Les calderes de Benimaclet

 LES CALDERES DE BENIMACLET: UNA TRADICIÓ EN HISTÒRIA

Hi ha tradicions que formen part de les festes. I n’hi ha unes atres que, ademés, formen part de la memòria de Benimaclet.

Les Calderes de Benimaclet són una d’elles.

El pròxim dissabte 19 de setembre, des de bon de matí, el carrer de Sant Esperit, junt a la Plaça del Poble, tornarà a omplir-se de fum, olor de llenya i l’aroma inconfusible de l’arròs en fesols i naps. Les calderes se cuinaran durant hores, sempre que l’orage ho permeta, seguint una tradició que forma part de les Festes Patronals de Benimaclet.

A les dos de la vesprada, les vintiquatre salves d’honor dedicades als Sants Patrons, Sant Abdó i Sant Senent, els Sants de la Pedra, anunciaran el moment més esperat: el repartiment de les tradicionals calderes en la Plaça de Benimaclet.

Enguany els clavaris han preparat 4.000 racions d’arròs en fesols i naps per al veïnat que haja adquirit prèviament els corresponents tickets en la Casa de la Confraria del carrer Puçol.

UNA TRADICIÓ EN MÉS D’UN SIGLE D’HISTÒRIA

Les Calderes de Benimaclet no són una tradició recent. La seua història documental se remonta, com a mínim, a principis del sigle XX.

En 1910, u dels primers programes de festes que es conserven ya deixa constància de la celebració de les calderes d’arròs en fesols i naps.

Pero aquella celebració tenia un significat molt diferent del que té hui.

En aquell temps, les calderes tenien una important funció social: oferir un menjar calent, nutritiu i contundent a les persones més necessitades de Benimaclet. Els ingredients i l’elaboració eren aportats per les persones que més tenien, convertint la festa dels Sants de la Pedra també en un moment de solidaritat i ajuda als més necessitats.

Era una època en la que moltes famílies vivien en unes condicions molt diferents de les actuals. Per a molts chiquets, poder menjar carn era una cosa extraordinària que no estava al seu alcanç durant tot l’any. Les calderes de les festes permetien, almenys per un dia, compartir una menjar especial al voltant d’una celebració que era de tot el poble.

DE L’ALIMENT A LA FESTA

El temps ha canviat i també ho ha fet la societat. Aquella funció assistencial que tenien les calderes ha deixat pas a una gran celebració festiva i de germanor.

Pero l’essència continua sent la mateixa: cuinar junts, compartir i reunir al poble entorn a un plat tradicional.

L’arròs en fesols i naps és u dels grans plats de la cuina tradicional valenciana. És habitual en moltes poblacions de l’Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor i les Marines, i rep també noms com caldera o arròs junt segons la localitat.

Se tracta d’un plat especialment contundent, tradicionalment associat als mesos d’hivern, pero que en molts pobles s’ha convertit en u dels protagonistes de les festes. Cuinat en grans calderes i en cantitats que poden arribar a ser enormes, transforma l’elaboració d’un plat en tot un acte comunitari.

La recepta tradicional té com a ingredients principals el porc, els fesols, els naps —especialment la varietat coneguda com a «nap i col»— i l’arròs. Segons les zones, també pot incorporar carn de corder o botifarres de ceba.

La seua elaboració tradicional requerix paciència: els ingredients se couen en un calder alt i metàlic, a foc de llenya, habitualment de taronger o garrofera, i necessiten hores de cocció.

Com ocorre en tants plats tradicionals, cada comarca i cada poble ha anat adaptant la recepta a les seues costums. En algunes zones més al nort de l’Horta se substituïx part de la carn de porc per boví, mentres que en poblacions del Camp de Túria és habitual trobar variants en les que els fesols són substituïts pel garrofó.

QUATRE MIL RACIONS I UNA MATEIXA HISTÒRIA

Hui, les dimensions de les Calderes de Benimaclet són molt diferents a les d’aquelles primeres celebracions.

4.000 racions preparades pels clavaris són una mostra de la magnitut que ha adquirit esta tradició.

Pero darrere de cada ració hi ha molt més que un plat d’arròs.

Hi ha una història que ve de llunt. Hi ha els veïns que durant generacions participaren en les festes. Hi ha els clavaris que mantingueren viva la costum. Hi ha les famílies que varen deprendre la tradició dels seus majors. I hi ha, també, la memòria d’aquells primers benimacleters per als quals una caldera no era simplement un acte festiu, sino una manera de compartir en els qui més ho necessitaven.

S'estarà cuinant història.

I quan a les dos de la vesprada les vintiquatre salves d’honor anuncien el repartiment de les calderes, Benimaclet tornarà a reunir-se al voltant d’una tradició que ha sabut canviar en el temps sense perdre la seua essència.

Perque han canviat els temps, han canviat les famílies i ha canviat la festa.

Pero hi ha coses que continuen igual: un poble, una tradició i una gran caldera d’arròs en fesols i naps.

