viernes, 1 de septiembre de 2023

Festa Mare de Deu d'Agost Benimaclet 2023

  LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST


Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

El programa de festejos quedarà aixina:

Dijous 7 de setembre


A les 18:00 hores aproximadament visita al Cottolengo del Pare Alegre.


Divendres 8 de setembre


20:00 En l'Iglésia de l'Assunció, Pregó de les Festes Patronals de Benimaclet.

22:00 En la Plaça de Benimaclet, Sopar en el carrer, en música en directe.

(les clavarieses posen a la seua disposició un tícket de 6 euros que inclou entrepà i beguda)


Dissabte 9 de setembre


Al trenc del dia, al mig dia i la posta del sol volteig general de campanes.

18:00 Cavalcata acompanyada en grups de dansaes i al finalisar tindrà lloc l'entrà de les alfàbegues.

19:30 Missa en sufragi de les cofrades difuntes.


Dumenge 10 de setembre


Al trenc del dia, al mig dia i la posta del sol volteig general de campanes.

11:00 Recollida de clavarieses.

12:30 Solemne missa cantada pel Cor Universitari Sant Yago.

14:00 Mascletà en la Plaça de Benimaclet, disparada per la Pirotècnia Reyes Martí.

20:00 Solemne Processó. Obrirà la comitiva grups de dansaes.

Al finalisar ramet de focs d'artifici

Les Clavarieses vos desigen felices festes i conten en la presència del Poble de Benimaclet.


CLAVARIESES 2023


Encarna Almenar Martí
Carmen Alonso Saez
Olga Arqués Franco
Merche Ballester Ros
Josefina Bravo López
Teresa Calani Mostacedo
Maria Dolores Dejoz Garcia
Maria Jose Gabarda Navarro
Pascu Diaz Gomez
Loli Genovés Serra
Raquel Guillem Pérez
Chelo Hurtado Ros
Maria Amparo Marí Pastor
Maria Amparo Martinez Espí
Carmen Meseguer Esteve
Marta Montaner Murgui
Mercedes del Carmen Pardo Lisarde
Amparo Escuder Pastor
Maria Dolores Perez Pitach
Merce Ros Huerta
Toniquin Tur Roselló.

martes, 15 de agosto de 2023

Patrona de Benimaclet

PATRONA DE BENIMACLET

Hui, 15 d'Agost, és el dia de la Patrona de Benimaclet, la Mare de Deu de l'Assunció o Mare de Deu d'Agost. Encara que les festes de la Mare de Deu s'han passat a la semana anterior a les del Crist, hui és la festivitat.


domingo, 13 de agosto de 2023

Homenage a Eduard Buil

 

HOMENAGE A EDUARD BUIL

El pròxim dimecres 13 de setembre de 2023 tindrà lloc un homenage a Eduard Buil en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, organisat, dins de les Festes Patronals de Benimaclet, per la Clavaria 2023 - Amics de Benimaclet, en motiu del 50 aniversari de la seua defunció.

En l'acte se presentarà el llibre Eduard Buil, memòria d'un poeta, que fa un repàs a la vida i obra del poeta, periodiste i dramaturc valencià... i fill d'adoptiu de Benimaclet. Buil va destacar en les lletres valencianes en els anys 20 i 30 del segle XX; la guerra civil espanyola el va obligar a emigrar durant vora 30 anys i en tornar els valencians el vàrem oblidar injustament.

Com be recorda Buil en la seua autobiografia, ni en els pijors moments de la posguerra, el Centre Instructiu Musical de Benimaclet li va retirar el seu nomenament de Soci d'Honor. En tornar de l'exili, el CIM, va tindre la sòrt de contar en ell en les seues velades culturals i entregues de premis, que encara recorden els més majors.

L'acte contarà en la participació del coordinador de l'obra: Miquel Àngel Gascón, que és el promotor del proyecte cultural "Poetes Valencians"; del President Honorari de la Clavaria 2023: José Cristóbal Cuenca, que va conéixer personalment a Buil; Pau Giner, President de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet i la néta del nostre homenajat: Alexandrina Fornas Buil.

Durant l'acte se llegiran diverses poesies d'Eduart Buil.

Esperem contar en la participació de tots els veïns de Benimaclet.


domingo, 30 de julio de 2023

V Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

   V CERTAMEN DE PINTURA RÀPIDA DE BENIMACLET


El pròxim dissabte 9 de setembre de 2023, dins del programa de Festes Patronals de Benimaclet, tindrà lloc el V Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet.

S'establixen els següents premis:

- Primer Premi: 350 €. Gentilea de Caixa Popular.

- Segon Premi: 200 €. Gentilea de la Clavaría Amics de Benimaclet.

Podeu consultar les bases completes ací: BASES DEL CERTAMEN

Vos podeu inscriure en el següent formulari: INSCRIPCIÓ

Sants de la Pedra, patrons de Benimaclet

 ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet
El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdon i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.


No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants
Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.
Sants Abdon i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.


El 30 de Juliol al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores. A continuació sopar en el Llar Cultural de Benimaclet.

viernes, 16 de junio de 2023

Programa Festa del Corpus 2023

 PROGRAMA DE LA FESTA DEL CORPUS 2023

Compartim en els amics de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet el programa de la Festa del Corpus Christi de Benimaclet d'este 2023. El llibret del programa, en el que ha colaborat la nostra Associació, conté, a banda de la descripció dels actes de la festa, un interessant artícul del divulgador cultural i bibliòfil valencià Javier Navarro sobre la participació del nostre poble en el Corpus de la ciutat de Valéncia a lo llarc del temps. Ademés s'inclouen fotos històriques de la celebració de la festa en el nostre poble. Esperem que vos agrade.




jueves, 15 de junio de 2023

Corpus Christi 2023 Benimaclet

 CORPUS CHRISTI 2023 BENIMACLET


Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.



Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.


sábado, 10 de junio de 2023

Benimaclet en el Corpus de Valéncia

LA PRESÈNCIA DE BENIMACLET EN EL CORPUS CHRISTI DEL CAP I CASAL

Per Javier Navarro i Andreu

Molts valencians coneixen la festivitat del Corpus Christi per la vistosa processó que se celebra en el Cap i Casal. Molts reconeixen ràpidament la figura de la Moma, saben que durant eixe dia les Roques ixen als carrers i que els jagants dansen per a la sorpresa dels més menuts, pero lo que realment es festeja passa completament desapercebut per ad alguns. Els catòlics celebrem este dia la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament durant l'Eucaristia.

Esta festivitat es remonta al sigle XIII quan la beata Juliana de Rétine, priora del monasteri de Mont Cornilló, en Lieja (Bèlgica), tingué una revelació en la que el Senyor li explicava davant un disc llunar rodejat de rajos de llum, que al Santíssim Sacrament li faltava una solemnitat en el seu honor.

Este succés, sumat al conegut milacre de Bolsena, animà al papa Urbà IV a expedir l'11 d'agost de 1246 la bula Transiturus per a instituir la festa, pero la seua repentina mort solament dos mesos despuix de la seua expedició ho va impedir. Es tindria que esperar fins a l'any 1312, quan el papa Clement V confirmà dita bula i inclogué en el Corpus Iuris, estenent aixina definitivament la solemnitat a tota l'Iglésia.


Els valencians pronte escomençaren a celebrar el Corpus en gran devoció, segurament influïts pels milacres succeïts en Lluchent (1239) i en Alboraya (1248). Segons el doctíssim canonge de la Sèu Valentina En Vicente Castell Maiques, en 1355 la festivitat es realisa dins dels temples en la ciutat de Valéncia i des de 1372 en el carrer en processó inclosa.

