El Dia del Crist

El Dia del Crist en Benimaclet: una tradició que unix tot un poble

Hi ha dies que formen part de la vida d’un poble. Dies que, més allà de la religió o de les creències personals, estan profundament arraïlats en la memòria de les famílies i en les vivències de generacions sanceres. En Benimaclet, un d’eixos dies és, sense dubte, el Dia del Crist.

Cada tercer dumenge de setembre, Benimaclet viu la seua gran festa del Crist de la Providència. És una jornada especial, esperada durant tot l’any, que conserva una tradició transmesa de pares a fills i que continua reunint a les famílies del poble, inclús a aquelles que, en l’actualitat, ya no viuen en Benimaclet.

Una festa molt nostra

Els nostres majors nos transmeten que el Dia del Crist sempre ha ocupat un lloc molt especial en les llars de Benimaclet. Per a moltes famílies, després de Nadal, és probablement el dia més important de l’any.

I és que la festa no se limita a un acte concret. El Dia del Crist se viu en casa, en família i en els carrers. És un dia de retrobament, de memòria i de tradició.

Els més devots acodixen a la Missa major del Crist, que se celebra a les 12:30 hores. Pero, més allà de la celebració religiosa, el dia es viu també al voltant de la taula.

En les cases de Benimaclet es prepara un dinar familiar especial, en el que tradicionalment no sol faltar una bona paella. En acabant arriben els dolços propis d’una jornada tan senyalada. En els últims anys, ademés, s’ha fet habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca, que s’ha incorporat a la celebració com una mostra més de l’estima per les coses nostres.

És el moment de reunir-se, de compartir taula, de recordar els qui ya no estan i de tornar a fer poble.

I arriba l’hora de la processó

Després de la sobretaula, arriba un dels moments més esperats de la jornada: la preparació per a la processó del Crist de la Providència.

La processó ix de la Plaça del Poble i recorre els carrers de Benimaclet, passant per Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo —el tradicional Carrer Valéncia—, Enric Navarro, Frederic Mistral i novament Murta, fins a tornar a la Plaça del Poble.

Durant el recorregut, els carrers s’òmplin de veïns i visitants. Són mils els benimacleters que acodixen a vore passar el Crist, uns participant activament en la celebració i uns atres simplement com a públic, pero tots formant part d’una mateixa escena que es repetix any darrere d’any.

És precisament eixe caràcter popular el que fa tan especial esta festa. El Dia del Crist pertany a tots els benimacleters: als devots i als que no ho són, als que viuen actualment en el poble i als que, per diferents circumstàncies, han hagut d’anar-se’n.

El Crist de la Providència

L’advocació del Crist de la Providència està present en Benimaclet des de fa més de dos segles i mig.

La Divina Providència fa referència, en la tradició cristiana, a l’acció de Deu sobre la creació i a la seua protecció i auxili dels hòmens. És, per tant, una advocació vinculada a la confiança i a l’esperança en la protecció divina.

La image actual del Crist de la Providència de Benimaclet és l'escultor benimacleter José López, de l’any 1939. L’anterior image, que segons la tradició havia segut un regal de Sant Joan de Ribera, fon destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

Aixina, la image que hui acompanya els benimacleters en la seua festa és també testimoni d’una història marcada per les dificultats, pero sobretot per la capacitat d’un poble de conservar i recuperar les seues tradicions.

Una tradició que hem de conservar

Les festes populars no són únicament actes que apareixen en un programa. Són una part de la memòria colectiva. Darrere de cada processó, de cada dinar familiar i de cada costum hi ha persones que, generació darrere de generació, han fet possible que eixa tradició arribe fins a nosatros.

El Dia del Crist és, per tant, molt més que una celebració religiosa. És una jornada que nos recorda qui som, d’a on venim i quines són les tradicions que han format part de la vida del nostre poble.

En un Benimaclet que ha canviat molt en les últimes décades, conservar estes tradicions és també conservar una part de la seua identitat i de la seua memòria.

Que el tercer dumenge de setembre continue sent, durant molts anys, un dia de retrobament, de família i de poble.

¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!

¡Vixca el Crist de la Providència!

¡Vixca Benimaclet!