🥘❤️

Benimaclet: història, tradició i poble.

Mercat Migeval 2026

 El Mercat Migeval tornarà a omplir de vida els carrers de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet no s'entenen sense una de les seues cites més esperades: el Mercat Migeval, que enguany se celebrarà del 17 al 20 de setembre en el cor del poble.

Durant eixos quatre dies, els carrers del poble antic de Benimaclet —com Masquefa i Músic Belando— se transformaran en un autèntic escenari migeval, a on veïns i visitants podran passejar entre parades d'artesania, gastronomia i productes tradicionals. La música, les animacions de carrer i les recreacions històriques ompliran d'ambient festiu cada racó, convertint el mercat en un viage al passat que entusiasma tant a majors com a menuts.

Organisat per la Clavaria Gent de Benimaclet 2026, en el marc de les Festes Patronals, el Mercat és una oportunitat única per a fruir d'un espai d’encontre veïnal, reforçar les nostres raïls culturals i celebrar junts l'identitat del poble de Benimaclet.

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anima a tot el veïnat i a els qui nos visiten a no perdre’s esta cita imprescindible:

👉 Del 17 al 20 de setembre, Benimaclet reviu el seu passat en el Mercat Migeval.

¡Vos esperem per a compartir tradició, cultura i festa!

Horari de fi de semana:

Divendres: 11:00 a 14:30 h /.../ 17:30 a 22:30 h

Dissabte: 11:00 a 14:30 h /.../ 17:30 a 22:30 h

Dumenge: 11:00 a 14:30 h /.../ 17:30 a 21:30 h

Un recort de les festes de 1987

 Un recort de les festes de Benimaclet de 1987

La fotografia que publicàrem la semana passada en Instagram, en la que es veen els cavalls engalanats en motiu de les festes, ha fet aflorar un bonic record de la nostra història recent.

La nostra amiga Amparo Pastor Escuder nos ha escrit per a compartir en nosatros un recort molt especial: l’any 1987 va tindre l’honor de ser la pregonera de les festes de Benimaclet.

Amparo conserva en sa casa, en molt de carinyo, un quadro que recorda aquell pregó pels carrers del poble. En ell es pot vore la desfilada de diverses grupes, totes igualment engalanades, en parelles de valencians a cavall, tal com podem recordar en la fotografia que publicàrem fa uns dies.

Segons nos conta, el pregó seguia l’orde de la processó pels carrers de Benimaclet i, en cada cantonada, Amparo desplegava un pergamí i el llegia per a convidar a tots els veïns a participar en les festes.

Eren unes festes vixcudes intensament pel veïnat, en els carrers com a punt d'encontre i en la participació de tot un poble. Aquell mateix any, ademés, Benimaclet contava en una emissora de ràdio que s’escoltava per la part antiga del poble. Allí se dedicaven cançons, se parlava de diversos temes i, sobretot, s’informava de les festes per a que ningú es perdera cap acte.

Hui, casi quaranta anys més tart, testimonis com el d’Amparo nos permeten recuperar chicotets fragments d’aquella vida festiva i veïnal. Una fotografia, un quadro, un pergamí o un recort personal poden convertir-se aixina en una finestra oberta a la memòria de Benimaclet.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a Amparo que haja compartit en nosatros este recort tan entranyable.

Perque conservar la memòria del nostre poble també és conservar les històries de les persones que l’han fet i el seguixen fent viu.

Gràcies, Amparo, per compartir-lo en tots nosatros.

Passà dels Sants 2026

  ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment, està documentada des del sigle XVI, la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Bétera, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XV i XVI es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria comença sobre les 20:30 hores, quan se traslladen Els Sants Patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Crònica del VIII Certamen de Pintura Ràpida

Crònica del VIII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

En el marc de les Festes Patronals, els carrers de Benimaclet han tornat a omplir-se de color i creativitat en la celebració del VIII Certamen de Pintura Ràpida, una cita que any darrere d’any es consolida com una de les activitats artístiques més esperades del poble.

A lo llarc de la jornada, l’art ha tornat a prendre els carrers de Benimaclet, convertint els seus racons i espais més característics en escenaris per a la creació artística. Els cavallets, els pinzells i els llenços han compartit protagonisme en un ambient marcat per les Festes Patronals i per la proximitat entre artistes, veïns i visitants.

El jurat ha valorat les obres presentades i, finalment, els guardons d’esta VIII edició han recaigut en:

Primer Premi (350 €): Alfredo Sales García

Segon Premi (200 €): Milagros Sánchez Gavilán

Enguany, el certamen ha contat en el patrocini de Caixa Popular i dels Clavaris Gent de Benimaclet 2026, el respal dels quals ha fet possible la celebració d’esta nova edició i la continuïtat d’una iniciativa que unix art, cultura i festa en els carrers del poble.