Fon tanta la pompa i bellea de dita processó durant sigles, que els reis i gran aristócrates venien aposta per a presenciar-la i inclús, es va fer alguna celebració especial per a la delectació d'algun monarca. Esta festa es va convertir en la principal del calendari del Cap i Casal, aplegant a denominar-se com la Festa Grossa.

En esta solemne festa eucarística ha participat des de fa sigles el poble de Benimaclet, pero la seua colaboració durant principis del sigle XX fon transcendental per a mantindre i dignificar la festa, que ya escomençava a perdre l'esplendor dels sigles anteriors.

Durant molts anys els Círculs Catòlics de Benimaclet procesionaven en el Corpus pels carrers de Valéncia, engrossant notablement el número d'assistents, la Banda de Música de Benimaclet solemnisava els actes en la seua música, destacant l'actuació dels anys 1915 i 1917 per la seua precisa eixecució.

Pero sense cap dubte, el zenit de la gran aportació per part dels benimacleters al Corpus del Cap i Casal, ocorregué en l'any 1918 quan el retor de Benimaclet, En Miguel Zaragozá tingué el gran honor d'assistir com diaca baix el pali, al canonge José Vila que fon l'encarregat de dur el Santíssim Sacrament aquell any.

L'aportació de Benimaclet al Corpus Christi de Valéncia no és una cosa del passat, actualment part del nostre poble ix representat de forma simbòlica per mig de la Roca de la Verge dels Desamparats. Açò és degut a que la figura de la Patrona que està situada en la part superior de dit carro, fon realisada pel benimacleter Francisco Greses Almenar l'any 1995.


Tots estos successos han provocat que la celebració del Corpus Christi en Benimaclet es desplaçara en el calendari una semana més tart des de fa ya varies décades, per a no coincidir en el Cap i Casal, segurament motivada per l'històrica participació dels benimacleter sen el Corpus Valentí, sent açò una gran ventaja, ya que els valencians tenim la sòrt i privilegi de poder celebrar dos voltes a l'any la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament.

viernes, 19 de mayo de 2023

Colabora en les Festes Patronals de Benimaclet

 COLABORA EN LES FESTES DE BENIMACLET

Des de la Clavaria 2023 se demana als veïns de Benimaclet la seua colaboració per a dur avant les Festes Patronals d'enguany.

La Clavaria posa a disposició del veïnat la Targeta de Colaborador per només 20€, la qual dona dret a:

- Un programa de les Festes Patronals de 2023 en paper, que se entragarà a principis de setembre i que enguany, a banda del Programa de Festes contarà en artículs de gran interés.

- 4 racions d'arròs en fessols i naps que se entregaran el dia dels Sants de la Pedra, el dia de les Calderes.

- S'entrarà en el Sorteig de 150€ a gastar en comerços del nostre Poble. Hi haurà dos sortejos (30 de juliol i 8 de setembre).

La targeta pot obtindre's en el local del Carrer Baró de San Petrillo (en front de l'óptica Hurtado), a on els atendrà Cristóbal.

Entre tots poder fer possible que les Festes Patronals de Benimaclet continuen celebrant-se cada any. No deixeu de fer-vos en la vostra Targeta!!!.



sábado, 13 de mayo de 2023

Salve Mare dels Desamparats (Emili Baró)

 SALVE MARE DELS DESAMPARATS





En el dia de la Mare de Deu dels Desamparats, aprofitem per a felicitar a totes les Amparos, Desamparats,... de Benimaclet i ho fem publicant una poesia d'Emili Baro dedica a la Verge dels Desamparats publicat en el llibre "Manollet de poesies"





SALVE MARE DELS DESAMPARATS

Salve Verge nostra
Mare dels Desamparats;
eres l'amparo i el guia,
d'els orfens i desgrasiats.

A tu acudix la mare contristida.
buscant consol a son cór oprimit;
i te demana a tons peus Regina, adorada,
la pau que busca son cór arrepentit.

Desde ton trono mare vullguda,
dones achuda
d'alegría rebosant els córs.

Valencia tota Regina t'aclama,
i en fe s'inflama
ofrenante tots los seus amors
Regina pura i Subirana;
N'olvides Mare nostra,
els fills amats;
que dins lo cór te porten
los valents, valents soldats.

N 'olvides Mare nostra els fills amats,
que dins lo cór te porten els soldats valecians
N'olvides Mare nostra,
als soldats valencians.

viernes, 12 de mayo de 2023

La Quinta del 56 del Poble de Benimaclet

LA QUINTA DEL 56 DE BENIMACLET

Gràcies a un membre de la nostra Associació Cultural, Àngel Salom Martí, hem conseguit identificar a la majoria de les persones que apareixen en la fotografia de la Quinta de 1956 del Poble de Benimaclet.

Esta fotografia se va fer en 1956 als chicons que se despedien per a complir en les obligacions militars de l'época i són, en la seua majoria, del poble (no de l'Horta). En el moment de la fotografia tenen 21 anys, per lo que el seu any de naiximent és 1935.



1.- Vicente el de Sena que vivia en el Barri de Santa Ana.

2.- Chic que vivia en el carrer Mestre Caballero.

3.- Vicente Palanca, que vivia en el carrer Federic Mistral.

4.- Daniel Cuenca, el carnicer, que vivia en el carrer Alegret.

5.- Manuel "El Suat" que vivia en el carrer Baró de San Petrillo.

6.- Jose Conesa "l'Esgarrat". Vivia en el carrer Peris Mencheta.

7.- Felipe, que vivia en el carrer de la Rambla.

8.- Manuel, germà d'Amanda, vivia en el carrer Músic Magenti.

9.- Salvador Torres. Vivia en el Barri de Santa Ana.

10.- Rafael Prima (Pino). Vivia en el Barri de Santa Ana.

11.- Julio Almenar. Vivia en el Barri de Mascarell, junt a la via.

12.- Santiago Lopez, el marit de Carmen Alpera la fornera del Forn de Castro (en el carrer dels Sants).

13.- Òscar, el de "Micasita", Marit d'Amparo Revert.

14.- Francisco Montañana, vivia en el Carrer Catalunya (actual Arquitecte Arnau).

15.- Un chic que era del Barri del Carmen. Impresor.

16.- Un chic que sa mare estava de guardabarrera en el camí de Vera.

17.- José Aragonés. Vivia en el carrer la Rambla.

18.- José Prima "del Suat". Se coneixia com el "Roget del Barri de Santa Ana".

19.- Francisco Gimeno, germà de Rafael el torero.

20.- Àngel Salom. Vivia en el carrer Federic Mistral. És el que nos ha ajudat a identificar a tots els quintos.

21.- Salvador Folch, conegut com "El Negre".

22.- Miguel el Barquillero, vivia en el carrer Peris Mencheta.

23.- Francisco Prima, vivia en l'avinguda Emili Baró, al costat de casa Sales.

Des de Poble de Benimaclet agraïm a qualsevol persona que puga fer aportacions sobre esta fotografia o atres similars les seues aportaciones. Poden escriure a benimacleters(arroba)gmail.com

martes, 2 de mayo de 2023

Creus de Maig 2023

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET


Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).


L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.










sábado, 29 de abril de 2023

Classe de Don Carles Salvador (1941)

 Classe de Don Carles Salvador 1941


Un colaborador de la nostra Associació "Poble de Benimaclet" nos ha facilitat esta fotografia de la classe de Carles Salvador en 1941, en plena posguerra, quan encara donava classe en l'escola que estava situada en el carrer Mestre Caballero. Més tart aniria a les escoles de la Cooperativa, en l'avinguda d'Emili Baró.

En la foto apareix Don Carles Salvador i Donya Maria, que era mestra de "cagons" junt a 18 alumnes dels quals hem pogut identificar a casi tots gràcies a Àngel Salom Martí, membre de la nostra Associació i memòria viva del poble de Benimaclet. L'edat dels alumnes és entre 14 i 6 anys per lo que la data de naiximent d'ells varia entre 1927 i 1935.

Podem observar en els rostres i les robes dels personages la difícil situació per la que estaven travessant.

Passem a identificar als personages de la fotografia:

1.-  Chiquet de l'Horta de Vera per identificar.

2.-  José Peris "El Chufa" del Pont de Pedra en el camí Farinós de l'Horta de Benimaclet.

3.- José Benedito Guillen (El Rullo de Mascarell). Del Barri de Mascarell.

4.- José Peris (cosí germà del Chufa) del Pont de Pedra en el camí Farinós.

5.- Baltasar Sales (cosí germà de la tenda de Sales).

6.- Torres. De la Senda de la Carrasca, Horta de Benimaclet.

7.- Ramon Mascarell, nebot de Tereseta la Petaquera.

8.- Luis Mascarell, nebot de Tereseta la Petaquera.

9.-Francisco Pastor de casa Chispa en el Camí de Vera, Horta de Benimaclet.

10.- Don Carles Salvador, mestre de Benimaclet.

11.- Antonio Salom Martí, del carrer Mistral.

12.- Joaquin Salom Martí, del carrer Mistral.

13.- Alfredo Tello Vargues.

14.- Donya María.

15.- Baró, fill del pintor Baró.

16.- Pedro Beltran Aragonés, el barber. Conegut en el malnom de Pedrín.

17.- Ballester, que vivia en una de les casetes de Rector Zaragozà.

18.- Gaspar Forment Belenguer "Gasparet", vivia en el camí de Transits.

19.-  Àngel Salom Martí, del carrer Mistral. (és la persona que ha identificat a tots els alumnes).

 20.- Germà del nº1 de l'Horta de Vera.

Si algú pot/vol completar l'identificació d'algú d'ells nos ho pot fer saber per ací o pel correu electrònic (benimacleters@gmail.com).

sábado, 22 de abril de 2023

Dia del Llibre 2023

DIA DEL LLIBRE 2023

El dia 23 d'abril se celebra el Dia del Llibre en Espanya. Se va triar esta data clau perque guardava relació en l'àmbit lliterari, puix va ser concretament eixe el dia en el que varen morir tres gran lliterats internacionals: Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Garcilaso de la Vega, en l'any 1616.

Des de l'Associació Poble de Benimaclet volem celebrar este dia fent una recopilació dels llibres  relacionats en el nostre poble que havem anat publicant a lo llarc dels vora sèt anys de vida de la nostra Associació. 



El nostre primer llibre va ser Noche de bodas -Nit de bodes. Vicent Blasco Ibàñez (Poble de Benimaclet -2017). 100 pàgines. ISBN 978-1326925093. Se presenta l'original en castellà i traducció a la llengua valenciana, realisada per la nostra Associació, del conte de Blasco Ibàñez ambientat en Benimaclet. Poble de Benimaclet el va publicar en motiu del 150 aniversari del naiximent de l'autor, que tanta relació va tindre en Benimaclet i la seua horta. Relata cóm un retor recent ordenat, fill de Benimaclet, casa a una chicona de la que va estar enamorada durant la seua joventut.




Mateu Vicent, el bandoler de Benimaclet
. Pau Giner Bayarri. (Poble de Benimaclet - 2018). 156 pàgines. ISBN 978-0244393946. Estudi de l'enigmàtic personage del Benimaclet, Mateu Benet Vicent, del segle XVII que va arribar a la fama en el Regne de Nàpols. El personage, que en principi era un bandoler, acaba servint al Rey de Valéncia en Nàpols com a mercenari. Allí guanya fama i arriba a tindre càrrecs d'importància. Inclou reproducció facsímil de poesies i obres de teatre del segle XVIII sobre el personage.




Benimaclet, el meu poble
. Pau Giner Bayarri. (Poble de Benimaclet -2020). 406 pàgines. ISBN 978-1716863011. L'estudi més exhaustiu publicat fins a hui sobre l'història de Benimaclet, els seus personages i les seues festes presentat de manera amena i forma de curts capítuls. Inclou la pràctica totalitat de les entrades del blog "Poble de Benimaclet" des de 2016 a 2020. Se presenta en un format de 25x18 cm a tot color. Un llibre imprescindible per ad aquells que volen tindre en un únic volum tota l'informació sobre l'història i les tradicions de Benimaclet.



Benimaclet, poble de poetes. José Cristóbal Cuenca Albert i Pau Giner (Poble de Benimaclet - 2020). 230 pàgines. ISBN 978-1716977930. Són molts els poetes que han passat pel nostre poble de Benimaclet, alguns fills, atres adoptius, pero tots se sentiren part d'ell. Recuperant l'idea que en son dia va tindre José Cristóbal Cuenca, presentem este treball que recull la biografia de la majoria dels benimacleters que varen escriure poesia i també un menut resum de la seua obra. Des de Poble de Benimaclet que el present treball servixca de punt de partida per a atres posteriors que amplien el nostre i que mantinga la memòria d'estos artistes de les lletres que vixqueren en els nostres carrers.


L'Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents
. Pau Giner Bayarri (Poble de Benimaclet - 2023) 194 pàgines. ISBN 978-1-365-67614-7. L'Horta de Benimaclet va ser un dels vergers més valiosos de l'horta de Valéncia. Situada al Nort de la ciutat de Valéncia s'estenia al voltant del núcleu de població de Benimaclet. El creiximent de la ciutat de Valéncia i del poble de Benimaclet, la construcció de l'Universitat Politècnica, les noves vies de comunicació i l'abandonament de l'agricultura per part de la població han deixat a l'Horta de Benimaclet en una mínima expressió de lo que va ser. Açò fa necessari una obra que recorde lo que va ser i el patrimoni que va tindre per a que no quede en l'oblit per a sempre. Esta obra descriu els diferents camins que recorrien l'Horta de Benimaclet i la pràctica totalitat les seues alqueries i barraques, de les que hem pogut tindre notícia, a través de documents i d'informants. Aixina mateix se descriuen les séquies que reguen els seus camps. Pot reservar-se ací


Enguany també volem  recomanardes de la nostra Associació el llibre d'Antonio Màñez, Benimaclet 1950-1970. Tradiciones, vivencias y anéctodas. (Upwords - 2023). 978-8412526448. Màñez va vindre a viure a Benimaclet als 4 anys des del poblet d'Arteas en l'Alt Palància. El llibre fa un repàs de les seues vivències en el Benimaclet d'aquell temps. L'autor, que ya tenia experiència narrativa en llibres anterior, conseguix transmetre al llector l'ambient del Benimaclet d'aquella època, fent que el llibre siga de lectura amena. Pot adquirir-se en les llibreries de Benimaclet com La Traca.




Si esteu interessat en qualsevol dels nostres llibres podeu posar-vos en contacte en la nostra Associació (benimacleters@gmail.com).
També poden adquirirse en Amazon.


Combregar d'impedits 2023

 EL COMBREGAR D'IMPEDITS


Horta de Valéncia, 1911
Este dumenge, 23 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017
Combregar d'Impedits de 2017


Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.



En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

domingo, 9 de abril de 2023

Bon dia de Pasqua 2023

 BON DIA DE PASQUA


Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

sábado, 8 de abril de 2023

Processó de l'Encontre 2023

 PROCESSÓ DE L'ENCONTRE


El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948
La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.
Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.
El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.


Poble de Benimaclet