El rellonge de l'església de Benimaclet

EL RELLONGE DE L'ESGLÉSIA DE BENIMACLET

Antic Convent de Sant Gregori

El rellonge de l'Església de Benimaclet no se va construir per al nostre poble. Les vicissituts de l'història vullgueren que acabara en rematant la frontera principal de la parròquia mare de Benimaclet pero inicialment va donar les hores durant molts anys en el Covent de San Gregori de la Ciutat de Valéncia.

El L'antic convent-monasteri de Sant Gregori estava situat en el carrer de Sant Vicent Màrtir de la Ciutat de Valéncia, el qual s'havia convertit en presó a mitat del segle XIX per motiu de la Desamortisació de Mendizàbal. L'escritor valencià Vicent Blasco Ibáñez va fer famós este convent de Sant Gregori, ya que va ser reclòs per lo manco un parell de voltes en les seues celes. Cada volta que tenia problemes en la Justícia a raïl dels seus insolents artículs, era enviat a Sant Gregori, en espera de que l'autoritat dirimira el seu cas. O fins que algú li pagara la fiança.

El convent-presó reunia en aquells temps unes pèssimes condicions, tant d'habitabilitat com de seguritat. Lo que no vol dir que el periodiste valencià no gojara en la seua cela de les millors comoditats i que, per supost, poguera seguir despachant i fent la faena editorial per al seu diari. El convent de Sant Gregori, una volta es va inaugurar la Presó Model, va ser derribat, a partir de 1911, dins d'una série de reformes que varen millorar les pèssimes presons de la ciutat. En el solar conventual es va acabar de construir, cap a 1915, l'illa de cases on s'assenta en l'actualitat el teatre Olympia.

Convent de San Gregori ca 1890
(Archiu Solaz)

El convent també va ser famós per ser Centre de Dònes Arrepenedides des de molts segles abans. Allí les religioses agustines rebien ad aquelles dònes que havien portat una vida "pecaminosa", generalment prostitutes i mares fadrines, i el seu recolliment servia per a purificar els seus erros. S'ha de recordar que esta antiga institució ya funcionava des de l'any 1345, en que va ser fundada per una devota de l'Orde Tercera de sant Francesc, estant baix el patronage de la municipalitat. La cèdula fundacional la va otorgar el propi rei Felip II i l'arquebisbe Juan de Ribera va ajudar a l'obra alçant l'iglésia que va ser beneïda el dia de sant Gregori Magne de l'any 1600. Esta institució es governava per una Junta de dèu administradors i pels pares Agustins del veí convent de Sant Gregori. A mitan del sigle XIX passà a dependre de les Religioses Adoratrius, congregació fundada per la Mare Sacrament a la que li havia cedit l'ajuntament els locals de la Casa d'Arrepenedides.

Al ser derribats el convent de Sant Gregori i la Casa d'Arrepenedides les religioses Adoratrius varen passar a una nova residència en el carrer Hernán Cortés i el convent de sant Gregori es traslladà al carrer de Sapadors a on va permanéixer fins a 1977 en que es va traslladar a l'Eliana.

Als inicis del segle XX l'església parroquial de Benimaclet no disponia de rellonge. Gràcies a les gestions del retor de Benimaclet d'aquell moment, Miquel Zaragozà i Barber, el rellonge que havia estat en el Convent de Sant Gregori i estava abandonat es va traslladar a l'Església de Benimaclet en febrer de 1913. Per a buscar-li ubicació, donada la peculiar situació de la torre campanar, que s'erigix sobre la capçalera de l'edifici, en lloc de prop de la frontera, en la Plaça del Poble, i açò fea que el campanar no fora visible des de la Plaça. Per això hagué de construir-se una torreta sobre la frontera, a la dreta, per a que el rellonge ocupara un lloc visible des de tota la plaça. Allí seguix marcant les hores, des de fa més de 100 anys.