Impulsat des de fa huit anys pel jove artiste local Santiago Gómez, el Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet ha anat fent-se un lloc propi dins del programa cultural de les Festes Patronals, oferint cada any una oportunitat per a contemplar Benimaclet des de la mirada particular dels artistes participants.

En esta VIII edició, el certamen reafirma aixina el seu paper com a aparador del talent pictòric i com una de les expressions culturals més volgudes de les Festes Patronals de Benimaclet, deixant novament en els carrers del poble l’impronta de l’art, la creativitat i la celebració compartida.

Primer Premi 2026

Segon Premi 2026

Pregó Cultural 2026

 Les campanes de Benimaclet sonen de nou en el Pregó Cultural

La Parròquia de Nostra Senyora de l’Assunció de Benimaclet ha acollit hui una nova edició del Pregó Cultural de Benimaclet, un acte que ha tingut enguany com a protagonistes a quatre dònes, clavarieses d’enguany, que han oferit un emotiu recorregut per les tradicions, la festa i l’identitat del poble de Benimaclet.

L’acte ha tingut com a fil conductor les campanes de Benimaclet, actualment en restauració, com a símbol d’un poble que manté viva la seua memòria i les seues tradicions.

La primera en prendre la paraula ha segut Elvira Laguarda, que ha oferit una original introducció en llengua valenciana. Elvira ha imaginat que tenia davant un còmic ambientat en Benimaclet, en el qual anaven apareixent diferents escenes i elements característics del poble. Entre ells, les campanes de la parròquia, que han servit de punt de partida per al relat de les tres ponents que l’han seguida.

Maria Jose Ballester ha parlat de la Campana de l’Assunció i de la importància de les tradicions en la vida de Benimaclet. Les campanes, ha explicat, són molt més que un instrument que marca les hores o anuncia les celebracions: són la veu de Benimaclet, una veu que ha acompanyat durant generacions la vida dels seus veïns.

En el seu discurs han aparegut també els recorts familiars, com aquell balcó dels seus yayos, Pepe i Maria, des d’a on la vida del poble es contemplava i se vivia. Les processons, les festes i totes aquelles celebracions que formaven part de la vida cotidiana han tingut també un lloc destacat en les seues paraules.

Ballester ha volgut agrair especialment a totes les persones que fan possible que les festes continuen celebrant-se any darrere any i ha dedicat una menció especial als majors, depositaris d’una memòria que resulta imprescindible per a comprendre el Benimaclet d’ahir i el de hui.

El seu desig ha quedat resumit en una frase carregada de sentiment: que les noves generacions puguen continuar dient, en orgull, «Yo soc de Benimaclet».

La segona campana ha donat pas a Pilar Sanchis, encarregada de parlar de la Campana dels Sants Patrons. La seua intervenció ha servit per a fer un repàs per la història de les festes de Benimaclet i per la profunda relació existent entre estes celebracions i la pròpia història del poble.

Pilar ha recordat que l’ermita dels Sants és anterior a la parròquia i ha posat en valor la tradició dels Sants Patrons com a protectors del camp. Les festes patronals de Benimaclet conten en una història de més de quatre segles, una tradició que ha anat passant de generació en generació.

Dins d’este recorregut, ha destacat especialment la Passà dels Sants, un dels moments més significatius de les celebracions i una mostra de la manera en que la devoció, la festa i la vida comunitària han anat sempre de la mà en Benimaclet.

El torn ha segut en acabant per a Pepa Benlloch, que ha protagonisat una de les intervencions més entranyables de la nit. El seu discurs ha partit d’una idea senzilla pero profundament significativa: Benimaclet és la nostra casa.

Pepa ha recordat que Benimaclet va ser poble i que, a pesat del pas del temps i les transformacions experimentades, encara permaneix una manera pròpia de fer poble, de viure les festes, de compartir-les i de sentir-se part d’una mateixa comunitat.

La seua intervenció s’ha centrat en la Campana del Santíssim Crist, una campana que és també, en les seues paraules, una veu del poble. Ha recordat que fon fosa en 1939, després de la destrucció de l’anterior durant la Guerra Civil.

El seu discurs ha mirat tant al passat com al futur: un poble en memòria i futur, conscient de les seues ferides i de la seua història, pero també de la necessitat de continuar caminant junts. En un temps marcat per la divisió, el seu desig ha segut clar: que puguem seguir units.

I com no podia ser d’una atra manera, les campanes han tornat a sonar en la veu d’Elvira Laguarda, que ha posat el punt final al pregó recitant la poesia Les Campanes del meu poble, d’Emili Baró.

Es tracta d’una preciosa composició escrita en els anys trenta i guardonada en els Jocs Florals de Benimaclet, una obra que ha permés tancar l’acte recuperant la paraula poètica i la raó de ser d’un poble que ha trobat en les seues campanes una de les veus més antigues i estimades.

El Pregó Cultural ha segut, aixina, molt més que un acte festiu. Ha segut un homenage a les tradicions, als majors, a les festes, a la fe i, sobretot, a la manera de viure i sentir Benimaclet com un poble.

Perque les campanes poden estar hui en restauració, pero la veu de Benimaclet continua ben viva.

I mentres hi haja qui recorde, qui celebre i qui diga en orgull «Yo soc de Benimaclet», les campanes del poble continuaran sonant.

A continuació l’Orquesta del Centro Instructiu Musical ha oferit un magnífic concert que dona inici a les Festes Patronals de Benimaclet.

Cerimònia dels VI Jocs Florals de Benimaclet

Benimaclet torna a fer història en la celebració dels VI Jocs Florals

Sònia Escrich i Andreu és proclamada Regina, Ricart Folgado i Bisbal eixercix de Mantenedor i Alexandrina Fornas i Buil rep la Flor Natural, noranta anys després dels primers Jocs Florals

Benimaclet va viure anit una jornada especialment emotiva en la celebració dels VI Jocs Florals de Benimaclet, una cita que recupera una de les tradicions lliteràries més importants del poble i que, noranta anys després, torna a reunir en un mateix acte poesia, cultura, llengua valenciana i memòria.

La cerimònia, celebrada en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, va reunir autoritats, representants d’entitats culturals i veïnals, membres del món faller, poetes, investigadors, premiats i numerosos veïns, que volguerem acompanyar a l’organisació en esta nova edició d’una justa lliterària que començà en 1931, quan un grup d’intelectuals valencianistes de Benimaclet impulsà els primers Jocs Florals.

L'acte va ser obert per Josep Pilàn Alemany, que va actuar com a Secretari dels Jocs. En acabant el President la de Clavaria Gent de Benimaclet, Josep Vicent Genovés i el de l'Associació Poble de Benimaclet, Pau Giner i Bayarri, donaren la benvinguda als assistents.

U dels moments més esperats de la nit fon la proclamació de Sònia Escrich i Andreu com a Regina dels VI Jocs Florals de Benimaclet, acompanyada per la seua Cort d’Amor, formada per Carla Pellicer Candela, Carmen Cervantes Sanz, Estela Contell Martín i Micaela Tatay López.

Sònia Escrich, que cursà  en Benimaclet i es graduà en Enfermeria en 2025, és fallera des del seu naiximent i representa una generació de jóvens compromesa en la conservació de les tradicions valencianes. La seua vinculació en la cultura popular, la lliteratura i les costums del poble la convertixen en una magnífica embaixadora de l’esperit dels Jocs Florals.

En la seua proclamació, Sònia Escrich passa a formar part de la història d’esta institució junt a les anteriors Regines: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934), Dolors Vecina (1935), Cristina Mares (2024) i Pau Cuenca (2025).

Alexandrina Fornas Buil, Flor Natural

La Flor Natural, principal guardó poètic dels Jocs Florals, fon enguany per a Alexandrina Fornas i Buil, autora del poema presentat baix el lema «Ho saps».

La concessió d’esta distinció va tindre, ademés, una especial significació per a l’història cultural de Benimaclet. Alexandrina Fornas és neta d’Eduart Buil, eminent poeta i periodiste benimacleter, una de les grans figures de la poesia valenciana del seu temps, que hagué de patir l’exili en acabant de la Guerra Civil.

D’esta manera, la Flor Natural torna a unir dos generacions d’una mateixa família en la història lliterària de Benimaclet. La neta d’un poeta que va haver de viure llunt de la seua terra ha sigut reconeguda ara, en el mateix poble, per la calitat de la seua poesia en llengua valenciana.

Alexandrina Fornas va rebre la Flor Natural i el diploma corresponent i, en un dels moments més emocionants de la nit, va llegir davant del públic el poema guardonat i posteriorment uns versos dedicats a la Regina.

Englantina, Viola i restants guardons

L’Englantina d’Or fon concedida a Ampar Cabrera i Sanfèlix, pel poema «Llar», dedicat a Benimaclet, mentres que la Viola d’Or recaigué en Joan Josep Serra i Martí, pel poema «La Fe d’un poble pels Sants Patrons».

El Premi de Poesia en Castellà Emili Baró fon per a Immaculada Ballester, pel treball «Manos ajadas».

El Premi d’Investigació Eduard Buil fon concedit ex aequo a Consol Monsó i Lacruz, per «Odonomàstica de Benimaclet. Els carrers dedicats a dònes», i Antoni Atienza i Peñarrocha, per «Ventura Pascual. Un mestre de Benimaclet».

Per la seua banda, el Premi de Narrativa Carles Salvador fon entregat pel President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro Raga, el qual va oferir al públic un discurs en el que va defendre la valencianitat i recordà la relació entre Lo Rat Penat i el Centre Instructiu Musical. El premi anà a parar a Maria Teresa Peiró i Lorca, pel relat «La veritat de la terra», mentres que l’accèssit fon per a Miquelo Garcia i Maldonado, per «El Crist de la Providència i unes atres històries».

Ricart Folgado, Mantenedor

La cerimònia tingué com a Mantenedor a Ricart Folgado i Bisbal, farmacèutic i una de les figures més destacades del valencianisme cultural contemporàneu.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Farmàcia de la Comunitat Valenciana, membre de la Junta de Govern i bibliotecari de Lo Rat Penat, Folgado és poeta, narrador, ensagiste i investigador, en una extensa obra publicada íntegrament en llengua valenciana.

Ha segut president de l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana, fundador de diverses entitats culturals i copropietari de l’editorial L’Oronella. També ha desenrollat una intensa llabor en el món faller com a historiador, articuliste i autor de llibrets.

El seu discurs va posar el punt final a una nit dedicada a les lletres valencianes i a la defensa i promoció de la nostra cultura.

La cerimònia va contar en la presència de diverses autoritats i personalitats del món cultural i associatiu valencià, entre elles el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valéncia, José Luis Moreno; el director general de Participació de la Conselleria de Justícia, José Salvador Tàrrega; el director general de Participació i Acció Veinal de l’Ajuntament de Valéncia, Julio Aguado Codina; l’Honorable President de Lo Rat Penat, Josep Vicent Navarro; el President del Centre Instructiu Musical, Xavier Ginés i representants de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, associacions culturals i veïnals i entitats de Benimaclet i de Valéncia.

L’acte finalisà en la interpretació de l’Himne de Valéncia, seguida de la tradicional fotografia de conjunt dels premiats, autoritats i membres de l’organisació.

Els VI Jocs Florals de Benimaclet consoliden aixina la recuperació d’una tradició iniciada en 1931 i recuperada en els nostres dies per l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, reafirmant la voluntat de mantindre viva la poesia, la lliteratura, la llengua valenciana i la memòria cultural del poble.

I enguany, més que mai, la història ha volgut fer un gest especialment simbòlic: la veu poètica d’Eduart Buil, que un dia hagué de partir a l’exili, torna a ressonar en Benimaclet a través de la seua neta Alexandrina, guardonada en la Flor Natural dels seus Jocs Florals.

Poble de Benimaclet complix 10 anys

 POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 10 ANYS

Pareix que fon ahir quan, en 2016, començàrem esta aventura en l’objectiu de recuperar i donar a conéixer la memòria de Benimaclet. Allò que va nàixer com una iniciativa que pensàvem que duraria un any, dos com a molt, hui complix deu anys.

Deu anys parlant de Benimaclet, investigant la seua història, recuperant personages, recordant les nostres tradicions, donant a conéixer la nostra Horta i, sobretot, compartint-ho en tots vosatros.

I si alguna cosa hem deprés durant estos deu anys és que Benimaclet té molta història que contar.

Hui només podem donar-vos les gràcies.

Gràcies a les més de 550.000 visites al nostre blog, als més de 11.000 seguidors en Facebook, més de 4.000 en Instagram i a totes les persones que compartixen, comenten, lligen i donen a conéixer les nostres publicacions. També hem creat canals en Whatsapp i en Telegram per a mantindre informats als benimacleters. Darrere de cada número hi ha persones que han volgut saber un poc més del poble, i això és lo que realment dona sentit a tot este proyecte.

Quan començàrem, la nostra principal intenció era recuperar la memòria d’un poble que estava canviant molt ràpidament i que corria el risc de perdre una part important de la seua identitat.

Durant estos deu anys hem intentat aportar el nostre granet d’arena.

Hem parlat de personages de Benimaclet com Carles Salvador, Emili Baró, Eduart Buil, Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca, Salvador Almenar, Don Diogenes López Mencho, Donya Adelina Montesinos, Francesc de Vinatea i tants atres que formen part de la nostra història. I sempre tindrem un recort molt especial per al nostre colaborador Vicent Sanchis, «El Roget».

Hem recuperat i contat fets històrics com la riuà de 1957, els atentats de 1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, l’estància de l’Encobert o la Rebelióde les Mones durant el racionament de la posguerra.

Hem donat a conéixer comerços i establiments tradicionals que formen part dels recorts de moltes generacions: el tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, les orchateries de Benimaclet i molts atres.

Hem recordat les nostres festes i tradicions, des de les Festes Patronals i els Sants Patrons Abdón i Senent fins a les antigues festes de Sant Lluís, Sant Antoni de Pàdua o la benedicció dels animals per Sant Antoni del Porquet en Vera.

I hem intentat que tot això no quedara només en les pàgines del blog.

Durant estos deu anys també hem publicat llibres que han volgut deixar constància de la nostra història i de la nostra cultura.

“Nits de bodes”, de Vicent Blasco Ibàñez, en el conte ambientat en el Benimaclet del sigle XIX i la seua traducció al valencià.

“Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet”, dedicat a un personage històric que alcançà fama per tota la Corona d’Aragó.

“Benimaclet, poble de poetes”, un recorregut pels poetes del nostre poble.

