat i vitalícia. Don Miguel arriba a una localitat rural i encara majoritàriament catòlica.
Durant la seua estància en Benimaclet va promoure la creació del Sindicat Agrícola de Sant Josep, al que pertanyien la majoria dels llauradors de Benimaclet i la Banda de Música de Benimaclet. També promocionà la Cooperativa i el Patronat de Benimaclet. Des dels locals parroquials va promocionar a polítics tradicionalistes i era habitual que política i religió estigueren massa barrejades. Al seus sermons dominicals acodien fidels i adversaris polítics, ya que en ocasions eren mítins que més tart es distuien en els cassinos del poble.
Durant la Guerra Civil, l'Església va ser saquejada i mutilada. Les obres d'art foren cremades en un camp prop del poble i l'orgue va ser destruït. Part de la documentació històrica desaparegué. Don Miguel se mantingué amagat en el seu poble natal, gràcies a l'ajuda de l'alcalde que el va protegir.
En tornar a Benimaclet, no va denunciar a cap veí, a pesar de la persecusió. En la documentació que se conserva, el retor no identifica als que varen destruir l'iglésia i les imàgens, referint-se com a forasters. En aquell moment, al no dispondre d'Església, s'improvisà una capella provisional en l'Alqueria del Saco, en el camí Farinós, en front del matader municipal de Benimaclet.
A partir d'este moment Don Miguel continuà en la seua llavor pastoral sent un personage omnipresent per als benimacleters d'aquell moment. Amplià el cementeri parroquial, comprà un nou orgue, cedí el terrenys per a la construcció del Cottolengo,...
En Abril de 1950 va celebrar els 50 anys de sacerdot i Benimaclet ho va celebrar en una gran festa, el diari Las Provincias ho relatava aixina:
Bodas de Oro sacerdotales del señor cura párroco de Benimaclet
Muy brillantes han resultado los actos que en homenaje al señor cura párroco se han celebrado en esta valencianísima barriada con motivo de sus bodas sacerdotales.
El sábado, y con asistencia de nuestro ilustrísimo y reverendísimo prelado (Marcelino Olaechea), quien celebró la santa misa y administró la comunión. Se efectuó el homenaje espiritual que le han dedicado las escuelas nacionales, municipales y particulares. Junto con el ilustrísimo y reverendísimo señor arzobispo ostentaban la presidencia el señor alcalde de la localidad, en representación del gobernador civil, y el teniente alcalde del distrito, don Antonio Blanch, en representación del señor Alcalde de Valencia. Por la tarde, en el local de Educación y Descanso, se efectuó una velada en la que intervinieron los alumnos y profesores de dichas escuelas.
El domingo se celebró una misa solemne, se entonó el Te Deum y a continuación hubo besamanos asistiendo un inmenso gentío, además de las autoridades, Asociaciones, Cofradias y Ramas de Acción Católica.
Por la tarde se descubrió una lápida conmemorativa y a continuación se llevó a cabo una sesión literario musical en los locales de Educación y Descanso tomando parte laureados poetas, Acción Católica y la laureda banda del Centro Instructivo Musical.
El señor cura párroco, don Miguel Zaragozá y Barber, ha recibido muchas felicitaciones y numerosos y artísticos obsequios de sus feligreses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario