La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera

La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera

El camí de Vera —hui convertit en frontera entre l'Universitat Politècnica i l'horta— costa d'imaginar que fa a penes un sigle aquell paisage era un racó de calma, perfumat de terra humida i flor del taronger. En mirar cap a la mar deixàvem arrere antigues alqueries de la partida de Vera: la Casa Manú, el Forn de Bola, l’Alqueria dels Casanys, la Casa Noya, la Casa Riola o la Casa Burra. Front a l’entrador de l’Ermita de Vera, i just enfront de la recordada Tenda de Simó, es trobava una menuda pero molt volguda font: la Font de l'Amor.

Este lloc, hui desaparegut, va ser durant décades punt de trobada i lloc de passejos. Parelles d'enamorats de totes les edats acodien allí per a conversar i mirar-se en silenci, rodejats de séquies, canyars i màrgens florits. També els grups de jóvens feyen parada durant les caminades de Pasqua, quan la primavera invitava a riure, cantar i menjar la mona de Pasqua al sol.

La Font de l'Amor era un racó senzill, pero carregat de significat: una espècie de menut santuari popular dels sentiments, de la vida de l'horta, del primer bes furtat. No era solament un lloc físic, sino també un símbol d'aquell temps en que l'aigua era el cor de la vida i la convivència.

🎥 Doloretes (1923): la primera película rodada en Valéncia

La fotografia que acompanya este text no pertany a un passeig qualsevol. És un fotograma de la película Doloretes, gravada en 1923 en l'horta de Vera de Benimaclet, considerada la primera película rodada en Valéncia.

La cinta va ser dirigida per José Buchs, qui va adaptar al cine l'exitosa obra teatral Doloretes, estrenada en 1901 en el Teatre Apolo de Madrit. El llibret original, de Carlos Arniches, contava en música d’Amadeo Vives i Manuel Quislant, i va ser concebut com una sarsuela en un acte i tres quadros ambientada en un entorn rural típic d'Alacant.

L'història de Doloretes gira entorn al tio Pere i la tia Tona, que viuen angustiats pel seu net Visentico, enviat a lluitar en la guerra de Filipines. A la seua tornada, el jove descobrix que la seua promesa Doloretes li ha segut infidel en Nelo, el fill de l'alcalde. Adolit i enfurit, Visentico jura venjança, que es consuma quan Nelo averigua que Doloretes havia conegut ya a molts atres hòmens abans que ell.

Rodada en plena horta de Vera, la película no solament conserva el valor artístic d'una de les primeres adaptacions al cine d'una sarsuela espanyola, sino també el valor documental de mostrar els paisages i costums de Benimaclet i el seu entorn rural en els anys vint.

🌾 Un paisage que ya no existix

La Font de l'Amor va desaparéixer en els anys xixanta, sepultada per les transformacions urbanes que varen ser convertint els camins i séquies de Vera en l’Universitat Politècnica de Valéncia. Pero gràcies a imàgens com la de Doloretes, encara podem imaginar la serenitat d'aquell lloc a on l'amor, la terra i l'aigua compartien el mateix glatit.

📷 En el fotograma, una jove junt a la séquia, rodejada de l'horta verda i les alqueries blanques de Benimaclet. Una image que nos torna, encara que siga per un instant, al temps en que brotava la Font de l'Amor.

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les frutetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2023 que s'ha inspirat en la menció a Benimaclet en el Llibre del Repartiment.

Feliç 9 d'Octubre!!

 ¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

Crònica de les Festes Patronals 2025

Crònica de las Festes Patronals de Benimaclet 2025

Dissabte 6 de setembre: Inauguració de l’Alqueria de Zarzo

Les celebracions varen començar en un moment històric per al barri: l'obertura de l’Alqueria de Bonora-Zarzo com a nou espai cultural. A les 19:30 hores, veïns i veïnes es varen reunir en la Plaça Urbaniste Antoní Sancho per a dirigir-se en comitiva cap a l'edifici, recentment recuperat.

Varen presidir l'acte Manuel García-Pardo, president de l’Associació Cultural Horta de Valéncia, i la Reina de l’Horta 2026, Estefania Marchant, els qui varen realisar el tall inaugural. Els assistents varen poder recórrer les estàncies restaurades, des de la cuina tradicional fins a l'antiga quadra, mentres veïns majors rememoraven vells temps que vixqueren en aquells espais.

La vesprada va continuar en representacions teatrals en valencià, balls populars i un concert de música tradicional, arrematats en un refrigeri d'orchata i fartons.

No va faltar la nota reivindicativa: un menut grup de manifestants va intentar boicotejar l'acte en protesta per la cessió temporal de l'immoble i el desenroll urbanístic del PAI de Benimaclet, aplegant inclús a produir-se una agressió. La resposta del restant de participants, en civisme i alegria, va reforçar el caràcter de convivència de la jornada.

La reobertura de l'Alqueria supon una fita per a l'identitat cultural i agrícola de Benimaclet, que ara dispon d'un espai per a tallers, exposicions i activitats comunitàries.

Divendres 12 de setembre: Pregó Cultural i vesprada infantil

La vesprada va començar a les 18:00 en una animada vesprada infantil organisada pels Juniors de l’Assunció en la plaça del barri.

A les 19:30 es va celebrar la missa prèvia a l'acte central: el Pregó Cultural de Festes, pronunciat a les 20:00 en la parròquia per la científica i veïna de Benimaclet María Dolores Huerta Panach. Davant més d'un centenar d'assistents, Huerta va combinar recorts d'infància i tradició en metàfores científiques, comparant les festes en una “reacció química” en la que els clavaris i clavariesas són catalisadors i l'energia prové de l'amor al Crist de la Providència, la Mare de Déu i els Sants Patrons.

El seu emotiu discurs, esguitat d'anècdotes locals i expressions en valencià, va culminar en un aplaudiment unànim. El president de la Clavaria 2025, Francisco Berlanga, li va entregar un obsequi en agraïment.

Dissabte 13 de setembre: Art, música i tradició

El dia va començar en el VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet, que va omplir els carrers de caballets i color. Més de vint artistes varen plasmar racons emblemàtics del poble. El jurat va destacar l'alta calitat de les obres i va otorgar els premis a:

1.º Gonzalo Romero Navarro (850 €)

2.º Pascual Gimeno Montalar (500 €)

3.º Ampar Ferriols Gadea (300 €)

Mencions d'honor: Jessica González Prats, Adrián Montparler de la Encarnación i Amparo Ballarro Llovat.

Per la vesprada, la gran cavalcata de les clavarieses de la Mare de Deu d’Agost va recórrer els carrers acompanyada per la charanga del CIM, culminant en la tradicional entrà d’Alfàbegues. En acabant de la sabatina de la Mare de Déu i la missa en sufragi de les confrares difuntes, la jornada va concloure en un sopar popular de paelles i un animat concert d’un grup musical local.

Dumenge 14 de setembre: Festa de la Mare de Deu d’Agost

Benimaclet va honrar a la seua patrona en un dia replet de fervor. Des de que va trencar l’alba, les campanes varen anunciar la festivitat. En acabar del passacarrer i la recollida de les clavarieses, a les 12:30 es va celebrar la missa solemne en intervenció del Cor Parroquial.

A les 14:00 una impressionant mascletà va resonar en la plaça, preludi de la solemne processó vespertina en danses de la Falla Ingenier Vicent Pichó i l'acompanyament de la Banda de Música de Benimaclet. Un castell de fòcs artificials va tancar la jornada.

Dilluns 15 i dimarts 16 de setembre: Romeria dels Sants de la Pedra

El dilluns es va viure la tradicional Passà dels Sants Abdó i Senent, protectors dels agricultors. En acabant del Pregó Popular a les 17:30 fet per Francisco Berlanga, l'image dels Sants va ser traslladada des de la plaça de Benimaclet fins a l'Ermita de Vera, acompanyada per dolçaina i tabalet, recorrent l'antic camí de Farinós entre pólvora, devoció i colorit. Allí se celebrà un sopar popular amenisat en música junt a l’ermita.

El dimarts, hi hagué missa en l’ermita i a continuació, la romeria va realisar el camí invers, en parada en l’Universitat Politècnica de Valéncia —alçada en terrenys antany de l'horta de Benimaclet— i visita al cementeri parroquial en recort dels antepassats. L'arribada a la plaça va ser rebuda en una emotiva i numerosíssima dansà popular que va omplir el carrer Murta i la Plaça, símbol de la persistència de les tradicions agrícoles.

Dimecres 17 de setembre: Tríduo i convivència

La jornada va començar en el solemne trasllat del Santíssim Crist des de la seua capella a l'altar major, un acte molt emotiu al que acodiren els seus devots. En la plaça, els més menuts varen gojar d'una alegre cavalcata infantil que va fer les delícies de tots i va omplir de color els carrers del nostre poble.

A les 19:30 es va celebrar el primer dia del Tríduo en honor al Santíssim Crist de la Providència, seguit d'un gran sopar popular d'entrepans en la Plaça amenisada per la charanga La Gallina del CIM. A l’acte va acodir la màxima autoritat municipal, l’alcaldesa de la ciutat de Valéncia, Maria José Català, que participà en l’entrega d’entrepans i pogué raonar en els veïns. També acodiren representants dels grups municipals PSPV i Compromís.

Dijous 18 de setembre: Mercat Medieval i V Jocs Florals

El dia va arrancar en activitats per a chiquets i, a les 18:00, en l'inauguració de l'esperat Mercat Medieval, que va omplir d'artesania, gastronomia i música els històrics carrers de Benimaclet.

A les 20:30, el Centre de Majors de Benimaclet va acollir la quinta edició dels Jocs Florals de Benimaclet, recuperant la tradició lliterària de 1931.

Entre els guardonats varen destacar:

Flor Natural: Ampar Cabrera i Sanfèlix per L’últim dubte entre tu i yo.

Englantina d’Or: Joan Josep Serra i Martí per Un llegat en perill.

Viola d’Or: Mònica González i Alfonso per Aclamem en gran fervor.

Premi Poesia en castellà “Emili Baró”: María José Juárez Romera per Phantasos.

Josep Furió i Egea va eixercir de mantenedor, reivindicant la lliteratura com a pilar d'identitat i memòria. El mantendor va lloar a la Regina, Pau Cuenca Renau, i a la seua Cort d’Amor. La velada omplida de versos i música va concloure en l’irterpretació de l'Himne de Valéncia i una fotografia de grup que quedarà per a l'història.

Divendres 19 de setembre: Música i tradició

Els Juniors de l’Assunció varen animar la plaça en jocs tradicionals durant la vesprada infantil. Despuix del tercer dia del Tríduo al Santíssim Crist, la Banda de Música de Benimaclet va oferir un concert nocturn que va reunir a famílies i visitants en un ambient festiu.

Dissabte 20 de setembre: Festa dels Sants Patrons Abdón i Senent

La programació, que se va vore entristida per la despedida d’un dels clavaris que havia faltat el dia anterior, va incloure les tradicional calderes d’arròs en fesols i naps que enguany arribaren a les 4200 racions, un rècort absolut. Per la vesprada missa tradicional en valencià en honor als Sant i la processó pels carrers de Benimaclet. Per la nit un espectàcul tribut al històric grup suec Abba.

Dumenge 21 de setembre: Festa del Crist de la Providència.

A migdia va tindre lloc la missa major en honor al Crist i a continuació una gran mascletà disparada en la Plaça. Per la vesprada la tradicional i multitudinària processó del Crist en l’assistència d’autoritats i mils de benimacleters que ompliren els carrers històrics de Benimaclet.

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 han demostrat, un any més, la força de la tradició, la cultura i la participació veïnal. Des de l’inici en el Pregó de Festes fins als històrics Jocs Florals i la romeria dels Sants de la Pedra, cada jornada ha teixit un relat d'identitat i convivència que reforça l'orgull d'un poble que mira al futur sense oblidar les seues raïls.

Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a la Clavaria Festers Crist 2025 per les excelents Festes Patronals que han preparat per a Benimaclet. Moltes gràcies!

El dia del Crist, en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany la seua processó tornarà a recòrrer els carrers de Benimaclet. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 250 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1939 ya que l'anterior (segons la tradició regal de Sant Joan de Ribera) va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Crònica V Jocs Florals de Benimaclet

Benimaclet reviu la seua tradició lliterària en la celebració dels V Jocs Florals

Benimaclet, 18 de setembre de 2025. El Centre de Majors de Benimaclet ha acollit en la vesprada d'ahir la celebració dels V Jocs Florals de Benimaclet, un acte solemne i carregat d'emoció que recupera, noranta anys més tart, l'històrica justa lliterària iniciada en 1931 per un grup d'intelectuals valencianistes en l'antic poble de Benimaclet.

L'event, organisat per l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaris Festers Crist 2025, ha reunit a autoritats, representants d'entitats culturals, escritors i veïns en un ambient festiu i lliterari. Entre les personalitats assistents varen destacar Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat; Julio Aguado Codina, director general de Participació i Acció Veïnal de l'Ajuntament de Valéncia; María Jesús Coves, presidenta d'honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana; N’Estefania Marchant, Reina de l’Horta de Valéncia, Miquel Àngel Lledó i Cardona, acadèmic de la RACV; aixina com representants de la Confraria de Benimaclet: prior José Antonio Varela i síndic Francisco Cuenca, associacions culturals, veïnals i festives del barri.

La velada, acompanyada de peces musicals de Schubert, Purcell i Debussy a càrrec del trio flauta clarinet i fagot compost per Marta Giner, Pablo Fernández i Lucia Machado, ha començat en la proclamació oficial de l'obertura dels Jocs Florals per part del secretari, Josep Pilán Alemany, i les paraules de benvinguda del president de l'entitat organisadora, Pau Giner Bayarri.

Premis principals

El jurat ha otorgat el Premi de la Flor Natural al poema L’últim dubte entre tu i yo, d’Ampar Cabrera i Sanfèlix. L'autora ha rebut la Flor Natural de mans del President de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i ha compartit la seua obra en el públic, aixina com uns versos dedicats a la Regina.

Com a Regina dels V Jocs Florals de Benimaclet ha segut proclamada la senyoreta Pau Cuenca i Renau, acompanyada per la seua Cort d'Amor formada per les senyoretes Belén Cuenca Renau, Sandra Pérez Arqués, María José Tarín Palacios i Susana Senent Valero

L’Accèsit de la Flor Natural ha recaigut en L’ànima de l’Horta, de Manuel García-Pardo i Suárez.

En l'apartat de premis ordinaris, el síndic de la Confraria ha entregat l’Englantina d’Or a Joan Josep Serra i Martí (representat per Carles Cabo) pel poema Un llegat en perill, i el retor de Benimaclet la Viola d’Or a Mònica González i Alfonso per Aclamem en gran fervor.

Premis extraordinaris

El Premi de Poesia en Castellà “Emili Baró” ha segut entregat per Maria Jesús Coves, Presidenta d’Honor de l’Associació d’Escritors, i ha anat a parar a María José Juárez Romera en Phantasos. Mentres que l’Accèsit, entregat per Aranzazu Guerola, ha correspost a Magda Villarroya García per Ser mar.

El Premi d'Investigació “Eduard Buil”, entregat per Alexandrina Fornas, neta de Buil, ha distinguit el treball Apunts per a l’història dels falles de Benimaclet, de Javier Navarro i Andreu.

En narrativa, el Premi Carles Salvador ha segut entregat per l’Honorable President de Lo Rat Penat, que ha segut otorgat a Miquelo García i Maldonado per Teodoro, Maties i atres històries, en un accèsit per a Consol Monsó i Lacruz per Primavera d’hivern.

En acabant el President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro, ha dirigit unes paraules al públic assistent en les que ha defés la personalitat valenciana front als atacs exteriors i ha animat al poble de Benimaclet a continuar el camí iniciat en els Jocs Florals.

Discurs del mantenedor

L'acte ha inclòs la proclamació de Josep Furió i Egea com Mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet, en reconeiximent a la seua trayectòria com a escritor, investigador i divulgador cultural, molt vinculat al poble. El seu discurs va posar de relleu l'importància de la lliteratura com a vehícul d'identitat i memòria colectiva i ha fet una explicació de la trilogia dels Jocs Florals: Pàtria, Fe i Amor.

Tancament solemne

La cerimònia ha conclòs en l'interpretació de l'Himne de Valéncia, i a continuació, els premiats i autoritats es varen reunir per a una foto de conjunt, deixant constància d'una jornada històrica que consolida la recuperació dels Jocs Florals com a part essencial del patrimoni cultural de Benimaclet.

Calderes de Benimaclet 2025

  LES CALDERES DE BENIMACLET

Des de bon de matí del Dissabte 20 de setembre en el carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.

A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbón i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat (que haja adquirit els tickets en la Casa de la Confraria del carrer Puçol).

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Mercat migeval 2025

El Mercat Migeval tornarà a omplir de vida els carrers de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 no s'entenen sense una de les seues cites més esperades: el Mercat Migeval, que enguany se celebrarà del 18 al 21 de setembre en el cor del poble.

Durant eixos quatre dies, els carrers del poble antic de Benimaclet —com Masquefa i Músic Belando— es transformaran en un autèntic escenari migeval, a on veïns i visitants podran passejar entre parades d'artesania, gastronomia i productes tradicionals. La música, les animacions de carrer i les recreacions històriques ompliran d'ambient festiu cada racó, convertint el mercat en un viage al passat que entusiasma tant a majors com a menuts.

Organisat per la Clavaria 2025, en el marc de les Festes Patronals, el Mercat és una oportunitat única per a fruir d'un espai d’encontre veïnal, reforçar les nostres raïls culturals i celebrar junts l'identitat del poble de Benimaclet.

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anima a tot el veïnat i a els qui nos visiten a no perdre’s esta cita imprescindible:

👉 Del 18 al 21 de setembre, Benimaclet reviu el seu passat en el Mercat Migeval.

¡Vos esperem per a compartir tradició, cultura i festa!

Passà dels Sants de la Pedra

   ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria comença a les 20:30 hores, quan se traslladen Els Sants Patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

Crònica del VII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet 

Benimaclet, 13 de setembre de 2025.

En el marc de les Festes Patronals, els carrers de Benimaclet s'han omplit hui de color i creativitat en la celebració del VII Certamen de Pintura Ràpida, una cita que en pocs anys s'ha consolidat com una de les activitats artístiques més esperades del poble.

Des de primera hora del matí, més d'una vintena de pintors procedents de distints punts de la geografia valenciana han desplegat cavallets, pinzells i llenços per a capturar racons emblemàtics de Benimaclet. L'ambient festiu i la complicitat de veïns i visitants han acompanyat una jornada en la que l'art ha segut protagoniste absolut.

El jurat ha subrallat l'alta calitat de les obres presentades, lo que ha fet especialment difícil la delliberació. Finalment, els guardons han recaigut en:

Primer Premi (850 €): Gonzalo Romero Navarro

Segon Premi (500 €): Pascual Gimeno Montalar

Tercer Premi (300 €): Amparo Ferriols Gadea

Ademés, el jurat ha cregut necessari concedir mencions d'honor, donada l’alta calitat de les obres, a Jessica González Prats, Adrián Montparler De la Encarnación i Amparo Ballarro Llovat, els qui han destacat per l'originalitat i la tècnica dels seus treballs.

Este certamen, impulsat des de fa sèt anys pel jove artiste local Santiago Gómez, conta en el respal de la Junta Municipal d’Exposició, la Caixa Popular i la Clavaria Fester Crist 2025, el patrocini de la qual fa possible que la tradició continue creixent.

En esta edició, el Certamen de Pintura Ràpida reafirma el seu paper com a escaparat del talent pictòric i com una de les expressions culturals més volgudes de les Festes Patronals de Benimaclet, deixant en cada cantó l’impronta de l'art i la celebració compartida.

Premiats en 2025

2on Premi

Primer Premi

Josep Furió, Mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet

Josep Furió Egea serà el mantenedor dels 

V Jocs Florals de Benimaclet

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet té l'honor d'anunciar que el professor i escritor Josep Furió Egea serà el mantenedor dels V Jocs Florals de Benimaclet, la cerimònia dels quals se celebrarà el dijous 18 de setembre de 2025 a les 20:30 hores en el Centre de Majors de Benimaclet, dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

Una figura de referència en la cultura i l'educació

Josep Furió i Egea ha desenrollat una intensa trayectòria professional i cultural. Va ser Catedràtic d'Institut de Secundària, soci fundador de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana i colaborador de l’Enciclopèdia (Viquipèdia en valencià).

Va estudiar Ciències Biològiques en l'Universitat de Valéncia, a on va obtindre el Premi Extraordinari de Llicenciatura. En 1982 va alcançar el títul de Doctor en Ciències Biològiques, igualment en Premi Extraordinari de Doctorat. Entre 1987 i 2011 va ser autor de 28 llibres de text per a alumnes d'Ensenyança Secundària, ademés de rebre diversos premis d'investigació i lliteraris.

Molt vinculat a Benimaclet des de la seua infància, se va convertir en el primer pregoner de les Festes Patronals del nostre poble quan se va instituir est acte en 2002.

Una tradició recuperada

Els Jocs Florals de Benimaclet tenen una història que es remonta a 1931, repetint-se en 1934 i 1935. Aquells anys varen ser de gran efervescència cultural, en veïns ilustres com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartín, Joan Ballester, i especialment Josep Maria Bayarri i Hurtado, ànima i promotor dels Jocs Florals.

Els guanyadors d'aquelles edicions varen ser jóvens poetes que, en el temps, es varen convertir en referents de les lletres valencianes, com Prudenci Alcón, Xavier Casp i Josep Veïna. La Guerra Civil i la dictadura franquista varen truncar aquella iniciativa, que va caure en l'oblit durant més de huit décades.

L'any passat, gràcies a l'impuls de la Clavaria i la Junta Municipal d'Exposició, es va conseguir recuperar este certamen lliterari, que este 2025 celebra la seua quinta edició. En esta ocasió, ademés, l'event contarà per primera volta en un cartell oficial dissenyat per l'artiste de Benimaclet, Santiago Gómez.

Invitació al poble

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet convida a tots els veïns i amants de la cultura a assistir i participar en esta cita lliterària, que busca tornar a Benimaclet el lloc de rellevància cultural que mai hagué de perdre.