“Benimaclet, el meu poble”, recull de les entrades del blog que conformen una verdadera història de Benimaclet.

“L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents”, un homenage, per mig de més de 200 fotografies, a la nostra Horta i a les persones que durant generacions la varen treballar i convertir en un verger junt a la ciutat.

“Eduard Buil, memòria d’un poeta”, homenage a este eminent poeta de Benimaclet en el cinquanta aniversari de la seua mort.

"Els malnoms de Benimaclet" que recull més de cincents malnoms d'habitants del nostre poble.

També hem colaborat en l’edició de l’Història de la lloable Confraria de Benimaclet i hem publicat les obres premiades en els Jocs Florals en dos llibres (IV i V Jocs Florals).

I precisament els Jocs Florals de Benimaclet han segut una de les iniciatives que més ilusió nos ha fet recuperar.

Instaurats per l’insigne escritor valencià Josep Maria Bayarri en 1931, els Jocs Florals varen formar part de la vida cultural de Benimaclet fins que la guerra civil interrompé aquella tradició. Després de décades, gràcies a la iniciativa de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet i a la colaboració de diverses clavaries, esta gala lliterària ha tornat al nostre poble. En 2025 se celebrà la quinta edició i enguany, en 2026, els Jocs Florals tornen a tindre continuïtat en la seua sexta edició, en Sonia Escrich i Andreu com a Regina i en la seua Cort d’Amor.

Per a nosatros, vore de nou els Jocs Florals en Benimaclet és molt més que recuperar un acte cultural. És demostrar que les tradicions poden tornar a viure quan hi ha persones dispostes a treballar per elles.

També hem participat en conferències i activitats culturals, hem seguit de prop la situació i protecció de la nostra Horta i hem procurat estar presents sempre que ha segut possible en la vida cultural i social del nostre poble.

Fa uns anys decidírem fer un pas més i constituir-nos com a Associació Cultural Poble de Benimaclet en el Registre de la Generalitat Valenciana. Des d'aquell moment hem continuat creixent, pero sense perdre mai els objectius que nos varen portar a començar.

I ara, deu anys més tart, seguim tenint ganes.

Ganes de continuar investigant.

Ganes de continuar publicant.

Ganes de recuperar històries que no han de perdre's.

Ganes de donar a conéixer nous personages, nous documents, noves fotografies i nous testimonis.

Ganes de continuar defenent i posant en valor la nostra Horta.

I ganes, sobretot, de continuar parlant de Benimaclet.

Perque un poble no és només els carrers, les cases o les places. Un poble són també les persones que l’han habitat, les seues històries, les seues festes, les seues tradicions, els seus comerços, els seus poetes, les seues associacions i els recorts que passen de generació en generació.

Fa deu anys començàrem parlant del passat de Benimaclet.

Hui continuem fent-ho, pero mirant també cap al futur.

No sabem qué nos portaran els pròxims deu anys. Lo que sí sabem és que, mentres hi haja persones que vullguen conéixer, voler i defendre la història del nostre poble, Poble de Benimaclet continuarà ací.

I això és possible, sobretot, gràcies a vosatros.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit, compartit i acompanyat durant estos deu anys!

¡Per molts més anys parlant de Benimaclet!

VI Jocs Florals de Benimaclet

VI JOCS FLORALS DE BENIMACLET

El pròxim dijous 10 de setembre tindrà lloc la cerimònia dels VI Jocs Florals de Benimaclet, un certamen lliterari que hem recuperat l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la Clavaria Gent de Benimaclet 2025, noranta anys després de la seua última edició.

Els Jocs Florals són un concurs lliterari que té orige en els certàmens dels antics trobadors i que en Valéncia va recuperar Lo Rat Penat en 1879. Benimaclet se va unir a les poblacions que celebraven Jocs Florals en 1931 de la mà d'ilustres veïns del poble entre els que destacaven Josep Maria Bayarri, Pasqual Asins, Eduard Buil, Emili Baró i Carles Salvador. La guerra civil espanyola va acabar en la gesta i la deixà en un complet oblit que ha durat més de huitanta anys.

L'acte tindrà lloc a les 20:00 hores en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet (Carrer Baró de Sant Petrillo número 14) en el que se donaran a conéixer els guanyadors dels premis ordinaris i extraordinaris. Decenes de treballs s'han presentat en esta edició, lo que ha obligat al Jurat a haver de triar entre obres de molt alta calitat. El poeta o poetisa guanyador de la Flor Natural serà l'encarregat d'acompanyar a la Regina del Jocs, Sònia Escrich i Andreu, en la seua entrada i li llegirà l'obra guanyadora. Junt a la Regina formarà la tradicional Cort d’Amor: Carla Pellicer Candela, Carmen Cervantes Sanz, Estela Contel Martín i Micaela Tatay López.

Han confirmat la seua assistència autoritats, entitats culturals valencianes i de Benimaclet i els nets d'Eduard Buil, que faran entrega dels Premis d'investigació que duen el nom d'este ilustre benimacleter. El mantenedor d'esta edició serà l'eminent escritor i farmacèutic, Ricart Folgado i Bisbal. L'acte estarà amenisat en un exquisit programa musical preparat ex professo un trio de jóvens músics de Benimaclet per ad esta ocasió.

Animem a tot el Poble de Benimaclet a acodir ad este històric event que retornarà a Benimaclet a l'èlit del panorama cultural valencià.

Cartell Festes Patronals

 CARTELL FESTES PATRONALS DE BENIMACLET 2026

Atenent a la tradició l'Associació cultural Poble de Benimaclet confecciona un cartell de Festes Patronals que unix les festes dedicades a la Mare de Deu d'Agost, als Sants de la Pedra i al Santíssim Crist de la Providència per a facilitar al veïnat l'assistència als actes de les Festes.

La tortada de Benimaclet

 La tortada de Benimaclet: un dolç que ya forma part de les nostres festes

Hi ha tradicions que naixen fa sigles i unes atres que, encara que siguen molt més recents, en poc de temps conseguixen fer-se un lloc en el cor d’un poble. És el cas de la tortada de Benimaclet, un dolç creat expressament per a acompanyar a les nostres Festes Patronals i que, any darrere d’any, s’ha anat convertint en u dels sabors més característics d’estes dates tan senyalades.

La tortada naix de les mans de Paco Cuenca, mestre pasticer de Benimaclet i actual Síndic de la Confraria. La seua idea era senzilla pero carregada de sentit: Benimaclet necessitava un dolç propi, una elaboració que identificara al poble i que poguera arribar a les taules de les famílies durant les Festes Patronals.

I aixina va començar una tradició que hui ya forma part de la festa.

Una família lligada al forn i a Benimaclet

Parlar de la tortada de Benimaclet és també parlar de la família Cuenca i de la seua llarga relació en l’ofici de forner.

El Forn de Cuenca és un negoci familiar vinculat a Benimaclet, en una tradició fornera que ve de generacions arrere. El yayo de Paco Cuenca ya era forner i, ademés, va arribar a ser alcalde de Benimaclet. L’ofici de pastar, elaborar pa i preparar dolços ha passat aixina de generació en generació, mantenint viva una manera de treballar basada en l’artesania i en el coneiximent del producte.

Esta vinculació en el poble és precisament u dels elements que dona un valor especial a la tortada. No és simplement un dolç elaborat en Benimaclet: és una creació naixcuda del propi poble i pensada per a la seua festa.

¿Cóm és la tortada de Benimaclet?

La tortada té com a element principal una base en la qual predomina l’armela, que li dona el seu característic sabor i una textura molt sucosa.

Sobre esta base s’afig una capa de melada de fraula, coberta posteriorment per gelatina. El resultat és un dolç artesà, sucós i diferent de les elaboracions més habituals que podem trobar en una pasticeria.

La combinació de l’armela, la fraula i la gelatina fa que la tortada tinga una personalitat pròpia i fàcilment reconeixible. A més, Benimaclet va ser conegut com a el poble de les fraules i té un carrer dedicat ad esta fruta. És, en definitiva, una elaboració que busca representar Benimaclet també a través del gust.

Un dolç per a les Festes Patronals

Una de les particularitats més especials de la tortada és que no es tracta d’un dolç que es puga trobar durant tot l’any. La seua elaboració i venda estan vinculades a la semana de les Festes Patronals del Crist, el dia gran de les quals se celebra el tercer dumenge de setembre.

Esta temporalitat forma part també del seu encant. Com ocorre en tantes tradicions gastronòmiques, esperar un moment concret de l’any per a tornar a assaborir-la fa que el dolç quede inevitablement associat a la festa, als retrobaments familiars i als dies grans de Benimaclet.

L'intenció de Paco Cuenca quan va crear-la era precisament eixa: que cada família de Benimaclet poguera tindre en la seua taula un dolç propi durant les festes del barri.

De creació recent a tradició de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet tenen una història de molts sigles. La tortada, en canvi, és una creació molt més recent. Pero les tradicions no sempre necessiten centenars d’anys per a arrelar.

En un parell de décades, la tortada de Benimaclet ha passat de ser una idea d’un mestre pasticer del barri a convertir-se en una elaboració esperada per molts veïns durant les festes. La seua continuïtat depén, com totes les tradicions, de que les noves generacions la coneguen, la fruïxquen i la facen seua.

I ahí està precisament el seu valor: en haver creat una tradició nova sense deixar arrere les arrels.

El sabor d’un poble

La gastronomia també forma part de l'identitat dels pobles. Un plat, un dolç o una recepta poden guardar la memòria d’una família, d’un ofici o d’una festa.

La tortada de Benimaclet reunix les tres coses: la família Cuenca, l’ofici tradicional dels forners i les Festes Patronals.

Per això, quan arriba setembre i les festes òmplin Benimaclet d’actes, música, pólvora, germanor i devoció, també arriba el moment de la tortada.

Una creació de Paco Cuenca que va nàixer per a donar a Benimaclet un dolç de referència i que, any darrere d'any, va fent camí per a convertir-se en una d’eixes tradicions que passen de la novetat al costum i del costum a la memòria.

La tortada de Benimaclet: un sabor propi per a una festa nostra.

Els festejos taurins en les festes de Benimaclet

 Els festejos taurins en les festes de Benimaclet

Hui volem reunir en una mateixa història dos fotografies separades per més de trenta anys. Dos imàgens que nos permeten acostar-nos a una part de les antigues festes patronals de Benimaclet que hui ya forma part del passat: els festejos taurins.

No pretenem entrar en el debat actual al voltant d’este tipo d’espectàculs, sino recuperar-los des d’una perspectiva històrica, com una part més de la vida festiva del nostre poble durant bona part del sigle XX.

1959: una correguda de bous en les festes patronals

La primera fotografia nos porta a les Festes Patronals de 1959. En ella podem vore els assistents a una correguda de bous celebrada en Benimaclet i, en un dels palcs, alguns rostres vinculats a la vida social del poble.

D’esquerra a dreta, apareixen una parella de la Guàrdia Civil; la rejoneadora Paquita Rocamora, identificada gràcies a les aportacions dels nostres seguidors; Don Vicent Zaragozà; el tio Pepe Guerra (José Albert); Micalet Cuenca, alcalde de Benimaclet; i Don José Crespo, vicari de Benimaclet.

Més allà de l’espectàcul que s’estava celebrant, la fotografia té un enorme interés perque nos permet recuperar els rostres d’algunes de les persones que formaven part de la vida cotidiana i festiva del nostre poble.

És, ademés, el testimoni d’una época en la que les corregudes de bous formaven part de la programació de les festes patronals i reunien a una part important del veïnat.

Les places de bous dels anys 70 i 80

Esta tradició no es va limitar als anys cinquanta. Durant les dècades dels anys 70 i 80, alguns anys es varen instalar en Benimaclet places de bous portàtils en motiu de les festes.

Aquells espais tenien, ademés, una particularitat: no servien únicament per als espectàculs taurins. Les places també podien acollir espectàculs musicals i artístics, integrant-se aixina en una programació festiva molt més ampla.

La plaça de bous, per tant, es convertia durant uns dies en u dels grans punts de reunió del poble.

1994: l’últim any dels bous en les festes

La segona fotografia nos situa en les Festes Patronals de 1992.

La Plaça del Poble apareix preparada per als festejos taurins, en les tanques instalades enmig d’un espai que encara conservava les parades del mercat. Una estampa que hui pot resultar especialment sorprenent per als qui han conegut la plaça en la seua configuració actual.

I és precisament esta fotografia la que tanca, simbòlicament, una etapa: 1994 fon l’últim any en que hi hagué bous en les festes patronals de Benimaclet.

En acabant d’aquell any, els festejos taurins varen deixar de formar part de la programació de les festes.

Una part de la memòria de Benimaclet

Les dos fotografies, separades per més de tres dècades, nos permeten vore com va evolucionar esta tradició.

De la correguda de bous de 1959, en la que podem reconéixer persones concretes vinculades a la vida del poble, a les tanques instalades en la Plaça del Poble en 1992. Entre una i atra imatge hi ha tota una generació de benimacleters i una manera d’entendre les festes que ya ha desaparegut.

Hui podem vore aquelles fotografies i sorprendre-nos davant d’un Benimaclet que pareix molt llunt del que coneixem. Pero aquelles places, aquelles tanques, aquells espectàculs i aquelles festes també formen part de la nostra història.

La memòria d’un poble no està formada únicament per allò que encara conservem. També està formada per tot allò que va existir, que va ser important per a generacions anteriors i que, en un moment determinat, deixà de formar part de la vida cotidiana.

Els festejos taurins de Benimaclet són ya història. I estes fotografies nos ajuden a recordar-los.

Poble de Benimaclet

Recuperant la memòria d’un poble.

Informació programes i tíquets

PROGRAMES I TÍQUETS DE CALDERES 2026

Segons nos comuniquen des de la Clavaria Gent de Benimaclet 2026 els abonats podran recollir el programa a partir del dimarts 1 de setembre de 17 a 20 hores en la Casa de la Confraria (carrer Puçol). 

Per a les persones que no són abonades estaran disponibles fins a fi d'existències:

- Llibre de Festes: 10 euros

- Tiquets calderes: 7 euros (dos racions)

- Pin del Crist: 8 euros.

- Tapís de les Festes: 30 euros

Teniu més informació sobre el programa ACÍ.

 * El dijous 10 de setembre estarà oberta la Casa de la Confraria de matí (11 a 13 hores) i tancarà per la vesprada degut a la celebració dels Jocs Florals de Benimaclet.